dijous, 24 de febrer de 2011

TEROL 2011, LES NOCES D'ISABEL DE SEGURA

- 18, 19 i 20 DE FEBRER 2011 -

Encara en la memòria de l'intens fred que vam viure a Alcanyís les tropes de ARCOFLIS ens dirigim de nou a una altra de les inaludibles cites del món recreacionista, Terol.
Els dies 18, 19 i 20 de feber Terol rememora de nou com cada any les Noces d'Isabel de Segura història també coneguda per molts com Els Amants de Terol.

Milers de persones amb les seves indumentàries fan possible que en aquestes dates Terol torni al segle XIII i com no podia ser d'altra manera també participen molts grups receacionistas que munten el seu campament a la zona de l'Escalinata que és on el divendres, després d'arribar i deixar els nostres estris a la residència utilitzada com allotjament, havíem quedat per retrobar de nou als nostres amics recreacionistes

Després d'una càlida benvinguda i de les salutacions de costum ens vam ficar de ple en el campament i sent ja tard i casí l'hora de sopar vam procedir a preparar-nos per degustar l'excel lent sopar que van preparar els nostres companys de Fidelis Regi. Seguidament amb alguns companys, amb nocturnitat i alevosia, vam recórrer alguns bars de la ciutat fins gairebé a l'alba.

L'endemà, dissabte, i després d'esmorzar teniem per davant un dels primers compromisos com la batalla de l'Escalinata, molt a prop del campament, on les nostres tropes d'arquers van fer volar les seves fletxes cap a un enemic perfectament proveïda de pertrets que va acabar a cop d'espasa vencent al seu enemic provocant la fugida dels seus líders.
Seguint el programa d'actes vam arribar a la segona batalla del matí, la del Cofiero, on també va deixar anar les nostres fletxes i de la qual no comentarem res de res..

La pluja va començar a fer acte de presència un cop acabada la batalla i ens va abandonar provisionalment abans de l'hora de dinar, aquest cop preparat deliciosament pels nostres amics bascos de Iparreco Iaunac. Finalitzada aquesta vàrem passar la trde xerrant amb els nostres companys al campament fins a l'hora de l'entrada de Diego, un dels dos Amants, acte en què les tropes del campament s'uneixen a les tropes de Diego i entren a la ciutat de Terol sota l'aclamació de la seva gent.

Finalitzat aquest acte i després del sopar, aquesta vegada a càrrec dels Calatravos d'Alcanyís, va tornar la pluja a incorporar-se al campament on sota els tendalls vam tornar a gaudir d'una nova actuació de "Les Morenitos" famosos ja d'anteriors entrades en aquest bloc. Així que ajuntant les poques hores de son del dia anterior, el propi cansament del dia i la pluja que no abandonava varen fer que ens anessim aviat a dormir.

A l'alba del diumenge observem com definitivament la pluja ens havia deixat com a substitut un cel clar i blau molt d'agrair per tots que vam aprofitar de lo millor. Vam esmorzar amb ganes i vam dedicar el matí a veure el mercat i xerrar amb els companys fins a l'hora de dir-los adéu que es va produir abans de dinar ja que ens queden molts quilòmetres fins a les nostres cases. Així que una vegada acomiadats de tots aquells que vam poder i recollides les nostres coses de la residència vam tornar a casa contents i satisfets d'haver passat unes excel.lents jornades.

La història dels Amants de Terol procedeix d'una antiga tradició, que amb el pas del temps ha estat documentada. Corrien els primers anys del segle XIII i a la ciutat de Terol vivien en aquell temps Juan Diego Martínez de Marcilla i Isabel de Segura, la precoç amistat es va convertir aviat en amor. Juan Diego és rebutjat per la família d'Isabel per no disposar de béns de fortuna, però aconsegueix un termini de cinc anys per enriquir-se. Marxa a la guerra i torna a Terol just quan expira el termini atorgat i descobreix que Isabel és ja esposa d'un germà del senyor de Albarracín. El cavaller aconsegueix entrevistar-se amb la dama a casa seva i li demana un petó. Isabel li nega el petó ja que ara està casada amb un altre home i Juan Diego mor de dolor.

L'endemà es celebren els funerals de Juan Diego a San Pedro. Durant el sepeli, una dona endolada s'acosta al fèretre, és Isabel de Segura que vol donar al difunt el petó que li va negar en vida. Ho fa i sobtadament cau morta al seu costat.

En 1.555 es van descobrir les mòmies enterrades en la capella de Sant Cosme i Sant Damià. Al costat d'elles, segons el testimoni del notari Yagüe de Sales, va aparèixer un document antic que recollia el succés.
Juan de Ávalos va esculpir les estàtues jacents sota les quals reposen ara les mòmies. La freda serenitat dels Amants, les mans dels quals no arriben a ajuntar-se, és símbol d'un amor que desborda els conceptes humans.

Sens dubte les Noces d'Isabel de Segura amb el clar exemple de que l'amor veritable desafia el temps i les fronteres, és bell, emociona i sobretot és etern.

Amor, emoció, màgia, encant, fascinació, d'això i molt més en saben molt bé la gent de Terol que any rera any dins de l'incomparable marc de la seva ciutat ens ofereixen aquesta magnífica festa d'ambient medieval.
Hi trobaràs música, danses, artesans, tragafocs, contacontes, mags, malabaristes, tambors, astròlegs, dames, templers, comerciants, etc. i tota l'ambientació pròpia de l'època.

I entre els actes que s'hi recreen hi ha cercaviles, mercat medieval, jocs medievals, judicis a bruixes, exorcisme, venda d'orfes, casaments, desfilada de comeses, acampades guerreres, recepcions reials, assemblees, concurs d'estirar la corda entre ordres militars, sopars , actes culturals i un munt de sorpreses més com la "Rompida de l'Amor", acte final de les festes en què totes les parelles renoven el seu amor amb un petó amb el so dels tambors de fons.

Si alguna vegada has somiat ser un príncep o princesa, dama o cavaller, un valerós arquer, o simplement desafiar el temps i l'espai, vivint per uns dies en el món medieval, no et perdis cada any les Noces d'Isabel, t'ho dic jo que hi he estat i creu-me, t'apassionarà. Val la pena visitar i conèixer Terol, perquè no t'oblidis, Terol existeix i és preciós.


Més fotos de l'esdeveniment a: