<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174</id><updated>2012-01-28T03:40:27.036+01:00</updated><category term='CINEMA MEDIEVAL'/><category term='MISCELANEA ARQUERA'/><category term='ARCOFLIS'/><category term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><category term='HISTÒRIA MEDIEVAL'/><category term='DIVERSOS'/><category term='VIDA MEDIEVAL'/><category term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><category term='ARQUERÍA MEDIEVAL'/><title type='text'>ARCOFLIS</title><subtitle type='html'>ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) és una associació de caràcter cultural sense ànim de lucre creada l'any 2000 a Vilafranca del Penedès.

La nostra activitat principal és la recreació històrica medieval centrada principalment en l'arqueria medieval i la vida en campament militar en els segles XII, XIII i XIV.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>97</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1938153143925052580</id><published>2012-01-26T22:20:00.002+01:00</published><updated>2012-01-26T22:22:51.535+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='HISTÒRIA MEDIEVAL'/><title type='text'>REIS D'ANGLATERRA DES DE L'EDAT MITJANA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Flag of England.svg" height="120" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Flag_of_England.svg/800px-Flag_of_England.svg.png" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;u&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: x-large;"&gt;Reis i dinasties d'Anglaterra&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;u&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: x-large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/u&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Una relació de Reis i dinasties que&amp;nbsp;governaren&amp;nbsp;Anglaterra des de&amp;nbsp;l'Edat&amp;nbsp;Mitjana fins als nostres&amp;nbsp;&lt;span style="text-align: center;"&gt;dies&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;Saxona (871-1016) (1042-1066)&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Wyvern_of_Wessex.png/800px-Wyvern_of_Wessex.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Wyvern of Wessex.png" border="0" height="133" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Wyvern_of_Wessex.png/800px-Wyvern_of_Wessex.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Alfred el Gran · Eduard el Vell · Etelweard · Etelstan · Edmund I · Edred · Eduí · Edgard · Eduard el Màrtir · Etelred II · Edmund II · Eduard el Confessor · Harold II · Edgard Ætheling&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Casa de Wessex és la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, al sud-oest d'Anglaterra, i que eventualment unificaria tots els regnes d'Anglaterra sota el seu poder.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També es anomenada la casa de Cedric, ja que Cedric de Wessex (519–534) és considerat el primer rei de la nissaga. L'any 871 el seu descendent Alfred el Gran va esdevenir rei de tot Anglaterra, i la dinastia va mantenir la posició fins el 1016 amb Edmund II. Aquest període, en que el domini de la Casa de Wessex era sovint disputat pels víkings danesos, és conegut com el període saxò.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El rei danès Svend Barbaforcada va reclamar al tron el 1013, i emprengué la conquesta d'Anglaterra que acabà amb l'exili de la casa de Wessex. Ell i els seus successors regnarien fins el 1042, en que la dinastia de Wessex serie restaurada per un breu període. El 1066 els normands van conquerir Anglaterra, amb una decisiva victòria a la Batalla de Hastings en que morí Harold II, l'últim monarca de la nissaga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els intents dels anglosaxons de reinstaurar un rei autòcton en la persona d'Edgar Aetheling, un nét d'Edmund II, van resultar infructífers i ladinastia normanda es va perpetuar al tron. Més tard, una neboda d'Edgard (Matilde d'Escòcia) es casaria amb el rei normand Enric I, creant un vincle entre les dues cases.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Danesa (1013-1042)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Coat_of_arms_of_Denmark.svg/500px-Coat_of_arms_of_Denmark.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Coat of arms of Denmark.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Coat_of_arms_of_Denmark.svg/500px-Coat_of_arms_of_Denmark.svg.png" width="166" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Svend · Canut I el Gran · Harold I · Hardecanut&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Regne de Dinamarca (fins al 1396)&lt;br /&gt;- Unió dinàstica de Dinamarca i Noruega (1380-1396)&lt;br /&gt;- Unió de Kalmar (1397-1536)&lt;br /&gt;- Monarques danesos que reclamaven (sovint amb èxit) el tron suec (1397-1523)&lt;br /&gt;- Monarques danesos que reclamaven (sovint amb èxit) el tron noruec (1397-1536)&lt;br /&gt;- Regne de Dinamarca i Noruega (1536-1814)&lt;br /&gt;- Regne de Dinamarca (1814-actualitat)&lt;br /&gt;- Islàndia integrada en el Regne de Dinamarca (des de la unió entre Dinamarca i Noruega) en 1387. Independent amb el monarca danès com a cap d'Estat 1918-1944. República des de 1944.&lt;br /&gt;- Grenlàndia integrada en el Regne de Dinamarca (des de la unió entre Dinamarca i Noruega) en 1387. (Sobirania efectiva de Dinamarca des de 1721)&lt;br /&gt;- Illes Fèroe integrades en el Regne de Dinamarca (des de la unió entre Dinamarca i Noruega en 1387)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Dinastia Oldemburg se cenyí la corona danesa entre el 1448 i el 1863, quan passà a una de les branques laterals, Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg. El Regne de Dinamarca estigué unit dinásticament amb els ducats de Slesvig i de Holstein fins al 1864.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Normanda (1066-1154)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Blason_duche_fr_Normandie.svg/545px-Blason_duche_fr_Normandie.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Blason duche fr Normandie.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Blason_duche_fr_Normandie.svg/545px-Blason_duche_fr_Normandie.svg.png" width="181" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Guillem I el Conqueridor · Guillem II el Roig · Enric I · Esteve de Blois · Emperadriu Matilde&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Dinastia Normanda és el nom amb que es coneix la nissaga de monarques que regnà alAnglaterra després de la conquesta normanda (1066) i fins l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La dinastia fou fundada pel duc de Normandia Guillem I el Conqueridor, que liderà els exèrcits normands a la Batalla de Hastings en la que morí l'últim rei saxò Harold II. Guillem va substituir la noblesa anglosaxona per senyors continentals, introduint el feudalisme a Gran Bretanya però mantenint la dispersió de les terres. La seva tasca d'organització va consolidar la corona i va extendre el seu poder.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la seva mort, Guillem va repartir els seus regnes entre els seus dos fills. L'hereu Robert rebé el Ducat de Normandia, mentre que Guillem II el Roig heretà Anglaterra. A la mort d'aquest en un accident de caça, Anglaterra passà a Enric Beauclerc, un altre fill de Guillem I.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El testament d'Enric Beauclerc, que morí sense descendència masculina, nomenaven a la seva filla Matilde com a hereva. Matilde, però, era rebutjada per la noblesa per la seva condició de dona i per estar casada amb Jofré V d'Anjou, enemic dels normands. Fou escollit Esteve de Blois, que era net de Guillem el Conqueridor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'any 1139 Matilde va aconseguir reunir prou suport per oposar-se a Esteve i s'inicià una guerra civil, que d'entrada fou favorable a Matilde. L'any 1141 va arribar a capturar Esteve i deposar-lo, però al cap de pocs mesos va perdre suports, Esteve va ser alliberat, i es va veure obligada a refugiar-se a Normandia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb la mort d'Esteve l'any 1154 s'extingí la branca masculina de la dinastia Normanda. El tron d'Anglaterra passaria a la línea dels Plantagenet en la persona d'Enric II, fill de Matilde&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Plantagenet (1154-1399)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Royal_Arms_of_England_%281198-1340%29.svg/410px-Royal_Arms_of_England_%281198-1340%29.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Royal Arms of England (1198-1340).svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Royal_Arms_of_England_%281198-1340%29.svg/410px-Royal_Arms_of_England_%281198-1340%29.svg.png" width="171" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Enric II Plantagenêt · Ricard I Cor de Lleó · Joan sense Terra · Enric III · Eduard I · Eduard II · Eduard III · Ricard II&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plantagenet era una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de ladinastia normanda el 1154 fins al 1485. Fundada pel comte d'Anjou Jofré V, la dinastia va acumular els ducats de Normandia, Bretanya, Aquitània i Gascunya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En total quinze monarques Plantagenet van regnar a Anglaterra, incolent-hi els de les branques cadets. La línea inicial va anar des d' Enric II fins a Ricard II el 1399. Després d'ell, dues branques cadets de la línea principal anomenades Casa de Lancaster i Casa de York van disputar-se el tron en una sèrie de guerres civils conegudes com la Guerra de les Dues Roses. Ambdues línies s'extingiren amb la mort en batalla de Ricard III el 1485, i la corona passà a la dinastia Tudor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Membres de la dinastia van integrar-se a les cases reials d'Anglaterra, Irlanda, Hongria, Polònia,Nàpols, Sicília i del Regne de Jerusalem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El nom de Plantagenet s'atribueix a Jofré V d'Anjou perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta al seu casc. Sembla que aquest sobrenom fou inventat per Shakespeare.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Lancaster (1399-1461)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Lancashire_rose.svg/276px-Lancashire_rose.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Lancashire rose.svg" border="0" height="191" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Lancashire_rose.svg/276px-Lancashire_rose.svg.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Enric IV, duc de Lancaster · Enric V · Enric VI&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Casa de Lancaster va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la que van pertànyer tres reis d'Anglaterra durant el segle XV. El nom de la casa era degut a que tots els seus membres descendien de Joan de Gant, el 1r duc de Lancaster i tercer fill del rei Eduard III. El símbol de la casa era una rosa roja.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer rei de la nissaga va ser Enric Bolingbroke, fill de Joan de Gant, que es rebel·là contra Ricard II i el deposà. Enric es feu coronar com a Enric IV passant per davant de l'hereu aparent de la corona, Edmund Mortimer, de tan sols 7 anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enric IV fou succeït pel seu fill Enric V, un rei guerrer que va reforçar la seva casa al tron d'Anglaterra i guanyà prestigi amb repetides conquestes en territori francès. El següent rei, però, fou Enric VI, un rei feble que patia alienacions mentals. La creixent impopularitat i els atacs de bojeria que patia el rei, així com el malestar per les derrotes a França, van moure a la casa rival de York a presentar la seva pròpia candidatura al tron. Les dues cases s'enfrontaren en una guerra civil que s'anomenaria la Guerra de les Dues Roses(l'emblema dels York era una rosa blanca).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els Lancaster es van extingir a la Batalla de Tewkesbury el 1471, lluitant contra els York. Però la Casa de Tudor, que derrotà els York a la Batalla de Bosworth i governà Anglaterra del 1485 al 1603, descendia dels Lancasters a través de Margarida Beaufort, la besnéta de Joan de Gant, que es va casar amb el comte de Richmond Edmund Tudor i que fou la mare d'Enric VII d'Anglaterra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;York (1461-1485)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Yorkshire_rose.svg/276px-Yorkshire_rose.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Yorkshire rose.svg" border="0" height="191" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/Yorkshire_rose.svg/276px-Yorkshire_rose.svg.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Eduard IV, duc de York · Eduard V · Ricard III&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Casa de York va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la que pertanyien tres delsreis d'Anglaterra de finals del segle XV. La Casa de York descendia d'Edmund de Langley, el primer duc de York i quart fill d'Eduard III.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Edmund de Langley, primer duc de York i quart fill d'Eduard III, tinguè dos fills: Eduard i Ricard de Conisburgh. Eduard va succeïr-lo al ducat el 1402, però morí sense descendència a la Batalla d'Azincourt el1415. El germà petit s'havia casat amb Anna de Mortimer, una besnéta de Lionel d'Anvers, el segon fill d'Eduard III. Anna també era l'hereva del comtat de March, després de la mort del seu germà Edmund el1425. Edmund havia estat l'hereu aparent a la corona anglesa abans de l'usurpació de la Casa de Lancasteren la persona d'Enric Bolingbroke, el 1399.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ricard de Conisburgh va ser executat pel seu involucrament a la Conspiració de Southampton per deposarEnric V d'Anglaterra. Per això el ducat passà directament al seu fill, Ricard Plantagenet. A través de la seva mare, Ricard també va heredar les terres del comtat de March i els drets al tron dels Mortimer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot el seu distingit llinatge, els consellers del feble rei Enric VI van denegar a Ricard Plantagenet una posició al govern. En especial el duc Joan Beaufort i la reina consort, Margarida d'Anjou, exclogueren a Ricard dels cercels de la cort.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Guerra de les Dues Roses començà el 1455 amb la primera batalla de Sant Albans. D'entrada les intencions de Ricard eren tan sols purgar els seus oponents polítics lancastrians de la influencia que exercien sobre el rei. No va ser fins l'octubre de 1460 que va reclamar el tron per la casa de York. Aquell any els yorkistes van capturar el rei a la batalla de Northampton, però la victòria va ser efímera ja que el 30 de desembre Ricard i el seu segon fill Edmund morien a la batalla de Wakefield.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'aspiració al tron de Ricard va ser heretada pel seu fill Eduard. Amb l'ajuda del poderós comte Ricard Neville va derrotar els lancastrians en un seguit de batalles. mentre Enric VI i Margarida d'Anjou estaven combatent al nord, Neville va prendre la capital i va fer declarar rei a Eduard el 1461. Eduard va reforçar la seva causa quan el mateix any va obtenir una victòria decisiva a la Batalla de Towton, en què l'exèrcit dels Lancaster va ser pràcticament eliminat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La primera part del regnat d'Eduard IV va estar marcada per complots lancastrians i revoltes a favor d'Enric VI. Ricard Neville va canviar de bàndol, i va ajudar a Margarida d'Ajou i el germà rebel del rei a restaurar breument a Enric entre 1470 i 1471. Quan Eduard va recuperar el tron va aconseguir eliminar la pràctica totalitat de la Casa de Lancaster, amb Enric VI morint assassinat a la Torre de Londres el 1471.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la mort d'Eduard el 1483, la corona va passar al seu fill de 12 anys Eduard. El germà petit d'Eduard, Ricard de Gloucester, va ser nomenat protector del jove rei, i al·legant voler protegir-los, va tancar-los a ell i al seu germà a la Torre de Londres i mai més foren vistos. Mentrestant el Parlament va declarar que els dos nois eren de fet fills il·legítims, basant-se en el fet que el matrimoni d'Eduard IV era invàlid. Ricard, era per tant l'hereu a la corona, i va ser coronat com a Ricard III el juliol de 1483.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ricard III tenia molts enemics, principalment els simpatitzans dels Lancaster, que ara s'aplegaven al voltant d'Enric Tudor, ja que la Casa de Tudor estava estretament vinculada amb l'extingida Casa de Lancaster. Un intent d'atemptat va fracassar a finals de 1483, però el 1485 Ricard i Enric es veieren les cares a la Batalla del Camp de Bosworth. Durant la batalla, alguns dels aliats de Ricard van canviar de bàndol o bé van mantenir-se al marge de l'acció. Tot i això Ricard va liderar una última càrrega contra Enric Tudor, i va ser mort. Amb ell moria l'últim rei Plantagenet, i fou l'últim rei d'Anglaterra a morir en batalla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enric Tudor es va declarar rei i va prendre Elisabet de York, la filla gran d'Eduard IV, com a esposa. D'aquesta manera unia simbòlicament les cases de York i de Lancaster, i es feu coronar com a Enric VII, fundador de la dinastia dels Tudor que va regnar fins el 1603.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La família de la Pole van ser reconguts més tard com a hereus legítims dels York. Després de què Ricard de la Pole morís a la Batalla de Pavia, l'únic vestigi de la dinastia York quedà en la comtessa de Salisbury Margarida Pole.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Tudor (1485-1603)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Tudor_rose.svg/272px-Tudor_rose.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Tudor rose.svg" border="0" height="191" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Tudor_rose.svg/272px-Tudor_rose.svg.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Enric VII · Enric VIII · Eduard VI · Joana Grey · Maria I · Elisabet I&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Dinastia Tudor prové d'una família del país de Gales que acabaren sent nomenats comtes de Richmond, comtes de Pembroke, ducs de Redford i tenien consanguinitat amb els barons Grey of Wilton. Fora d'Anglaterra eren família dels reis Valois de França i dels ducs de Baviera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El símbol de la família Tudor era la rosa dels déu pètals, anomenada la Rosa Tudor i que era de color blanc i vermell. Els Tudors arribaren a ser uns reis molt autoritaris i eren molt coneguts pel seu caràcter fort i el color roig dels seus cabells.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La dinastia Tudor regnà Anglaterra des del 1485 fins el 1603.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mitjançant el matrimoni de la filla del rei Eduard IV d'Anglaterra, els Tudor passarien a la història d'Anglaterra com a reis. Elisabet de Plantagenet es casà amb Enric Tudor (1457-1509) fill d'Edmund Tudor, comte de Richmond (1430-1456) i de Margareth Beaufort (1443-1509). La seva descendència iniciaria la dinastia Tudor per un curt període de temps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Estuard (1603-1714)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/England_Arms_1603.svg/545px-England_Arms_1603.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:England Arms 1603.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/England_Arms_1603.svg/545px-England_Arms_1603.svg.png" width="181" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Jaume I d'Anglaterra (VI d'Escòcia) · Carles I · Carles II · Jaume II (VII d'Escòcia) · Maria II · Guillem III · Anna&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;La Dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès. Regnaren a Escòcia durant 343 anys (1371-1714) i a Anglaterra durant un període d'uns cent anys. En anglès el llinatge s'escriu Stuart (o Stewart), com en francès. A Escòcia s'escriu Stewart i és pronuncia "Sturt".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els Estuards han gaudit de nombrosos títols al llarg de la història com comtes d'Arundel i de Lennox, comtes de Moray, marquesos de Bute, ducs d'Albany o ducs d'Aubigny.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fundador de la família Estuard fou Alan Fitzalan (v1104-1177) a qui anomenaven Alain "Le Steward" Fitzalan, originari de Dol-de-Bretagne. Aquest cavaller era d'ascendència bretona i escocesa. Rebé del rei escocès el títol de Lord Great Steward of Scotland (Senyor Estuard d'Escòcia) que utilitzaran cada cap dels Estuards al llarg de les generacions. Des de la seva arribada a Escòcia, els Estuards han estat molt units a les dinasties reials del regne, els Mac Alpin i els Bruce.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El seu nét Alan es casà amb Eve de Galloway que era una néta del rei anglès Enric I, de la dinastia Normanda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El seu descendent Robert II, fill de Walter Estuard (1292-1326), fou el primer Estuard rei d'Escòcia. Estava casat amb la princesa Marjorie Bruce d'Escòcia, filla del rei Robert I d'Escòcia. Així s'inicià el canvi de dinastia reial escocesa amb la casa Estuard.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El rei Jaume IV d'Escòcia, que heretà les males relacions amb els reis Tudors d'Anglaterra, intervingué amb un tractat de pau amb el rei Enric VII d'Anglaterra i es casà amb la princesa Margalida d'Anglaterra el 1503. D'aquest matrimoni nasqué Jaume V d'Escòcia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan es quedà vídua, la reina Margalida es casà amb el cavaller Archibald Douglas, Comte d'Angus, i tornà a ser mare de nou. La seva filla fou la mare d'Enric Estuard, Lord Darnley i primer duc d'Albany, que es casà amb l'hereva al tron escocès, Maria Estuard. La darrera Estuard reina d'Escòcia, Maria I fou assassinada per ordre de la reina Elisabet I d'Anglaterra el 1587, i es generà una greu crisi social al regne escocès.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Del matrimoni d'Enric i Maria nasqué un fill, el futur Jaume VI d'Escòcia, qui heretà també el tron anglès el 1603 amb el nom de Jaume I d'Anglaterra. La unió dels trons escocès i anglès formalitzà el regne de la Gran Bretanya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El seu fill, Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia que tenia molt bones connexions amb França, tampoc ajudà a millorar les relacions amb els seus súbdits al casar-se el 1625 amb una princesa francesa, Enriqueta Maria de França, filla del rei Enric IV de França i Maria de Mèdici.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Anglaterra esclatà la primera Guerra Civil el 1642. El rei Carles I Estuard, que pretenia agrupar totes les illes britàniques sota una única corona, fou capturat i ajusticiat el 1649 i s'establí una república anomenada Commonwealth d'Anglaterra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mort de Carles I, el succeí el seu fill, Carles II, que fou reconegut immediatament a Escòcia, però no a Anglaterra, on era viva la guerra.&lt;br /&gt;Després de la derrota a la batalla de Worcester (1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu. Primer s'establiren a França i després als Països Baixos espanyols i als Països Baixos del nord.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1660 es produí la restauració anglesa, i entre 1660 i 1685 Carles II regnà a la Gran Bretanya (Anglaterra, Gales, Irlanda i Escòcia). Molt unit a França, era un home de creences catòliques que va voler atorgar una llei que donés llibertat religiosa pel poble britànic. La coneguda llei era la "Reial Declaració de Indulgencia" de 1672, però el parlament el va obligar a retirar-la. Morí el 1685 reconvertit al catolicisme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Carles II el succeí el seu germà, Jaume II d'Anglaterra. Aquest nou monarca va combatre dues rebel·lions internes a Anglaterra. Morí el 1689 després convertir-se al catolicisme com havia fet el seu germà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Jaume II el succeïren la seva neboda Maria Estuard (coronada Maria II d'Anglaterra i Escòcia, filla de Jaume II d'Anglaterra) i el seu marit Guillem d'Orange-Nassau (que regnà com Guillem III d'Anglaterra). Foren entronitzats reis de la Gran Bretanya el 11 d'abril de 1689. Guillem III morí el 1702.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Als reis Guillem III i a Maria II d'Anglaterra, el succeïren al tron la seva filla, la princesa hereva Anna Orange, Anna I d'Anglaterra, el 1702. La futura reina havia tingut molts de problemes per donar fills sans i després de molts avortaments i nens que morien al néixer, tingué al príncep Guillem, duc de Gloucester, que morí amb onze anys el 1701, provocant una forta crisis dinàstica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La llavors hereva al tron, fou coneguda pel famós "Acte d'Establiment" de 1701 que exclou els catòlics de pujar al tron de la Gran Bretanya, i així deixar fora de successió al pretendent més vell de la família Estuard. En cas de morir sense descendència la reina Anna, passaria el tron a la dinastia Hannover, (veure Regne de Hannover) en mans de Sofia del Palatinat, electora de Hannover, luterana i descendent del rei Jaume I Estuard d'Anglaterra. Durant el regnat de la reina Anna I, Anglaterra tingué una forta relació en la coneguda Guerra de Successió d'Espanya (1700-1715), ja que va estar al costat del pretendent al tron espanyol, l'emperador Carles VI d'Habsburg.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta reina morí el 1714 deixant al tron a Jordi I d'Anglaterra, i a la nova dinastia, els Hannover. Jordi era fill de l'hereva de la reina Anna d'Anglaterra, però aquesta morí el 28 de maig de 1714.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;Hannover (1714-1901)&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Kingdom_of_Hanover_Arms.svg/545px-Kingdom_of_Hanover_Arms.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:Kingdom of Hanover Arms.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Kingdom_of_Hanover_Arms.svg/545px-Kingdom_of_Hanover_Arms.svg.png" width="181" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Jordi I · Jordi II · Jordi III · Jordi IV · Guillem IV · Victòria&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigües families de l'aristocràcia alemanya, originaria de Suàbia i Baviera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La dinastia Hannover començà sent una sub-branca de la familia ducal de Baviera, ja que el fill petit d'Enric X de Baviera i Saxònia (v. 1100-39), Guillem, fou nomenat duc de Saxònia i la seva descendència, ducs de Brunswick-Lüneburg. El germà de Guillem fou el rei dels romans, Otto IV, el 1198 era casat amb la princesa Beatriu de Hohenstaufen i Angelina de Bizancia, per tant filla dels reis dels romans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fou fundada al segle X. Els seus membres han gaudit sempre d'importants distincions i títols de renom. Començaren sent ducs de Brunswick, titol que ha tingut moltes ramificacions al llarg de la seva història, arribant a l'actual branca la Hannover-Lüneburg, reconvertida de la vella Brunswick-Lüneburg.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Molts membres de la dinastia Hannover han estat reis, reis consorts i prínceps, destacant els reis Hannover de la Gran Bretanya, els reis del regne de Hannover o en especial, Otto de Brunswick-Grübenhagen, duc de Calàbria i rei consort de Nàpols al segle XIV.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És important recalcar que descendeixen dels reis anglesos de la dinastia Plantagenet, per la princesa Matilde d'Anglaterra (1156-89) casada amb Enric "El Lleó" Welf, duc de Saxonia (1129-95). Matilde era filla dels reis Enric II d'Anglaterra (1133-89) i de la famosa Elionor d'Aquitània (1122-1204).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També descendeixen de la familia reial danesa amb la que guarden molta parantela, gràcies a les moltes unions entre Hannover i Dinamarca.&lt;br /&gt;Les darreres dues unions més importants de la recent història de la dinastia foren, el casament en 1938 de la princesa Frederica de Hannover, reina de Grècia, mare de la reina espanyola Sofia de Grècia; i la d'Ernest August V de Hannover casat en segones núpcies en 1999 amb la princesa Grimaldi, Carolina de Mònaco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Saxònia-Coburg i Gotha/Windsor (1901-…)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/UK_Arms_1837.svg/545px-UK_Arms_1837.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Fitxer:UK Arms 1837.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/UK_Arms_1837.svg/545px-UK_Arms_1837.svg.png" width="181" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;Eduard VII · Jordi V · Eduard VIII · Jordi VI · Elisabet II&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;Antic ducat d'Alemanya situat a l'actual estat de Turíngia, pertanyent als anomenats Ducats Ernestins, ja que eren governats per ducs de la línia Ernestina de la casa saxona de Wettin.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1825 s'extingí amb Federic IV de Saxònia-Altenburg la casa ducal de Gotha-Altenburg, i es produó una reestructuració dels ducats. Federic de Saxònia-Hildburghausen fou nomenat duc de Saxònia-Altenburg, i els seus successor uniren els ducats de Saalfeld, Coburg, Lichtemberg i Gotha en un de sol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La casa de Saxònia-Coburg-Gotha amb una hàbil política dinàstica es convertí durant el segle XIX en casa regnant de Bèlgica, Regne Unit, Portugal i Bulgària.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer fill d'Ernest I, Ernest II rep el ducat, però el segon fill, Albert es casà el 1840 amb la reina Victòria I del Regne Unit que havia succeït al seu oncle Guillem IV del Regne Unit el 1837. D'aquesta forma es converteix en Príncep consort i Altesa Reial d'Anglaterra. Els seus descendents regnen al Regne Unit fins a l'actualitat, encara que el 1917 van canviar el nom de la dinastia a Casa de Windsor, ja que el nom alemany de la dinastia resultava antipatriòtic durant la Primera Guerra Mundial.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1938153143925052580?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1938153143925052580/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2012/01/reis-danglaterra-des-de-ledat-mitjana.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1938153143925052580'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1938153143925052580'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2012/01/reis-danglaterra-des-de-ledat-mitjana.html' title='REIS D&apos;ANGLATERRA DES DE L&apos;EDAT MITJANA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2539226388419455746</id><published>2012-01-02T18:30:00.000+01:00</published><updated>2012-01-27T00:39:13.052+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>III JORNADAS MEDIEVALES A FAVOR DE LA MARATÓ 2011: LA CRÓNICA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;- 9, 10 i 11 DESEMBRE 2011 -&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;El mes de desembre sempre ha estat marcat en el calendari per a festes com el dia de la Constitució, el de la Immaculada Concepció i sobretot el dia de Nadal i Sant Esteve. I ara des de fa ja 20 anys el mes de desembre es el mes assenyalat per La Marató, el programa de TV3 que amb clau festiva i de divulgació pretén recaptar fons per a la Fundació de La Marató per a la investigació de diverses malalties.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s1600/cartell+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s200/cartell+4.jpg" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Es aquest esperit de solidaritat el que fa que arreu de Catalunya es facin paral·lelament també diferents activitats relacionades amb La Marató i aquí es on entra ARCOFLIS que per tercer any consecutiu vam organitzar a Vilafranca del Penedès les III JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ DE TV3 amb la col·laboració d'altres grups de recreació històrica medieval vinguts de diferents llocs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així va per endavant el nostre més sincer agraïment als grups participants que amb la seva desinteressada col.laboració i solidaritat van fer possible un nou èxit de les nostres JORNADES MEDIEVALS. Un altre èxit de públic doncs aquest any havíem de competir amb una cursa de Marató al barri de l'Espirall, un pista de gel a la rambla, un Madrid-Barça a la tele i més que un pont festiu, un aqüeducte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De Catalunya vingueren els impressionants víkings del Clan Hávamál, de Aragó els guerrers i dames de A.C.H.A., els nobles aragonesos de Feudorum Domini i els intrèpids arquers de Factio Exsul i des de La Rioja els sempre fantàstics membres de La Milicia Concejil de La Rioiia així com als grups que finalment no van poder assistir-hi però que els hi hagués agradat estar-hi. També donem les gracies a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i al Consell Comarcal de l'Alt Penedès per la seva col·laboració.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-mXm9gsuJ3-k/TwdchFXPSKI/AAAAAAAASz0/z_P4nBq6CDA/s1600/P1070296.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-mXm9gsuJ3-k/TwdchFXPSKI/AAAAAAAASz0/z_P4nBq6CDA/s320/P1070296.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El divendres desprès de dinar fou l'estona dedicada a organitzar l'escenari de les jornades. Poc a poc vam anar configurant l'aspecte i l'entorn del mateix adaptant-lo a un semblant medieval més acord amb el que havíem de fer en els pròxims dies. Muntarem la taverna, penjarem banderes i estandarts, organitzarem les habitacions i el campament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan la foscor de la ja ben entrada tarda es feu present i amb ella una notable davallada de la temperatura els companys d'altres grups anaven arribant, com també les abraçades i salutacions de benvinguda. Feia dies que no ens veiem, mesos inclòs, i en teníem ganes, moltes ganes de retrobar-nos i de gaudir de nou del que ens agrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Acabats els últims retocs del campament va arribar l'hora de sopar, la benvinguda oficial i les últimes indicacions del programa i activitats que duríem a terme. Com que estàvem cansats, uns pel viatge i d'altres per el muntatge, i les activitats del dia següent començaven ben d'hora vam reduir el temps de xerrada nocturna per a poder descansar més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-3U4X6zWnqPE/TwdWmkYy5dI/AAAAAAAAStM/w5TM5SQXuME/s1600/P1070189.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-3U4X6zWnqPE/TwdWmkYy5dI/AAAAAAAAStM/w5TM5SQXuME/s200/P1070189.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Tot just feia poca estona que havia sortit el sol i començava a pujar la temperatura diürna que tot el personal es trobava ja esmorzant. Havíem d'agafar forces per el primer acte del dia, una desfilada per els carrers de Vilafranca. Ens vestirem per a la ocasió amb les millors gales, cascs, cotes de malla, espases, pendons, etc. que carregarem en una furgoneta per estalviar-nos bona part del camí que separava el campament del centre de la vila.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-MDho3nc6LNA/TwdXLSPV8lI/AAAAAAAASuE/MrjPPQtmOMQ/s1600/P1070201.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-MDho3nc6LNA/TwdXLSPV8lI/AAAAAAAASuE/MrjPPQtmOMQ/s200/P1070201.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una vegada totalment vestits i equipats començarem a desfilar. Els pendons i banderes eren seguits per els tambors anunciant de lluny el nostre pas. Els seguien tota una serie de personatges medievals, un bisbe, cavallers, nobles, dames, arquers, soldats i vilatans tancant la comitiva el clan dels víkings que anaven repartint programes al temps que recaptaven fons per La Marató.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-rUHPz8oY8tQ/TwdW5Hd8M4I/AAAAAAAASto/Ab1seTb6ykE/s1600/P1070194.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-rUHPz8oY8tQ/TwdW5Hd8M4I/AAAAAAAASto/Ab1seTb6ykE/s200/P1070194.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La gent de Vilafranca es parava al carrer i sortia dels establiments per a veure-ns passar i fer alguna que altra foto amb els seus mòbils doncs no era habitual trobar-se aquesta mena de gent així vestida pel carrer o passejant per el mercat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-07ZzdLiNHRg/TwdZEur8utI/AAAAAAAASv8/w4M0t8Byezw/s1600/P1070230.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-07ZzdLiNHRg/TwdZEur8utI/AAAAAAAASv8/w4M0t8Byezw/s200/P1070230.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La comitiva també tenia un propòsit, el de fer un homenatge al que segles enrere fou fill del rei Jaume I el Conqueridor i que també regnà amb el nom de Pere III el Gran, que morí al Palau Reial de Vilafranca del Penedès l'11 de novembre de 1285 a l'edat de 45 anys. Posteriorment el seu cadàver fou enterrat al monestir de Santes Creus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-08RWrTpyqus/TwdXpMe3sFI/AAAAAAAASuo/hvd8iwF1kF0/s1600/P1070210.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-08RWrTpyqus/TwdXpMe3sFI/AAAAAAAASuo/hvd8iwF1kF0/s200/P1070210.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;D'aquesta manera, creuant pels carrers de Vilafranca i per el mercat arribarem a l'Ajuntament on ens esperava el regidor de cultura senyor Raimon Gusi que ens acompanyà fins a les escales de L'església de Santa Maria just davant de la placa commemorativa de la mor del rei Pere el Gran que s'exhibeix a la façana del Palau Reial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-rzbytp9TuwM/Twdn1i3uTNI/AAAAAAAATBE/UE1dVsdgS8k/s1600/P1070211-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-rzbytp9TuwM/Twdn1i3uTNI/AAAAAAAATBE/UE1dVsdgS8k/s200/P1070211-2.jpg" width="133" /&gt;&lt;/a&gt;Una vegada situats als esgraons de l'escalinata de l'església i les tropes formades a peu d'escala, el personatge que feia de bisbe, agafant un to de solemnitat, va fer un llarg i molt interessant repàs a la vida de Pere III el Gran, la seva historia, les seves conquestes i el seu regnat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-nuZVpov7jgM/TwdnxV9cIZI/AAAAAAAATA8/62GiwLpYy9g/s1600/P1070211-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-nuZVpov7jgM/TwdnxV9cIZI/AAAAAAAATA8/62GiwLpYy9g/s200/P1070211-3.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Acte seguit fou el regidor de cultura qui prengué la paraula per recordar també la figura del rei, agrair novament a ARCOFLIS la seva iniciativa per organitzar una nova edició de La Marató combinant solidaritat i cultura recordant també el caràcter solidari que sempre ha tingut Vilafranca en aquesta mena d'esdeveniments i va tenir unes paraules d'agraïment per l'esforç desinteressat i col·laboració dels companys de recreació medieval vinguts de fora Catalunya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-LOJgx1sx2R8/TwdX2yyvNRI/AAAAAAAASu8/pOp7_JYlfZ8/s1600/P1070214.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-LOJgx1sx2R8/TwdX2yyvNRI/AAAAAAAASu8/pOp7_JYlfZ8/s200/P1070214.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Com a autoritat de L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va rebre de mans del president de ARCOFLIS un diploma d'agraïment doncs el Departament de Cultura de Vilafranca col.labora amb nosaltres per a dur a terme aquest esdeveniment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-nwMWCK9P2xA/TwdY7I0RLbI/AAAAAAAASv0/Np4xinvmsRg/s1600/P1070228.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-nwMWCK9P2xA/TwdY7I0RLbI/AAAAAAAASv0/Np4xinvmsRg/s200/P1070228.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;I per acabar l'acte d'homenatge tornà a prendre la paraula el bisbe qui va iniciar la benedicció d'una ofrena floral que portaven els dos integrants més joves de ARCOFLIS i que representava amb flors les quatre barres sobre fons groc. Feta la benedicció els benjamins acompanyats per el bisbe, el regidor i la resta de gent depositaren les flors sota la placa commemorativa als crits de Visca Vilafranca, Visca el rei Pere el Gran i Visca Catalunya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-BoTBXdgDfBA/TwdXzZHjXxI/AAAAAAAASu4/az5bcPIph5E/s1600/P1070213.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-BoTBXdgDfBA/TwdXzZHjXxI/AAAAAAAASu4/az5bcPIph5E/s200/P1070213.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una vegada finalitzat l'acte tornarem ràpidament al campament per continuar amb les activitats previstes. Ens vam treure les armadures, cotes de malla i tot allò que pesava per, desprès d'un petit i necessari refrigeri, dedicar-nos per complert a les zones i feines que cadascú teníem assignades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-OktNBS2r5-w/TwdZhIvMqWI/AAAAAAAASwQ/P22b4InMT_Y/s1600/P1070235.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="149" src="http://1.bp.blogspot.com/-OktNBS2r5-w/TwdZhIvMqWI/AAAAAAAASwQ/P22b4InMT_Y/s200/P1070235.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;A l'entrada del recinte vam situar unes taules d'informació on es repartien els programes d'activitats i tota una resta d'interessant informació per a conèixer més a fons el tema de la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits tema escollit en aquesta edició de La Marató.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-b-EVmeKOH8s/Twddw6VRb4I/AAAAAAAAS1A/xcbzqd8KGWU/s1600/P1070315.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-b-EVmeKOH8s/Twddw6VRb4I/AAAAAAAAS1A/xcbzqd8KGWU/s200/P1070315.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Seguidament mentre un s'endinsava es trobava enfront mateix la taverna que estava justament situada sota una enorme pancarta que deia "Arquers i Companyia de la Flor de Lis ARCOFLIS amb La Marató de TV3" on els nostres visitants podien descansar i agafar forces o senzillament passar una bona estona. Allí servíem tota mena de refrigeris, cafès i quelcom per a picar com a qualsevol terrassa de bar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-9fDfC10AZQQ/TwdcTCBVrkI/AAAAAAAASzo/C63kPRcTl-A/s1600/P1070293.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-9fDfC10AZQQ/TwdcTCBVrkI/AAAAAAAASzo/C63kPRcTl-A/s200/P1070293.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I enganxat a ella tenien el taller d'escuts on la quitxalla, dotada de gran imaginació i genialitat, podien pintar el seu escut d'armes donant així un descans als pares que els vigilaven des de les taules contigües. La creació artística dels menuts va ser molt rica i variada i es van veure escuts de tota mena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Just a la dreta de ambdues zones estava situat el campament. La primera part del mateix estava format per dos pavellons medievals propis del segle XIII, un doble i un de senzill, a mode d'exposició i vestits interiorment a tal efecte amb mobiliari i estris varis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-swmVVm0KGys/TwdZMN3aFHI/AAAAAAAASwE/JDBmTcLPeac/s1600/P1070232.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-swmVVm0KGys/TwdZMN3aFHI/AAAAAAAASwE/JDBmTcLPeac/s400/P1070232.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-8ARovDAaMA0/Twder4pxliI/AAAAAAAAS1w/9ZzGo4VEKhI/s1600/P1070327.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-8ARovDAaMA0/Twder4pxliI/AAAAAAAAS1w/9ZzGo4VEKhI/s200/P1070327.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Més al fons els víkings havien plantat el seu tros de campament més propi de la època que recreen i que estava compost per dues tendes normandes i un tendall on es reunien de tant en tant els membres del clan per a descansar, jugar, beure hidromel i fer algun que altre ritual pagà propi de la seva cultura nòrdica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-pX41BpymADU/Twdc31y9TNI/AAAAAAAAS0E/-Tu_aNrJZzQ/s1600/P1070300.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-pX41BpymADU/Twdc31y9TNI/AAAAAAAAS0E/-Tu_aNrJZzQ/s200/P1070300.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;I complementant el campament les dues cultures havien muntat una llarga exposició d'armament i vestuari on s'hi podia trobar de tot. Hi havia cascs, espases, cotes de malla, dagues, escuts, destrals, llances, armadures i vestuari propi de guerrers i civils de diferents períodes conformant un ampli ventall que abastava uns quants segles de l'època medieval.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-expQD-6u2YA/TwdfVePttSI/AAAAAAAAS2k/s2bcJt8p-Yk/s1600/P1070340.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-expQD-6u2YA/TwdfVePttSI/AAAAAAAAS2k/s2bcJt8p-Yk/s200/P1070340.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Els nostres companys no van parar de donar explicacions a totes les preguntes que l'encuriosit públic els hi feia, què per que servia aquesta espasa, de quina època era aquest o aquell escut, etc. Els mes menuts gaudien quan subjectaven una espasa o se'ls hi posava un casc al cap i tothom quedava impressionat del pes que havien de subjectar quan tenien a les mans una cota de malla o un determinat casc. I a més contaven també amb una tarima on anaven explicant els diferents tipus de vestuari i armament en directe, vestint i desvestint a algun company que feia de model.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-fuUdd8aSclo/TwddQtGR7SI/AAAAAAAAS0g/ax2JPfsHHX0/s1600/P1070307.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-fuUdd8aSclo/TwddQtGR7SI/AAAAAAAAS0g/ax2JPfsHHX0/s200/P1070307.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Cap al fons del recinte es trobaven dues zones més. Una, a la dreta, dedicada als jocs comptava amb tallers de manualitats i diferents jocs en els que s'havia de demostrar certa habilitat. Al taller de manualitats s'ensenyava com construir estris malabars i a com fer-los funcionar creant al seu entorn una gran expectació de jovenalla fent equilibris amb pilotes, pals i demés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SC3dMnL7BaA/Twddkc3oTzI/AAAAAAAAS0w/F6YKO-afWU4/s1600/P1070311.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-SC3dMnL7BaA/Twddkc3oTzI/AAAAAAAAS0w/F6YKO-afWU4/s200/P1070311.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;I finalitzant a l'esquerra estava el tir amb arc. Aquí es feien demostracions de tir, presentant diferents models d'arcs i fletxes i a tothom que volia se li deixava experimentar la sensació de tirar unes fletxes i convertir-se momentàniament en un arquer sempre sota la acurada vigilància i consell dels nostres arquers que en tot moment donaven tota mena d'explicacions sobre l'arqueria a l'època medieval responen a les moltes preguntes que els hi feien.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-0h36EBLvbAA/TwdkRUCYUqI/AAAAAAAAS8c/WB3wfjVc8lE/s1600/P1070422.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-0h36EBLvbAA/TwdkRUCYUqI/AAAAAAAAS8c/WB3wfjVc8lE/s200/P1070422.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;De tant en tant els guerrers s'entrenaven en la lluita fent diferents tipus de combats entre ells que feren les delícies del públic assistent.Amb totes aquestes activitats va anar passant el matí i la resta de la tarda doncs la hora de dinar no presenta novetats destacables més que les habituals de descansar i agafar noves forces per a seguir gaudint del que ens agrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-K4R7EVyy06U/Twdecfn5IJI/AAAAAAAAS1k/J6Ia7QcCo9I/s1600/P1070324.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-K4R7EVyy06U/Twdecfn5IJI/AAAAAAAAS1k/J6Ia7QcCo9I/s200/P1070324.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I així combinant l'ambient didàctic, la diversió i la solidaritat sempre present en aquests dies va arribar l'hora de finalitzar la jornada tancant el campament i atorgant-nos un merescut descans fins al dia següent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vegada recollida la ferralla i fusta per evitar la humitat de la nit i ja tot en ordre arribaren per a nosaltres les hores de relax, de prendre tranquil·lament una cervesa, vi, hidromel o qualsevol beguda i poder xerrar amb els companys. Com que hi havia gana el sopar no va trigar a arribar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-0gFo8XNhMJE/TwdaRODXiYI/AAAAAAAASxE/Szy1P7WzUFk/s1600/P1070249.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-0gFo8XNhMJE/TwdaRODXiYI/AAAAAAAASxE/Szy1P7WzUFk/s200/P1070249.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Seguidament desprès del sopar i com es costum de ARCOFLIS en cada edició de La Marató que hem fet vam procedir al atorgament de diplomes i regals de agraïment a tots els grups i persones que ens han ajudar a dur-ho a terme amb el seu esforç i amistat.Dit també que a continuació mentre uns jugaven a un divertit joc que els feia riure bastant, els altres, seguidors de l'esport del futbol contemplaven per la tele un Reial Madrid -- F.C. Barcelona amb victòria del Barça per 1-3 al Bernaveu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-dVM3RMds0U4/TweTUMCgdzI/AAAAAAAATCI/Q-XnonOkdj4/s1600/P1070292.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-dVM3RMds0U4/TweTUMCgdzI/AAAAAAAATCI/Q-XnonOkdj4/s200/P1070292.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Però no acabava aquí la jornada i així doncs, quant les busques del rellotge es trobaren al capdamunt de l'esfera fou quan s'inicià l'ultim acte del dia, una cerimònia medieval d'enllaç nupcial de la parella formada per la Carmen i l'Eduardo que es casaren uns mesos abans i pels que aquest esdeveniment era una autentica sorpresa que no esperaven pas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-T5dBU5EHEfk/TweTPaW46dI/AAAAAAAATB4/MV9UFQOxI8Y/s1600/P1070292-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-T5dBU5EHEfk/TweTPaW46dI/AAAAAAAATB4/MV9UFQOxI8Y/s200/P1070292-2.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La cerimònia que en un principi havia d'estar celebrada per el ja conegut frare benedictí Enrique de Çaragoça amb el seu toc de humor característic però degut a una indisposició que el va deixar al llit totalment fora de joc va ser finalment oficiada per una altra persona respectant fidelment tot el que el bon frare havia preparat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ZgFMeaNwFYU/TweTNNJRU8I/AAAAAAAATB0/5vL0GULHJDA/s1600/P1070292-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-ZgFMeaNwFYU/TweTNNJRU8I/AAAAAAAATB0/5vL0GULHJDA/s200/P1070292-1.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Els seus companys de grup els hi van regalar els vestits de boda i nosaltres vam contribuir amb un bon ram de flors i una habitació reservada amb cava, refrescs, fruites,etc perquè passessin una nit inoblidable. I desprès de tantes emocions continuarem de gresca, brindant per la parella, fins arribada l'hora de agafar el llit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-r4QuJjifCVg/TwdfaXURDVI/AAAAAAAAS2o/-tfHWJSPLXw/s1600/P1070341.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-r4QuJjifCVg/TwdfaXURDVI/AAAAAAAAS2o/-tfHWJSPLXw/s200/P1070341.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El diumenge al matí fou la continuació de les activitats del dissabte. El public va seguir gaudint de tot el que es feia, de les explicacions que es donaven, dels jocs, de les estones de taverna i del bon dia que feia mentre esperaven impacients l'últim acte d'aquestes jornades, la batalla medieval entre dos exercits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I arribada l'hora, la batalla començà...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-eGj51WXurJk/TwdgBuck84I/AAAAAAAAS3Y/P9WAnqNL1lk/s1600/P1070353.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-eGj51WXurJk/TwdgBuck84I/AAAAAAAAS3Y/P9WAnqNL1lk/s200/P1070353.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Tot estava en calma pensaren segurament els soldats de la guàrdia apostada fora del recinte, a l'explanada ben bé al costat del mateix, a l'ombra dintre de la seva tenda mentre un grup de dones i nens recollien flors i herbes dels voltants entre cançons i jocs.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-c-05I3f7JPA/TwdgwjrXD9I/AAAAAAAAS4I/TK2abg2CIE4/s1600/P1070365.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-c-05I3f7JPA/TwdgwjrXD9I/AAAAAAAAS4I/TK2abg2CIE4/s200/P1070365.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Calma relativa que fou alterada quan de lluny sonaren corns de guerra i es divisaren els primers estandarts d'un bel·licós exercit que s'apropava amb no bones intencions. Les dones i la canalla van córrer a trobar refugi i la veu d'alerta fou donada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-YFydttuSV1Y/TwdgrSO9VkI/AAAAAAAAS4A/u_PXWIphQxg/s1600/P1070363.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-YFydttuSV1Y/TwdgrSO9VkI/AAAAAAAAS4A/u_PXWIphQxg/s200/P1070363.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;No trigaren gaire les tropes defensores a presentar-se a l'explanada per a intentar repel·lir l'imminent l'atac invasor. Es posaren ràpidament en posició al temps que escoltaven ja els crits amenaçadors, cops d'escut i sorolls que feien els atacants per mirar intimidar-los.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-WIzJYktq83I/Twdg_QOc9lI/AAAAAAAAS4U/gWa4nn-dJAk/s1600/P1070368.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-WIzJYktq83I/Twdg_QOc9lI/AAAAAAAAS4U/gWa4nn-dJAk/s200/P1070368.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Un frare va beneir les tropes defensores al temps que el seu capità encoratjava amb un discurs les seves tropes ajustant les posicions. Quan es van situar a una determinada distancia l'un de l'altre els invasors començaren a disparar les seves fletxes que impactaven en els escuts i causaren les primeres baixes entre els defensors.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ma_qhSwiEu8/TwdiIpKmrdI/AAAAAAAAS6A/2_3zwln8SLI/s1600/P1070386-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-ma_qhSwiEu8/TwdiIpKmrdI/AAAAAAAAS6A/2_3zwln8SLI/s200/P1070386-2.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-4WAURzVf7Bs/TwdhKBDRepI/AAAAAAAAS4s/CAsrZWkoPBU/s1600/P1070371.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-4WAURzVf7Bs/TwdhKBDRepI/AAAAAAAAS4s/CAsrZWkoPBU/s200/P1070371.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Aquests van contraatacar de la mateixa manera, desplegant els seus arquers i obligant als invasors a protegir-se be darrere dels seus escuts si no volien ser abatuts. Una primera línia de cadàvers es trobava ja en terra quan van avançar les posicions arribant al cos a cos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-8BgwES8ABuM/TwdjHA2WdiI/AAAAAAAAS7E/4vdYpQQjsMQ/s1600/P1070401.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-8BgwES8ABuM/TwdjHA2WdiI/AAAAAAAAS7E/4vdYpQQjsMQ/s200/P1070401.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La lluita era ferotge. Per tot arreu els crits de dolor es tornaven amb els cops d'espases i d'escuts. Un vermellós liquid poc a poc es feu lloc a terra, entre aquell ball de guerrers que lluitaven amb gran ímpetu i que poc a poc anaven quedant reduïts en formidable batalla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z645sAdcThA/Twdj_XbzqbI/AAAAAAAAS78/3lm1X0Osiqs/s1600/P1070415.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z645sAdcThA/Twdj_XbzqbI/AAAAAAAAS78/3lm1X0Osiqs/s200/P1070415.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I tant terrabastall devien de fer que no es van donar compte que un altre exercit manat per un emissari reial es presentava en el camp de batalla rodejant-los a tots i fent aturar la batalla sota l'amenaça dels arquers que amb els arcs muntats i les fletxes ja en posició només esperaven una ordre per deixar-les anar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-MMKTkvOZp5k/TwdkDYD1TqI/AAAAAAAAS8E/l3xKUsJjydc/s1600/P1070417.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-MMKTkvOZp5k/TwdkDYD1TqI/AAAAAAAAS8E/l3xKUsJjydc/s200/P1070417.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Frenada així momentàniament la batalla, els dos capitans esgrimiren tot tipus de recursos davant de l'emissari reial que tenint plena potestat ordenà finalment decidir la lluita per mitjà de vuit paladins, quatre de cada exercit, que s'haurien d'enfrontar entre per esbrinar el guanyador de la batalla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-gryhLgL_EA4/Twdk9Ti0E8I/AAAAAAAAS9c/gIK6aJ43Rw8/s1600/P1070438.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-gryhLgL_EA4/Twdk9Ti0E8I/AAAAAAAAS9c/gIK6aJ43Rw8/s200/P1070438.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;S'enfrontaren en singular duel els vuit paladins donant com a guanyador final als defensors. En veure això de sentir-se perdedors, el capità invasor intentà matar l'emissari reial però fou ràpidament mort per l'espasa del cap de les forces reials que li va veure les intencions evitant així el cop traïdor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-7_GJ_71c-wk/TwdmvPX-KnI/AAAAAAAAS_4/lE4NGYYbujM/s1600/P1070476.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-7_GJ_71c-wk/TwdmvPX-KnI/AAAAAAAAS_4/lE4NGYYbujM/s200/P1070476.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Les altres forces invasores al quedar-se sense cap i desmoralitzades per la derrota fugiren corrent i es perderen en la llunyania i no tornaren a aparèixer. Així una vegada més les tropes abanderades per La Marató guanyaven en una altra batalla, no obstant, la guerra continua i seran molt necessaris en posteriors lluites.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I acabada la batalla dinarem junts tot comentant les incidències de la batalla per desprès de recollir totes les coses i carregar-les en els vehicles acomiadant-nos fins a un proper retrobament posant punt i final a les Jornades Medievals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-xHIEj91Z89U/TwdiNQDzqKI/AAAAAAAAS6M/AEQhqN-7AsQ/s1600/P1070387.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="96" src="http://1.bp.blogspot.com/-xHIEj91Z89U/TwdiNQDzqKI/AAAAAAAAS6M/AEQhqN-7AsQ/s400/P1070387.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nota de ARCOFLIS&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Aquesta a estat la tercera edició de les JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÖ DE TV3, un projecte solidari que ARCOFLIS inicià fa tres anys amb moltes ganes i ímpetu i en el que hi posem tot el nostre cor i bon fer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-1iDj90zbxew/TwdZvRgCgAI/AAAAAAAASwg/odjxUdFQ_iw/s1600/P1070240.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-1iDj90zbxew/TwdZvRgCgAI/AAAAAAAASwg/odjxUdFQ_iw/s200/P1070240.JPG" width="148" /&gt;&lt;/a&gt;Però cap d'aquestes edicions hagués arribat a bon port sense la desinteressada ajuda que ens brindeu vosaltres, els grups de recreació medieval i les persones i entitats que amb el vostre esforç i col·laboració feu que aquests dies siguin inoblidables i ens animeu a seguir col·laborant amb aquesta gran causa com és La Marató de TV3.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així doncs durant uns dies ens hem unit també a milers de poblacions, associacions i persones anònimes que fan un veritable esforç solidari donant suport amb els donatius recollits a la Fundació de La Marató en la seva constant lluita en la investigació de malalties.L'esforç durant aquests dies a estat gran, també el cansament. La recompensa és encara més gran. Gràcies a tots pel vostre suport, ajuda, solidaritat i amistat."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-sua9PMUZAsY/TwdnstKFwyI/AAAAAAAATA0/CXblq4CVHsQ/s1600/P1070490-1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-sua9PMUZAsY/TwdnstKFwyI/AAAAAAAATA0/CXblq4CVHsQ/s400/P1070490-1.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;Més fotos de l'esdeveniment a:&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/113525022102904342024/LaMarato2011VilafrancaDelPenedes"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/LaMarato2011VilafrancaDelPenedes&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2539226388419455746?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2539226388419455746/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2012/01/iii-jornadas-medievales-favor-de-la.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2539226388419455746'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2539226388419455746'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2012/01/iii-jornadas-medievales-favor-de-la.html' title='III JORNADAS MEDIEVALES A FAVOR DE LA MARATÓ 2011: LA CRÓNICA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s72-c/cartell+4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-248844525207653111</id><published>2011-10-01T17:32:00.000+02:00</published><updated>2012-01-07T03:20:05.031+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>ARTASONA 2011: SOTA LA MIRADA DEL CASTELL</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;- 23, 24 i 25 SETEMBRE 2011 -&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;"Benaurats els arquers doncs tornaran a Artasona" va ser la sensació que vam tenir en tornar de nou a aquesta emblemàtica població per al seu medieval en els dies 23, 24 i 25 de setembre, un esdeveniment que ens venia moltíssim de gust i que esperàvem impacients en el nostre calendari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-vvP9iPRABPY/TnGu3dp_X3I/AAAAAAAABZk/iP667tpc94k/s1600/III+encuentro+medieval%255B1%255D_P%25C3%25A1gina_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-vvP9iPRABPY/TnGu3dp_X3I/AAAAAAAABZk/iP667tpc94k/s200/III+encuentro+medieval%255B1%255D_P%25C3%25A1gina_1.jpg" width="140" /&gt;&lt;/a&gt;Així que el divendres a la tarda després de dinar vam agafar els estris i ens vam dirigir rabents per retrobar-nos de nou amb els nostres companys de A.C.H.A. a l'aventura d'un nou esdeveniment que prometia ser molt intens.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els vam trobar a la plaça del poble organitzant el tema i després dels acostumats salutacions i abraçades vam passar  a descarregar les nostres coses a la sala preparada per pecnortar per les nits. Com la nit es tancava i va arribar l'hora del sopar, doncs que allà vam anar gustosament. Vam sopar a lo gran i en acabar aquesta feina s'obrí el cel descarregant una tempesta d'aigua que va durar fins ben entrada la nit, deixant-nos sense llum un parell de vegades. Però res importa quan estas en bona companyia xerrant, bevent, cantant i rient fins a l'hora de dormir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El dissabte va aparèixer tranquil, restant encara algun bassal de la nit anterior i aigua estancada en alguns llocs. Ens despertem, rentem i vestim adientment a l'època medieval que representem i, de la mateixa manera que vàrem fer l'any anterior, ens vam dirigir a "Casa Carmen" nom amb el que anomenem afectuosament a la casa d'una companya i que és on esmorzem els excel · lents pastissos que fa la seva mare la senyora Carmen entre cafès i colacao.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-fkbtQlhX-rc/Tob8ZVTDGeI/AAAAAAAARx8/ulrLS5gA8Qo/s1600/P1060927.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-fkbtQlhX-rc/Tob8ZVTDGeI/AAAAAAAARx8/ulrLS5gA8Qo/s200/P1060927.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Amb la panxa plena ens vam posar a muntar el tendal i sota el mateix l'enorme lloc d'exposició d'armament que desplegaren els companys de A.C.H.A. en molts dels seus esdeveniments. Treball de pes que ens haguéssim estalviat si fóssim vidents o futuròlegs predint que, immediatament després del muntatge, una altra enorme tempesta d'aigua descarregaria sobre nostre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tantes peces, espases, cascs, armadures, tant ferro a oxidar i alguns de nosaltres allà, defensant el fort, com en el Álamo, de la intempestiva pluja, traient aigua per aquí i per allà i col · locant plàstics per protegir tan insigne tresor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-eLSOj3fW67k/Tob8gvh8g_I/AAAAAAAARyc/JT-acOipPCQ/s1600/P1060935.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-eLSOj3fW67k/Tob8gvh8g_I/AAAAAAAARyc/JT-acOipPCQ/s200/P1060935.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i aquesta vegada no va ser una excepció, i gairebé dues hores després vam poder reprendre les nostres activitats la qual cosa es va aprofitar per seguir amb l'exposició d'armes i en fer un vestir al cavaller del segle XIII.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va arribar l'hora del menjar seguida d'uns moments de relax i descans i arribà el primer dels nostres actes, el I Torneig infantil de tir amb arc de Artasona on els xavals menors de 12 anys competien entre sí per veure qui era el millor amb l'arc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-a5FjbOJXKHE/Tob81m42sqI/AAAAAAAAR0A/kr_qeMXDbGA/s1600/P1060966.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-a5FjbOJXKHE/Tob81m42sqI/AAAAAAAAR0A/kr_qeMXDbGA/s200/P1060966.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La guanyadora del torneig i medalla d'or va ser una noia de nom Cristina a la qual ja vam conèixer l'any anterior on ja vam observar que se li donava molt bé l'arc. El segon classificat Paul presentava els mateixos antecedents que la seva amiga per la qual cosa es va endur la medalla de plata i en tercer lloc i amb medalla de bronze es va col · locar el nostre company Roc el benjamí de ARCOFLIS. El nostre aplaudiment als guanyadors i a tots els participants que van demostrar gran destresa en l'ús de l'arc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seguidament i abans de la demostració de batalla vam deixar que el públic en general provès la sensació de subjectar un arc i deixar anar unes fletxes cosa que va ser del grat de tots els que ho van provar i un cop experimentada la sensació d'esdevenir arquer per uns minuts i havent recollit els nostres estris i l'exposició d'armes, la plaça va quedar buidada del tot i només van quedar els ulls oberts del públic que esperava, esperava amb atenció ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-JDpy8J5G9IE/Tob84mysVCI/AAAAAAAAR0Q/P8Ww5EvmmCE/s1600/P1060970.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-JDpy8J5G9IE/Tob84mysVCI/AAAAAAAAR0Q/P8Ww5EvmmCE/s200/P1060970.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Com és ben conegut la comarca del Grado compta amb una àmplia varietat de paisatge que el converteix en un entorn immillorable per a l'activitat cinegètica. I a això ens dediquem durant el dia, a caçar amb els nostres arcs i fletxes algun conill o suculenta au que omplís els nostres insaciables budells. En això estàvem pujant i baixant vessants a la recerca d'una presa quan vam arrivar a l'ermita de Sant Román de Castro, lloc on donar repòs als nostres cansats peus després de tant dura jornada. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lentament ens apropem a l'ermita, cauts i recelosos, doncs ja havíem vist la presència de tres homes armats des la llunyania. En apropar-nos vam veure que es tractava d'un noble aragonès amb dos dels seus homes que li curaven el seu malparat cos doncs semblava que al pobre li hagués passat per sobre un exercit de cavalleria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després d'una breu salutació vam passar prop d'ells i ens protegirem del sol sota uns arbres que prop de l'altar major es trobaven. Vam beure, vam menjar quelcom que albergaven els nostres sarrons al mateix temps que un dels servents del noble es va acostar a nosaltres i ens va demanar amablement si disposàvem de menjar i beguda per a ells i el seu senyor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El menjar dels nostres sarrons s'havia acabat doncs poc era el que quedava per la qual cosa vam acordar cuinar un parell de conills que havíem caçat i compartir-los amb ells si ens explicaven la sort que havia corregut seu senyor. Van accedir de molt bona gana per la qual cosa vam fer un foc i es van apropar cap a nosaltres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doncs sapigueu que el meu amo, va dir un dels lacais, és ni més ni menys que don Agón de Montañana, pertanyent a aquestes terres per noblesa i naixement. Gran guerrer vencedor en moltes batalles, plantat i valent com pocs i que ara el vèiem d'aquesta manera per un recent infortuni.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La història d'aquest personatge anava a poc a poc apoderant-se de nosaltres així com la curiositat de com s'havia produït aquest desenllaç. El lacai va seguir explicant la seva història. El meu amo esta enamorat, de fet prop queda el seu casament amb la bella Carmen, mossa de Artasona de bellesa incomparable i innombrables virtuts, però ah, la desgràcia va fer empremta entre els dos doncs un malvat cavaller templer, fill bastard d'un inquisidor es va oposar rotundament a l'enllaç i ha retingut a la dama contra la seva voluntat en una de les cel.les del castell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-1tCf_U3JyBU/Tob9AK_SBDI/AAAAAAAAR08/_tNlZBBZVTk/s1600/P1060982.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-1tCf_U3JyBU/Tob9AK_SBDI/AAAAAAAAR08/_tNlZBBZVTk/s200/P1060982.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El meu amo, el senyor Agón, en saber de la notícia va córrer ràpidament al castell, sol, sense homes que el protegeixin, ja que el cor, que va poder més que el cap, el guiava. I així només, armat amb la seva espasa, es va presentar a l'ajuda de la seva estimada. El covard templer se'l va mirar arrogant, ignorant totes les seves peticions i va llançar els seus homes contra ell perquè li donessin una sobirana pallissa, i tant que la hi van donar com les seues mercès poden observar, no li han deixat un os sa. Mig mort el van deixar quan vam trobar, no parlava, només xiuxiuejava una paraula, que el mantenia amb vida, "tornaré".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bap-_8_s3zs/Tob9A20DuFI/AAAAAAAAR1A/gJCWItTMr50/s1600/P1060983.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-bap-_8_s3zs/Tob9A20DuFI/AAAAAAAAR1A/gJCWItTMr50/s200/P1060983.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;A això que vam menjar amb gran plaer els conills escollits per a l'ocasió i ja més reposat el noble Agón de Montañana va deixar sentir la seva veu. Es va dirigir a nosaltres amb la mirada i ens va demanar que l'ajudéssim a alliberar la seva estimada de la cel.la on era presa i acabar d'una vegada amb el templer i els seus sequaços. "Apel·lo a vostres mercès l'ajuda necessària per a semblant i arriscada empresa" al que va ser respost amb "La vostra mercè apel·la al nostre valor, ja que mercenaris ens veu, i nosaltres apel·lem a la seva bossa ja que tan perilloses gestes també mereixen d'allò material".  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-mg3Yq77Ol-E/Tob9GkwRkAI/AAAAAAAAR1g/WALOt0Er72w/s1600/P1060992.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-mg3Yq77Ol-E/Tob9GkwRkAI/AAAAAAAAR1g/WALOt0Er72w/s200/P1060992.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Resoltes les nostres demandes ens vam afegir a la causa del noble Agón qui de nou tornava a Artasona, aquesta vegada amb reforços, al rescat de la donzella. El templer avisat l'apropament del noble va armar als seus homes i els va situar a les portes del recinte on custodiava a la dama quedant aquest en la rereguarda esperant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q7DbT47reRk/Tob9UJeJ_gI/AAAAAAAAR2o/jGN8kjvXeCo/s1600/P1070018.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q7DbT47reRk/Tob9UJeJ_gI/AAAAAAAAR2o/jGN8kjvXeCo/s200/P1070018.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Ens situem a tir de fletxa i aquí va ser on vam començar a buidar els nostres carcajs escombrant la primera línia d'escuts dels defensors del castell. Una a una les nostres fletxes anaven impactant en els enemics que un cop delmats van ser atacats per Agón i els seus homes amb inusitada ferocitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-X2qSKjGtDMc/Tob9P5GAQ6I/AAAAAAAAR2Q/ug8dHiDsAVc/s1600/P1070010.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-X2qSKjGtDMc/Tob9P5GAQ6I/AAAAAAAAR2Q/ug8dHiDsAVc/s200/P1070010.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Van anar caient tots i es reserva per a si l'últim duel amb el templer a qui va vèncer en excepcional combat acabant així amb les seves malifetes i alliberant a la seva estimada Carmen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El que va continuar després ja s'ho imaginaren vostès ... però dir que va acabar en casament a la setmana següent amb gran alegria de tots.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-aqboj0wfago/Tob9kqdaGwI/AAAAAAAAR4E/yUSy-bjhiCI/s1600/P1070055.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-aqboj0wfago/Tob9kqdaGwI/AAAAAAAAR4E/yUSy-bjhiCI/s200/P1070055.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Amb aquesta història vam desenvolupar la batalla per finalitzar la tarda de dissabte i propera ja la nit ens preparàvem per al sopar amb els habitants del poble i hi ens dirigirem en processó de torxes pels carrers de la localitat fins al menjador on acabaríem degustant una amanida, una exquisida caldereta de xai i un boníssim pastís per postres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I com encara ens quedaven energies ens vam dirigir de nou a la plaça del poble per a veure l'espectacle de música i foc dels nostres amics de Gordobordón molt habituals en aquesta classe d'esdeveniments. Vam continuar la xerrada aquesta vegada a l'aire lliure, sota les estrelles, sense núvols ni aigua, bevent i xerrant fins les tantes ... bé, com sempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-8LJ4Jepc3yg/Tob9uyx4GMI/AAAAAAAAR5E/1q_uqkPJFKg/s1600/P1070084.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-8LJ4Jepc3yg/Tob9uyx4GMI/AAAAAAAAR5E/1q_uqkPJFKg/s200/P1070084.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Si la nit va ser clara i estrellada el dia del diumenge era assolellat i sense núvols, un perfecte dia per a una jornada medieval. &lt;br /&gt;Després de les activitats pròpies d'aixecar-se del llit fins després d'esmorzar i acabar de muntar de de nou l'exposició d'armament va arribar de de nou la nostra hora, l'hora d'estrenar una exhibició d'arquers que havíem preparat per a futurs esdeveniments i que veuria la llum a Artasona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-AML1WqWG27o/Tob-UbJML3I/AAAAAAAAR7w/JAZdvgnvd8Y/s1600/P1070129.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-AML1WqWG27o/Tob-UbJML3I/AAAAAAAAR7w/JAZdvgnvd8Y/s200/P1070129.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;En ella i comptant amb la col·laboració dels nostres amfitrions de A.C.H.A. que gustosament es van prestar a ajudar-nos vam començar la nostra actuació. Es tractava d'anar explicant breument la història de l'arc, dels seus orígens, dels seus usuaris, les batalles en què va participar sent element important sobretot el longbow o arc llarg anglès i en realitzar diverses proves de destresa i habilitat per part dels arquers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-w-zd66p544U/Tob-kKCy63I/AAAAAAAAR9E/upZssqcHcqw/s1600/P1070154.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-w-zd66p544U/Tob-kKCy63I/AAAAAAAAR9E/upZssqcHcqw/s200/P1070154.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Acabada la demostració i després d'un nou vestir al cavaller, aquesta vegada amb vestidures i armadura del segle XIV, va arribar l'hora del menjar, de recollir les nostres coses, d'acomiadar dels nostres amics de A.C.H.A., de Artasona i la seva gent i tornar a les nostres llars no sense abans fer una breu parada a la carretera per fotografiar unes estàtues d'arquers que van cridar la nostra atenció en el viatge d'anada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De nou agrair a la gent de Artasona la seva hospitalitat i bon fer cap a nosaltres fent-nos sentir novament com a casa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-jctkZEOAjc4/Tob9ahLAIcI/AAAAAAAAR3M/_oXRtKIV1NY/s1600/P1070036.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="135" src="http://3.bp.blogspot.com/-jctkZEOAjc4/Tob9ahLAIcI/AAAAAAAAR3M/_oXRtKIV1NY/s400/P1070036.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Més fotos de l'esdeveniment a:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/113525022102904342024/Artasona2011"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Artasona2011&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-248844525207653111?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/248844525207653111/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/10/artasona-2011-bajo-la-mirada-del.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/248844525207653111'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/248844525207653111'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/10/artasona-2011-bajo-la-mirada-del.html' title='ARTASONA 2011: SOTA LA MIRADA DEL CASTELL'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-vvP9iPRABPY/TnGu3dp_X3I/AAAAAAAABZk/iP667tpc94k/s72-c/III+encuentro+medieval%255B1%255D_P%25C3%25A1gina_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-3604958948420674966</id><published>2011-09-19T19:28:00.000+02:00</published><updated>2012-01-07T03:20:32.380+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>III JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ 2011: LA PREPARACIÓ</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;Una nova edició de La Marató de TV3 s'està preparant per al desembre d'aquest any. Com cada any els fons recaptats en cada edició van destinats a una causa concreta i la d'aquest any estarà dedicada a: &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 18 de desembre, La Marató de TV3 arribarà als 20 anys amb un programa dedicat a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. El tema, en plena efervescència en l'àmbit científic, inclou el trasplantament d'òrgans sòlids, com el cor i el pulmó, el trasplantament de teixits, com la còrnia i la pell, i la medicina regenerativa tant en òrgans com en teixits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.tv3.cat/marato/img/ma_proveta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img alt="Trabajo al laboratorio" border="0" height="127" src="http://www.tv3.cat/marato/img/ma_proveta.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #666666; font-family: arial, sans-serif; font-size: 11px;"&gt;La Marató de TV3 fomenta la investigació&lt;br /&gt;biomèdica d'excel.lència&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;En els últims anys, la investigació en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits ha experimentat una veritable revolució i es troba entre els sectors més punters de la tecnologia biomèdica al nostre país. No obstant això, hi ha molts aspectes en els quals és necessari impulsar la investigació per millorar la conservació dels òrgans i teixits a trasplantar, reduir el rebuig, incrementar les possibilitats de supervivència i avançar en noves aplicacions de la medicina regenerativa.&lt;br /&gt;Un any més, La Marató de TV3 desplegarà la seva capacitat d'estimular la sensibilitat i la solidaritat dels ciutadans per recaptar fons que permetin avançar en la recerca biomèdica, en aquest cas perquè les tècniques de regeneració i trasplantament ofereixin teràpies efectives en el tractament de un ampli grup de malalties.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.tv3.cat/marato/img/ma_labo2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img alt="Trabajando en los tratamientos" border="0" height="127" src="http://www.tv3.cat/marato/img/ma_labo2.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #666666; font-family: arial, sans-serif; font-size: 11px;"&gt;Els fons recaptats a La Marató 2011&lt;br /&gt;&amp;nbsp;permetran avançar en la investigació&lt;br /&gt;&amp;nbsp;sobre regeneració i trasplantament&lt;br /&gt;&amp;nbsp;d'òrgans i teixits&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Serà una Marató transversal, perquè el tema implica diverses especialitats mèdiques i, per tant, implicarà també col·lectius de persones afectades per malalties diferents. I serà també una Marató doblement solidària: la crida a la donació econòmica, que permetrà impulsar la recerca, se sumarà aquesta vegada a la sensibilització sobre la necessitat de disposar d'òrgans procedents de donacions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No és la primera vegada, però, que La Marató de TV3 centra la seva atenció en els trasplantaments. La primera edició del programa, el 1992, va estar dedicada a la leucèmia. L'acció pionera d'aquesta iniciativa va suposar un gran impuls a les donacions de medul · la òssia i va permetre finançar totalment el primer i únic registre oficial de donants de medul·la de l'Estat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Set anys després, el 1999, La Marató es va centrar específicament en els trasplantaments d'òrgans. Els 4,6 milions d'euros recaptats en aquella edició van impulsar 58 projectes de recerca, la qual cosa va suposar una injecció de recursos decisiva en l'evolució de la investigació biomèdica, com ho demostren les grans fites obtinguts en els procediments i les intervencions quirúrgiques que s'efectuen actualment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I al igual que en moltes localitats catalanes, particulars, grups, associacions, estaments, etc. posen el seu gra de sorra col·laborant en l'ajuda a recaptar fons per a La Marató organitzant diverses activitats encaminades a aquest propòsit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per això i degut a això la nostra associació ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) molt sensibilitzada amb aquesta tasca social i de solidaritat es complau en anunciar, aquesta vegada per tercer any consecutiu, una nova edició de les JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ que en aquesta seva tercera edició ve carregada de novetats així com de les ganes i il·lusió que li posem perquè tot surti de la millor manera i puguem recaptar molts donatius que ajudin a pal·liar totes aquestes malalties.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les dates seran els dies 10 i 11 de desembre de 2011 com sempre a Vilafranca del Penedès&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seguirem muntant campament medieval, seguirem fent exposicions, tallers, jocs i batalles i comptarem novament amb la desinteressada col·laboració d'altres grups de recreació històrica tant de Catalunya com de la resta d'Espanya ja que sense ells, sense la seva ajuda, igual que la col·laboració que ens presta l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l'Alt Camp, seria impossible la seva realització.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Volem agrair també i animar de nou a totes aquelles persones de Vilafranca, pobles veïns i tot aquell que es vulgui passar a assistir i gaudir de les activitats culturals i de lleure que realitzem contribuint amb un donatiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;CARTELL 2011&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s1600/cartell+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s640/cartell+4.jpg" width="480" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-3604958948420674966?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/3604958948420674966/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/09/iii-jornadas-medievales-favor-de-la.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3604958948420674966'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3604958948420674966'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/09/iii-jornadas-medievales-favor-de-la.html' title='III JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ 2011: LA PREPARACIÓ'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-QGu3w-YYI_0/Tnd7kOzxMCI/AAAAAAAARws/Pg6m19ottgg/s72-c/cartell+4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1968715853245801737</id><published>2011-08-15T22:22:00.121+02:00</published><updated>2011-12-23T11:48:04.887+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='VIDA MEDIEVAL'/><title type='text'>MNAC 2011: UN DIA AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;Com que no tot són batalles i campaments en ARCOFLIS seguim desenvolupant la vessant cultural amb una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya també conegut pel MNAC.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ubicat en el Palau Nacional, edifici situat a la muntanya de Montjuïc, el MNAC comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins mitjans del segle XX.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'entre totes les col·leccions del museu sobresurt la d'art romànic. El museu exposa una sèrie de pintures murals que la converteixen en única al món. També es mostren diverses talles en fusta, peces d'orfebreria, esmalts i escultures en pedra. La majoria de les peces són mostres de l'art romànic a Catalunya.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Col·lecció d'Art Romànic és una de les més emblemàtiques del MNAC per l'excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, única al món. Les pintures, procedents en gran part de les esglésies romàniques dels Pirineus, van ser comprades i traslladades al Museu majoritàriament entre 1919 i 1923 per evitar així la seva exportació. La col · lecció està integrada per obres dels segles XI, XII i XIII, i es completa amb rics fons de pintura sobre taula-el conjunt més nombrós i antic de l'Europa romànica-, talla en fusta-són cèlebres els davallaments i les majestats-, orfebreria-destacant els esmalts de Llemotges-i l'escultura en pedra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-9nV-M9NPKdM/TmtoIPLlG5I/AAAAAAAARcw/40W2ZgAoiQY/s1600/131.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-9nV-M9NPKdM/TmtoIPLlG5I/AAAAAAAARcw/40W2ZgAoiQY/s400/131.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Pintures de Sant Climent de Taüll. Cap a 1123. Fresc traspassat a tela. &amp;nbsp;Procedeixen de l'església de Sant Climent de Taüll (La Vall de Boí, Alta Ribagorça)&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-qmiEBs57Gc8/TmtoJ-J9poI/AAAAAAAARc4/OV8npUnL_wc/s1600/133.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-qmiEBs57Gc8/TmtoJ-J9poI/AAAAAAAARc4/OV8npUnL_wc/s400/133.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-kcgBNA_PayA/TmtopFpyq1I/AAAAAAAARfg/Ohu2oqd_zLg/s1600/175.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-kcgBNA_PayA/TmtopFpyq1I/AAAAAAAARfg/Ohu2oqd_zLg/s400/175.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-378JtnGndZk/Tmtop3wYpyI/AAAAAAAARfk/iOt1wIIjEAQ/s1600/176.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-378JtnGndZk/Tmtop3wYpyI/AAAAAAAARfk/iOt1wIIjEAQ/s400/176.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-xRHFQ41DXLo/TmtpN8O4n1I/AAAAAAAARiI/piaLf2Q4TO4/s1600/217.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-xRHFQ41DXLo/TmtpN8O4n1I/AAAAAAAARiI/piaLf2Q4TO4/s400/217.JPG" width="266" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;A la Col·lecció d'Art Gòtic trobem obres dels diferents moments estilístics i les diferents tècniques (pintura mural, sobre taula, escultura en pedra, ivori o fusta, orfebreria i esmalts) del període comprès entre finals del segle XIII i el segle XV. Les peces de procedència catalana constitueixen el conjunt més ric, però també estan representats els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, especialment Aragó i València, i, en menor grau, Mallorca. Entre els escultors que van treballar a Catalunya destaquen Jaume Cascalls o Pere Sanglada, i entre els pintors, Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell o Jaume Huguet.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-jD6Qe1UKHtA/Tmtq1Nu-HiI/AAAAAAAARqU/k8FPhYUTVMA/s1600/348.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="256" src="http://1.bp.blogspot.com/-jD6Qe1UKHtA/Tmtq1Nu-HiI/AAAAAAAARqU/k8FPhYUTVMA/s400/348.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Mestre de la conquesta de Mallorca. Pintures murals de la conquesta de Mallorca. Assalt a la Ciutat de Mallorca i campament. Batalla de Portopí. Les Corts de Barcelona. 1285 -1290. Fresc Traspassat a tela. Procedeixen de l'antic palau Caldes,&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Rp6pFgc9yrw/Tmtq11VqghI/AAAAAAAARqY/0YWZR_Hd67o/s1600/349.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-Rp6pFgc9yrw/Tmtq11VqghI/AAAAAAAARqY/0YWZR_Hd67o/s400/349.JPG" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-rJzhapzT-iU/Tmtq6wuBlII/AAAAAAAARqs/ytYKx0u3zrA/s1600/354.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-rJzhapzT-iU/Tmtq6wuBlII/AAAAAAAARqs/ytYKx0u3zrA/s400/354.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;En la nostra visita a tan insigne museu vam comptar amb la presència d'alguns dels nostres companys de A.C.H.A. (Associació Cultural Històrica Aragonesa) que es van mostrar al igual que nosaltres molt interessats en tot el que aquí hi havia exposat. D'això dóna fe la quantitat d'hores que vam estar el el museu així mateix com la quantitat de fotos que vam treure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un museu altament recomanable per a la visita de qualsevol recreacionista i amant de l'art en general&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-qq1pp-Av33k/Tmtm8f_7DtI/AAAAAAAARW4/1FQ7Rd1NGtM/s1600/037.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="101" src="http://4.bp.blogspot.com/-qq1pp-Av33k/Tmtm8f_7DtI/AAAAAAAARW4/1FQ7Rd1NGtM/s400/037.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Més fotos del museu les trobareu a:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/113525022102904342024/MNAC2011"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/MNAC2011&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1968715853245801737?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1968715853245801737/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/mnac-2011-tras-los-pasos-del-arte.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1968715853245801737'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1968715853245801737'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/mnac-2011-tras-los-pasos-del-arte.html' title='MNAC 2011: UN DIA AL MUSEU NACIONAL D&apos;ART DE CATALUNYA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-9nV-M9NPKdM/TmtoIPLlG5I/AAAAAAAARcw/40W2ZgAoiQY/s72-c/131.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1466863764864036732</id><published>2011-08-13T19:01:00.220+02:00</published><updated>2012-01-07T03:22:29.944+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>PERACENSE 2011: DE RETORN AL CASTELL VERMELL</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;- 4, 5, 6 i 7 AGOST 2011 -&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;El Castell Vermell de Peracense&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva construcció respon a la necessitat de vigilància del congost sobre el qual s'assenta, lloc de pas per les tropes invasores de Castella durant les freqüents guerres entre els dos regnes. Les primeres notícies documentals d'existència estan en relació amb la conquesta de Albarracín, ja que va ser una de les bases que va utilitzar Pere III per prendre el senyoriu en poder de Pere de Azagra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-xNQxTKX6VPs/TlTH-VwrfVI/AAAAAAAARE0/3fxcesO0TEs/s1600/P1060149.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-xNQxTKX6VPs/TlTH-VwrfVI/AAAAAAAARE0/3fxcesO0TEs/s200/P1060149.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Es coneix que durant 1301-1317 va ser el seu alcaid Juan Ximénez de Urrea, sent en una peça clau en la defensa del Regne, gràcies a situació estratègica a la divisòria de les conques de l'Ebre i Tajo. En 1370 era alcaid Gonzalo Fernández de León i en 1373 Pedro Martínez. En 1379 el senyor Jimeno de Urrea el va donar a la Comunitat de Daroca, que va seguir nomenant els seus alcaids fins 1702. Aquesta fortalesa havia estat la més important aixecada per la Corona aragonesa. Al segle XIV va ser reparada i guarnida per utilitzar-se com a base d'aprovisionament dels seus exèrcits, de manera que va intervenir destacadament en la guerra entre Pere I de Castella i Pere IV el Cerimoniós. No va patir cap setge, ja que primera línia fronterera quedava defensada pel castell de Rodenas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-onCzrDrNCeM/TlTHd5ZEE4I/AAAAAAAARBs/p9A-_R2omUE/s1600/P1060091.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-onCzrDrNCeM/TlTHd5ZEE4I/AAAAAAAARBs/p9A-_R2omUE/s200/P1060091.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Va servir de presó en 1469 i va haver de posar-se en estat defensa en 1452. Després de la unió de Castella i Aragó amb el matrimoni dels Reis Catòlics, el castell va perdre importància i va caure en l'oblit i posterior abandonament. El seu episodi bèl·lic va ser durant les guerres carlines de 1840, quan va ser habilitat i va viure una gran activitat, albergant entre els seus murs un destacament de soldats isabelins. El 1987 es va iniciar un procés de restauració, basant-se en el projecte de l'arquitecte Pedro Ponce de León.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;És, sens dubte, un dels castells més espectaculars de tot Aragó de tot Espanya, tant per la magnitud de la seva obra com per la seva ubicació, en un entorn natural de gran bellesa plàstica. Tota l'obra és de pedra roig, típica d'aquestes terres, de planta quadrada molt irregular que ocupa una superfície d'uns 4.000 metres quadrats. Els seus vessants nord són inexpugnables pel seu emplaçament natural. Està estructurat en tres recintes escalonats segons el terreny. Així, els dos inferiors se situen sobre una superfície plana en els costats sud i oest, per contra, el tercer està situat sobre una zona rocosa en l'angle nord-est.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-BMxBef2FshQ/TlTIE1FN42I/AAAAAAAARFY/h7zVnaTsAhE/s1600/P1060159.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-BMxBef2FshQ/TlTIE1FN42I/AAAAAAAARFY/h7zVnaTsAhE/s200/P1060159.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-7l62QeXfXBU/TlTIGbkktaI/AAAAAAAARFg/YqxLgz41EfA/s1600/P1060161.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-7l62QeXfXBU/TlTIGbkktaI/AAAAAAAARFg/YqxLgz41EfA/s200/P1060161.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En els costats oest i sud del citat primer recinte s'alça una muralla formant un angle nord-est. En el costat sud del primer recinte s'aixeca una muralla formant angle recte, és bastant gruixuda, ja que s'aproxima als tres metres d'espessor i està vigilada per tres torrasses, un a la cantonada i dos en el llenç sud, amb moltes sageteres i merlets antigues, està recorreguda per un camí de ronda. A l'extrem nord es troba l'entrada al primer recinte. Antigament era un estret portell en reculada que s'obria al costat del precipici, després de la seva restauració hi ha una porta que porta fins l'albacar. A l'angle sud hi havia les cavallerisses i pessebres, allà s'observen una sèrie de nínxols.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bcPP6rvW7mI/TlTICY0pDlI/AAAAAAAARFM/j74_20Kaxh4/s1600/P1060156.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-bcPP6rvW7mI/TlTICY0pDlI/AAAAAAAARFM/j74_20Kaxh4/s200/P1060156.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Zi1CQM8Qhuo/TlTIHIniulI/AAAAAAAARFk/k0GbDOiGLLY/s1600/P1060162.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-Zi1CQM8Qhuo/TlTIHIniulI/AAAAAAAARFk/k0GbDOiGLLY/s200/P1060162.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un llarg mur porta des de la torre de l'homenatge a la muralla sud, on hi ha intercalada una torre quadrada, coneguda com de l'Hospital. Seguida d'una torre que articula els recintes exteriors i intermedis i domina un dels flancs més exposats; des d'ella neix un mur cap a l'exterior que tenia com a missió impedir el pas d'enemics des de les concavitats de les roques.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-JbtHNwjKCEQ/TlTIAM_Tt2I/AAAAAAAARFA/vi1xeB6kjqE/s1600/P1060152.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-JbtHNwjKCEQ/TlTIAM_Tt2I/AAAAAAAARFA/vi1xeB6kjqE/s200/P1060152.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;El recinte central consta d'un gran pati d'armes al qual s'accedeix al costat d'una torrassa que pogué albergar l'església, en aquest recinte hi havia les habitacions de la tropa i l'aljub principal, cobert per volta apuntada de la qual sobreviuen tres arcs de suport . A la zona alta, mirant a l'est, s'han trobat restes d'una capella i un cementiri. Aquest recinte està protegit per una grandiosa torre que alhora, defensa al tercer, que està encinglerat sobre un espectacular penyal, essent els seus elements els característics d'un emplaçament militar no palatí. Destaca la seva porta d'ingrés oberta a la roca i emmarcada per un arc. Fins aquesta torre únicament era possible l'accés amb escala de mà. Després d'ella se situa el cos de guàrdia, a manera de torrassa, defensant les portes exterior i intermèdia. És una construcció de cadirat coberta amb volta i amb escales d'accés als camins de ronda adjacents. Després d'un petit pati descobert s'arriba a la part més alta, on s'obren les estances de l'alcaid. Queda una sala amb un forn i una altra gran des de la qual s'accedeix a dues de diferent mida, una d'elles amb llar de foc interior. Des de la principal es passa a una terrassa on es troba un aljub excavat a la roca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;-&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;----------------------&amp;gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;I com diem de tornada al castell vermell...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Que ganes teníem d'embarcar de nou en noves aventures després de la molt recent sortida de Anento. Si és que no parem, com fa temps es deia "viatgem més que el bagul de la Piquer"...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Agost era la data clau, el dia D i l'hora H d'un dels esdeveniments més estimats, el de Peracense. Per això durant els dies 4, 5, 6 i 7 d'agost el castell vermell de Peracense vesteix les seves millors gales doncs gent de tot arreu anaven, per uns dies, a deixar anar el seu esperit recreacionista.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Aquest mateix esperit ens contagiava a no ser prudents, jejeje, m'explicaré millor, a portar moltes més coses de les que realment anàvem a necessitar per a l'esdeveniment, fet que una vegada a les portes del castell fes que ens penedissim sobretot per la llarga caminada que hi ha des del pàrquing fins el precís punt on vam plantar els nostres pavellons, però és que aquest esdeveniment s'ho mereixia.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;I en això estàvem pensant de bon matí el dijous abans de marxar, carregant el remolc amb els estris de tots i disposats a partir cap a la terolina vila encara que anteriorment vam haver de passar per la ciutat d'Osca a recollir a un dels nostres bons amics de A.C.H.A. que també s'afegia a l'esdeveniment.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-MQ8YOUalPs4/TlTHlo_8VAI/AAAAAAAARCc/0xoV0zI9UaU/s1600/P1060110.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-MQ8YOUalPs4/TlTHlo_8VAI/AAAAAAAARCc/0xoV0zI9UaU/s200/P1060110.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Cada any es va aguditzant més l'enginy per al transport dels estris de cada recreacionista des del automòbil fins al castell. La culpa, la porta d'accés i sobretot el camí per arribar-hi. En el nostre primer esdeveniment ja vèiem com els soferts companys les passaven de tots colors per portar les seves coses sota una sufocant calor estiuenca. Així que de primeres ja vam ser pioners a apropar el cotxe per les empinades i estretes rampes d'accés al castell, una temeritat seguida després per molts, que ja no es repetiria en altres edicions. En la segona edició vam acostar el remolc carregat de gom a gom fins a la mateixa porta però el nostre remolc ara és molt gran i va totalment ple de manera que pel pes, les rampes i la grava es feia una mica perillós.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;I no lluny de seguir innovant en el tema aquest any estrenàrem un mini carro amb rodes amples i grans amb capacitat per a portar fins a 500 kg de pes fàcilment arrossegats per una persona. Va ser el nova més i ens va treure molt del patiment del pesat transport.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-jvCFdS8p6lY/TlTHUUSpgvI/AAAAAAAARA0/xSOKYV5uebE/s1600/P1060073.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-jvCFdS8p6lY/TlTHUUSpgvI/AAAAAAAARA0/xSOKYV5uebE/s200/P1060073.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Arribarem després de dinar al pati principal del castell on ens vam trobar amb els organitzadors de l'esdeveniment, els companys de Fidelis Regi, que ja estaven a mig muntar la seva part de campament. Després de les efusives salutacions ens van orientar on muntar els nostres pavellons i botigues i així vam començar amb el transport i el muntatge de la nostra zona.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-SQ1ieDokUdI/TlTHZc6KbiI/AAAAAAAARBU/70zYzZgku3U/s1600/P1060084.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-SQ1ieDokUdI/TlTHZc6KbiI/AAAAAAAARBU/70zYzZgku3U/s200/P1060084.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;En aquesta ocasió l'espai de ARCOFLIS comptava amb tres pavellons, una tenda normanda i un tendal de campament que juntament amb les nostres taules i banquetes compartim amb la resta del campament per fer-ne una unitat i un punt de trobada entre els grups participants així com zona comuna per als àpats.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Entre els grups participants aquest any hi havia els amfitrions de l'esdeveniment, els aragonesos Fidelis Regi, els valencians de Aliger Ferrum, els també aragonesos de Militis Christi - Ordre Calatravae, els madrilenys Axil i la seva dona, l'hospitalari català de l'Ordre de l'Acer Negre, el templer de A.C.H.A. al que va ser un honor donar-li allotjament entre nosaltres i la fugaç visita de la gent de Ferruza que també van voler sumar-se a l'esdeveniment. I per descomptat nosaltres, els membres de ARCOFLIS que novament vam tornar a acceptar gustosos la invitació dels organitzadors.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-WU2n3z4fY2A/TlTHYw8MkeI/AAAAAAAARBQ/8urva_Dz0BI/s1600/P1060083.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-WU2n3z4fY2A/TlTHYw8MkeI/AAAAAAAARBQ/8urva_Dz0BI/s200/P1060083.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Com dic el dijous va ser dia de muntatge del campament sota una intensa calor i de rebuda de companys que d'un o d'un altre grup anaven arribant. En això que l'hora del sopar va arribar providencialment per donar-nos repòs i recuperar forces i líquids perduts durant la intensa tarda. En finalitzar el sopar van seguir les animades xerrades sota una cel estrellat en una agradable nit d'agost que vaig haver de perdre'm doncs seguia convalescent d'una recent operació i necessitava descans.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;El divendres va despertar molt assolellat i amb el cel molt clar, tant que permetia veure molt bé l'increïble paisatge que s'albira des del castell, el més proper, unes increïbles formacions rocoses, i el més llunyà, unes planes de gran cromatisme sense menysprear amb això la tonalitat que de bon matí adquireix el vermellós castell.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Esmorzem amb ganes, ens rentem i esperem a veure que ens tenia preparat l'organització.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-PkvUJIRZ16o/TlTIBobNNYI/AAAAAAAARFI/z92ulqCWT3Y/s1600/P1060155.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-PkvUJIRZ16o/TlTIBobNNYI/AAAAAAAARFI/z92ulqCWT3Y/s200/P1060155.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;De nou per a aquest esdeveniment es van tornar a vestir les sales de l'interior del castell. En una primera, la més propera al nostre lloc, es va tornar a disposar com a ferreria instal·lant novament la forja que tan hàbilment fa servir el mestre Axil aquesta vegada acompanyat a la manxa per la seva senyora que degué d'acabar desidratada de tant foc i calor com hi havia en l'estada i segurament amb mal de cap dels molts cops que el seu marit va atiar al metall. Certament és una de les entranyables imatges que es queden a la retina d'aquest magne esdeveniment.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-JQxO6QV7tT8/TlTHgf_Rd-I/AAAAAAAARB8/VCkqPNv_0bs/s1600/P1060097.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-JQxO6QV7tT8/TlTHgf_Rd-I/AAAAAAAARB8/VCkqPNv_0bs/s200/P1060097.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una altra de les estades va ser habilitada com a capella en la qual es sentia com peix a l'aigua el cavaller hospitalari de l'Ordre de l'Acer Negre molt ben secundat per alguns altres membres de les altres ordres religioses presents i per algun company de Fidelis Regi. La verge que presidia l'improvisat altar vestia riques teles al seu voltant així com a ben treballades llums.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XAdulB-2Gxs/TlTHnACxhJI/AAAAAAAARCk/JG506ubx6Do/s1600/P1060112.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-XAdulB-2Gxs/TlTHnACxhJI/AAAAAAAARCk/JG506ubx6Do/s200/P1060112.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I en un altre lloc, d'aspecte molt més rude i freqüentat per personatges de la mateixa mida es va assentar el lloc de guàrdia. S'hi guardava la major part de l'armament existent, espases, escuts, llances, cascos, etc, s'hi podia trobar de tot, així com es trobava també amb una guàrdia de merlet tot aquell insensat que gosés entrar en aquest lloc sota les ordres que els sergents que organitzaven la defensa del castell.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-PsbNM1nmJX0/TlTIIrE5uWI/AAAAAAAARFw/aEPSFXKHjTQ/s1600/P1060167.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-PsbNM1nmJX0/TlTIIrE5uWI/AAAAAAAARFw/aEPSFXKHjTQ/s200/P1060167.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Una novetat d'aquest any va ser la inclusió de la ballesta en molts dels quefers de l'esdeveniment ja que era un dels instruments indispensables per a les guàrdies i, com després veurem, també van participar activament en la batalla.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;El dia va anar passant al seu ritme entre guàrdies, el menjar, partides d'escacs, algunes migdiades, tallers diversos, noies cosint, brodant, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-LBbLsBxCEik/TlTHR3JEw3I/AAAAAAAARAo/dcRL6rllBt4/s1600/P1060070.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-LBbLsBxCEik/TlTHR3JEw3I/AAAAAAAARAo/dcRL6rllBt4/s200/P1060070.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;El nostre company de ARCOFLIS, Xavi, seguia raspallant una i altra vegada, sota la intensa calor, aquell pal que ja va començar a raspallar en Anento i que quan estigui finalitzat es convertirà en un mortífer arc longbow de fabricació pròpia. Ànim company que ja el volem estrenar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-SMb1bBAIX1s/TlTHShYIWtI/AAAAAAAARAs/-8N-g_-KaUc/s1600/P1060071.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-SMb1bBAIX1s/TlTHShYIWtI/AAAAAAAARAs/-8N-g_-KaUc/s200/P1060071.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Mentre les nostres dones es donaven a la confecció i costura de peces i tocats fet que les va mantenir gairebé tota la tarda en plena feina i els homes fèiem el mateix amb les nostres coses va arribar l'hora del sopar i amb ella l'arribada al castell de la comitiva dels nobles que l'endemà estaven cridats a consell per part del senyor d'Urrea. Aquesta mateixa nit es forjava, en silenci, una traïció. Després d'aquests esdeveniments el sopar no va oferir res de ser destacat.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;El dissabte va tornar a presentar-se assolellat doncs lluny quedaven aquelles tempestes d'aigua que van assolar el castell i els pavellons fa ja dos anys i que encara avui en dia fan que estiguem mirant al cel a cada moment.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-IRjwvHP-Z94/TlTH-5EwazI/AAAAAAAARE4/3kPmk0JrHOw/s1600/P1060150.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-IRjwvHP-Z94/TlTH-5EwazI/AAAAAAAARE4/3kPmk0JrHOw/s200/P1060150.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Mentrestant la vida seguia al castell de Rui Ximén de Urrea, el qual, sent encara tinent del castell de Peracense havia fet cridar a diversos nobles per una estranya reunió que en realitat era un parany molt ben preparada. Tenia com a finalitat la de descobrir als nobles traïdors al rei i amb això guanyar-se, el de Urrea, novament l'afecte del seu senyor reial.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-hfsRHcC_jtw/TlTITOeFQPI/AAAAAAAARGo/DJaGUaZrQ64/s1600/P1060181.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-hfsRHcC_jtw/TlTITOeFQPI/AAAAAAAARGo/DJaGUaZrQ64/s200/P1060181.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En aquesta reunió van assistir els nobles. D'una part hi havia els contraris a tot el que afectava al rei amb la figura de Sancho de Antillón al capdavant i, de l'altra, a Artal de Alagón i curiosament a Ximén Cornel, acèrrim enemic del de Urrea, com a defensors de la causa Reial i per tant aliats de Rui Ximén de Urrea Les discussions cada cop van prenent posicionament en un o altre bàndol per part dels nobles presents i s'acaloren més a cada moment.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bE9R08sd_Tk/TlTIXiQeY-I/AAAAAAAARG8/ulc36RS9_rw/s1600/P1060189.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-bE9R08sd_Tk/TlTIXiQeY-I/AAAAAAAARG8/ulc36RS9_rw/s200/P1060189.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Arribats a aquest punt de crispació en les negociacions és quan don Sancho de Antillón reclama el suport del senyor de Urrea i els seus per la seva causa però davant la traïdora negativa d'aquest es repten a duel de males formes designant al vencedor com a senyor del castell i les seves possessions. Aquest desafiament tindria lloc al castell, aquesta mateixa tarda, de manera que cinc paladins de cada bàndol s'enfrontessin guanyant el que més victòries obtingués.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;La notícia del desafiament va portar certa inestabilitat en el feu i la sensació d'inseguretat es posava de manifest en les contínues rotllanes d'enraonies i suposicions. Amb tot això en l'aire va transcórrer amb certa calma l'hora del menjar a l'espera del que anava a esdevenir unes hores més tard ...&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SPKWBuMj44g/TlTIki_VMlI/AAAAAAAARIE/6KC-9RgVKWQ/s1600/P1060212.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-SPKWBuMj44g/TlTIki_VMlI/AAAAAAAARIE/6KC-9RgVKWQ/s200/P1060212.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Com arquers al servei del castell de Peracense, i per tant subjectes a les ordres del senyor de Urrea, havíem rebut l'encàrrec de armar-nos bé, per si les mosques, i mosques va haver. Se'ns va demanar que ens situéssim barrejats amb la gent del poble en un lloc lleugerament alt, ben acompanyats d'arc i fletxes, i així dissimulats des del nostre improvisat pedestal observàrem atentament tots els esdeveniments que s'anaven desenvolupant tement, potser, que arribés l'hora de actuar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/--FFY8yEkJKA/TlTJdo4pMeI/AAAAAAAARMw/BrhuAw7BS18/s1600/P1060296.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/--FFY8yEkJKA/TlTJdo4pMeI/AAAAAAAARMw/BrhuAw7BS18/s200/P1060296.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Sancho de Antillón i els seus homes van arribar puntualment a la cita on també el senyor de Urrea i els seus cavallers s'hi havia preparat també per al desafiament. Cinc homes contra cinc homes, a escut i espasa, sent els dos últims combatents dels mateixos desafiants, Antillón i Urrea. Amb duresa i destresa en el maneig de les armes van lluitar els cavallers amb tanta igualtat en ells que en finalitzar el quart combat es comptaven per dos les victòries de tots dos contendents de manera que el cinquè combat decidiria la seva sort.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-UjGRmENb9P0/TlTKESduR6I/AAAAAAAAROk/XcsGRo7rpao/s1600/P1060325.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-UjGRmENb9P0/TlTKESduR6I/AAAAAAAAROk/XcsGRo7rpao/s200/P1060325.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Braus guerrers són els dos nobles, adobats en mil batalles contra l'infidel. Aquesta vegada lluitaven només per ells, per un castell, pel seu honor, la qual cosa feia de la lluita una aferrissada batalla campal, sense presoners, descantellant a cada cop les seves espases i fent retrunyir els cops en els seus escuts. En un moment. un mal cop donat per Antillón va donar avantatge tàctica al de Urrea que aviat aprofità per vèncer al seu rival. Antillón derrotat només va poder demanar clemència abans de ser expulsat del castell.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-nhG3pOSoBpA/TlTLDL4sfLI/AAAAAAAARTU/rRleZPXH1Zo/s1600/P1060334.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-nhG3pOSoBpA/TlTLDL4sfLI/AAAAAAAARTU/rRleZPXH1Zo/s200/P1060334.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Mentre abandonaven el castell custodiats per una petita guàrdia el senyor de Urrea es disposava a tornar a la seva cambra i va ser llavors, mentre pujava els esglaons d'accés que conduïen a ells, que va aparèixer la figura d'un arquer que estava amagat en una de les torres. Ràpidament es va posar dret, tensa el seu arc i una enverinada fletxa va sortir veloç en direcció a un indefens Urrea tement tots per la seva vida.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Sort en va tenir que estava a prop don Ximén Cornel, qui sent el seu arxienemic, va mostrar una vegada més els seus dots de cavaller interposant el seu escut entre el noble i la fletxa salvant la vida del senyor de Urrea. Tot va passar molt ràpid, els vençuts marxant, l'arquer a la torre, la fletxa, els crits de traïció i els soldats del castell corrent a donar mort al franctirador quan aquest intentava escapar.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-5NjMEumwFgg/TlTJC3sHRsI/AAAAAAAARKk/FEDfmjrwSzE/s1600/P1060260.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-5NjMEumwFgg/TlTJC3sHRsI/AAAAAAAARKk/FEDfmjrwSzE/s200/P1060260.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Però no va ser aquest l'últim succés. A tot això els vençuts que abandonaven les portes del castell tenien encara una altra sorpresa que donar-nos doncs Sancho de Antillón ocultava un petit exèrcit a les portes del castell que després de la traïció i encara amb les portes obertes van entrar a prendre el castell per la força. La petita guàrdia que els custodiava en sentir-se inferiors en nombre retrocediren cap a un dels patis del castell on intentaven fer-se forts esperant reforços.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-4P2Sg33KrPo/TlTLCPf09QI/AAAAAAAARTQ/QCLgplZbKz8/s1600/P1060211.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-4P2Sg33KrPo/TlTLCPf09QI/AAAAAAAARTQ/QCLgplZbKz8/s200/P1060211.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;I es van ajuntar al mig del pati les hosts de Urrea defensant l'entrada i les tropes invasores mentre que en l'altre extrem seguia estant el poble que havia assistit a presenciar els duels i, enmig d'ells, nosaltres, els arquers que ho havíem presenciat tot . Els invasors havien entrat ja amb Sancho de Antillón al capdavant comandant-los.&lt;br /&gt;S'havien aturat un moment a calibrar forces davant del de Urrea i els seus que només veure'ls va cridar, "arquers ..."!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-jX458nWYUcY/TlTJBgmBX8I/AAAAAAAARKc/X4cULNUi8es/s1600/P1060256.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="112" src="http://1.bp.blogspot.com/-jX458nWYUcY/TlTJBgmBX8I/AAAAAAAARKc/X4cULNUi8es/s400/P1060256.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;En menys que canta un gall la primera andanada de fletxes va sortir dels nostres arcs i darrere d'ella altres li van seguir. Don Sancho, molt hàbil, va manar aviat formar un mur d'escuts amb què defensar-se doncs començaven a caure els seus després dels precisos impactes de les fletxes. Després de diverses andanades els nostres homes van avançar anul·lant així la nostra posició de tir al interposar-se al mig.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-_kQFhBxaukI/TlTKSclnqtI/AAAAAAAARPk/lsgPQd3tjb0/s1600/P1060344.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-_kQFhBxaukI/TlTKSclnqtI/AAAAAAAARPk/lsgPQd3tjb0/s200/P1060344.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Antillón ho va aprofitar manant carregar als seus ballesters que, ocults darrere dels escuts, no havien estat vistos i van començar a escombrar a les nostres primeres línies. La resta es va protegir ràpidament darrere dels escuts i es va arribar al cos a cos. La lluita va ser terrible, d'un i altre bàndol anaven caient combatents sota els ulls incrèduls i aterrits de la gent que havia quedat atrapada a l'interior del castell.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-JkhoTt7W6Ec/TlTKw2K70KI/AAAAAAAARRo/aMsgppcmC0M/s1600/P1060381.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-JkhoTt7W6Ec/TlTKw2K70KI/AAAAAAAARRo/aMsgppcmC0M/s200/P1060381.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La fi de l' enfrontament estava ja proper doncs pocs quedaven ja en peu, cansats uns, ferits altres i morts els menys afortunats. Una nova trobada es va produir entre els nobles però aquesta vegada la victòria va caure del bàndol de Sancho de Antillón que havent capturat al senyor de Urrea va rebre la total rendició del castell. D'aquesta manera el senyor de Urrea va perdre el castell de Peracense a mans del seu nou propietari el senyor Sancho de Antillón per a major glòria d'aquest.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-wb9tDbhjxcU/TlTK2-5wq5I/AAAAAAAARSM/IhkRKBMh_28/s1600/P1060391.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-wb9tDbhjxcU/TlTK2-5wq5I/AAAAAAAARSM/IhkRKBMh_28/s200/P1060391.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I així va acabar la batalla, els morts van ressuscitar, els arquers i ballesters recuperaren les fletxes llançades i després l'abraçada dels adversaris, com ja és tradició, ens vam fer la foto de grup per anar a refrescar-nos després a la taverna amb freda cervesa i barrejar-nos amb el públic assistent que no parava de fer-nos preguntes, fotos i d'admirar els nostres equipaments.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;En aquesta harmonia va arribar la nit i amb ella el sopar i les posteriors xerrades comentant els detalls de la batalla o altres coses d'interès fins que el cansament va començar a fer efecte i ens vam anar a dormir.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-VvuW3C1l49o/TlTH980koyI/AAAAAAAAREw/Sn0KmDmx_ic/s1600/P1060148.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-VvuW3C1l49o/TlTH980koyI/AAAAAAAAREw/Sn0KmDmx_ic/s200/P1060148.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El diumenge va arribar i amb ell els últims instants de permanència al castell. Té un sabor estrany doncs te gust a comiat, a desmuntatge de campament, a coses que no hem realitzat, al que si hem fet, a noves idees per al següent any, etc. Al castell seguien les guàrdies i les rutines pròpies de campament. Alguns tímidament començaven a anar desmuntant i arreglant els seus objectes per després de dinar carregar-los en els vehicles i tornant a recórrer el tortuós camí que separava el pati del castell del pàrquing.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-H9YQy5dHrUU/TlTIZa3v0LI/AAAAAAAARHI/5RJ5bNkaDWw/s1600/P1060192.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-H9YQy5dHrUU/TlTIZa3v0LI/AAAAAAAARHI/5RJ5bNkaDWw/s200/P1060192.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Com és tradició cada any abans o després de dinar ens vam reunir tots sota els tendals per analitzar els aspectes positius i negatius que ha tingut l'esdeveniment. Un saludable exercici que ens ajuda a millorar en futures edicions i que ens atorga a tots la responsabilitat que aquest esdeveniment segueixi mantenint els principis i esperit amb què va ser concebut.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;I tal com expliquem després va arribar l'hora de dinar, carregar els cotxes, els sempre tristos comiats amb els amics i el també anhelat retorn a casa donant l'últim cop d'ull al castell vermell.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/--gMSjpOBV5U/TlTK8emyUFI/AAAAAAAARSs/scjrqIyFhgQ/s1600/P1060399.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/--gMSjpOBV5U/TlTK8emyUFI/AAAAAAAARSs/scjrqIyFhgQ/s400/P1060399.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Més fotos de l'esdeveniment a:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #0000ee;"&gt;&lt;u&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Peracense2011&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1466863764864036732?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1466863764864036732/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/peracense-2011-de-vuelta-al-castillo.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1466863764864036732'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1466863764864036732'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/peracense-2011-de-vuelta-al-castillo.html' title='PERACENSE 2011: DE RETORN AL CASTELL VERMELL'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-xNQxTKX6VPs/TlTH-VwrfVI/AAAAAAAARE0/3fxcesO0TEs/s72-c/P1060149.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2426725544063073234</id><published>2011-08-01T19:42:00.002+02:00</published><updated>2012-01-07T03:23:45.935+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>ANENTO 2011: LA GUERRA DELS DOS PERES</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"&gt;- 22, 23 i 24 JULIOL 2011 -&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;ANENTO&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Escudo_de_Anento.svg/471px-Escudo_de_Anento.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Escudo de Anento.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Escudo_de_Anento.svg/471px-Escudo_de_Anento.svg.png" width="157" /&gt;&lt;/a&gt;Anento es troba a la província de Saragossa, situat a 929 metres d'alçada sobre el nivell del mar a la Comarca del Camp de Daroca a uns 85 km. de Saragossa capital. Té una població d'uns 150 habitants i el seu terme municipal limita amb la província de Terol. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La història de Anento transcorre paral·lelament als altres pobles de la ribera del Jiloca, al municipi es conserva la torrassa celtíber que marca l'existència d'un poblat Iber davant de l'actual ubicació ja que va estar habitat per la tribu ibera dels Bellos. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anento té un marcat caràcter medieval en el seu traçat. Una de les seves costrucció més significatives, l'església de Sant Blai conté un ampli atri ogival.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img.webme.com/pic/c/casadeanento/iglesia1_resize.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://img.webme.com/pic/c/casadeanento/iglesia1_resize.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;És una construcció romànica del segle XIII, a la que més tard en el segle XIV s'afegiria el pòrtic i entrada gòtica, i la torre de pedra, adossada a l'església, sembla obra del segle XV. &lt;br /&gt;És un edifici de maçoneria i pedra carreu amb volta de canó apuntat i coberta a dues aigües directament sobre la volta. Té un pòrtic als peus del segle XIX i un altre cap al sud ocupant tot el costat de l'església i la porta primitiva; aquest probablement del segle XIV. En aquest costat queda coberta la porta primitiva del segle XIII: té arc de mig punt amb dues arquivoltes decorades amb dents de serra i rosetes, del mateix moment són l'absis, la nau i la torre, amb caràcter militar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-YHRxeVKIZpw/THUg-dqUDsI/AAAAAAAAN4E/9BUp62O_yJ4/s1600/P1020881.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-YHRxeVKIZpw/THUg-dqUDsI/AAAAAAAAN4E/9BUp62O_yJ4/s200/P1020881.jpg" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;A l'interior es conserva un ric museu: a l'absis, riques pintures murals del segle XIV i el magnífic retaule major de pintura sobre taula realitzat pel Mestre Blasco de Grañén en dates properes a 1420 i considerat com del bo i millor de l'art gòtic aragonès , dedicat a Sant Blai, Sant Zenó i el Patrocini de la Verge. En les capelles laterals, tres retaules del segle XVI: el de Sant Joan Baptista, de principis del segle XVI, el de Sant Roc i el de Sant Antoni de la segona meitat; hi ha a més algunes talles interessants així com riques obres d'orfebreria. Sense oblidar el cor que està cobert de guixeria mudèjar així com la trona, de finals del segle XV. A més després del retaule s'amaga un conjunt de frescos tardorrománics o protogòtics datats en el segle XIV, trobats en les seves parets cap a 1989.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la part més alta de la població es troba l'ermita dedicada a Santa Bàrbara que compta amb un interessant retaule del segle XVI&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-QpjgLndSWws/THThX3pQ9iI/AAAAAAAALhA/3DgYI4EN3sc/s1600/Anento+2010+010.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-QpjgLndSWws/THThX3pQ9iI/AAAAAAAALhA/3DgYI4EN3sc/s200/Anento+2010+010.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una bona influència del pas musulmà per la vila són els regadius i el castell existent ja el 1347 i situat en un bell paratge de pinedes, situat des de dalt d'un escarpe domina completament la localitat. En 1120 el rei Alfons I el va incorporar al regne d'Aragó. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'any 1248 aquest lloc es deslliga de la dependència de Daroca per privilegi de Jaume I El Conqueridor passant a formar part de Sesma del Camp de Gallocanta en la Comunitat de Llogarets de Daroca, que el 1838 va ser dissolta. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1357 Anento és atacat pels castellans, en la guerra dels Peres, que si bé no van aconseguir prendre el castell si que van incendiar el poble. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-eL7R1YNuKBc/THThWEHi3MI/AAAAAAAALg0/WqjXfVJTMdY/s1600/Anento+2010+007.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-eL7R1YNuKBc/THThWEHi3MI/AAAAAAAALg0/WqjXfVJTMdY/s200/Anento+2010+007.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Del castell queda en peu la muralla principal amb dues torres bessones, a més de les restes d'altres. Envoltat per un fossat excavat a la roca, encara es conserven restes significatives de la muralla reforçada per tres ferms torrasses. Va servir de resistència contra els soldats castellans de Pere el Cruel, en les accions dels anys 1360 i 1361. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1445 va tornar a l'activitat bèl.lica quan el conestable de Castella Álvaro de Lluna va atacar Aragó. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El poble presenta un interessant urbanisme en pendent amb estrets carrerons i abundància de petites places: algunes cases mostren portades d'arc apuntat, corresponents al segle XV. Sota l'església, mirant a l'horta, hi ha una casa amb les armes dels Guallart. En aquest conjunt de cases destaca l'església parroquial de Sant Blai situada a l'est i orientada en la mateixa direcció.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com altres punts turístics cal destacar la torre celtiberica de Sant Cristòfol, el Recuenco, la bassa del molí i dos peirons molt típics del sud d'Aragó que solen consistir en una columna d'uns tres metres d'alçada feta de blocs de pedra culminada normalment en una creu de ferro o una esfera de pedra. Habitualment sol tenir una o diversos rajoles policromades amb algun motiu religiós, Mare de Déu o Sant. Mentre que un es va erigir en honor a la Verge del Pilar, l'advocació de l'altre es desconeix, de manera que s'ha col.locat un pessebre de fang en la seva fornícula.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-MhDkTSMQGS0/TjPnhFy3BRI/AAAAAAAAQzg/LDCuudep-u0/s1600/P1050866.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-MhDkTSMQGS0/TjPnhFy3BRI/AAAAAAAAQzg/LDCuudep-u0/s200/P1050866.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;I una altra menció especial mereix el Aguallueve, una formació calcària en la qual diverses deus d'aigua han format un espectacular relleu càrstic a l'entorn de les quals hi ha un microclima en què es troben molt diverses espècies de molses i falgueres&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;-&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;-----------------------&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img.webme.com/pic/c/casadeanento/carteliv.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://img.webme.com/pic/c/casadeanento/carteliv.jpg" width="139" /&gt;&lt;/a&gt;Frescs es presentaven els dies 22, 23 i 24 de juliol en què anàvem a visitar de nou la localitat saragossana de Anento. De nou, perquè és ja la tercera edició en què ARCOFLIS està present i esperem que no sigui l'última. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anento és un d'aquests petits pobles aragonesos, amb carrers estrets i empinades costes encara que no per això mancat d'encant. És d'aquests pobles que conviden al relax i la desconnexió d'aquest atrafegat món. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La nostra partida des de Vilafranca del Penedès va estar marcada per una molt fina pluja, el que al País Basc anomenarien xirimiri o calabobos en altres llocs. Aquesta fina pluja no tenia perquè espantar ni restar ganes de fer uns quants quilòmetres per veure de nou als nostres amics i compartir altres bones estones amb toc medieval amb la gent de Anento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-WwKXlrh7EN0/TjPm0W_My8I/AAAAAAAAQv0/iK7dFpHp1qU/s1600/P1050803.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-WwKXlrh7EN0/TjPm0W_My8I/AAAAAAAAQv0/iK7dFpHp1qU/s200/P1050803.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Arribarem més o menys a l'hora de berenar, hora en la qual els nostres companys de AC.H.A. i Fidelis Regi, co-responsables de l'esdeveniment, ja havien muntat la seva part de campament. Després de les efusives salutacions de retrobament desenganxem el remolc del nostre cotxe, on van els estris medievals, i el acostem a la zona de campament per iniciar el muntatge dels nostres pavellons i tendes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La zona de campament era la mateixa de cada any. Una espècie de parc amb verda herba amb frondosos arbres que ens protegeixen de l'intens sol estiuenc als que any rera any agraïm profundament la seva presència ja que creen un petit microclima, més fresc i agradable, que la intensa calor que algunes vegades es pateix a la resta de la localitat. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el seu centre hi ha uns gronxadors i una mena de castell on juguen i es diverteixen els més menuts i aquest any hem vist com han instal.lat multitud d'aparells per fer exercici que permeten que qualsevol pugui exercitar a l'aire lliure en tan bon ambient i de manera gratuïta . Tot un encert i una gran iniciativa que hauria de ser adoptada per moltes poblacions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-1S6OmGeNI7U/TjPm1rT2drI/AAAAAAAAQv8/imolfakfq_4/s1600/P1050805.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-1S6OmGeNI7U/TjPm1rT2drI/AAAAAAAAQv8/imolfakfq_4/s200/P1050805.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Vam muntar dos pavellons i una tenda normanda i en acabar ens vam posar les vestimentes pròpies de la gent que, segles enrere, poblaven la nostra geografia. Amb això va arribar la nit i l'hora del sopar. El parc també compta amb taules per fer picnics i menjars que vam aprofitar degudament. Vam ajuntar unes quantes taules per donar cabuda a tots i ens vam posar a sopar. Com cadascun o cadascun grup portava coses diferents no eren d'estranyar les frases tipus ... passa'm el fuet, heu provat aquesta truita, eh, que porto això o allò altre, etc. de manera que a nivell gastronòmic anem que molt ben servits. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalitzat el sopar i adaptant-nos al programa d'actes hi havia un contacontes. Molta de la canalla del poble acompanyats pels seus progenitors i gent gran esperaven a la plaça aquest esdeveniment. L'espera va concloure quan un company de AC.H.A. nostre estimat Ramon els va explicar no un, ni dos, sinó tres contes a un públic expectant i entregat que escoltava atentament tot el que Ramon els anava comptant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I no seria un esdeveniment medieval si en finalitzar aquest acte no ens agaféssim un temps de taverna, hores nocturnes de xerrada i relaxació amb els companys acompanyades de refrescs, aiguardents, licors i begudes espirituoses que aixequen l'ànim a més d'un igual que els escots de les taverneres que entre copa i copa ballaven al so de la música que sonava a la taverna. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cansats pel viatge, el muntatge, les xerrades i les ballaruques nocturnes ens vam anar a dormir esperant el següent dia. &lt;br /&gt;El dissabte va aparèixer tranquil, els pobladors del campament anaven a poc a poc despertant, alguns a base de cafè, altres amb una bona dutxa. Un cop tots drets i esmorzats començava una nova jornada amb moltes coses a fer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-OhjTK-NVSp0/TjPm7OXnobI/AAAAAAAAQwc/e7IVilaPFrY/s1600/P1050814.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-OhjTK-NVSp0/TjPm7OXnobI/AAAAAAAAQwc/e7IVilaPFrY/s200/P1050814.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;A les tasques pròpies del campament se li van començar a sumar els actes propis del programa de l'esdeveniment i un dels primers era la desfilada en el qual el Infanzón Martín Polo, al capdavall defensor de Anento, els seus cavallers i seguici composat per músics, vilatans i belles dames, entraven triomfalment i es passejaven pels carrers de la vila rebent l'afecte dels seus habitants. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta entrada culminaria a la plaça del poble on es va seguir amenitzant l'estada del Infanzón i les seves tropes amb música i balls a càrrec del bufó Pepín Banzo. els músics de Gordobordón i les exòtiques danses orientals d'Aswan. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tanta desfilada i ball obren la gana a qualsevol i per tal de mitigar la falta d'aliment procedirem al dinar. D'ella es va encarregar l'ajuntament per mitjà d'un càtering compost per una cassola de pagès, aigua, vi negre i melons i síndries de postres. Exquisit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-RYMLwViLopw/TjPntaCgfFI/AAAAAAAAQ0k/pvIrwly1cZs/s1600/P1050883.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-RYMLwViLopw/TjPntaCgfFI/AAAAAAAAQ0k/pvIrwly1cZs/s200/P1050883.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Satisfeta ja la sensació de fam provinent dels tràfecs matinals arribava l'hora del descans del guerrer. Mentre uns descansaven fent la migdiada en els seus pavellons i altres dedicaven el seu temps a xerrades i jocs diversos, un grupet vam anar passejant per un camí on ens trobavem alguna font de tant en tant per arribar finalment al Aguallueve i refrescar-nos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-oKkgtRsMzXY/TjPnk3Nhd-I/AAAAAAAAQz0/Emv2YChRle4/s1600/P1050871.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-oKkgtRsMzXY/TjPnk3Nhd-I/AAAAAAAAQz0/Emv2YChRle4/s200/P1050871.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Tal com hem esmentat anteriorment, el Aguallueve es tracta d'un brollador que cau contínuament en forma de gotes d'aigua, creant un espectacular relleu, amb parets de pedra i molsa, i petites grutes amagades al seu interior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Nr6XmjBFYY8/TjPnomP8HuI/AAAAAAAAQ0I/BNo2H3H-wvM/s1600/P1050876.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-Nr6XmjBFYY8/TjPnomP8HuI/AAAAAAAAQ0I/BNo2H3H-wvM/s200/P1050876.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;I aquí en les seves fresques, o com alguns les van definir més tard, fredes aigües va ser on el nostre petit grupet es va donar al descans. Tímidament van entrant en el seu gens càlid element aquós, cridant de fred alguns, tremolant altres, però que a l'estona gaudien de content nedant d'un extrem a un altre. Feia gust veure junts als aguerrits guerrers, els precisos arquers, les belles dames i als xavals gaudir com ningú en tan agradable entorn.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-8VNuJFyBcME/TjPnq6N8-DI/AAAAAAAAQ0Y/aqjJHTP7ddg/s1600/P1050880.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-8VNuJFyBcME/TjPnq6N8-DI/AAAAAAAAQ0Y/aqjJHTP7ddg/s200/P1050880.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Al campament, els nois de A.C.H.A. van muntar un taller d'esgrima per a nens, un taller d'escriptura i una exposició d'armes, un arquer de ARCOFLIS anava rebaixant amb la seva eina de fuster unes seleccionades fustes que li serviran per construir-se un longbow o arc llarg creant amb això l'expectació de tots els presents. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'altra banda dos membres de Fidelis Regi estaven també actius, un va desplegar tota la seva armadura en una manta entretenint-se a treure l'òxid de la mateixa i dedicant-se a donar explicacions als curiosos sobre qualsevol aspecte de la mateixa i l'altre s'exercitava amb una partida d'escacs en un tauler de la seva pròpia creació. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De tornada al campament vam notar que l'ambient estava enrarit i hi havia molta agitació. Es respiraven aires de propera batalla, el marc prebèl.lic era tan palpable que alguns dels arquers vam agafar els nostres arcs i ens vam anar a afinar la punteria en una zona apartada creada amb aquesta finalitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-KDNJZxdaplE/TjPn3EyZPkI/AAAAAAAAQ1Y/1c4DNEqwhDQ/s1600/P1050896.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-KDNJZxdaplE/TjPn3EyZPkI/AAAAAAAAQ1Y/1c4DNEqwhDQ/s200/P1050896.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Un cop afinats els nostres instruments, arcs i fletxes, vam tornar al campament on les notícies no eren gens encoratjadores ja s'estava preparant la defensa d'Anento davant un imminent atac de les tropes castellanes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I bé ... com en això de la recreació de vegades estas en un bàndol i altres en un altre doncs ens va tornar a tocar ser castellans, malvats per als anentins, com en les anteriors edicions, així que a partir d'aquest moment la narració serà explicada com arquer castellà a les ordres del rei Pere I de Castella. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La història, la següent ... En l'any 1357 les tropes del rei Pere I de Castella arrasaven les terres aragoneses en l'anomenada Guerra dels dos Peres. En el seu avanç cap a València, els castellans van assetjar Daroca i van arribar a les portes de Anento.&lt;br /&gt;Martín Polo, infanzón aragonès i escuder del rei don Pedro IV d'Aragó, torna a la seva vila i decideix plantar cara als castellans i defensar Anento amb el suport de la solidesa de les seves muralles i el seu castell. La decisió de defensar la població resultaria funesta, ja que les tropes castellanes van acabar cremant el poble, però el castell va romandre invicte gràcies a la valentia de Martín Polo i els anentins. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Anento recorda aquestes tristes jornades en la recreació de la batalla per la defensa del seu castell i del seu caseriu. &lt;br /&gt;I en això estem però, com hem dit, des del bàndol contrari, així que seguim narrant els fets tal com els vam viure ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Wb1NJoAqQ8E/TjPoetrMLyI/AAAAAAAAQ4k/QyC_QA2JoHs/s1600/P1050950.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-Wb1NJoAqQ8E/TjPoetrMLyI/AAAAAAAAQ4k/QyC_QA2JoHs/s200/P1050950.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El nostre petit grup estava format per un capità, alguns homes d'armes i arquers. La nostra missió era prendre el parc on les tropes de Anento al comandament de Martín Polo s'havien fet fortes. Travessem la plaça major del poble on vam trobar poca resistència, fins a arribar a les portes del parc on es veien els pendons anentins onejant en el campament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-NKhMiE-TuVM/TjPoiuvrd9I/AAAAAAAAQ48/5XUDhAeU_xg/s1600/P1050956.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-NKhMiE-TuVM/TjPoiuvrd9I/AAAAAAAAQ48/5XUDhAeU_xg/s200/P1050956.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Eren alguns més que nosaltres però no tenien arquers. S'havien atrinxerat amb tot el que podien per evitar el nostre atac construint defenses i proteccions amb tota la fusta que van trobar en els erms propers. El cel que fins llavors era clar s'anava alternant amb núvols baixos que a estones amagaven el sol. Des d'ambdós bàndol s'ensumava la por, l'ansietat i el nerviosisme presents en qualsevol batalla. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avancem fins posar-nos a tir de fletxa de l'enemic que, amb la veu d'alarma donada amb anterioritat, ja s'havia protegit. Ens miraven en silenci, atents a qualsevol moviment, amb els nervis tensos, acariciant les seves espases al mateix temps que subjectaven amb fermesa els seus escuts, esperant, pacients ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZM1PwzRAd5A/TjPoghwktfI/AAAAAAAAQ4w/aP_pCLOW1I4/s1600/P1050953.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZM1PwzRAd5A/TjPoghwktfI/AAAAAAAAQ4w/aP_pCLOW1I4/s200/P1050953.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;De sobte va sonar una veu familiar, arquers !!! va cridar el nostre capità. Els homes d'armes van retrocedir els mateixos passos que vam avançar nosaltres per trobar-nos cara a cara amb aquell munt de fustes i escuts que tenien com a missió resistir els nostres atacs. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div center;"="" class="separator" style="clear: both;" text-align:=""&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Cara a cara, amb les ordres clares, reduir el nombre de defensors i facititar l'atac dels nostres soldats, era el nostre moment. Les nostres mans dirigien una simfonia mortal, mentre una subjectava l'arc, l'altra col.locava, tibava i deixava anar les motíferas fletxes que rabents impactaven al seu destí, unes en els escuts, altres en els cossos dels nostres enemics. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-UySfxuURkqw/TjPomuYFn9I/AAAAAAAAQ5M/uOxASNnHbak/s1600/P1050960.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="149" src="http://3.bp.blogspot.com/-UySfxuURkqw/TjPomuYFn9I/AAAAAAAAQ5M/uOxASNnHbak/s200/P1050960.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Després de les primeres andanades els homes d'armes van prendre de nou el front, espasa en mà, i van carregar contra les forces anentines. Van haver de retirar-se ja que els anentins encara eren molts i els arquers vam haver de reduir, de nou, l'enemic. I així ho vam fer, andanades i andanades de fletxes els queien a sobre, crits punyents de dolor es sentien però no aconseguien fer callar els xiulets de les nostres fletxes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-wnNiTkm-5sY/TjPoZy0lOyI/AAAAAAAAQ4M/b2iaSUL1FIg/s1600/P1050943.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-wnNiTkm-5sY/TjPoZy0lOyI/AAAAAAAAQ4M/b2iaSUL1FIg/s200/P1050943.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En una ostentació d'intel ligència, Martín Polo, després de la primera massacre rebuda a causa de les fletxes havia ordenat portar del castell pals de foc amb què poder defensar-se del atac dels arquers. Això ens va sorprendre ja que a la tercera andanada havien escombrat als arquers, Jo que vaig ser ferit en un braç que em impedia utilitzar el meu arc, em vaig retirar a una posició des de la qual vaig poder veure el desenllaç de la batalla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-DsqVts0keIw/TjPo3lhNOnI/AAAAAAAAQ6g/3ORJh1C-GTg/s1600/P1050981.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-DsqVts0keIw/TjPo3lhNOnI/AAAAAAAAQ6g/3ORJh1C-GTg/s200/P1050981.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Els anentins després d'haver-se lliurat de l'assetjament dels arquers es van sentir forts i van sortir a camp obert a repel.lir l'invasor amb els seus escuts i espases. Les forces dels dos bàndols estaven molt igualades per la qual cosa es pressentia una dura i terrible lluita amb incert guanyador. Sang, membres retallats, munts de cadàvers i de ferits transformaren el verd paratge en un macabre escenari. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les espases que colpejaven amb força anaven a poc a poc perdent el seu ímpetu i el cansament anava creixent per moments. Des d'ambdós contendents s'animava a no decaure i seguir la lluita amb el que es perllongava l'horror durant més temps. Uns avançaven, altres retrocedien uns metres, després al revés, sense que la batalla caigués d'una o altra mà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-tpO1xI26sbU/TjPo-ECxafI/AAAAAAAAQ7A/8isjmuixywg/s1600/P1050989.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-tpO1xI26sbU/TjPo-ECxafI/AAAAAAAAQ7A/8isjmuixywg/s200/P1050989.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;A poc a poc les tropes s'anaven delmant i una nova empenta dels anentins encoratjats pel seu heroi Martín Polo van decantar la batalla al seu favor. Va ser el mateix Martín Polo qui va acabar amb la vida del nostre capità i les seves tropes van acabar per fer presoners a la resta de tropa que amb prou feines encara aconseguia estar en peu i entre les quals em trobava. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb gran alegria va ser aclamat el nom de Anento, Aragó i Martín Polo pels anentins que havien aconseguit repel.lir les tropes castellanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-GkgwyDr5NUc/TjPo_r8loaI/AAAAAAAAQ7I/Phmel4YRUq4/s1600/P1050991.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-GkgwyDr5NUc/TjPo_r8loaI/AAAAAAAAQ7I/Phmel4YRUq4/s200/P1050991.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una gran batalla que com sempre en finalitzar fa que a qualsevol recreacionistas participant li pugin les calors i acabi com sempre al costat de la taverna explicant com ha estat la seva particpació en la lluita i les seves impressions juntament amb els altres companys partipants. D'aquesta manera entre cerveses, rialles i xerrades va arribar l'hora de sopar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta vegada ja en el bàndol anentí vam acudir en processó a ajuntar-nos amb el poble per sopar conjuntament. Migas, ternasco d'Aragó i mousse de maduixa van ser les viandes escollides mentre que aigua i vi negre les begudes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ca6EXKvmRZ8/TjPpLwnTU-I/AAAAAAAAQ8I/h99HONgv_2M/s1600/P1060016.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ca6EXKvmRZ8/TjPpLwnTU-I/AAAAAAAAQ8I/h99HONgv_2M/s200/P1060016.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;I per tal com és nit d'alegria i celebració l'anteriorment esmentat bufó Pepin Banzo va amenitzar la vetllada al costat de les exòtiques ballarines de Arwen. Que per mi que el tal Pepín va a comissió dels metges locals que van haver de encaixar, de nou, més d'alguna mandíbula desencaixada per les arts humorístiques de l'esmentat bufó. I el que ens va fer riure. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però una altra sorpresa ens esperava la nit ja que al costat de la taverna la gent de Gordobordon havien preparat un espectacle de música i foc. Unes hores més de taverna i a dormir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-lxGwakgKDZA/TjPpojNHjlI/AAAAAAAAQ-Y/l1EsQaP_iTA/s1600/P1060056.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-lxGwakgKDZA/TjPpojNHjlI/AAAAAAAAQ-Y/l1EsQaP_iTA/s200/P1060056.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;El diumenge al matí, després de la rutina del despertar, vestir-se, esmorzar, etc, ens va remetre als últims actes de l'esdeveniment, la missa medieval a la Església de Sant Blai en la qual assistia tot el poble i els recreacionistas que en desfilada sortien des del campament per, un cop acabada la missa i en el pòrtic de l'església, assistir al nomenament de cavaller que feien els Fidelis Regi amb la col.laboració de AC.H.A.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-QKdl_bBFGdI/TjPpvIhr0nI/AAAAAAAAQ-4/mdfIHp4DvbQ/s1600/P1060064.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-QKdl_bBFGdI/TjPpvIhr0nI/AAAAAAAAQ-4/mdfIHp4DvbQ/s200/P1060064.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Una vegada nomenat el cavaller ens dirigirem a la plaça del poble on s'hi celebraven danses i balls festius a càrrec de Gordobordon que van servir de pont per al dinar de cloenda de l'esdeveniment. &lt;br /&gt;Un cop acabada la mateixa vam desmuntar els nostres pavellons, carregar de nou els nostres cotxes, acomiadar-nos dels nostres vells i nous amics fins a un molt proper esdeveniment i vam partir amb un tros de Anento en els nostres cors envers les nostres cases. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per la nostra part dir que per molts anys més poguem assistir a les festes medievals de Anento&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-OQ0Jd9_-1BE/TjPpFjMPJTI/AAAAAAAAQ7k/57BwGMl9_Ik/s1600/P1050998.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-OQ0Jd9_-1BE/TjPpFjMPJTI/AAAAAAAAQ7k/57BwGMl9_Ik/s400/P1050998.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Més fotos de l'esdeveniment en:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Anento2011"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Anento2011&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2426725544063073234?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2426725544063073234/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/anento-2011-la-guerra-de-los-dos-pedros.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2426725544063073234'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2426725544063073234'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/08/anento-2011-la-guerra-de-los-dos-pedros.html' title='ANENTO 2011: LA GUERRA DELS DOS PERES'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-YHRxeVKIZpw/THUg-dqUDsI/AAAAAAAAN4E/9BUp62O_yJ4/s72-c/P1020881.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2201819822280858242</id><published>2011-06-29T22:30:00.000+02:00</published><updated>2012-01-27T18:06:03.388+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>CASP 2011, COMMEMORACIÓ DEL COMPROMÍS</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;- 25 JUNIO 2011 - &lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;b&gt;Història del Compromís de Casp&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Escudo_de_Caspe.svg/348px-Escudo_de_Caspe.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Escudo de Caspe.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Escudo_de_Caspe.svg/348px-Escudo_de_Caspe.svg.png" width="116" /&gt;&lt;/a&gt;En 1412 un controvertit esdeveniment va estar a punt de propiciar una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I, - conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que li va prestar a les Humanitats - originà un problema successori, ja que un any abans Martí el Jove, fill de Martí I i de Maria, comtessa de Luna, havia mort també sense descendència, i del seu segon matrimoni amb Margarida de Prades, Martí I no va tenir fills.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Tron va quedar sense hereus directes i desitjat per molts pretendents iniciant-se així un període anomenat Interregne, que va culminar amb el Compromís de Casp. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Davant aquesta situació, les Corts, reunides a Alcanyís van decidir intentar nomenar un nou rei i encomanar aquesta tasca a nou compromissaris - tres per cada un dels Estats forals - que a aquest efecte es van reunir a la localitat de Casp. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_3yeUZgePVbU/TCNCV8EZb5I/AAAAAAAAAnI/Li9ahc8_k-w/s1600/EL+COMPROMISO+DE+CASPE.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="109" src="http://2.bp.blogspot.com/_3yeUZgePVbU/TCNCV8EZb5I/AAAAAAAAAnI/Li9ahc8_k-w/s200/EL+COMPROMISO+DE+CASPE.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Els aspirants al Tron van ser l'infant de Castella - Ferran d'Antequera -, fill de Leonor, germana gran de Martí; Jaume, comte d'Urgell, besnét per línia paterna d'Alfons IV d'Aragó, Alfons, duc de Gandia i cosí segon de Martí i nét per línia paterna de Jaume II; Lluís, duc de Calàbria, fill del Rei de Nàpols; Lluís d'Anjou i de Violant, filla de Joan I d'Aragó i neboda carnal de Martí, i finalment Fadrique, fill natural de Martí de Sicília , legitimat per Benet XIII i per qui Martí l'Humà havia mostrat bastant afecte. Tots van enviar ambaixades per exposar els seus drets. El que menys interès va suscitar va ser el duc de Gandia, ja que era ancià i va morir aviat. Fadrique, menor d'edat, tenia pocs partidaris, el duc de Calàbria comptava amb el suport dels Lluna i va buscar també el de Granada i Anglaterra. Ferran d'Antequera tenia a Aragó un nombrós partit, la influència de Castella, la del papa Benet XIII i la de l'element eclesiàstic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="COMPROMISO DE CASPE: FRAGMENTO DEL BORRADOR" height="174" src="http://www.ayllon.info/fotos/caspe3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Fragment del borrador&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;El 15 de febrer de 1412, representants dels tres Parlaments - aragonès, català i valencià - van acordar elegir nou persones que decidissin sobre la successió en el tron, en el termini de dos mesos prorrogables per altres dos. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres Estats. El senyoriu de la vila es va lliurar, durant el temps que duressin les deliberacions, als nou compromissaris. Es va col.locar en la localitat una important guàrdia armada per tal de reforçar la seguretat dels comissionats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Van ser designats compromissaris personatges de cert renom. Per Aragó, Domingo Ram, bisbe d'Osca; Francès d'Aranda, donat per la Cartoixa de Porta Coeli i Berenguer de Bardají, lletrat, per Catalunya, Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona. I per València, Bonifaci Ferrer, prior general de la Cartoixa, el mestre fra Vicent Ferrer, dominic i el lletrat Giner Rabasa, que va ser substituït per Pere Beltrán.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Caspe.gif" height="226" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/Caspe.gif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: sans-serif; font-size: 11px; line-height: 15px;"&gt;Arbre genealògic dels candidats al tron ​​(els aspirants van en cursiva, els reis d'Aragó en negreta).&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;El 18 d'abril es van reunir els compromissaris al castell de Casp, on van sentir els al.legats dels pretendents. Des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el Comte d'Urgell. El primer compromissari que va parlar va ser Sant Vicenç, a favor de Ferran al que devia adjudicar-se el tron "per justícia, segons Déu i en la seva consciència" (indicava Zurita). L'arquebisbe de Tarragona creia "més útil" l'elecció de Ferran, tot i que considerava preferents els drets del Comte d'Urgell i el del Duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren de condició similar. A aquesta opinió es va adherir Vallseca. Pere Beltrán va declarar que no estava en condicions de fallar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 24 de juny es va procedir a la votació. El primer a votar a favor de Ferran va ser Sant Vicenç Ferrer i al seu vot es van adherir el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francès d'Aranda, Berenguer de Bardají, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe de Tarragona no va votar a Ferran, encara que va manifestar creure convenient després; Vallseca es va declarar obertament pel comte d'Urgell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I així va resultar elegit l'infant de Castella, Ferran d'Antequera, fill gran de la germana gran de Martí I l'Humà per sis vots contra dos i una abstenció. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La designació de Ferran d'Antequera va correspondre així a dos regnes, Aragó i València, al suport de l'Església a través de Benet XIII i per mitjà del cartoixà Bonifaci Ferrer i el dominic Vicenç Ferrer, i la burgesia barcelonina representada pel conseller Bernat de Gualbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/El_Compromiso_de_Caspe_1867_Te%C3%B3filo_de_la_Puebla.jpg/350px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Te%C3%B3filo_de_la_Puebla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="189" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/El_Compromiso_de_Caspe_1867_Te%C3%B3filo_de_la_Puebla.jpg/350px-El_Compromiso_de_Caspe_1867_Te%C3%B3filo_de_la_Puebla.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;L'elecció no obeïa tant a raons de legalitat com d'utilitat. Doncs un interès econòmic vinculava a la burgesia catalana amb Ferran d'Antequera, la llana castellana de La Mesta, en mans del poderós Infant de la casa de Trastàmara, necessària per a la seva indústria tèxtil, i trobar nous mercats per als seus productes. Ferran va obtenir a Casp la unanimitat aragonesa, la majoria valenciana amb els dos vots de l'Església i la minoria catalana amb el vot del burgès Bernat de Gualbes. En donar suport a la causa de Ferran, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia, la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó. Aquesta oligarquia es va fer pagar els serveis prestats a Casp. Les Corts de 1413 regularitzaria i donarien forma estable i permanent a la Diputació del General o Generalitat (Generalitat en català) i això va consagrar el triomf del principi pactista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els documents notarials de les deliberacions de la decisió de Casp van ser llegits solemnement el 28 de juny de 1412, després d'un sermó de Sant Vicenç. La sentència va ser molt celebrada a Aragó, menys a València i molt menys a Catalunya. Aquest descontentament va tractar de pal.liar-l'ho Sant Vicenç amb un nou sermó exaltant les virtuts de Ferran, el qual havia demostrat àmpliament la seva vàlua i dots de govern durant la seva regència a Castella, en la minoria del seu nebot Joan II, fill del seu germà Enric III.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg/345px-Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Ferrando I d'Aragón.jpg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg/345px-Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg" width="115" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Fernan I d'Aragó&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;La decisió de triar a Ferran d'Antequera va ser més per evitar una guerra amb Castella que d'altra cosa i va augmentar el malestar dins de la Corona. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'aquesta manera la branca menor de la casa de Trastàmara va quedar instal.lada també a la Corona d'Aragó. L'establiment d'una mateixa dinastia a Castella i Aragó va ser un poderós factor en el camí de la unificació espanyola. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb el pas dels anys es va veure que el compromís de Casp va resultar ser més desfavorable per a Aragó que el que se suposava. La decisió que es va fer per evitar una guerra, va posar en el tron ​​a un rei que el poble no volia. En ser castellà, va eliminar molts costums aragoneses, una d'elles l'idioma aragonès (amb tots els seus dialectes), ja que va ser el principi del final d'aquesta llengua que es començaria a considerar de classe baixa, ja que en la cort es començava a generalitzar l'ús del castellà, i més endavant portaria una unió amb Castella (Ferran el Catòlic, el seu nét, es casaria amb Isabel de Castella, provocant el naixement d'Espanya) el que a la llarga perjudicaria a Aragó, quedant com terra de ningú entre Catalunya i el centre del nou regne.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Proclamaci%C3%B3n_del_Compromiso_de_Caspe.jpg/800px-Proclamaci%C3%B3n_del_Compromiso_de_Caspe.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Proclamación del Compromiso de Caspe.jpg" border="0" height="147" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Proclamaci%C3%B3n_del_Compromiso_de_Caspe.jpg/800px-Proclamaci%C3%B3n_del_Compromiso_de_Caspe.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El Compromís ha estat contemplat com a exemple de maduresa de les institucions de la Corona d'Aragó, que van afrontar la transició dinàstica sense caure en la guerra civil. Amb ell van quedar vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella i es va gestar la potència política hispànica que donaria els seus primers fruits a finals del segle XV. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va ser una solució pacífica a la situació de buit monàrquic en què estava immersa la Corona d'Aragó, i com a tal, digne de commemorar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;-&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;&amp;gt;--------------------&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-XY6rIAKQEUo/TffpgCA8zMI/AAAAAAAACmU/zJTxXQ9XCuM/s1600/cartel-compromiso-2011.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-XY6rIAKQEUo/TffpgCA8zMI/AAAAAAAACmU/zJTxXQ9XCuM/s200/cartel-compromiso-2011.jpg" width="154" /&gt;&lt;/a&gt;...I com és digne de commemorar, ja que allà vam estar de nou. Per a nosaltres la nostra novena edició, moltes més per als nostres amics de Casp que any rere any porten a bon port tan emblemàtic esdeveniment en la geografia espanyola. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquesta edició de 2011 els dies 24, 25 i 26 de juny van ser els elegits per ser les dates que més s'acosten a les del 28 de juny quan va ser proclamat Ferran de Trastamara com Ferran I d'Aragó donant fi així als dies de deliberació que conformen el Compromís de Casp.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I si alguna cosa hi ha en comú cada any és l'enorme calor que regna per aquestes dates en aquesta localitat aragonesa. Temperatures de fins a 40 º s'han donat en alguna de les seves edicions i que estoicament hem aguantat en algun dels seus actes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Més fresquets que altres anys i carregats amb molt menys material ens vam dirigir el dissabte 25 de bon matí a Casp amb la intenció de per passar el dia, participar en algun dels seus actes i saludar de nou als nostres vells amics. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-wZdmdg12skk/Tgt1m_TMcjI/AAAAAAAAQrk/gxxu8T9Ob2s/s1600/P1050753.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-wZdmdg12skk/Tgt1m_TMcjI/AAAAAAAAQrk/gxxu8T9Ob2s/s200/P1050753.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;El primer que vam fer en arribar va ser treure'ns la roba actual i posar-nos les nostres vestimentes medievals per a posteriori buscar als nostres amics els Sanjuanistas de Casp membres de l'ACR Penya Resaka que tenien un acte previ al menjar. Els localitzem al seu local on després de les efusives salutacions vam ser obsequiats amb freds refrescs que ens van treure per un moment la calor que pesava sobre els nostres caps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-nHUsIiIG4Tc/Tgt1nz7XJzI/AAAAAAAAQro/SZlXreYEZYg/s1600/P1050754.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-nHUsIiIG4Tc/Tgt1nz7XJzI/AAAAAAAAQro/SZlXreYEZYg/s200/P1050754.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Havien muntat un trebuchet i es procedien a traslladar-lo a la zona del Plano on seria utilitzat com a arma llancívola contra els almogàvers que regentaven la taverna d'aquesta zona. Arribats a la fi i anunciada prèviament la nostra presència vam carregar aquesta mortífera arma amb globus d'aigua i caramels que van fer les delícies de tots els assistents, uns pel dolç sabor dels caramels i altres pel refrescant globus que en explotar omplia d'aigua a la concurrència rebaixant la calor. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalitzat l'acte vam compartir amb els nostres amics una estona de xerrada i descans. Això últim acompanyat de cervesa freda i bones viandes és un autèntic plaer i així ho vam viure amb ells continuant més tard una ruta gastronòmica per diferents bars i restaurants que hi l'anomenen "tapa i trago" i que, en aquesta la seva 6 ª edició, per 2 € podies degustar plats i begudes en més de vint establiments de la localitat pel matí i per la tarda. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vam seguir bona part dels establiments oberts de dia allò que ens va servir de dinar i després dels cafès i una mica de sobretaula ens va apropar a la següent activitat en la qual participaríem de forma activa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-4KtEKlgQXbc/Tgt1yS0eJZI/AAAAAAAAQsM/SQK0Q_qZkA4/s1600/P1050763.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-4KtEKlgQXbc/Tgt1yS0eJZI/AAAAAAAAQsM/SQK0Q_qZkA4/s200/P1050763.JPG" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Aquesta vegada es tractava de tir amb arc, activitat de la qual s'extreu el nostre nom. Doncs bé vam tenir l'ocasió de tirar unes quantes fletxes amb els arquers de Casp fent honor a la invitació feta dies anteriors pels amics d'Arquers Compromissaris organitzadors de la tirada. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És molt grat per a nosaltres veure com en una població com la de Casp en la qual l'esport del tir amb arc era fa només uns anys inexistent comprovar com a dia d'avui hi ha nombrosos arquers i d'un nivell molt alt. Qui sap ... potser, ens agradaria pensar així, vam tenir alguna cosa a veure amb aquesta afició aportant alguna cosa, potser les nostres visites en cada edició, etc. igual que els molts recreacionistas arquers que també visiten la ciutat del Compromís any rere any. Passa el mateix amb la població lleidatana de Ciutadilla que és també un orgull per a la arqueria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-KVGus0EGah0/Tgt1z7dfPPI/AAAAAAAAQsU/2ohdGA9LdHg/s1600/P1050765.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-KVGus0EGah0/Tgt1z7dfPPI/AAAAAAAAQsU/2ohdGA9LdHg/s200/P1050765.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ens vam posar les proteccions, prepararem els arcs, vam treure les fletxes dels buiracs ja deixar-les anar sobre les improvisades dianes que en aquest cas van ser diverses fruites i llonganisses, molt d'acord amb l'ambient medieval que es respirava. Nombrós públic es va aplegar per seguir les evolucions dels arquers que per torns anaven afinant la seva punteria fletxa a fletxa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XxLzLrBd0u0/Tgt2ABCE6JI/AAAAAAAAQtQ/bvlkQT0GE5Q/s1600/P1050780.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-XxLzLrBd0u0/Tgt2ABCE6JI/AAAAAAAAQtQ/bvlkQT0GE5Q/s200/P1050780.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El sopar estava previst a les nou del vespre, aviat per sopar però el següent acte així ho requeria i no era altre que la representació del Compromís i de tot el que va passar en ell. De nou i al costat de l'ACR Penya Resaka i els Sanjuanistas, amfitrions d'un improvisat sopar en la qual ens van complimentar amb tota classe de menjars i begudes, va transcórrer el sopar abans de la desfilada, en el qual participàvem cada any i que en aquest vam haver de declinar en favor del retorn a les nostres llars concloent així un dia fantàstic que se'ns va fer molt curt en companyia dels nostres amics i que esperem en futures edicions poder acompanyar de nou en tots els actes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-UNTgSV4hsGM/Tgt1_gSsn4I/AAAAAAAAQtM/O1GEKZ5vbKU/s1600/P1050779.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-UNTgSV4hsGM/Tgt1_gSsn4I/AAAAAAAAQtM/O1GEKZ5vbKU/s400/P1050779.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Més fotos de l'esdeveniment a:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Caspe2011"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Caspe2011&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2201819822280858242?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2201819822280858242/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/06/caspe-2011-conmemoracion-del-compromiso.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2201819822280858242'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2201819822280858242'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/06/caspe-2011-conmemoracion-del-compromiso.html' title='CASP 2011, COMMEMORACIÓ DEL COMPROMÍS'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_3yeUZgePVbU/TCNCV8EZb5I/AAAAAAAAAnI/Li9ahc8_k-w/s72-c/EL+COMPROMISO+DE+CASPE.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-699664530155615235</id><published>2011-05-17T23:55:00.002+02:00</published><updated>2011-12-23T01:53:47.401+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='DIVERSOS'/><title type='text'>TARRACO VIVA 2011</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-VuGe6uIItbY/TdLm4H_-DNI/AAAAAAAAQi8/IBSz3dRk-wk/s1600/P1050634.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-VuGe6uIItbY/TdLm4H_-DNI/AAAAAAAAQi8/IBSz3dRk-wk/s200/P1050634.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Cambiando un poco el tercio dentro de la recreación y volviendo unos siglos atrás nos encontramos con Tarraco Viva, un evento dedicado al mundo romano que se celebra en Tarragona en el mes de mayo y en el que cada año acudimos los miembros de ARCOFLIS para visitarlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-FpdXYPnxO0E/TdLnLyFnvlI/AAAAAAAAQkk/bBYKua7YGw0/s1600/P1050661.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-FpdXYPnxO0E/TdLnLyFnvlI/AAAAAAAAQkk/bBYKua7YGw0/s200/P1050661.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Allí se pueden encontrar todos los elementos del mundo romano, gladiadores, patricios, plebeyos, íberos, soldados, esclavos, etc. ver oficios y herramientas utilizadas en la época , zapateros, pescadores, comerciantes, hilanderas, costureras, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se realizan talleres para mayores y niños, se visitan museos y exposiciones, se representan obras de teatro, se degusta la gastronomía propia del imperio romano, se hacen conferencias, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En definitiva que es un evento de recreación muy recomendable y de gran valor histórico y cultural que recomendamos a todos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-idtZiYXKIIs/TdLnw8hERLI/AAAAAAAAQn8/25iZhNmoZ0M/s1600/P1050733.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-idtZiYXKIIs/TdLnw8hERLI/AAAAAAAAQn8/25iZhNmoZ0M/s200/P1050733.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-k2IsL1KVlMI/TdLn14fjoqI/AAAAAAAAQoY/aITHsLtwQYE/s1600/P1050740.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-k2IsL1KVlMI/TdLn14fjoqI/AAAAAAAAQoY/aITHsLtwQYE/s200/P1050740.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para ver más fotos de lo que vimos allí visitad:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/TarracoViva2011#"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/TarracoViva2011#&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-699664530155615235?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/699664530155615235/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/tarraco-viva-2011.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/699664530155615235'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/699664530155615235'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/tarraco-viva-2011.html' title='TARRACO VIVA 2011'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-VuGe6uIItbY/TdLm4H_-DNI/AAAAAAAAQi8/IBSz3dRk-wk/s72-c/P1050634.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1184491888250301164</id><published>2011-05-13T22:42:00.001+02:00</published><updated>2011-12-23T01:47:12.337+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>CIUTADILLA 2011</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-M5831xaEldU/TcmCMfmmVGI/AAAAAAAAQfQ/dAE8Lqpj2Ns/s1600/ciutadilla2011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-M5831xaEldU/TcmCMfmmVGI/AAAAAAAAQfQ/dAE8Lqpj2Ns/s200/ciutadilla2011.jpg" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Prácticamente&amp;nbsp;sin haber desecho la maleta de nuestro&amp;nbsp;anterior&amp;nbsp;evento y ya nos encontramos inmersos en una&amp;nbsp;nueva aventura&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como ya anunciabamos en la anterior entrada a la semana siguiente de nuestra estancia en Hostalric visitamos los días 29, 30 de abril y 1 de mayo Ciutadilla y su castillo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Ciutadilla&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Escut_de_Ciutadilla.svg/372px-Escut_de_Ciutadilla.svg.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Escut de Ciutadilla.svg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Escut_de_Ciutadilla.svg/372px-Escut_de_Ciutadilla.svg.png" width="124" /&gt;&lt;/a&gt;Ciutadilla un municipio catalán que se encuentra en la comarca del Urgell dentro del valle del río Corb, en la provincia de Lleida. El pueblo está situado a 515 m de altitud y la poderosa silueta del castillo marca la inconfundible imagen de la sierra, desde la que se dominan los horizontes abiertos del Urgell y la Segarra. Se encuentra asentada en el extremo de la pequeña sierra que perfilan el valle del Corb y el barranco de Boixerons, donde este baja de las alturas vecinas de Belltall y dibuja un amplio descenso por el último trozo, discurre la carretera que sube de Montblanc y llega a Tàrrega. Tiene una población de unos 250 habitantes cuya principal actividad económica es la agricultura. En cuanto a la ganadería, las principales granjas son de ganado porcino.&lt;br /&gt;Su paisaje transcurre en medio de cultivos de secano como cereales, almendros, olivos y vid en el fondo del valle, junto con pequeños bosques que invitan a pasear recorriendo a sus caminos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;El Castillo&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell.jpg/image_large" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="137" src="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell.jpg/image_large" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El castillo de Ciutadilla funcionó como fortaleza militar hasta que en el siglo XVI se reformó como palacio en estilo renacentista. Estuvo habitado hasta 1908. El exterior conserva el aspecto de fortaleza a pesar de las reformas. El patio interior tiene forma de trapecio y en uno de sus lados se encontraba una gran escalera que llevaba a una galería superior. A la derecha de la puerta de entrada se encuentra una torre de base cuadrangular con una altura total de siete pisos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell3.jpg/image_large" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell3.jpg/image_large" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Las primeras noticias sobre el castillo son del siglo XI. La construcción de la alta torre del homenaje, el&amp;nbsp;elemento más destacable de la grandiosa construcción, que hay que situarla, al menos en la parte alta, en el siglo XVI cuando los Guimerà, transforman el castillo en palacio renacentista sin renunciar, sin embargo, a mantener el carácter de fortaleza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell4.jpg/image_large" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell4.jpg/image_large" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Si se consulta la historia, se encuentra los Guimerà desde la reconquista y hasta bien entrado el siglo XVII, en casi todas las batallas bélicas del país. En Ciutadilla, cuando sólo se habla de las murallas del castillo en un documento del año 1029, se nombra Guerau de Guimerà como señor Jurisdiccional, siguiendo el hilo de los señores del lugar después encontraréis diferentes Gispert de Guimerà, entre ellos el Gispert que en el siglo XVI convierte la antigua fortaleza militar en palacio renacentista levantando la gallarda torre del homenaje.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell5.jpg/image_large" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell5.jpg/image_large" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Al llegar al 1702, José Meca, en virtud de su matrimonio con Isabel de Cardona, Rocavert y Guimerà&amp;nbsp;obtiene el título de Marqués de Ciutadilla, pasando el marquesado en 1824, a los Sentmenat, en la persona de Francisco de Paula Sentmenat y Claro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El castillo se utiliza como palacio de los señores hasta el 1835&lt;br /&gt;.&lt;br /&gt;Abandonado a las inclemencias del tiempo, el 1908, comienza a enderrocarse una parte del edificio para ir cediendo poco a poco la mayoría de los elementos arquitectónicos, ayudado por el vandalismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A finales del siglo pasado empezaron las obras de una mínima restauración para detener la total degradación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell2.jpg/image_large" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.ciutadilla.cat/ciutadilla-en-imatges/castell/castell2.jpg/image_large" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Hoy el Marqués de Ciutadilla es Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedido la herencia de sus antepasados a un Patronato formado por el Ayuntamiento, el Consell Comarcal del Urgell, diferentes administraciones y entidades como la Fundación Castells Culturals de Catalunya y los Amigos del Castillo. Este Patronato del que también forma parte el propio Marqués, se ocupa de la rehabilitación del conjunto. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-SQlv0QBnCso/TcmBKIWyLCI/AAAAAAAAQZA/xNvgI8xSrZQ/s1600/P1050525.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-SQlv0QBnCso/TcmBKIWyLCI/AAAAAAAAQZA/xNvgI8xSrZQ/s200/P1050525.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Para ARCOFLIS Ciutadilla no es ningún desconocido y más para su evento medieval del que fuimos co-creadores o co-fundadores y co-organizadores desde su inicio en año 2003 hasta su 5ª edición en el 2007 y participantes en el resto de ediciones hasta el momento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En esta, su novena edición, la metereologia no estaba muy clara. Se anunciaba lluvia, que por suerte no llegó pero sí una bajada de temperaturas y viento sobretodo por las tardes. &lt;br /&gt;Debido a otros compromisos por parte de nuestros compañeros de armas, ARCOFLIS se vió limitado a solo tres personas en el evento al igual que les sucedió a nuestros amigos de A.C.H.A. que por casualidad también eran tres así que montamos conjuntamente campamento entre los seis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-FE9ty21XlnY/TcmB2ptNl9I/AAAAAAAAQdY/051YY7aAs98/s1600/P1050597.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-FE9ty21XlnY/TcmB2ptNl9I/AAAAAAAAQdY/051YY7aAs98/s200/P1050597.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Y en esta tesitura nos encontrabamos el viernes por la tarde despues de descargar nuestro vehículo y dejar todas nuestras cosas en el suelo antes de empezar a montar el campamento. Montamos primeramente la tienda normanda, la más fácil de montar, dejando para más tarde el pabellón medieval, más complicado para solo tres personas y más si hace viento. Recibimos la ayuda de nuestros vecinos de campamento y mientras lo montabamos una ráfaga de aire partió la cuceta de la misma que es de dónde parten los palos para darle su forma y espacio. Al final lo arreglamos con cola y unos sargentos que la sujetaron con fuerza y se mantuvo intacta durante todo el evento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-hRkr1bfaOds/TcmCKY456bI/AAAAAAAAQfE/X8OdLA-6MGU/s1600/P1050628.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-hRkr1bfaOds/TcmCKY456bI/AAAAAAAAQfE/X8OdLA-6MGU/s200/P1050628.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Una vez montado el campamento conjunto y después de saludar a todos en la explanada y tomar unas cervezas en la taberna del castillo, viendo que se acercaba la hora de cenar decidimos ir a la vecina población de Tárrega a degustar unos caracoles a la llauna, típico de las tierras leridanas y unos entrecots de buey completando el manjar con un buen vino, helados, cafès y espirituosos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez cenados regresamos al campamento. La noche era tranquila, estrellada, sin nubes ni viento. Nos sentamos en el campamento en el que tras cervezas frías, charlas y risas nos fuimos a dormir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-FRErSCAckrY/TcmBja1mgPI/AAAAAAAAQbk/vlnZ7FNcYyo/s1600/P1050566.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-FRErSCAckrY/TcmBja1mgPI/AAAAAAAAQbk/vlnZ7FNcYyo/s200/P1050566.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La mañana del sábado amaneció iogual que por la noche, sin una nube, sin viento y con sol por lo que, despues de desayunar en la taberna del castillo, decidimos montar el toldo para poder pasar el día a la sombra. Una vez montado y saludado a nuevos compañeros que iban también llegando nos vestimos de gala para realizar un desfile por las calles del pueblo que finalizaba con la bendición de los estandartes de cada grupo en el patio de la iglesia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/FuLUQrGSNh0/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FuLUQrGSNh0&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/FuLUQrGSNh0&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Finalizado el acto se subia de nuevo al castillo dónde se efectuaron exhibiciones de esgrima medieval y en la explanada el vikingo clan Hávamál nombraba en ceremonia a su Jarl.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-puX3ga0E4_s/TcmCEbLft8I/AAAAAAAAQeg/D1knRe5W8FM/s1600/P1050619.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-puX3ga0E4_s/TcmCEbLft8I/AAAAAAAAQeg/D1knRe5W8FM/s200/P1050619.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Comimos en el campamento, ensalada y pollo, y nos preparamos para los actos de la tarde en la explanada que empezaron con exhibiciones de tiro con arco y terminaron en una batalla medieval.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-QBjsPLQq0JA/TcmCDnSQXtI/AAAAAAAAQec/MJFG3cEQNK0/s1600/P1050617.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-QBjsPLQq0JA/TcmCDnSQXtI/AAAAAAAAQec/MJFG3cEQNK0/s200/P1050617.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;La tarde se volvia fea, nubes grises iban tapando el azul reinante durante toda la jornada y el viento empezaba a soplar con mayor fuerza lo que nos obligó a desmontar y quitar el toldo que habiamos puesto de buena mañana. Hecho esto fuimos a ver la batalla. Dos tropas frente a frente lucharon por obtener cierta reliquia de la santidad que previamente había sido robada de un ejerctito a otro. Caballeros y arqueros demostraron sus habilidades en ella hasta que hubo un único vencedor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-NPSecTirPeE/TcmBatyXC1I/AAAAAAAAQas/yJUvdZhcQvc/s1600/P1050552.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-NPSecTirPeE/TcmBatyXC1I/AAAAAAAAQas/yJUvdZhcQvc/s200/P1050552.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Seguidamente bajamos al pueblo para ver el mercado medieval allí ubicado y ya anocheciendo se subia en procesión desde el pueblo al castillo con antorchas para cenar en el mismo, momento que aprovechamos también para hacer lo propio en el bar del pueblo. Después de cenar subimos de nuevo al campamento dónde de nuevo volvimos a disfrutar de una noche estrellada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y nos levantamos el domingo por la mañana, nos vestimos, desayunamos en la taberna y nos preparamos para participar en el torneo de tiro con arco. Desenfundamos los arcos, tensamos las cuerdas, nos pusimos las protecciones, seleccinamos nuestras flechas y a participar. Las dos primeras rondas nos fueron bien y caimos en la siguiente, ya más dificil, los dos miembros de ARCOFLIS que participamos. Personalmente el dolor de una herida hecha en mi dedo indice en dias anterioes que me había dejado con la mitad de la uña hizo que no pudiera tensar y apuntar tan fácilmente y me hizo fallar el tiro. Así que otra vez será y felicidades al campeón, campeona en este caso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/--p5ZTJywd04/TcwkLF-igvI/AAAAAAAAQgI/xaZBsqZGNUw/s1600/P10506322.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/--p5ZTJywd04/TcwkLF-igvI/AAAAAAAAQgI/xaZBsqZGNUw/s200/P10506322.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Acabado el mismo procedimos con la máxima celeridad a desmontar todo el campamento y cargarlo todo en los coches antes de ir a comer para evitar viento y quizas posible lluvia por la tarde. Cuando acabamos la misión y ya vestidos de paisano bajamos al pueblo para comer junto con sus gentes en una comida popular que se realiza cada año al finalizar el evento. La riquisima comida precedió a despedirnos de nuestros amigos y del pueblo hasta una nueva edición.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde ARCOFLIS y como cada edición dar las gracias al pueblo de Ciutadilla y sus gentes, pueblo acogedor como pocos que cada año tiene un comportamiento ejemplar dando siempre lo mejor de sí que&amp;nbsp;nos trata fenomenal&amp;nbsp;y nos enorgullece tener contar su amistad..&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-e9RHoIjwCIw/TcmBt-4RHCI/AAAAAAAAQck/eNBXbtEQN48/s1600/P1050584.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-e9RHoIjwCIw/TcmBt-4RHCI/AAAAAAAAQck/eNBXbtEQN48/s400/P1050584.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Más fotos del evento en:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Ciutadilla2011#"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Ciutadilla2011#&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1184491888250301164?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1184491888250301164/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/ciutadilla-2011.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1184491888250301164'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1184491888250301164'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/ciutadilla-2011.html' title='CIUTADILLA 2011'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-M5831xaEldU/TcmCMfmmVGI/AAAAAAAAQfQ/dAE8Lqpj2Ns/s72-c/ciutadilla2011.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2868967032589243883</id><published>2011-05-05T18:37:00.056+02:00</published><updated>2011-12-23T01:48:28.353+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>HOSTALRIC 2011</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.hostalric.cat/uploads/Image/2011/04_Abril/130411_FiraMedieval/XVFiramedieval_01w.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="XV Fira Medieval d'Hostalric" border="0" height="200" src="http://www.hostalric.cat/uploads/Image/2011/04_Abril/130411_FiraMedieval/XVFiramedieval_01w.jpg" width="141" /&gt;&lt;/a&gt;Grata fué para nosotros recibir la invitación de nuestros amigos de A.C.H.A. para asistir al Mercado Medieval de Hostalric los días 22, 23 y 24 de abril. Un mercado medieval que no nos era desconocido debido a que durante unos años, de 2001 a 2006 estuvimos encargados de la actividad del tiro con arco.&lt;br /&gt;Unos días en los que la metereologia no pintaba muy clara a nuestro favor ya que se anunciaba&amp;nbsp;que podía caer&amp;nbsp;agua en cualquier momento como así lo hizo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-JEI9LptyAWU/TcloF03kpII/AAAAAAAAQVU/1rz83rwoUxY/s1600/P1050470.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-JEI9LptyAWU/TcloF03kpII/AAAAAAAAQVU/1rz83rwoUxY/s200/P1050470.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Llegamos a Hostalric justo a la hora de comer del viernes y directamente nos dirigimos al castillo fortificado que domina toda la población a sus pies. Ahí &amp;nbsp;nos encontramos con los amigos de La Orden del Acero Negro que también participaban, junto con nosotros, del evento. Horas más tarde llegaron los miembros de A.C.H.A. que por ser de Aragón y tener que cargar mucho más material que nosotros se retrasaron un poco.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-OPXjhzFIPjQ/TclocllTtrI/AAAAAAAAQXU/zbmY1ZdwXKA/s1600/P1050502.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-OPXjhzFIPjQ/TclocllTtrI/AAAAAAAAQXU/zbmY1ZdwXKA/s200/P1050502.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-5l3P96mihtk/TcloeE2xa6I/AAAAAAAAQXg/pvqr2dy3pcQ/s1600/P1050505.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-5l3P96mihtk/TcloeE2xa6I/AAAAAAAAQXg/pvqr2dy3pcQ/s200/P1050505.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una vez terminamos todos de comer empezamos a montar el campamento recreacionista. En nuestro caso, los miembros de ARCOFLIS, solo montamos una de las tres tiendas que llevabamos pues la amenaza de lluvia era inminente y se completo con pequeñas gotas incluso antes de acabar el montaje del mismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No queriamos mojar nuestras tiendas pues a la semana siguiente nos esperaba una nueva edición de Ciutadilla y queriamos llegar con las tiendas intactas. Dicho esto para los que no montamos ni tiendas ni pabellones se nos habilitó una sala para dormir muy cerca del campamento con lo que casi parecía que estabamos pegados a él. Así pues nos instalamos en el castillo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;El castillo de Hostalric&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/catalunya/gerona/hostalric/castillo/castillo_hostalrich_1_peq.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Castillo de Hostalrich" border="0" height="133" src="http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/catalunya/gerona/hostalric/castillo/castillo_hostalrich_1_peq.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El castillo de Hostalric es una fortificación de origen medieval, aunque rehecha en época moderna, situado en Hostalric.&lt;br /&gt;Hostalric está situado sobre un risco estrecho de piedra basáltica en la orilla izquierda del río Tordera, en su confluencia con la riera de Arbúcies. En el extremo de poniente está el cerro del castillo, situado a 189 m sobre el nivel del mar, que actualmente separa la parte antigua del núcleo nuevo. En la Edad Media, Hostalric se convirtió en la sede administrativa del vizcondado de Cabrera y, junto con el castillo de Montsoriu, uno de los principales bastiones de esta familia. Por las noticias que tenemos del castillo medieval de Hostalric, parece que fue pequeño y del mismo tipo de los otros castillos gerundenses de su tiempo: más utilitario que estético, de una cierta amplitud, con salas y cámaras propias de un castillo-palacio . En la primera mitad del siglo XII el castillo fue una fortificación útil y de importancia. En 1306 Jaime II autoriza Ponç Hug a hacer obras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://farm4.static.flickr.com/3167/4013585387_c1d5d9216d.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="151" src="http://farm4.static.flickr.com/3167/4013585387_c1d5d9216d.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En 1462, durante la Guerra civil catalana fue ocupado por la Host del Consejo del Principado que se dirigía a Girona tras un breve asedio.&lt;br /&gt;El 27 de julio de 1695 Anne Jules de Noailles, el duque de Noailles derrocó el castillo antes de abandonarlo. Un año más tarde, se reconstruyó según plano del ingeniero militar José Chifrion. Hizo rodear las murallas y torres con un sistema de baluartes poligonales y construyó, además, en la cumbre más alta, pabellones y arsenales que constituyeron el moderno castillo, derrumbando el medieval de los Cabrera. Durante el siglo XVIII se construye el actual castillo, que se concibió como fortaleza militar. El diseño original de la fortificación moderna de Hostalric es obra de Francisco de Santa Cruz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://farm4.static.flickr.com/3629/3345001572_efd2a29c64.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="112" src="http://farm4.static.flickr.com/3629/3345001572_efd2a29c64.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El 7 de noviembre de 1809 las tropas napoleónicas saquean las casas y prenden fuego al pueblo de Hostalric. El castillo, pero, resiste. El 12 de mayo de 1810, tras seis meses de asedio, 800 soldados que formaban parte de la guarnición del castillo se pudieron escapar del asedio de las tropas napoleónicas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/catalunya/gerona/hostalric/murallas/murallas_1_peq.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/catalunya/gerona/hostalric/murallas/murallas_1_peq.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Dedicamos el resto de la tarde del viernes a montar y arreglar el campamento, cenar y rezar para que la lluvia no enturbiara las siguientes jornadas lo que pareció ser al amanecer del sábado pero los negros nubarrones que se veian en horizonte algo tenian que decir en contra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-gzkmkD_ZTJQ/TcloEW5U8cI/AAAAAAAAQVM/lSKTaVyvTVg/s1600/Hostalric+2011+002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-gzkmkD_ZTJQ/TcloEW5U8cI/AAAAAAAAQVM/lSKTaVyvTVg/s200/Hostalric+2011+002.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Así que nos levantamos, desayunamos y nos pusimos nuestras mejores galas para asisitir al desfile que desde el castillo había de transcurrir hasta el Ayuntamiento al final de la zona dedicada al mercado medieval.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-_-BwIHBOpMM/TcloDqsSFiI/AAAAAAAAQVI/XilzMxM9GaI/s1600/Hostalric+2011+001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://3.bp.blogspot.com/-_-BwIHBOpMM/TcloDqsSFiI/AAAAAAAAQVI/XilzMxM9GaI/s200/Hostalric+2011+001.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Descendimos el castillo y una vez abajo nos sorprendió una intensa lluvia pero que solo duro unos breves minutos que hizo que algún grupo desistiera del desfile. Nosotros fieles a nuestros principios de que el agua no puede pararnos como no lo hizo en otros memorables eventos medievales seguimos el desfile hasta el final cayese lo que cayese y por suerte nuestra fué muy poco lo que cayó.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XimGFZ0ZjHs/TcloPcxbOLI/AAAAAAAAQWI/_TE5oyJsmBk/s1600/P1050483.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-XimGFZ0ZjHs/TcloPcxbOLI/AAAAAAAAQWI/_TE5oyJsmBk/s200/P1050483.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Despues de comer nos dedicamos al tiro con arco mientras que nuestros compañeros de A.C.H.A. montaban una exposición sobre armamento en una de las salas del castillo que fué muy visitada y alabada,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-X_lmQvYTKzE/TcloLvq9MFI/AAAAAAAAQV0/1A4p9Wp28iA/s1600/P1050478.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-X_lmQvYTKzE/TcloLvq9MFI/AAAAAAAAQV0/1A4p9Wp28iA/s200/P1050478.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ya al anochecer se preparaba un nuevo desfile con antorchas con finalización en el castillo con la actuación de un grupo de teatro. Despues de la cena estaba previsto un "correfoc" como llamamos en Catalunya consistente en un recorrido con petardos y fuegos de artificio que culminaba con un gran castillo de fuegos artificiales. Y ahi empezo de nuevo nuestro calvario pues por un descontrol de la organización dicho "correfoc" pasaba justo al lado del campamento dónde estaban nuestras tiendas medievales con el peligro de ser incendiadas por alguna chispa. Resuelto esto con la organización se decidió hacerlo por otros lares para preservar la paz del campamento y sus posesiones, no así el castillo de fuegos que se hizo justo encima del campamento y con el mismo peligro. Pero entonces apareció una intensa lluvia que durante largos minutos descargó sobre el campamento mojandolo todo y bien mojado que quedo. El castillo de fuegos se desarrolló sin novedad pero desde el campamento veiamos algunas chispas apagarse con el agua que aún tenian nuestras tiendas. Que hubiese podido pasar si no llega a llover...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Y siguió la intensa noche pues otro error de coordinación de la organización nos colocó una fiesta delante mismo del campamento. Para proteger nuestros vehículos del anteriormente nombrado "correfoc" los subimos al campamento pues no&amp;nbsp;podíamos&amp;nbsp;dejarlos en otro lugar. El hecho fué que tuvimos que estar protegiendo&amp;nbsp;nuestros&amp;nbsp;vehículos de gente jugando con fuego derca de ellos, de borrachos que lejos de encontrar los urinarios se dedicaban a orinar en los coches, etc. Y así toda la noche y hasta el amanecer del domingo estuvimos protegiendo nuestras cosas. Y me pregunto... que hubiera pasado si no llegamos a estar vigilantes toda la noche y dejamos solo el campamento y nuestros vehículos? Lamentable, muy lamentable y esperamos que la organización haya tomado buena nota de ello. Decir que incluso en momento dado se presentaron gran cantidad de&amp;nbsp;policías&amp;nbsp;buscando algo o persiguiendo algo pero desde el campamento no pudimos apreciarlo bien.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Volviendo al evento, el domingo por la mañana había un desfile al que no pudimos asistir pues el hecho de que hubiesemos pasado la anterior noche despiertos hizo que no estiviesemos preparados para el mismo. Lo que si hicimos posteriormente fué una representación de una batalla medieval en la que un ejercito invasor llegaba a las puertas de un castillo desafiando al noble propietario del mismo quien desde la puerta del castillo y apoyado por sus arqueros desde las almenas lanzaba a sus tropas a repeler al invasor lo que consiguen tras una encarnizada lucha.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-2fm7kxKd5AQ/TcloiFzv4nI/AAAAAAAAQX0/-JZE5rbb_ic/s1600/P1050510.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-2fm7kxKd5AQ/TcloiFzv4nI/AAAAAAAAQX0/-JZE5rbb_ic/s200/P1050510.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Y seguidamente a comer. Para esta última comida de nuestra estancia en Hostalric, la organización nos trajo dos exquisiteces, de primero unos canelones caseros y de segundo unos picantones excelentes. Nuestras felicidades a los cocineros.&lt;br /&gt;Y ya despues de tan sobervio manjar a desmontar el campamento, cargar los vehículos, despedirnos de nuestros amigos y regresar a nuestras casas para descansar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-y098-r1EmBA/TclopmCbzAI/AAAAAAAAQYk/gtGFp_M1T3M/s1600/P1050524.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-y098-r1EmBA/TclopmCbzAI/AAAAAAAAQYk/gtGFp_M1T3M/s400/P1050524.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Más fotos del evento en:&lt;/div&gt;&lt;div class="" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Hostalric2011#"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Hostalric2011#&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2868967032589243883?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2868967032589243883/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/hostalric-2011.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2868967032589243883'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2868967032589243883'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/05/hostalric-2011.html' title='HOSTALRIC 2011'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-JEI9LptyAWU/TcloF03kpII/AAAAAAAAQVU/1rz83rwoUxY/s72-c/P1050470.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-7680253686952978559</id><published>2011-03-14T16:35:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:48:28.373+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>ORILLENA 2011, JORNADAS DE TALLERES INTERGRUPOS</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;Con la finalidad de compartir nuevas experiencias y conocimientos entre grupos&amp;nbsp;participamos&amp;nbsp;los días 4, 5 y 6 de marzo en unos talleres conjuntos entre diferentes grupos de recreación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así que de nuevo los miembros de ARCOFLIS nos encontramos de nuevo viajando hacia&amp;nbsp;la oscense localidad de Orillena dónde nos juntamos con&amp;nbsp;nuestros amigos de A.C.H.A. en calidad de anfitriones, Fidelis Regi y la&amp;nbsp;Compañía&amp;nbsp;del Norte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para este encuentro se eligió una casa propiedad de uno de los miembros de A.C.H.A. que&amp;nbsp;disponía&amp;nbsp;de todo lo que&amp;nbsp;precisábamos, alojamiento, taller, comedor, sanitarios, amplio jardín, etc. una gozada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llegamos el viernes tarde, cuando empezaba a oscurecer. Empezamos por dejar las cosas en la estancia reservada para nosotros mientras&amp;nbsp;íbamos&amp;nbsp;saludando a nuestros compañeros que, como nosotros, iban llegando escalonados. La cena a base de pizzas de una pizzería local y las charlas durante casi toda la noche nos fueron acercando al sábado&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Ap2V7mR08Bs/TX4zl_cpuZI/AAAAAAAAQRU/Dan-O5QUxd0/s1600/P1050438.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Ap2V7mR08Bs/TX4zl_cpuZI/AAAAAAAAQRU/Dan-O5QUxd0/s200/P1050438.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Nos levantamos muy pronto, el sábado por la mañana, con la intención de aprovechar muy bien el día. El cielo así pareció entenderlo y nos obsequió con un día precioso de sol y sin nubes que permitió el ponernos en camiseta de manga corta a principios de marzo en una población de Huesca y tener hasta calor.&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-ykDE8zcP9vQ/TX4x6ym_VUI/AAAAAAAAQRA/U3kZS13DpU0/s1600/P1050446.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh5.googleusercontent.com/-ykDE8zcP9vQ/TX4x6ym_VUI/AAAAAAAAQRA/U3kZS13DpU0/s200/P1050446.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-69A6dKoB_qk/TX4x7deHirI/AAAAAAAAQRE/m_wQacgQc3M/s1600/P1050447.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh3.googleusercontent.com/-69A6dKoB_qk/TX4x7deHirI/AAAAAAAAQRE/m_wQacgQc3M/s200/P1050447.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Desayunamos poco y rápido&amp;nbsp;pues&amp;nbsp;cada uno era bien&amp;nbsp;consciente&amp;nbsp;de que tenía cosas por hacer durante el día y &amp;nbsp;prestamente se pusieron a ello. Las chicas se dedicaron a temas de costura, hilos, telas, etc compartiendo conocimientos, enseñando nuevas técnicas, etc. Los chicos iban más por libre, uno se construía unas protecciones nuevas, otro se hacía cota de malla, otro hacía moldes para hacer un ajedrez, otro se dedicaba a la escritura, otro pintaba&amp;nbsp;imágenes&amp;nbsp;de madera, otro reparaba su cama y se hacía una banqueta para sentarse y luego casi todos practicaron con gusto y aprendieron a mejorar en el tiro con arco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh6.googleusercontent.com/-HBd75i583bU/TX4zlNJD3LI/AAAAAAAAQRQ/ruxOrJXHFfI/s1600/P1050439.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh6.googleusercontent.com/-HBd75i583bU/TX4zlNJD3LI/AAAAAAAAQRQ/ruxOrJXHFfI/s200/P1050439.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Y mientras todo esto sucedía se fraguaba la comida. Esta vez una especialidad catalana, conocida por algunos en Aragón pero poco catada por sus paladares, como es la "calçotada". Preparamos un buen fuego y allí pusimos a cocer las cuatrocientas unidades de "calçots" que habíamos traido para el evento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1b/Cal%C3%A7ots-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="178" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1b/Cal%C3%A7ots-2.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La "calçotada" es una comida típica de la región occidental de Cataluña; originaria de Valls, en la comarca del&amp;nbsp;Alt Camp, en las últimas décadas se ha extendido y puede degustarse en casi cualquier parte de la comunidad durante el final del invierno y comienzos de la primavera; los calçots, una variedad de cebolletas especialmente cultivada para este propósito, se asan directamente sobre llamas de sarmientos y se comen con la mano, aderezados con una salsa especial, la salvitxada, similar a la romesco. Mientras tanto, las brasas se aprovechan para asar carnes o embutidos para el segundo plato.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cocidos en su punto, la capa exterior de los calçots se calcina, dejando el interior tierno y cremoso. Tradicionalmente se llevan a la mesa sobre una teja de barro o se empaquetan con papel de periódico, que ayudan a conservarlos calientes.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.calsotada.com/wp-content/uploads/2011/01/IMG_1733-650x433.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://www.calsotada.com/wp-content/uploads/2011/01/IMG_1733-650x433.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El procedimiento de ingesta (arrancando la capa carbonizada con las manos) hace inevitable mancharse, por&amp;nbsp;lo que es tradicional ponerse un enorme babero que llega del cuello hasta las rodillas.&lt;br /&gt;Las fechas típicas para degustar esta especie de cebolla dulce es durante los meses de invierno y primavera.&lt;br /&gt;Es costumbre acompañarlos con un buen cava catalán (para los calçots) y con los excelentes vinos de la zona (con el segundo plato, para el que algunos puristas dicen preferir la "botifarra amb mongetes").&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La salsa empleada para acompañar los "calçots" de este día fue preparada por mi esposa con los siguientes ingredientes tal y como ella misma lo cuenta:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/010..jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="010." border="0" height="150" src="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/010..jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;SALSA “CALÇOTS” (para 10 personas)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1 guindilla asada (o al horno)&lt;br /&gt;1 Kgr de tomates asados (o al horno)&lt;br /&gt;¾ a 1 litro de aceite de oliva&lt;br /&gt;500 gr de almendras tostadas (no saladas) &lt;br /&gt;2 cabezas de ajos asadas (o al horno)&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/013..jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="013." border="0" height="150" src="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/013..jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;1 grano de ajo crudo (al gusto)&lt;br /&gt;2 cucharadas (de café con leche) de pimentón rojo dulce&lt;br /&gt;1 cucharada (de café con leche) de pimienta negra&lt;br /&gt;Perejil (3-4 ramitas)&lt;br /&gt;Menta (3-4 hojas)&lt;br /&gt;Sal al gusto.&lt;br /&gt;Vinagre (opcional)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/015..jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="015." border="0" height="150" src="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/015..jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Antes de añadir las almendras picarlas bastante menudas para ligar mejor&amp;nbsp;la salsa. Para evitar que la salsa se corte, poner todos los ingredientes en un recipiente grande y cuando estén todos dentro, pasarlos por la batidora (si añadimos aceite cuando esta a medio triturar, es más fácil que la salsa se corte).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sobre la receta, comentar para que os orientéis, que yo le puse de proporción 1 litro de aceite y no le puse vinagre, se le puede echar en mayor o menor cantidad a gusto de cada uno, si le echáis vinagre, os recomiendo que le pongáis la proporción de ¾ de litro de aceite y veáis como queda de espesa. Por supuesto podéis hacer proporciones más pequeñas para hacer menos cantidad de salsa.&lt;br /&gt;Buen provecho!!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dicho esto y volviendo al tema decir que fue una comida excelente que gustó a todos, los conocedores y los profanos que nunca pensaron que comer unas cebollas y unas longanizas, pancetas y chorizos de segundo, sería un manjar tan exquisito.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-rzi0NcaYDbU/TX4zDlukCLI/AAAAAAAAQRM/gZMUoN3-x8w/s1600/P1050468.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="https://lh5.googleusercontent.com/-rzi0NcaYDbU/TX4zDlukCLI/AAAAAAAAQRM/gZMUoN3-x8w/s200/P1050468.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Despues de la comida volvimos a nuestras tareas hasta que empezó a oscurecer y ya en el comedor cambiamos martillos y sierras por elementos "más tranquilos" como hilos y agujas o libros en los que buscar nuevos retos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras la cena y como&amp;nbsp;contábamos&amp;nbsp;con la presencia de "Les Morenitos" fuimos deleitados con nuevas actuaciones de este par que cada día nos sorprenden con su humor&amp;nbsp;inventándose&amp;nbsp;nuevas coplas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Ge2IxQUQpGs/TX4yveOfKmI/AAAAAAAAQRI/KIB8c7NBAVk/s1600/P1050459.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Ge2IxQUQpGs/TX4yveOfKmI/AAAAAAAAQRI/KIB8c7NBAVk/s200/P1050459.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El domingo&amp;nbsp;fue&amp;nbsp;prácticamente&amp;nbsp;calcado al sábado pues seguimos haciendo los talleres del día anterior aunque dedicamos mucho tiempo al tiro con arco, oyendo primero la charla que&amp;nbsp;dio&amp;nbsp;nuestro compañero Xavi sobre la fabricación de arcos y realizando prácticas de tiro posteriormente para perfeccionamiento de las técnicas individuales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una excelente judiada nos sirvió de comida tras la cual recogimos nuestras cosas y regresamos a nuestros hogares satisfechos con el trabajo realizado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="036." height="300" src="http://www.achamedieval.es/conjunto1/images/036..jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-7680253686952978559?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/7680253686952978559/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/03/orillena-2011-jornadas-de-talleres.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7680253686952978559'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7680253686952978559'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/03/orillena-2011-jornadas-de-talleres.html' title='ORILLENA 2011, JORNADAS DE TALLERES INTERGRUPOS'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh3.googleusercontent.com/-Ap2V7mR08Bs/TX4zl_cpuZI/AAAAAAAAQRU/Dan-O5QUxd0/s72-c/P1050438.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-7628948276610544664</id><published>2011-02-28T19:46:00.000+01:00</published><updated>2012-01-27T18:23:26.193+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='DIVERSOS'/><title type='text'>JOSE ANTONIO, FALCÓN DE GRONIO</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-ngDNhoKKRSM/TWpHaUaJZMI/AAAAAAAAD0g/2l2ZyQ5BW5o/s1600/Falcon%2Bde%2Bgronio.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ngDNhoKKRSM/TWpHaUaJZMI/AAAAAAAAD0g/2l2ZyQ5BW5o/s400/Falcon%2Bde%2Bgronio.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Jose Antonio&lt;br /&gt;Falcón de Gronio&lt;/i&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Quanta raó té la cançó que diu ...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Algo se muere en el alma&lt;br /&gt;cuando un amigo se va..."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I així és, doncs aquest passat dijous el món recreacionistas va canviar les seves cotes de malla, gambesons, túniques i demés i es va posar de dol. &lt;br /&gt;Jose Antonio, el nostre Falcón de Gronio ens el deixava. &lt;br /&gt;Aquest brau cor que tantes vegades el va conduir en la batalla i a emprendre nous projectes li va fallar. Un infart ens el va prendre deixant-nos orfes &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Aquesta nit, en la profunditat del bosc &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;una fletxa trencarà el silenci &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;i es perdrà entre els arbres &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Aquesta nit, amic Falcón, &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;volarà lliure i sola &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;recordarà el teu nom, &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;la teva amistat i persona. &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Descansa en pau amic &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-7628948276610544664?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/7628948276610544664/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/jose-antonio-falcon-de-gronio.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7628948276610544664'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7628948276610544664'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/jose-antonio-falcon-de-gronio.html' title='JOSE ANTONIO, FALCÓN DE GRONIO'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-ngDNhoKKRSM/TWpHaUaJZMI/AAAAAAAAD0g/2l2ZyQ5BW5o/s72-c/Falcon%2Bde%2Bgronio.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2344593420586605707</id><published>2011-02-24T01:24:00.035+01:00</published><updated>2011-12-23T01:48:28.343+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>TERUEL 2011, LAS BODAS DE ISABEL DE SEGURA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;Aún en la memoria del intenso frío que vivimos en Alcañiz las tropas de ARCOFLIS nos dirigimos de nuevo a otra de las inaludibles citas del mundo recreacionista, Teruel.&lt;br /&gt;Los días 18, 19 y 20 de febero Teruel y rememora de nuevo como cada año Las Bodas de Isabel de Segura historia también conocida por muchos como Los Amantes de Teruel. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Miles de personas con sus indumentarias hacen posible que en estas fechas Teruel regrese al siglo XIII y como no podía ser de otra manera también participan muchos grupos receacionistas que montan su campamento en la zona de la Escalinata que es dónde el viernes después de llegar y dejar nuestros enseres en la residencia utilizada cómo alojamiento habíamos quedado para reencontrar de nuevo a muestros amigos recreacionistas&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh6.googleusercontent.com/-sC1MKbtAd40/TX1jnw9hbCI/AAAAAAAAQQw/Qn5OMVM-6gw/s1600/181783.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh6.googleusercontent.com/-sC1MKbtAd40/TX1jnw9hbCI/AAAAAAAAQQw/Qn5OMVM-6gw/s200/181783.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Después de una cálida bienvenida y de los sáludos de costumbre nos metimos de lleno en el campamento y siendo ya tarde y casí la hora de cenar procedimos a prepararnos para degustar la excelente cena que prepararon nuestros compañeros de Fidelis Regi. Seguidamente con algunos compañeros, con nocturnidad y alevosia, recorrimos algunos bares de la ciudad hasta casi el amanecer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-J2z4JEe7Ybc/TX1jTqZhe7I/AAAAAAAAQQs/HCvX6oqKSmc/s1600/P1050287.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh5.googleusercontent.com/-J2z4JEe7Ybc/TX1jTqZhe7I/AAAAAAAAQQs/HCvX6oqKSmc/s200/P1050287.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Al día siguiente, sábado, y después de desayunar teniamos por delante uno de los primeros compromisos como la batalla de la Escalinata, muy cerca del campamento, en la que nuestras tropas de arqueros hicieron volar sus flechar hacía un enemigo perfectamente pertrechado que acabó a espadazo limpio venciendo a su enemigo provocando la huida de sus líderes.&lt;br /&gt;Siguiendo el programa de actos llegamos a la segunda batalla de la mañana, la del Cofiero, dónde también soltamos nuestras flechas y de la que nada comentaremos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-kP-5ExPe87s/TX1ly8RsnnI/AAAAAAAAQQ8/g552d3O4Zg4/s1600/184169.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="https://lh5.googleusercontent.com/-kP-5ExPe87s/TX1ly8RsnnI/AAAAAAAAQQ8/g552d3O4Zg4/s200/184169.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La lluvia empezó a hacerse presente una vez acabada la batalla y nos abandonó provisionalmente antes de la hora de la comida, esta vez preparada deliciosamente por nuestros amigos vascos de Iparreco Iaunac. Finalizada esta pasamos la trde charlando con nuestros compañeros en el campamento hasta la hora de la entrada de Diego, uno de los dos Amantes, acto en el que las tropas del campamento se unen a las tropas de Diego y entran en la ciudad de Teruel bajo la aclamación de sus gentes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-sbHoirhyJ3w/TX1lSA9dmbI/AAAAAAAAQQ4/bp81aghTUIw/s1600/P1050422.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="https://lh3.googleusercontent.com/-sbHoirhyJ3w/TX1lSA9dmbI/AAAAAAAAQQ4/bp81aghTUIw/s200/P1050422.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Finalizado este acto llegose la hora de la cena esta vez a cargo de los Calatravos de Alcañiz y al finalizar esta volvió a incorporarse la lluvia en el campamento dónde bajo los toldos volvimos a disfrutar de una nueva actuación de "Les Morenitos" famosos ya de anteriores entradas en este blog. Así que juntando las pocas horas de sueño del día anterior, el cansancio del día propio y la lluvia que no abandonaba hicieron que nos fuesemos pronto a dormir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al amanecer del domingo contemplamos como definitivamente la lluvia nos había dejado como sustituto un cielo claro y azul muy de agradecer por todos que aprovechamos de lo mejor. Desayunamos con ganas y dedicamos la mañana a ver el mercado y charlar con los compañeros hasta la hora de decirles adios que se produjo antes de la comida ya que nos quedan muchos kilometros hasta nuestras casas. Así que una vez despedidos de cuantos pudimos y recogidas nuestras cosas de la residencia regresamos a casa contentos y satisfechos de haber pasado unas excelentes jornadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/aman.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="128" src="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/aman.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La historia de los Amantes de Teruel procede de una antigua tradición, que con el paso del tiempo ha sido&amp;nbsp;documentada. Corrían los primeros años del siglo XIII y en la ciudad de Teruel vivían por aquel entonces Juan Diego Martínez de Marcilla e Isabel de Segura, cuya temprana amistad se convirtió pronto en amor. Juan Diego es rechazado por la familia de Isabel por no disponer de bienes de fortuna, pero consigue un plazo de cinco años para enriquecerse. Parte a la guerra y regresa a Teruel cuando expira el plazo otorgado y descubre que Isabel es ya esposa de un hermano del señor de Albarracín. El caballero logra entrevistarse con la dama en su casa y le pide un beso. Isabel se lo niega ya que ahora esta casada con otro hombre y Juan Diego muere de dolor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/beso2000.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="131" src="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/beso2000.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Al día siguiente se celebran los funerales de Juan Diego en San Pedro. Durante el sepelio, una mujer enlutada&amp;nbsp;se acerca al féretro, es Isabel de Segura que quiere dar al difunto el beso que le negó en vida. Lo hace y repentinamente muere junto a él.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1.555 se descubrieron las momias enterradas en la capilla de San Cosme y San Damián. Junto a ellas, según el testimonio del notario Yagüe de Salas, apareció un documento antiguo que recogía el suceso.&lt;br /&gt;Juan de Ávalos esculpió las estatuas yacentes bajo las que reposan ahora las momias. La fría serenidad de los Amantes, cuyas manos no llegan a juntarse, es símbolo de un amor que desborda los conceptos humanos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/comitivajpg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/comitivajpg.jpg" width="148" /&gt;&lt;/a&gt;Sin duda alguna las Bodas de Isabel de Segura con el claro ejemplo de que el amor verdadero desafía el tiempo y las fronteras, es bello, emociona y sobre todo es eterno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amor, emoción, magia, encanto, fascinación, de esto y mucho más saben muy bien las gentes de Teruel que año tras año dentro del incomparable marco de su hermosa ciudad nos ofrecen esta magnifica fiesta de ambiente medieval.&lt;br /&gt;En ella encontrarás música, danzas, artesanos, tragafuegos, cuentacuentos, magos, malabaristas, tambores, astrólogos, damas, templarios, comerciantes, etc. y toda la ambientación propia de la época.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/soga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="111" src="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/soga.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Y entre los actos que se recrean hay pasacalles, mercado medieval, juegos medievales, juicios a brujas,&amp;nbsp;exorcismo, venta de huérfanos, bodas, desfile de cometidas, acampadas guerreras, recepciones reales, asambleas, concurso de soga-tira entre órdenes militares, cenas, actos culturales y un montón de sorpresas más como la “Rompida del Amor” , acto final de las fiestas en que todas las parejas renuevan su amor con un beso con el sonido de los tambores de fondo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/ftrajes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.pobladores.com/data/pobladores.com/an/nu/annubis/channels/arcoflis/images/ftrajes.jpg" width="197" /&gt;&lt;/a&gt;Si alguna vez has soñado ser un príncipe o princesa, dama o caballero, un valeroso arquero, o simplemente desafiar el tiempo y el espacio, viviendo por unos días en el mundo medieval, no te pierdas cada año las Bodas de Isabel, te lo digo yo que he estado, créeme, te apasionará. Merece la pena visitarlo y conocer Teruel, porque no te olvides, Teruel existe y es precioso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh5.googleusercontent.com/-W4GPu6JzTKM/TX1kBgfN_eI/AAAAAAAAQQ0/OnzFHeQRmZw/s1600/P1050416.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="https://lh5.googleusercontent.com/-W4GPu6JzTKM/TX1kBgfN_eI/AAAAAAAAQQ0/OnzFHeQRmZw/s400/P1050416.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Más fotos del evento en:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Teruel2011#"&gt;https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Teruel2011#&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2344593420586605707?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2344593420586605707/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/teruel-2011-las-bodas-de-isabel-de.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2344593420586605707'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2344593420586605707'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/teruel-2011-las-bodas-de-isabel-de.html' title='TERUEL 2011, LAS BODAS DE ISABEL DE SEGURA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh6.googleusercontent.com/-sC1MKbtAd40/TX1jnw9hbCI/AAAAAAAAQQw/Qn5OMVM-6gw/s72-c/181783.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-4954097196204046</id><published>2011-02-14T02:17:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.366+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA DAGA RONDEL</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/83/Rondel_dagger_damascened.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="68" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/83/Rondel_dagger_damascened.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7366.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7366.jpg" width="120" /&gt;&lt;/a&gt;Una daga rondel o rodela es un tipo de daga rígida europea de finales de la Edad&amp;nbsp;Media, desde el siglo XIV en adelante, utilizada por una gran variedad de gente, desde comerciantes a caballeros ya que, llevada a la cintura, podia ser utilizada como herramienta de uso general, de uso en la guerra o tambien usada en torneo como un brazo lateral.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://antoinemarcal.files.wordpress.com/2006/12/rouelle-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://antoinemarcal.files.wordpress.com/2006/12/rouelle-4.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La hoja era típicamente larga y delgada, midiendo 12 pulgadas, unos 30 centímetros o más; la daga entera&amp;nbsp;pudo ser de unas 20 pulgadas, 50 centímetros. La daga rondel recibe su nombre por su morfologia ya que tanto el protector de mano como su pomo son circulares, redondos aunque algunas veces presenten una forma octogonal&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/0/04/Talhoffers_fechtbuch_rondel_daggers.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="File:Talhoffers fechtbuch rondel daggers.jpg" border="0" height="106" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/0/04/Talhoffers_fechtbuch_rondel_daggers.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La hoja era dura, hecha de acero, y la espiga se prolongaba a través del mango cilíndrico que era de madera o hueso normalmente tallada. En perfil, la hoja tenia forma de diamante, lenticular, o triangular. Estas hojas tendrían la punta afilada como tambien uno o ambos bordes de la misma ya que fueron diseñadas principalmente como arma punzante, ya sea bajo el brazo, o sobre el brazo agarrandola al revés como el que pica hielo, aunque también se utilizaron para el corte. Su hoja larga y recta no servia para recortar la acción de una espada. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://c0728562.cdn.cloudfiles.rackspacecloud.com/MI19199_HR.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="55" src="http://c0728562.cdn.cloudfiles.rackspacecloud.com/MI19199_HR.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.deltin.net/2155hi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="33" src="http://www.deltin.net/2155hi.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Este tipo de dagas eran ideales para pinchar en la batalla la cota de malla y, aunque no hubiera sido capaz de&amp;nbsp;atravesar armaduras de placas, si entraban por los huecos o entre las juntas de armaduras y carscos siendo&amp;nbsp;esta a menudo la única manera de matar un caballero armado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.chicagoswordplayguild.com/wp-content/uploads/2010/05/rondel-daggers.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.chicagoswordplayguild.com/wp-content/uploads/2010/05/rondel-daggers.jpg" width="122" /&gt;&lt;/a&gt;Existen algunos ejemplos de dagas con cuatro filos, es decir que vista de perfil tenia forma de cruz. Estas hojas no eran adecuadas para el corte o el uso como una herramienta de utilidad general si no que se usaban como segundo brazo en batalla. Las dagas rondel que han sobrevivido, localizadas en museos y colecciones, suelen tener a menudo rica decoración con artesanía fina. Las hojas pueden ser grabadas, los mangos tallados, y las guardias y pomos altamente decorados&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/2/20/Rondel_dagger_merchants_small.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="142" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/2/20/Rondel_dagger_merchants_small.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Miniatura de Girat de Roussillon&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;En una escena de una miniatura de Girat de Roussillon que representa la construcción de doce iglesias de&amp;nbsp;Francia (c. 1448), los comerciantes y artesanos pueden ser vistos usando dagas rondel en la cintura. Antes del 1400 las dagas eran en realidad un arma de campesino. Sin embargo, en el siglo XV se convirtió en el estándar de brazo de los caballeros que las utilizaron en combate como la Batalla de Agincourt en 1415. Eran seguramente un arma de último recurso o la última defensa para el caballero que en el último momento luchaba cuerpo a cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://s4.subirimagenes.com/otros/previo/thump_3932565pm112101.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://s4.subirimagenes.com/otros/previo/thump_3932565pm112101.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Desde que fueron capaces de penetrar una armadura, por las articulaciones, o a través de la visera del casco, las dagas rondel pueden ser usadas para forzar a un caballero desbancado o herido a rendierse para pedir luego un buen rescate por el mismo. Las dagas también se han lanzado para derribar a caballeros enemigos para obligarlos a presentar batalla, aunque una maza era quizás más adecuada para esta tarea.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="File:HJRK A 48 - Scheibendolch, 1490-1500.jpg" height="118" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/HJRK_A_48_-_Scheibendolch%2C_1490-1500.jpg/800px-HJRK_A_48_-_Scheibendolch%2C_1490-1500.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-4954097196204046?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/4954097196204046/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-daga-rondel.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4954097196204046'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4954097196204046'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-daga-rondel.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA DAGA RONDEL'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1305688510270838309</id><published>2011-02-13T21:40:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.315+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL ESTILETE O DAGA "MISERICORDIA"</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7355.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7355.jpg" width="78" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://a34.idata.over-blog.com/1/79/08/02/M-dieval/m-dieval0017.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://a34.idata.over-blog.com/1/79/08/02/M-dieval/m-dieval0017.jpg" width="133" /&gt;&lt;/a&gt;El estilete es un tipo de daga o cuchillo con una hoja muy larga y aguda de varios diseños, utilizada&amp;nbsp;principalmente como arma punzante. Su sección estrecha, terminada en una punta muy aguda y rígida, permite que penetre muy profundamente. La mayoría de los estiletes no son adecuados para el corte, incluso en aquellos casos en que cuentan con filo. Un típico estilete de diseño temprano tenía un mango de metal elaborado en una única pieza de fundición y la hoja forjada a martillo hasta adoptar una sección transversal triangular sin bordes afilados. Otros ejemplos posibles son las secciones redondas, cuadradas, y con forma de diamante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://i472.photobucket.com/albums/rr89/javiersoriaparamo/DSC01330.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://i472.photobucket.com/albums/rr89/javiersoriaparamo/DSC01330.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La palabra italiana "stiletto" utiizada para designar a esta arma y de la cual deriva nuestra palabra estilete,&amp;nbsp;proviene del latín stilus que significa estaca o instrumento con punta. El estilete, que también recibiera el nombre de "misericorde" (misericordia), comenzó a ganar fama durante la Alta Edad Media, donde era utilizado como arma secundaria por los caballeros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.spainswords.com/Imagenes/fotosespadas/fotospagprinc/sigloxvii/sigloxvii31/daga%20de%20caridad%20(1).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.spainswords.com/Imagenes/fotosespadas/fotospagprinc/sigloxvii/sigloxvii31/daga%20de%20caridad%20(1).JPG" width="92" /&gt;&lt;/a&gt;Era utilizada para acabar con los caídos o los oponentes gravemente heridos que contaban con pesadas armaduras y que no se esperaba que sobrevivieran. La hoja robusta y puntiaguda, podía atravesar con facilidad la mayoría de las mallas de eslabones o encontrar su camino a traves de las placas pectorales o las&amp;nbsp;coyunturas de la armadura de un caballero. Un oponente seriamente herido, con escasas probabilidades de supervivencia, recibía entonces un misericordioso "golpe de gracia" (en frances coup de grâce), de ahí el nombre de misericorde. Mas tarde los Estiletes de Gunner devinieron en herramientas para mantener limipios los orificios de encendido y el cañón de los fusiles; y utilizados a la manera de las varillas para medir el aceite de los automóviles, contaban con marcas inscriptas indicando los niveles de llenado con pólvora de acuerdo a las distancias que se pretendieran alcanzar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.couteaux-jfl.com/images_JFL/F_Fr_Dag_004.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="126" src="http://www.couteaux-jfl.com/images_JFL/F_Fr_Dag_004.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La palabra stiletto es utilizada algunas veces en el inglés americano para referirse a las navajas de resortes. La palabra estilete puede también ser utilizada específicamente para denominar a un arma blanca que eshiba la misma sección triangular, o incluso aquellas que presentan acanaladuras, tales como la espada corta, rapier, o épée.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Gunners stiletto 01.jpg" height="102" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/06/Gunners_stiletto_01.jpg" width="320" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1305688510270838309?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1305688510270838309/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-estilete-o-daga.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1305688510270838309'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1305688510270838309'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-estilete-o-daga.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL ESTILETE O DAGA &quot;MISERICORDIA&quot;'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-5947802699731554895</id><published>2011-02-08T23:26:00.003+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.375+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS RENACENTISTAS: LA ESPADA ROPERA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/1/219.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://www.flg.es/fotos/1/219.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;El término espada ropera (actualmente también conocida como estoque) surge en el Renacimiento en España para designar cierta clase de espada de hoja recta y larga, esgrimida a una mano. El nombre original español de la espada ropera es tizona (no debe confundirse con la espada de El Cid). Se le llama espada ropera porque se cargaba como un aditamento de la ropa, generalmente usada por moda y como arma de defensa personal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su nombre es de origen español y aparece registrado por primera vez en las Coplas de la panadera, de Juan de Mena, escritas entre 1445 y 1450 aproximadamente:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Rapiere-Morges-1.jpg/220px-Rapiere-Morges-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Rapiere-Morges-1.jpg/220px-Rapiere-Morges-1.jpg" width="147" /&gt;&lt;/a&gt;Di, Panadera.&lt;br /&gt;Un miércoles que partiera&lt;br /&gt;el príncipe don Enrique&lt;br /&gt;a buscar algún buen pique&lt;br /&gt;para su &lt;b&gt;espada ropera&lt;/b&gt;,&lt;br /&gt;saliera sin otra espera&lt;br /&gt;de Olmedo tan gran compaña,&lt;br /&gt;que con mui fermosa maña&lt;br /&gt;al Puerto se retrujera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro documento en el que se cita una espada ropera es el Inventario de Objetos pertenecientes al duque Álvaro de Zúñiga (1468).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.armas.es/gallery/img_pictures/DCano/567_Espada_Ropera_7.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.armas.es/gallery/img_pictures/DCano/567_Espada_Ropera_7.JPG" width="117" /&gt;&lt;/a&gt;En Francia se habla por primera vez de la espada ropera (la rapière) en documentos en torno a 1474. Ewart Oakeshott, en su libro European Weapons and Armour, indica que ya a principios del siglo XVI el término estaba bien establecido en Francia, adoptándolo pronto los ingleses. Sin embargo, esta clase de espada tuvo detractores como George Silver, quien se opuso a su uso por tentar a los hombres a tener duelos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su periodo de máximo esplendor podríamos situarlo entre 1525 y 1675 aproximadamente, siendo reemplazada progresivamente por el espadín típico del siglo XVIII, de origen francés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.xyfos.com/images/HMoreno/PoperaCarlosIII.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.xyfos.com/images/HMoreno/PoperaCarlosIII.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;Al menos en el siglo XVI, una espada ropera no era tan sólo un arma para su uso exclusivo de punta, con&amp;nbsp;hoja de sección estrecha y aguzada. En realidad, en la España de la época cualquier espada destinada a un uso de duelo y de vestir, acompañando a las vestimentas de un civil (o de un militar en traje civil), era denominada ropera, quedando por tanto fuera de esta denominación sólo las espadas puramente militares, de guarnición sencilla. Encontramos, por tanto, durante este periodo elaboradas guarniciones de lazo acompañando a hojas relativamente anchas, apropiadas para un uso tanto de punta como de corte, y aún estaremos frente a una espada ropera. Incluso a finales del siglo siguiente (ya hacia 1660-80), cuando las hojas de fina sección cuadrangular o romboidal (llamadas verduguillos) son ya moneda común, algunas espadas civiles de hoja ancha volvieron a estar de moda en España, siempre montando guarniciones propias de auténticas espadas roperas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img524.imageshack.us/img524/3869/guarniciones.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="ImageShack, share photos, pictures, free image hosting, free video hosting, image hosting, video hosting, photo image hosting site, video hosting site" border="0" height="95" src="http://img524.imageshack.us/img524/3869/guarniciones.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Hay tres tipos de guarniciones que debemos considerar: guarniciones de lazo, de conchas y de taza, que de forma consecutiva van brindando una mayor protección a la mano que las empuña.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.fast-autos.net/diecast-cars-models/diecast-car-image-large/antique-french-or-german-swept-hilt-rapier-sword-17th-c_150525487698.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.fast-autos.net/diecast-cars-models/diecast-car-image-large/antique-french-or-german-swept-hilt-rapier-sword-17th-c_150525487698.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Una guarnición de lazo está compuesta por los gavilanes (la cruz,&amp;nbsp;propiamente dicha), largos y generalmente no muy gruesos, un guardamano en forma de arco que protege los nudillos, uno o dos anillos perpendiculares al plano de la hoja, y una serie de ramas que unen entre sí todos estos elementos por el anverso o zona exterior, y por el reverso o zona interior de la guarnición. No todos estos elementos deben estar necesariamente presentes, y por ello algunos autores clasifican este tipo de guarniciones como de cuarto de lazo, medio lazo, tres cuartos y de lazo entero, en función del número de estos elementos presentes. Esta guarnición, habitual entre 1550 y 1620 aproximadamente, tiene su origen en las guarniciones de patillas de finales del siglo XV, y era realmente eficaz para parar cortes, pero en algunos casos la punta del rival podía introducirse entre los diferentes ramales y lastimar la mano que empuñaba el arma. Por ello solían usarse guantes de cuero relativamente gruesos al luchar con este tipo de espadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://media.vam.ac.uk/media/thira/collection_images/2009BX/2009BX2950_jpg_ds.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://media.vam.ac.uk/media/thira/collection_images/2009BX/2009BX2950_jpg_ds.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Conforme evolucionaba la esgrima hacia un uso cada vez mayor de la punta, se hizo necesaria una mayor&amp;nbsp;protección de la mano, por lo que entre los anillos de la guarnición de lazo se añadían con frecuencia chapas metálicas (conchas). Con el tiempo estas conchas estuvieron formadas por una sola pieza de chapa de hierro o acero bilobulada, que se unía mediante un par de patillas a la cruz. Nacía así la guarnición de conchas, típicamente española, práctica y resistente, y que gozaría de un periodo de popularidad extremadamente largo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_AK2LzF6--mk/SmmAfvxUH4I/AAAAAAAAAWM/2O6MovIJ48Y/S660/esgrima.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="119" src="http://2.bp.blogspot.com/_AK2LzF6--mk/SmmAfvxUH4I/AAAAAAAAAWM/2O6MovIJ48Y/S660/esgrima.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Para incrementar aún más si cabe la protección de la mano, otras guarniciones prácticamente&amp;nbsp;contemporáneas a las de conchas presentaban no una chapa bilobulada, sino un auténtico casquete semiesférico, que en la práctica tomaba la forma de un bol o taza, sostenido igualmente por un par de patillas. Esta taza, que da nombre a este tipo de guarnición, unida a los gavilanes y el guardamano, ofrecía un nivel de protección máximo de la mano, resultando simultáneamente bastante ligera. Su uso se extendió esencialmente por España e Italia, perdurando hasta bien entrado el siglo XVIII. Es la clásica guarnición que se asociaría mentalmente a una ropera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.musclecars.net/parts/parts-images-large/fencing-rapier-with-schlager-blade-sca-no-reserve_200558358846.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="121" src="http://www.musclecars.net/parts/parts-images-large/fencing-rapier-with-schlager-blade-sca-no-reserve_200558358846.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La espada ropera, sin llegar a ser un arma pesada o incómoda de manejar, no es desde luego el tipo de arma que se ve en las películas "de mosqueteros". En el cine frecuentemente aparecen guarniciones de estilo ropera (normalmente de taza) unidas a hojas de espada o florete de moderna esgrima deportiva, algo más cortas y mucho más ligeras y flexibles que las auténticas hojas originales. La ropera era un arma de dimensiones considerables (algunas hojas superaban holgadamente el metro de longitud. La medida varía de acuerdo el tamaño de la persona; en un momento se estandarizó su tamaño determinando que el largo de la hoja más el largo del brazo debía ser igual al tamaño de la persona) y un peso apreciable (cercano a un kilogramo), por lo que su esgrima debe adaptarse a este hecho. Por ejemplo, las acciones suelen darse en un solo tiempo (uniendo la parada y la respuesta en un movimiento continuado), dada su mayor inercia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.vikingsword.com/vb/attachment.php?attachmentid=25222&amp;amp;stc=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="147" src="http://www.vikingsword.com/vb/attachment.php?attachmentid=25222&amp;amp;stc=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Aun así, una buena pieza de época que mantenga todos su elementos originales (guarnición, puño y pomo)&amp;nbsp;está dotada de un equilibrio tan perfecto que la hace mucho más rápida en la mano de lo que sus dimensiones puedan sugerir a primera vista. El punto de equilibrio de estas espadas suele situarse a unos cuatro dedos de la guarnición, aunque esto es muy variable y depende del uso previsto para cada pieza (esto es, favoreciendo en exclusiva la esgrima de punta o permitiendo su uso de corte).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.esgrimaantigua.com/images/AEEA/EsgrimaRopera3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="198" src="http://www.esgrimaantigua.com/images/AEEA/EsgrimaRopera3.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La escuela española de esgrima con espada ropera se denomina Verdadera Destreza. Fundada sobre las bases teóricas establecidas por Jerónimo Sánchez de Carranza en su obra De la Filosofia de las Armas y de su Destreza y la Aggression y Defensa Cristiana, publicada en 1569. Dichos principios fueron recogidos y perfeccionados por Luis Pacheco de Narváez, maestro de armas de Felipe IV de España, que publicó hasta once tratados de esgrima, siendo los más importantes Libro de las grandezas de la espada (1600), Cien conclusiones sobre las armas (1608) y Nueva Ciencia y Filosofia de la destreza de las armas (1632).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="144" src="http://www.original-militaria.com/catalogo/images/uploads/bbbbbb_013_web.jpg" width="320" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-5947802699731554895?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/5947802699731554895/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-renacentistas-la-espada-ropera.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/5947802699731554895'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/5947802699731554895'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-renacentistas-la-espada-ropera.html' title='ARMAS RENACENTISTAS: LA ESPADA ROPERA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_AK2LzF6--mk/SmmAfvxUH4I/AAAAAAAAAWM/2O6MovIJ48Y/s72-c/esgrima.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-8522890581267511542</id><published>2011-02-08T19:07:00.003+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.391+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA VIKINGA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://cache2.allpostersimages.com/p/LRG/16/1632/S8FGD00Z/posters/hilt-of-a-viking-sword-found-at-hedeby-denmark-9th-century.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://cache2.allpostersimages.com/p/LRG/16/1632/S8FGD00Z/posters/hilt-of-a-viking-sword-found-at-hedeby-denmark-9th-century.jpg" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.time-lines.co.uk/images/Viking_sword.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://www.time-lines.co.uk/images/Viking_sword.jpg" width="62" /&gt;&lt;/a&gt;No existen evidencias que arrojen una evolución significativa desde las viejas espadas romanas hasta el último&amp;nbsp;tercio del primer milenio de nuestra era. En el siglo XIX se encuentran dos yacimientos arqueológicos del siglo V de relativa importancia en este sentido: Kragehul Mose en Dinamarca y Vendel en Suecia. En ambos lugares aparecieron ambas armas del tipo romano, gladio y spatha, sin apenas variaciones respecto de las latinas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.hurstwic.org/history/articles/manufacturing/pix/sword_assortment.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="130" src="http://www.hurstwic.org/history/articles/manufacturing/pix/sword_assortment.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Con la denominación de Era Vikinga (aprox. 700-1000 d.C) conocemos, para el estudio de la evolución de esta herramienta, según el catálogo de Petersen (1918) y Jakobsson (1992) y por supuesto, la tipología de Oakeshott´s (tal vez, el mayor historiador y anticuario sobre las&amp;nbsp;espadas), un conjunto de espadas que se extienden por todo el norte, centro y oeste de Europa.&amp;nbsp;Siguiendo la clasificación del Dr. Jan Petersen, encontraríamos un total de 26 variaciones de este grupo de armas, si bien es cierto que las diferencias son nimias, reduciéndose en su práctica totalidad a pequeñas variantes en la forma del pomo o la guarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.sword.cz/detailvik.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.sword.cz/detailvik.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.helsinki.fi/~pjojala/viking_swords_type-Y.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.helsinki.fi/~pjojala/viking_swords_type-Y.jpg" width="94" /&gt;&lt;/a&gt;Estas armas no son exclusivas de los pueblos vikingos, sin embargo fueron estos los que las dieron a conocer en el Sur del continente. Sirva como ejemplo que uno de los principales yacimientos de este tipo de espadas radica en Schelde (Bélgica), Holanda o Norte de Francia. Por cierto que, en un yacimiento noruego (Oppland Filke) apareció una de estas espadas en la tumba de un niño, arma notoriamente más pequeña que la de sus padres. Su nombre tradicional y común a la hora de clasificarlas, desde el siglo XIX, es el de “Espadas Vikingas”. En este sentido mencionaremos que en el sur de Europa aun se mantienen los modelos romanos clásicos, adaptados y perfeccionados pero sin apenas evolución morfológica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Viking_swords.jpg/250px-Viking_swords.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="192" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Viking_swords.jpg/250px-Viking_swords.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Estas nuevas armas clasificadas como vikingas si manifiestan una evolución morfológica que&amp;nbsp;las caracteriza: Aumento del grosor de la hoja hacia el puño y progresiva disminución hacia la punta. Continúan siendo rectas y de doble filo. La hoja no es tan aguda como cabría pensar, acabando en una punta casi roma, lo que denota la prioridad del tajo frente al estoque. Además, se desarrolla notablemente la longitud de la hoja, alcanzado en muchos casos los 90 cm. Armas más pesadas y grandes (aunque no superan el kilo y medio) que sus predecesoras romanas que bajan considerablemente el punto de equilibrio hacia la punta, facilitando la esgrima en combates de formaciones abiertas o sin formación ya que el golpe es poderoso pero la recuperación del arma es más pesada (más cercano a la falcata que a sus homónimas imperiales).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://i86.photobucket.com/albums/k83/TERRAINVICTA/viking/viking6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://i86.photobucket.com/albums/k83/TERRAINVICTA/viking/viking6.jpg" width="194" /&gt;&lt;/a&gt;Es un arma principalmente de ataque, dificultando la parada y defensa. El&amp;nbsp;puño de este arma es corto, lo que implica el uso con una mano exclusivamente. Este hecho es consecuencia de la necesidad de defensa mediante escudo (por la propia dificultad de la espada para esta labor defensiva), lo que obvia la necesidad de la utilización del arma a dos manos. Asimismo, la guarda del arma se recorta lo que apoya la tesis de usar el arma como elemento meramente ofensivo, dejando la defensa del guerrero en otros medios activos como el escudo o pasivos como la armadura. No hay luchas de espada contra espada, como en las películas, solo tajos a diestro y siniestro (en realidad no a diestro y siniestro pues la técnica de uso estaba asentada y existían distintos golpes preestablecidos,&amp;nbsp;pero para que nos entendamos, pues no pretendemos un estudio de esgrima). Indicaremos también que ya como característica común, estas espadas mantienen la acanaladura por ambas caras de la hoja.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.yorkshiremuseum.org.uk/assets/collections/large/sword-hilt-hero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="113" src="http://www.yorkshiremuseum.org.uk/assets/collections/large/sword-hilt-hero.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Se conocen otros tipos particulares de espadas vikingas, por ejemplo, las británicas (Tipología V). Notoriamente más cortas, apenas alcanzan los 75 cm y cuya guarda, también corta, se curva ligeramente hacia la hoja así como el pomo en sentido contrario. Estas espadas fueron comunes en las islas entre los años 875-950.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Viking_sword_pommel.jpg/300px-Viking_sword_pommel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="141" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Viking_sword_pommel.jpg/300px-Viking_sword_pommel.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.weapons-universe.com/Swords/Viking_Sword_Hilt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="151" src="http://www.weapons-universe.com/Swords/Viking_Sword_Hilt.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Por otro lado encontramos otra subcategoría en las espadas Noruegas de estos años (aprox. 775-900). A veces también encontradas en tierras suecas y raramente en Dinamarca. Son espadas cuya hoja carece de doble filo, más cercanos a los sables comunes de caballería salvo que poseen una hoja recta y el puño propio de estas armas a caballo. Carecen de acanaladura y siendo más cortas que las vikingas características la punta es más aguda que sus homónimas del sur, lo que facilita ataques de estoque y tal vez fueran armas para la caballería. Se conservan algunos modelos de estas curiosas armas en el Scottish National Museum en Edimburgo o el National Museum en Dublín. Probablemente restos de incursiones de pueblos escandinavos en las islas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Viking_swords_at_Bergen_Museum.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Viking_swords_at_Bergen_Museum.jpg" width="138" /&gt;&lt;/a&gt;Propias del noroeste de Europa son las espadas vikingas cuyo pomo se basa en iconos zoomórficos y con&amp;nbsp;guardas poderosas. Serían las vikingas del tipo III según la clasificación de Oakeshott. Muy comunes en la zona de influencia germana y escasas en tierras escandinavas o la península de Jutlandia.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://sbg-sword-store.sword-buyers-guide.com/media/Darksword/1328-viking-sword.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://sbg-sword-store.sword-buyers-guide.com/media/Darksword/1328-viking-sword.jpg" width="160" /&gt;&lt;/a&gt;En fin, muchas de estas espadas portaban, a modo de decoración, símbolos, runas o palabras en su hoja. Siembre cerca del puño y rara vez más allá de la mitad de la hoja. También el maestro herrero, dueño del secreto de su construcción, alojaba su firma en estas herramientas de tan funesto objetivo y secreta fabricación. El más conocido proviene de las cercanías de Manhenim en el sureste de Alemania. Bajo la “firma” de Ulfberht existen numerosas espadas a lo largo de 200 años, si bien es cierto que no sabemos si este nombre hace referencia a una persona en particular y su escuela o a una familia de herreros. Desde luego tuvo que ser un importante herrero pues no son pocas las&amp;nbsp;armas que recogen este nombre. “Leofric me fec”, “Hiltipreht”, “Hartofer”, “Ranvic” o “Tasvit”. son otros nombres comunes en algunas de las espadas halladas.&lt;br /&gt;También aparecen objetos que presumiblemente se fabrican incluyendo el nombre de su dueño. Tal es el caso de “Ingelrii” con inscripciones adicionales como “Homo Dei”. Espada vikinga tardía perteneciente a un cruzado en torno al año 1099 de nuestra Era y aparecida en las cercanías de Dresde. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://downloads.bbc.co.uk/rmhttp/schools/primaryhistory/images/vikings/viking_raiders/vk_sword_double_edge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://downloads.bbc.co.uk/rmhttp/schools/primaryhistory/images/vikings/viking_raiders/vk_sword_double_edge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="131" src="http://downloads.bbc.co.uk/rmhttp/schools/primaryhistory/images/vikings/viking_raiders/vk_sword_double_edge.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.medievalandearlymodernarchaeology-ireland.org/images/projects/viking-grave.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.medievalandearlymodernarchaeology-ireland.org/images/projects/viking-grave.jpg" width="137" /&gt;&lt;/a&gt;Una evolución de la espada vikinga deriva en la conocida como espada normanda (950-1100 d. C). Denominada así al sentarse las bases de su desarrollo con el advenimiento de Carlomagno al trono y cuyo máximo desarrollo se produce en torno al cambio de milenio. La morfología radica básicamente en su predecesora vikinga pero se aprecia una reducción en la anchura de la hoja así como de la longitud. El punto de equilibrio se retrotrae hacia el centro del arma facilitando la defensa con la misma. Asimismo, se dota el arma de una guarda, más larga lo que&amp;nbsp;aumenta la protección de la mano que la maneja. Este es el paso preliminar hacia las grandes espadas medievales tradicionales. Se apunta ya, en este momento, a una espada con características ofensivas y cierto talante defensivo, a diferencia de las vikingas. La punta de la hoja se vuelve más aguda, de manera que la estocada cobra cierta importancia aun siendo el tajo el ataque básico de ese tipo de espadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://cd7.e2bn.net/e2bn/leas/c99/schools/cd7/website/images/viking-warrior.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://cd7.e2bn.net/e2bn/leas/c99/schools/cd7/website/images/viking-warrior.jpg" width="181" /&gt;&lt;/a&gt;Sin duda, la espada Vikinga es la más importante en la evolución de esta&amp;nbsp;herramienta hacia el medievo. Es la&amp;nbsp;primera que apunta un cambio respecto de sus predecesoras. El resto no mostrarán más que pequeñas variaciones morfológicas con el fin de adaptarse a la circunstancias guerreras del momento, sobre todo el arte de la esgrima y por supuesto, la técnica de su fabricación, lo que posibilita el uso de mejores aleaciones y tratamientos. Otro salto cuantitativo en la fabricación de la espada vendrá con el renacimiento (donde, como ya hemos indicado, se impone un nuevo uso de herrería dando luz a nuevas espadas como los montantes, mandobles, roperas y sus distintas variantes).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img alt="Viking sword" height="58" src="http://www.hurstwic.org/history/articles/manufacturing/pix/tapered_blade.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-8522890581267511542?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/8522890581267511542/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-vikinga.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/8522890581267511542'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/8522890581267511542'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-vikinga.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA VIKINGA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://i86.photobucket.com/albums/k83/TERRAINVICTA/viking/th_viking6.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-3886731370941192676</id><published>2011-02-07T04:35:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.349+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA JINETA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/74/Jineta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/74/Jineta.jpg" width="53" /&gt;&lt;/a&gt;El siglo XI estuvo lleno de sucesos que pusieron en peligro la Guerra Santa musulmana en nuestra&amp;nbsp;península. Estaba peligrando el poder musulmán en Hispania, y las llegadas de ayudas del Norte de África habían de ser reforzadas con hombres nuevos y nuevas estrategias guerreras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.alhambra-patronato.es/uploads/pics/Espada_Boabdil.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.alhambra-patronato.es/uploads/pics/Espada_Boabdil.jpg" width="136" /&gt;&lt;/a&gt;Los hombres nuevos serían los "zenetes", que luego habrían de llamarse jinetes, de la tribu berberisca de los Benimerín, que venían al servicio de Mohamed I de Granada. En el siglo XIII se introduce en nuestro suelo un cambio en la forma de pelear según sabemos por la Crónica de Alfonso X, debido a la llegada de los zenetes y la nueva estrategia sería el completo cambio del concepto de guerrear, que vendría a introducir grandísimas variaciones en los arneses de caballo y caballero. Esta nueva e importante estrategia fue la forma de pelear "a la jineta".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El calificativo jineta, de significado incierto, responde a un tipo de espada de producción genuinamente nazarí, introducida en la península "musulmana" por los Zenetes. Correspondía a un tipo de espadas rectas, de doble filo con canal hasta la mitad, de empuñadura huesiforme y con pomo redondo, de una sola mano, y cuyos arriaces de forma redondeada caían hacia la hoja dejando un mínimo espacio entre sí. Pero sin duda, su característica más importante era el grandioso trabajo y calidades de los materiales con los que se fabricaban las empuñaduras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.aurorabitzine.com/articulos/imagen.php?imagen=8156EG2.JPG&amp;amp;width=288" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.aurorabitzine.com/articulos/imagen.php?imagen=8156EG2.JPG&amp;amp;width=288" width="138" /&gt;&lt;/a&gt;Estas espadas originales de Al-Ándalus, el territorio de la Península Ibérica que estuvo bajo dominio musulmán, fueron en un principio armas de la caballería de los zenetes, pero a medida que la fama y técnica de monta "a la jineta", y del uso de estas armas por tropas "moras" de los reinos "cristianos" ibéricos -o por botín de guerra-, comenzaron a ser empleadas por los más reputados nobles y guerreros de la proto España de la Reconquista, datándose sus primeras apariciones documentadas no antes del siglo XIII, y cerrándose su uso y fabricación "cristiana" hacia el siglo XV, y en Toledo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://lh4.ggpht.com/_2LQDxGRZvSE/TPjDQJa7IQI/AAAAAAAADMA/AQL3xBzjvRY/copiaboabdil_thumb2.jpg?imgmax=800" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://lh4.ggpht.com/_2LQDxGRZvSE/TPjDQJa7IQI/AAAAAAAADMA/AQL3xBzjvRY/copiaboabdil_thumb2.jpg?imgmax=800" width="142" /&gt;&lt;/a&gt;Aunque quedan pocos ejemplares en todo el mundo, la espada jineta tenía dos&amp;nbsp;variantes muy bien diferenciadas: la de armas o de guerrear, casi exentas de decoración, cuyos ejemplares no se encuentran en museos, pero sí se les hace referencia en documentos de la época, y la de "parada" u "oficialía", más lujosa con toda clase de adornos como el damasquinado, el nielado, el dorado, el esmalte, la filigrana, el repujado, etc.. De estas últimas son los ejemplares que podemos encontrar en los respectivos museos como la Espada jineta de Boabdil el Chico o la famosa y musulmana Tizona de el Cid, que han servido para catalogar a estas espadas como armas lujosamente forjadas y ataviadas de los mejores materiales de la época.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_2LQDxGRZvSE/TPjEao4R7VI/AAAAAAAADMk/14SMb97S-7E/s1600/SULTAN.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="95" src="http://2.bp.blogspot.com/_2LQDxGRZvSE/TPjEao4R7VI/AAAAAAAADMk/14SMb97S-7E/s200/SULTAN.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Fue por tanto la nueva técnica de guerra de la caballería musulmana -adoptada más tarde por los reinos cristianos- la que propició el desarrollo de las espadas jinetas en Al-Ándalus (Granada sobre todo), más acordes al tipo de lucha que revolucionó las guerras de conquista y reconquista peninsulares&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.toledoaldia.com/imagenes/caballero_musulman_bis.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.toledoaldia.com/imagenes/caballero_musulman_bis.gif" width="75" /&gt;&lt;/a&gt;Esta nueva forma de combate vino a cambiar el peso que el caballo debería soportar durante la lucha&amp;nbsp;reduciendo el peso de las armas y de las vestimentas de defensas, así como la longitud de los estribos, ya que sobre éstos se desarrollaba la nueva técnica de combate al apoyar sobre ellos todos los movimientos. El guerrero árabe de nuestra península montaba hasta entonces "a la brida", es decir, con los estribos largos y las piernas estiradas como lo hacían los cristianos, soportando entre el caballo y el guerrero el peso de las grandes rodelas y escudos de hierro, lanzas de anchas hojas, corazas de cota de malla o escamas, pesados cascos metálicos, y a veces, largas y anchas espadas, lo que hacía sus movimientos lentos y poco eficaces.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.arteguias.com/imagenes2/alhambra2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.arteguias.com/imagenes2/alhambra2.jpg" width="115" /&gt;&lt;/a&gt;El concepto de la guerra cambió en unos años, igual que cambió la indumentaria militar. Había que conseguir movimientos rápidos y clara agilidad en la pelea. Los zenetes habían introducido el estribo corto y habían aligerado de peso sus defensas haciendo al mismo tiempo la espada más corta y manejable. La técnica de lucha de los africanos aceptada por los hispano-musulmanes, terminó siendo aceptada también por los cristianos tras la batalla de Sierra Elvira en 1431.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/enlaces_subsecciones/espada-arabe.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/enlaces_subsecciones/espada-arabe.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La fabricación de la espada jineta comenzó en Granada en el siglo XIII, sin embargo existen datos que dejan&amp;nbsp;lo suficientemente claro que estas espadas fueron también hechas en Toledo. En la batalla de Sierra Elvira en 1431 (volvemos a recordar que Granada no se reconquista hasta 1492, mientras Toledo lo había sido en 1085), fue altamente reconocida por los cristianos la eficacia de esta espada árabe y su manera rápida de usarla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S_trnmpLXHI/AAAAAAAAAMY/a8R-e8x3WOw/s1600/_26.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S_trnmpLXHI/AAAAAAAAAMY/a8R-e8x3WOw/s200/_26.jpg" width="132" /&gt;&lt;/a&gt;Desde entonces y hasta finales del mismo siglo que fue organizada la copia de la espada jineta en Toledo, los espaderos cristianos habían intentado el cambio de modelo de armas para la guerra, así como los militares intentaron el cambio o la copia de tácticas en la pelea. Mientras estos últimos hacían sus cambios, los armeros se iban acercando al modelo de la espada árabe copiando sus características, que describe Ferrandis Torres de la siguiente forma: "Las espadas constan de puño muy corto que apenas permitían apoyar la mano para afianzar el golpe; pomo esférico, a veces achatado, y arriaces de brazos caídos terminados generalmente en cabezas de animales".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://i363.photobucket.com/albums/oo76/marioromero_2008/DSCF1133.jpg?t=1271955870" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://i363.photobucket.com/albums/oo76/marioromero_2008/DSCF1133.jpg?t=1271955870" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Y forjando estas copias consiguieron lo que yo llamo "la espada de transición". Esta espada de transición se mezcla y se confunde con la espada que antecede a la de "cruz" o la de "lazo" en la primera mitad del siglo XV, a la que también podría llamar "espada de patillas" con los que se protegía el dedo índice del guerrero de los golpes de la espada enemiga, cuando este dedo se pasaba por debajo de la cruz para sujetar mejor el arma. Estas espadas presentan las mismas características generales entre sí y se ajustan a las descritas por Ferrandis Torres: puño corto para una sola mano; pomo esférico y pesado para servir de balancín y hacer cómodo su manejo; hoja fuerte de dos filos, y arriaces caídos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero ya en el siglo XV, y mientras Granada está todavía en poder musulmán, empiezan a aparecer entre los cristianos espadas jinetas, que si no eran botines de guerra, eran de las hechas en Toledo después de iniciada la copia del modelo granadino.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="80" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d1/Espada_jineta_nazar%C3%AD_(M.A.N._Madrid)_01a.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-3886731370941192676?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/3886731370941192676/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-jineta.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3886731370941192676'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3886731370941192676'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-jineta.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA JINETA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://lh4.ggpht.com/_2LQDxGRZvSE/TPjDQJa7IQI/AAAAAAAADMA/AQL3xBzjvRY/s72-c/copiaboabdil_thumb2.jpg?imgmax=800' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-3364526026025054572</id><published>2011-02-07T03:24:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.344+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA CIMITARRA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/79/Talwar_Hind%C3%BA_SXVII.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Talwar Hindú SXVII.jpg" border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/79/Talwar_Hind%C3%BA_SXVII.jpg" width="60" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_JK8mviw_3e4/SM6xP2eY6EI/AAAAAAAACoE/U5Bjfmr7gaI/s1600/Cimitarra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_JK8mviw_3e4/SM6xP2eY6EI/AAAAAAAACoE/U5Bjfmr7gaI/s200/Cimitarra.jpg" width="123" /&gt;&lt;/a&gt;La voz cimitarra parece venir de la derivación italiana "scimitarra" del shamsir persa, y&amp;nbsp;sirve en occidente para referirse a cualquier sable curvo musulmán u oriental. Por ello, dentro del término cimitarra, -que en sí mismo no es un arma concreta-, entrarían las siguientes armas:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cimitarra del siglo XVII, proveniente de la India.&lt;br /&gt;Shamsir: si es de origen persa.&lt;br /&gt;Kiliç: si es de origen otomano.&lt;br /&gt;Saif: si es de origen árabe.&lt;br /&gt;Talwar: si es de origen indio.&lt;br /&gt;Nimcha: si es de origen magrebí.&lt;br /&gt;Etc...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por tanto, al ser armas que se diferencian escasamente unas de otras, pero que a la postre difieren, el término cimitarra es una voz genérica para todas ellas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://images1.wikia.nocookie.net/__cb20061218190321/inciclopedia/images/thumb/7/75/Cimitarra.jpg/68px-Cimitarra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://images1.wikia.nocookie.net/__cb20061218190321/inciclopedia/images/thumb/7/75/Cimitarra.jpg/68px-Cimitarra.jpg" width="73" /&gt;&lt;/a&gt;La cimitarra es un arma refinada, fina y ligera. Es decididamente cortante, con un solo filo y una empuñadura protectora. Su origen lo solemos hallar en Persia, si bien fue utilizada también en la India durante los siglos XIII y XIV. Sin duda, su larga y curvada hoja estaba diseñada para barrer con estocadas a los enemigos, así como para acuchillar profundamente. La particularidad de que sea curva sirve para que al atacar a caballo la hoja no se incruste en el oponente. Al ser curva lo que se logra es que la hoja corte pero siga su trayectoria.&lt;br /&gt;Los árabes prefirieron la cimitarra a la espada recta, y el solo hecho de evocar su nombre nos transporta de inmediato al recuerdo de esas luchas entre templarios y sarracenos, pero también solemos asociarla a fascinantes personajes como Sandokán o Simbad el marino, los cuales, con su asombroso manejo de esta arma, conseguían el respeto de sus adversarios.&lt;br /&gt;Pero otro gran personaje que está indisolublemente unido a esta arma fue Saladino, sultán de Egipto, Siria, Arabia y Mesopotamia, durante la Tercera Cruzada, que tuvo lugar entre 1187 y 1192. Y grandes son las proezas que se narran de él:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRqtL1n2qWOEYR8mlicLPg_8CDbLTvWv0puP7U1PhxmYAZNlUg&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRqtL1n2qWOEYR8mlicLPg_8CDbLTvWv0puP7U1PhxmYAZNlUg&amp;amp;t=1" width="182" /&gt;&lt;/a&gt;“Fueron estos sabios quienes narraron al rey Abdalmalek ben-Merwan que, cuando Ricardo Corazón de&amp;nbsp;León se encontró en las cruzadas con el inmenso Saladino, el rey cristiano creyó necesario ensalzar las virtudes de su espada.&lt;br /&gt;Para demostrar la fuerza de su pesadísimo mandoble, cortó una barra de hierro.&lt;br /&gt;En respuesta, Saladino tomó un cojín de seda y lo partió en dos con su cimitarra sin la sombra de un esfuerzo, al grado de que el cojín pareció abrirse por sí mismo.&lt;br /&gt;Los cruzados no podían creer a sus ojos y sospecharon que se trataba de un truco. Saladino entonces lanzó un velo al aire y con su arma lo desgarró.&lt;br /&gt;Era ésta una lámina curva y delgada que brillaba, no como las espadas de los francos, sino con un color azulado marcado por una miríada de líneas curvas distribuidas al azar.&lt;br /&gt;Los europeos comprobaron entonces que éstas eran, precisamente, las características, ¡oh gran señor!, de todas las láminas usadas en el Islam en tiempos de Saladino."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.ecomodelismo.com/ECO_imgArt/ANDR/ANDR-SMF013.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.ecomodelismo.com/ECO_imgArt/ANDR/ANDR-SMF013.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;Del mismo modo que la espada era el espíritu de la caballería y del ser caballero en occidente, en oriente la cimitarra era el arma bendita del Islam, puesto que era el arma de Alá. Así pues, la cimitarra no es que fuera la única arma de las tropas musulmanas u orientales, sino que era un símbolo. De hecho, las famosas Jinetas ibéricas de la Conquista eran de hojas de doble filo recto"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las hojas, insistían los sabios alrededor del rey Abdalmalek ben-Merwan, eran excepcionalmente fuertes si se las doblaba; también eran lo suficientemente duras como para conservar el filo; es decir, que podían absorber los golpes en el combate sin romperse. Sus virtudes mecánicas, así como sus preciosas marcas onduladas en la superficie, se debían al material con que estaban hechas: el acero de Damasco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://hetar.dyn.pl/strona/panc_clip_image009.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://hetar.dyn.pl/strona/panc_clip_image009.jpg" width="187" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Así, en tiempos de los cruzados, las espadas de Damasco se convirtieron en legendarias. Durante siglos&amp;nbsp;fueron fascinación y frustración de los herreros de parte de Europa occidental, que trataron en vano de reproducirlas. Nunca creyeron que tanto su fuerza como su belleza provenían del alto contenido en carbono, que en las espadas de Damasco estaba entre 1,5 y 2,0 por ciento. Así, al añadirle carbono al hierro reducido, el resultado era el de un material más duro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El acero, porque eso es el hierro con carbono, se preparaba en la India, donde se le llamaba pasta. Se vendía en forma de lingotes o de redondeles del tamaño de una medalla grande. Se cree que las mejores hojas se forjaron en Persia a partir de esas pastas, para hacer también escudos o armaduras. Aunque el acero de Damasco se conocía en todo el Islam, también se conocía en la Rusia medieval, donde se le llamaba bulat y en España (que fueron traídos por los moros), donde se hicieron famosas las espadas forjadas en las acerías de Toledo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;.&lt;img height="200" src="http://stores.wholesalecentral.com/Images/N_4MIAD0XS9B5AJTG_0RVUNTZTX527/9355182742943.jpg" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-3364526026025054572?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/3364526026025054572/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-cimitarra.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3364526026025054572'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3364526026025054572'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-cimitarra.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA CIMITARRA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_JK8mviw_3e4/SM6xP2eY6EI/AAAAAAAACoE/U5Bjfmr7gaI/s72-c/Cimitarra.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1316245602308350157</id><published>2011-02-05T03:33:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.319+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA BASTARDA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTQACoqLbAbOyCu64J_V4ISr2fJhqspYy0jIh-3H1CIZMoqC7fJ&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTQACoqLbAbOyCu64J_V4ISr2fJhqspYy0jIh-3H1CIZMoqC7fJ&amp;amp;t=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La espada bastarda, o espada de mano y media, es un nombre genérico que se utiliza para denominar&amp;nbsp;muchas variedades de espadas europeas de hoja larga y recta, que pueden ser blandidas a media mano (emplear la siniestra para asir la hoja en su primer tercio, o como apoyo de la diestra en la empuñadura) o a dos manos. Una espada bastarda no era un tipo específico de espada, sino un arma desarrollada a partir de las espadas a una mano que apareció en prácticamente toda Europa occidental a finales del siglo XIII y que siguió en uso hasta bien entrado el siglo XVI. Es esencialmente una espada normal cuya empuñadura modificada para asirse con dos manos acabó popularizándose hasta el punto de que 9 de cada 10 espadas fabricadas en la época tenían la empuñadura así. Pero el hecho de que las espadas de esa época comenzaron a ganar longitud influyó en el razonamiento de que eran espadas a medio camino entre las alto medievales de empuñadura corta y los grandes espadones. Además, su hoja tendería poco a poco a fabricarse más fina y estilizada, usando la misma masa casi que su predecesora, pues no es más que una espada medieval mejor preparada para la esgrima y los mandoblazos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.tienda-medieval.com/es/1901-4071-thickbox/espada-medieval-de-lucha-mano-y-media.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.tienda-medieval.com/es/1901-4071-thickbox/espada-medieval-de-lucha-mano-y-media.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Espada bastarda es un término del castellano moderno empleado en lugar de montante o espada larga. En&amp;nbsp;francés, por el contrario, hacía referencia a las espadas que tenían la empuñadura de mano y media, pero no está claro si por estar entre la empuñadura de a una o a dos manos, o porque quienes la utilizaron lo hicieron cuando (y por el uso de las armaduras de punta en blanco), los plebeyos y mercenarios, e incluso los nobles, desdeñaron los blasones y heráldica por no portar ya escudos que no protegían más que sus armaduras. Por ello la aristocracia francesa empleó el término bastardo o bastarda para referencias a las armas y gentes del final de su gloriosa caballería feudal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.realmcollections.com/media/catalog/product/cache/1/image/5e06319eda06f020e43594a9c230972d/F/u/Functional_Swords_TwoHanded_Bastard_S_2015_120.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="107" src="http://www.realmcollections.com/media/catalog/product/cache/1/image/5e06319eda06f020e43594a9c230972d/F/u/Functional_Swords_TwoHanded_Bastard_S_2015_120.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En inglés también se toma el término del francés, pero la forma preferida en este idioma es "Hand and a half sword" (espada de mano y media). Según el historiador Oakshott, las empuñaduras eran la característica principal de estas armas, no su tamaño total, lo que implica que fue más una moda debido al estilo de esgrima -se prefería no utilizar escudo- de esa época.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.mclibre.org/clase/0708amaya/0708_7m/diego_garcia/personajes/ManoyMedia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.mclibre.org/clase/0708amaya/0708_7m/diego_garcia/personajes/ManoyMedia.jpg" width="105" /&gt;&lt;/a&gt;Algunas espadas bastardas y todas las espadas largas (del alemán "langschwert") eran armas de mano y&amp;nbsp;media a dos manos, y no de una sola mano. Por tanto, las espada bastardas consideradas grandes corresponderían a las longsword de fin del medievo y principios del Renacimiento, y eran por tanto usadas a dos manos (el término mano y media es empleado para armas cuyo estilo y uso obligaban a emplear ambas manos de diversas maneras -pocas acciones se realizaban a una sola mano con estas espadas, y las suelen llamar "soltar" la espada-, lo que ratifica que no se usara a una o dos indistintamente).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una espada bastarda, en cuanto a su peso, está bien balanceada, siendo lo suficientemente pesada como para desmontar a un jinete, pero permitiendo el manejo y la velocidad que se requieren en un campo de batalla. Al mismo tiempo, su longitud y peso la vuelven tan efectiva como un mandoble a la hora de romper formaciones de piqueros (que era el propósito original de los espadones).&lt;br /&gt;Recibe su nombre por ser una hibridación de las dos espadas anteriormente mencionadas.&lt;br /&gt;La versatilidad de esta espada, que podía ser empleada como una maza, como una lanza y como un hacha, logró que fuera ampliamente utilizada casi hasta el renacimiento cuando fue desplazada por el rapier o espada ropera.&lt;br /&gt;La técnica empleada constaba de posiciones básicas como el gato, la dama, el rey y caballero, entre otras, además de ataques con el pomo y la guarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img src="http://www.rittersteel.com/images/bastard-sword-2015t.jpg" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1316245602308350157?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1316245602308350157/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-bastarda.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1316245602308350157'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1316245602308350157'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-bastarda.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA BASTARDA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-7428548423451136484</id><published>2011-02-05T03:08:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.384+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA LARGA O DE MANO Y MEDIA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTM0FZOqfh5wp3MWs4RB_rRIVARb671rWFt7CbP0_vqRR8f13n57g&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="95" src="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTM0FZOqfh5wp3MWs4RB_rRIVARb671rWFt7CbP0_vqRR8f13n57g&amp;amp;t=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/57/Montante_SXVI.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/57/Montante_SXVI.jpg" width="96" /&gt;&lt;/a&gt;La espada larga, del inglés longsword, también llamada en la península montante y en&amp;nbsp;ocasiones 'espada de guerra', 'espada de mano y media' e incluso espada bastarda, es una espada europea de hoja larga, recta y doble filo, más estrecha y con cruz más amplia que la espada medieval, y con empuñadura para dos manos (o mano y media), que se usó profusamente entre los siglos XIV a XVI.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Gladiatora_Longsword.jpg/325px-Gladiatora_Longsword.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="146" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Gladiatora_Longsword.jpg/325px-Gladiatora_Longsword.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Su característica más importante fue, además de su longitud, su forma de blandirla. Estas armas se empleaban&amp;nbsp;exclusivamente a dos manos, y dado que su empuñadura era de "a mano y media", ciertas, pocas, de sus formas de blandirlas podían hacerse a una mano.&lt;br /&gt;La espada larga o montante, recoge en su familia a varios tipos de espadas de hoja larga de uso principal a ambas manos entre las que se encuentran las antes citadas "pero" que no engloban las grandes armas de filo a dos manos de la época y posteriores como son el mandoble-espadón, claymore y demás armas tradicionalmente llamadas "a dos manos". Esto es debido a su tamaño intermedio entre las familias de armas blancas a una mano y a dos, y a su forma y escuelas de esgrimirlas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el caso español, el montante (arma de doble filo a dos manos y de grandes gavilanes), es el término correcto y más técnico de llamar a la espada larga, y es genérico para las espadas usadas a ambas manos de todas las épocas. Ciertos especialistas sólo usan el término para tipos de espadas no tan grandes como los espadones suizos y alemanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espadas-paulchen-hanwei/5espada-ligera-unaymedia/5espada-ligera-unaymedia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="190" src="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espadas-paulchen-hanwei/5espada-ligera-unaymedia/5espada-ligera-unaymedia.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Las espadas largas o montantes son un desarrollo natural desde las llamadas espadas medievales europeas -derivadas de las espadas nórdicas- las cuales eran blandidas a una sola mano, más anchas sobre todo en su primer tercio y con cruz más corta. Fueron, como muchas veces a lo largo de la historia, las armas defensivas (ej. armaduras) las que influyeron en el desarrollo de armas más capaces de superar tales defensas. Por ello, la espada clásica de caballero altomedieval comienza a estilizarse y alargarse, incluso haciéndose más puntiaguda para así conseguir mayor capacidad de daño y/o versatibilidad. Uno de estos desarrollos, el que nos ocupa, es el de la espada larga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://farm4.static.flickr.com/3109/2589978277_783537d792.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="140" src="http://farm4.static.flickr.com/3109/2589978277_783537d792.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Aunque, como en muchas ocasiones, un arma o restos arqueológicos de ellas aparezcan muchos años o lustros antes de las fechas que dan los historiadores como dados para esas armas, es su uso extendido y su generalización el que nos da las fechas durante las que perduró. Por ello estos tipos de espadas, más largas que sus antecesoras, se dice que comenzaron a emplearse allá por el siglo XIII o XIV, y dejaron de estar en "gracia" en el siglo XVII.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espadas-paulchen-hanwei/201espada-gotica-dosmanos/201espada-gotica-dosmanos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/espadas-paulchen-hanwei/201espada-gotica-dosmanos/201espada-gotica-dosmanos.jpg" width="198" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La espada larga solía medir entre los 90 cm y 120 cm de hoja (ver datos de medidas de la Colección&amp;nbsp;Wallace), lo cual, al añadir las largas empuñaduras, hacía que este tipo de espadas pasaran normalmente de 110 cm y llegaran hasta los 130 y 140 de algunos ejemplares muy grandes, y su peso solía exceder el kilo y medio. Su hoja de doble filo fue evolucionando a lo largo de los años de su exclusivo uso cortante al de casi exclusivo uso punzante cuando comenzaron a aparecer las armaduras blancas (las completas de placas de acero). Por ello pasó de tener una hoja recta y estilizada a otra con hoja romboidal y muy afilada en la punta, a la que catalogan de forma diferente, llamándolas estoque. Su guarda, gavilanes y demás partes de la empuñadura también evolucionan para poco a poco permitir un mejor uso como arma casi exclusiva de punzada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img src="http://www.salasdearmas.org/images/ringeck1.jpg" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-7428548423451136484?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/7428548423451136484/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-larga-o-de.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7428548423451136484'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7428548423451136484'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-larga-o-de.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA LARGA O DE MANO Y MEDIA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://farm4.static.flickr.com/3109/2589978277_783537d792_t.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-5304871753687287663</id><published>2011-02-05T02:13:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.373+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA CLAYMORE</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.tudordressing.com/images/medium/MDS054_MED.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="Medieval Scottish Claymore Sword 53&amp;quot;" border="0" height="200" src="http://www.tudordressing.com/images/medium/MDS054_MED.jpg" width="160" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.arcobosque.com/kronus0501.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://www.arcobosque.com/kronus0501.jpg" width="88" /&gt;&lt;/a&gt;Una claymore (gran espada en acepción británica) es un tipo de espada escocesa cuyo uso&amp;nbsp;precisaba de las dos manos para ser blandida (montante o espadón), afilada por las dos vertientes de la hoja, poseedora de una empuñadura de gran longitud (al menos un cuarto del total del arma), que permitía al usuario sustentarla sin necesidad de forzar las maniobras, ni de asirla por la base de la hoja.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este mandoble se caracterizaba, por encima de otros detalles, por consistir su guarnición en un arriaz avanzado sobre la hoja, constituido por dos brazos simétricos rematados en volutas ornamentales (con frecuencia en un trébol de cuatro hojas) que forman un vértice triangular diseñado, configurando un potente gavilán que posibilitaba a los que las esgrimían, y que no podían protegerse con un escudo, realizar acciones de detención del arma oponente. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.claymore-armoury.co.uk/images/historical_print/alexander_mcdonald.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.claymore-armoury.co.uk/images/historical_print/alexander_mcdonald.jpg" width="151" /&gt;&lt;/a&gt;La claymore a dos manos era una espada de grandes dimensiones utilizados a finales de la&amp;nbsp;época medieval y períodos de la Edad Moderna.&lt;br /&gt;Las claymore superaban con facilidad los cuatro pies de longitud (el metro y veinte centímetros)&amp;nbsp;sobrepasando 1,5 Kg de peso, siendo utilizadas y desarrolladas por los highlanders escoceses, a partir de modelos de espada de menor longitud, a las que se les realizaron modificaciones que las adaptasen al uso a doble mano, y finalmente adquiriendo los citados atributos que las hacían óptimas para bloquear los golpes de los enemigos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img.alibaba.com/photo/105200343/scottish_Claymore_sword.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="154" src="http://img.alibaba.com/photo/105200343/scottish_Claymore_sword.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En el siglo XIII estas espadas eran blandidas por los clanes escoceses en las constantes luchas fronterizas&amp;nbsp;contra los ingleses entre el 1400 a 1700.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La última batalla conocida en la que se utilizaron las claymore en considerable cantidad en un número significativo fue la Batalla de Killiecrankie en 1689&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://th07.deviantart.net/fs9/PRE/i/2006/021/b/9/Scottish_Claymore_Replica_Prop_by_FantasyStock.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://th07.deviantart.net/fs9/PRE/i/2006/021/b/9/Scottish_Claymore_Replica_Prop_by_FantasyStock.jpg" width="96" /&gt;&lt;/a&gt;El&amp;nbsp;promedio del&amp;nbsp;claymore &amp;nbsp;corrió alrededor de 140 cm (55 pulgadas) de longitud total, con una de 33 cm (13 pulgadas) de agarre, de 107 cm (42 pulg), y un peso de aproximadamente 5,5 libras (2,5 kg). En última instancia, el espadas largas generalmente descienden de "grandes espadas" de la parte alta y media de la época medieval, como subtipo XIII bis, con la tipología de Oakeshott.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://cdn2.iofferphoto.com/img2/item/136/442/561/RKjM.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://cdn2.iofferphoto.com/img2/item/136/442/561/RKjM.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;No debemos confundir estas espadas con el arma que el famoso William Wallace usaba en el combate, ya&amp;nbsp;que en este caso se trataba de una tipología distinta a las claymore, más livianas, siendo la del héroe, en realidad, una Gran espada de batalla cuya dimensión exacta llegaba a 1,67 metros, debido a que estos mandobles de corte germánico solían igualar la estatura de su dueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bastante uniforme en estilo, la espada se creó con una rueda de pomo a menudo cubierta por una tuerca en forma de media luna y un guardia con, por debajo de pendiente que termina en los brazos rectos cuadrifolios y langets corriendo por el centro de la hoja de la guardia. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro estilo común de Claymore a dos manos, aunque menos conocida, fue la "concha de almeja empuñadura" Claymore. Tenía una guardia que consistía en dos brazos curvados hacia abajo y dos grandes, redondos, platos cóncavos que protegía el grip. Fue nombrado así porque la guardia redonda se parecía a una almeja abierta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="191" src="http://www.medieval-weaponry.co.uk/acatalog/claymore-sword-710.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-5304871753687287663?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/5304871753687287663/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-claymore.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/5304871753687287663'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/5304871753687287663'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-espada-claymore.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ESPADA CLAYMORE'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2630701258237141046</id><published>2011-02-04T01:48:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.341+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL ALFANJE</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7375.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7375.jpg" width="76" /&gt;&lt;/a&gt;Alfanje es un término castellano que proviene del árabe hispánico al-janyar, que significa 'el puñal', y designa una espada de hoja ancha y curva, con filo en un sólo lado (o contrafilo en su último tercio) que durante la Edad Media y hasta el Renacimiento se empleó en la Península Ibérica, buena parte del Mediterráneo y sobre todo en Italia. En castellano vulgar antiguo también se le conocía como "terciado".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El principal problema del término "alfanje" es el de definir correctamente a qué se refería realmente. En primer lugar su definición se refiere a un tipo de sable corto de ascendencia musulmano-oriental que se adoptó y modificó tanto en la península como en otras zonas cristianas del mediterráneo. También es el término que engloba a todas las armas de hoja curva, de un solo filo: desde alfanje a falchion, fauchar, bracamarte, messer, storta (todos europeos), hasta los Kiliç turcos, los talwar indios, los saif árabes, etc. Por último también se refiere, en España a cualquier arma de tajo corvada de cualquier época, como los términos emparentados de alfanjón, alfanjonazo y alfanjete, terciado o chafarote.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En su primera acepción, es en cierto modo una evolución derivada de las armas tipo sable chinas, mongolas,&amp;nbsp;turcas y musulmanas, a las que se le añadió características tradicionales de las grandes hojas de tajo medievales. Por consiguiente el alfanje no es un falchion centroeuropeo ni tampoco un sable musulmán típico de Oriente Próximo, sino parte de ambos. Más corto que los sables orientales, más pesado que ellos, con un característico contrafilo que bien podría ser heredado de los longsax, cuytelos o falchion, y que tienen, como característica generalizada, los gavilanes en forma de "S" que también usan los bracamarte, messer y algunos falchion tardíos. Este tipo de alfanjes se puso de moda en grandes ciudades-estado italianas como Venecia, y de allí se exportó sus refinados acabados (ver ilustración). En un poema renacentista se afirma:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"No quise decir alfanje,&lt;br /&gt;porque si alfanje nombrára&lt;br /&gt;sin decir lo Damasquino,&lt;br /&gt;los alfanjes se enojáran"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://descartes.cnice.mec.es/edad/4esolengualiteratura/images/03_s_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://descartes.cnice.mec.es/edad/4esolengualiteratura/images/03_s_1.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Alfanje sirve también para referirse a cualquier arma de tajo de hoja curvada en al menos uno de los lados, de un solo filo; desde un "storta" italiano (que es como se denominan en Italia los "alfanjes renacentistas" y no falcione, que son armas enastadas), a un Messer o Langmesser germano, al falchion inglés, al fauchar y faussar francés, etc. Pero todos ellos con la característica principal de que son armas anchas y poderosas, separándose así de la familia de los sables. En el Quijote se afirma:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"-Vos sois quien la necesita», respondió el manchego, y abrió la batalla con un tajo tan desmedido, que si el arma fuera un alfanje, allí quedara el portugués para la huesa"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;También se puede referir además al término que a partir de la palabra raíz árabe-hispana al-janyar pasó a denominar "toda" arma de filo a una mano, no enastada y curva. La RAE en ediciones de otros siglos da como entrada desde alfanje, a alfanjón y alfanjonazo, hasta alfanjete, por lo que parece ser había varios formas para los distintos tamaños de las armas corvas de la época.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la entrada castellana en el diccionario de la RAE de Autoridades de 1927 de alfanje no aclara la diferencia al confundir creencia popular actual de que son falchion europeos con la opinión la generalizada de los especialistas de que son sables de origen turco, pues de sus primeras acepciones a las últimas se pasa de espada ancha y corva, a sable corto y corvo. Por otro lado, hay fuentes como la de una reseña histórica italiana la cual relaciona los alfanges (arcaísmo de alfanje) ibéricos con las hojas largas y curvas orientales (talwar o kiliç), dando a entender que las armas curvas españolas de un solo filo de la Edad Media y Renacimiento tenían más ascendencia oriental que germana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7376.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7376.jpg" width="120" /&gt;&lt;/a&gt;Es pues, que el término alfanje era el término empleado en tiempos medievales ibéricos para referirse a las armas curvas moriscas más anchas y cortas que las cimitarras, y además, también se refería -en época cervantina- a las hojas de filo curvo de origen turco-oriental (damasquino), las derivadas directamente de los talwar indios, o shamsir persas, o los kiliç turcos.&lt;br /&gt;Con lo cual, el falchion europeo -al menos en sus orígenes-, "no sería un alfanje", pues un falchion estaría más bien cerca del cuytelo castellano -que bien aparece en las cántigas de Alfonso X-, del colltel aragonés por sus tremendos tajos (ambos dos son términos que se referían a hojas derivadas de los Sax y Scramasax europeos), siendo en la actualidad el término bracamarte el más aceptado como traducción de falchion, aunque a las armas a las que se debiera referirse con el término bracamarte se les cataloga la mayoría de veces en los museos españoles como sables y alfanjes, lo que lleva a confusión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así pues, el Alfanje, quedaría como arma de un solo filo (o con contrafilo en su último tercio) y a una mano, curva -al menos en su último tercio, más ancha que la cimitarra tendiendo a ensancharse en el tercio fuerte de la hoja, justo en el punto de persecución donde golpea y, muy cercano a la punta, ligeramente más corta en su acepción castellana que, por ejemplo, una espada medieval, una cimitarra o un talwar, algunas veces acanalada, y que era usada para tajos. Por tanto en España fue:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- El arma derivada de la que fue introducida por los moríscos en la conquista musulmana de la península, corta, ancha, corva y de un solo filo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- El término para referirse en la península a cualquir arma de las familias de los falchion y sables turco-orientales con sus derivados de siglos posteriores: como el yatagán y kiliç turcos, los dussack y messer alemanes, los storta italianos, los bracamartes hispanos, los fauchar franceses, los Dao chinos, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/_TMEPfJIpREo/SfqphQ6m9DI/AAAAAAAAA-E/lECy_PA7a1I/s400/Alfanje_veneciano.jpg" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2630701258237141046?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2630701258237141046/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-alfanje.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2630701258237141046'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2630701258237141046'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-alfanje.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL ALFANJE'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_TMEPfJIpREo/SfqphQ6m9DI/AAAAAAAAA-E/lECy_PA7a1I/s72-c/Alfanje_veneciano.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1685735798913834321</id><published>2011-02-04T01:14:00.003+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.322+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL FALCHION</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://heronarmoury.co.uk/2009/swords/m/falchion/messergallery/08.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://heronarmoury.co.uk/2009/swords/m/falchion/messergallery/08.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El falchion es una espada (de Fauchon francés antiguo, en última instancia de la hoz del latín "hoz") de una mano con un solo filo de origen europeo, cuyo diseño es una reminiscencia de la cimitarra persa. El arma combinó el peso y la potencia de un hacha con la versatilidad de una espada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.blanchesplace.com/sitebuildercontent/sitebuilderpictures/falcion.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="85" src="http://www.blanchesplace.com/sitebuildercontent/sitebuilderpictures/falcion.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Hay diferentes formas de falchion desde el siglo XI hasta e incluyendo el&amp;nbsp;siglo XVI. En algunas versiones de la espada se ve más bien como la scramasax vikinga y más tarde el sable, y, en algunas versiones de la forma es irregular o como un machete con una cruceta o guardia. Mientras algunos proponen que los encuentros con la shamshir Islámica inspirado su creación, estas "cimitarras" de Persia no se desarrollaron hasta mucho tiempo después de la espada. Lo más probable es que se desarrolló a partir de los agricultores y cuchillos de carnicero del tipo Seax o en la manera de los grandes Messer. La forma concentra más peso cerca del final, por lo que es más eficaz para cortar las huelgas como un hacha o cuchillo.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://ii-prod-rw.marketlive.com/DesignToscano/images/products/en_us/detail/MR500204.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="199" src="http://ii-prod-rw.marketlive.com/DesignToscano/images/products/en_us/detail/MR500204.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Los diseños de hoja del falchion variaron ampliamente en todo el continente a través de los siglos. Casi siempre presenta un solo borde con una ligera curva en la hoja hacia el punto en el extremo y la mayoría tiene también con una guardia en la empuñadura que lo aemeja a una espada larga. A diferencia de las espadas de doble filo de Europa, pocos espadas reales de este tipo han sobrevivido hasta la actualidad ya que avtualmente se conocen menos de una docena de ejemplares.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se pueden identificar básicamente dos tipos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Falchion cuchillo: en forma muy parecida a un gran cuchillo de carnicero, o machete de hoja grande.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Falchion lobulado: por su parte redondeada y saliente. La mayoría de las representaciones en el arte reflejan un diseño similar a la de la großes Messer. Este estilo de hoja puede haber sido influenciado por los sables turco-mongoles que habían llegado a las fronteras de Europa en el siglo XIII. Este tipo de espada sigue en uso en el siglo XVI.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT0Y6LhxZ50yBY6vr0g9CNqfqMpy1dr6GyFqZ2Vh-X6xiW_sW-B" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="149" src="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT0Y6LhxZ50yBY6vr0g9CNqfqMpy1dr6GyFqZ2Vh-X6xiW_sW-B" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;A veces se presume que estas espadas tenían una calidad inferior a la media y la situación de los más largos, las espadas más caro. También es posible que algunos falchiones fueron utilizados como herramientas entre guerras y peleas, ya que eran piezas muy prácticas de las tropas. Se piensa comúnmente que halcones eran principalmente [de un campesino de armas, pero el arma es comúnmente se muestra en las ilustraciones de combate entre caballeros montados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.wallacecollection.org/files/treasures/monthlytreasure_62_mainimagepath__Feb06_1%20copy.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="68" src="http://www.wallacecollection.org/files/treasures/monthlytreasure_62_mainimagepath__Feb06_1%20copy.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Falchion Cosme de Medici&lt;/i&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Algunos falchiones más tarde se adornaron màs y fueron utilizados por la&amp;nbsp;nobleza. En particular, hay una falchion muy finamente labrado y bañado en oro de la década de 1560 en la Colección Wallace. Esta arma está grabado con el escudo de armas personal de Cosme de Médicis, duque de Florencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un número de armas superficialmente similar al falchion existía en Europa Occidental, incluida la suspensión de Messer, y el sable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="131" src="http://www.thekeeneredge.com/sitebuilder/images/Medieval_Falchion_Sword_54-104_-_Copy-722x299.png" width="320" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1685735798913834321?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1685735798913834321/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-falchion.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1685735798913834321'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1685735798913834321'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-falchion.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL FALCHION'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-507950117399080301</id><published>2011-02-03T20:20:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.369+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL BRACAMARTE</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://img385.imageshack.us/img385/9648/ek33ov0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="152" src="http://img385.imageshack.us/img385/9648/ek33ov0.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El bracamante o bracamarte fue una espada, empleada en la Edad Media, de un solo filo y curvada en la parte superior, cerca de la punta. En inglés, falchion (falcatas), utilizadas en el reino castellano-leonés en la Edad Media. Falcione es en italiano. En castellano antiguo recibía el nombre de cuytelo, o sea, "cuchillo", simplemente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Falchion_westminster.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Falchion_westminster.gif" width="147" /&gt;&lt;/a&gt;El término Bracamarte proviene del francés braquemart, el cual aparece a mediados del siglo XV como&amp;nbsp;traducción directa de la voz alemana messer ("cuchillo grande"). En origen, el término proviene del holandés flamenco (breecme), que hacía referencia a grandes cuchillos de tajo. Por tanto, la voz bracamarte es la traducción directa del alemán "messer", la cual se usaba para referirse a la familia de los falchion centroeuropeos. Es por esto que bracamarte es la traducción más idónea para el popular término inglés falchion, aunque en España se empleó también —y en mayor número— alfanje y terciado para estas armas anchas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.almendron.com/arte/arquitectura/techumbre/t_02/torneo_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="120" src="http://www.almendron.com/arte/arquitectura/techumbre/t_02/torneo_2.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El bracamarte es un arma con hoja de un solo filo, cuyo lomo (la parte opuesta al filo principal de una hoja) presentaba muchas veces contrafilo en su último tercio, de hoja algo encorvada y ancha a medida que se aproximaba hacia su punta, o bien que su hoja se ensanchaba hacia el último tercio, acabando el filo y lomo angostamente. Presentaban gavilanes en forma de cruz en sus primeras formas medievales, pasando a usar gavilanes en forma de "S" a medida que se acercan al Renacimiento, sobre todo en sus variantes italianas y alemanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img31.imageshack.us/img31/3878/imgp1261s.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="ImageShack, share photos, pictures, free image hosting, free video hosting, image hosting, video hosting, photo image hosting site, video hosting site" border="0" height="150" src="http://img31.imageshack.us/img31/3878/imgp1261s.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El bracamarte (falchion en inglés) - según especialistas e historiadores- es un desarrollo natural de las grandes&amp;nbsp;hojas de corte, como el seax o scramaseax europeos, que no eran más que grandes cuchillos sin guarda que se utilizaron en Europa desde la antigüedad. Pero en sus primeras apariciones, siglos XII a XIII, junto al bracamarte aparecieron grandes y anchas armas blancas con multitud de formas o intenciones similares como la badelaire, el faussar, faussal, sin contar con la grandísima familia de los sables chinos Dao y sus variantes asiáticas -que aparecieron antes de nuestra era cristiana-, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.helsinki.fi/~pjojala/Falchion_sword.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="86" src="http://www.helsinki.fi/~pjojala/Falchion_sword.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En España parece ser que estas grandes hojas de las que derivó el bracamarte, recibieron el nombre de cuytelo o coltell y fueron bien empleadas en Castilla y Aragón en la Alta Edad Media. Pero no está muy claro que se las llamara bracamarte antes del siglo XV o siglo XVI. Por ello parece ser que el término genérico español para toda arma con cierta curva y ancha —alfanje— sería el de mayor uso o el usado por el vulgo para referirse a estas espadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fG4L2dQKqx4/TDxKjzDzltI/AAAAAAAAAUQ/hOPKxNwkt-k/s1600/Falchion.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="105" src="http://1.bp.blogspot.com/_fG4L2dQKqx4/TDxKjzDzltI/AAAAAAAAAUQ/hOPKxNwkt-k/s200/Falchion.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Parece que fue un arma utilizada asimismo en los reinos peninsulares y aparece representada en varias&amp;nbsp;ocasiones en las Cantigas de Alfonso X, en manos de cristianos no pertenecientes a la nobleza, aunque también se puede observar que en algunos tratados ingleses aparecen guerreros bastante bien protegidos portando dicha arma. Hay quien piensa que la falcata no es exactamente lo mismo que la falcata ibérica. Esta última es ligeramente curva frente a un lomo recto, mientras que la falchion inglesa es de un solo filo, al igual que el bracamonte o falcata, mas tiene una hoja recta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.camprojects.be/gv_latex/weapons/P028%20Falchion.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="36" src="http://www.camprojects.be/gv_latex/weapons/P028%20Falchion.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Al parecer no está relacionado con las armas orientales, no es exactamente un alfanje ni una cimitarra, aunque se le parece. Quizá su antecedente directo son los sax nórdicos, grandes cuchillos de un solo filo, convenientemente sobredimensionados y montados con guarniciones de cruz y pomos discoidales a la moda del momento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img693.imageshack.us/img693/2215/coltell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://img693.imageshack.us/img693/2215/coltell.jpg" width="164" /&gt;&lt;/a&gt;En un libro sobre armas y armaduras de John Hewitt, se dice que existía una espada de este tipo perteneciente al señorío de Sockburn, condado de Durham, y que con su penetrante filo se pudo acabar con un monstruoso dragón, gusano o serpiente voladora, que devoraba hombres, mujeres y niños, y que existe una representación de esta falcata en la tumba del gran antepasado de los Conyers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En realidad fue un arma ampliamente usada en la Edad Media por la infantería, la tropa, y no por nobles u oficiales. Se podría pensar que por este hecho aún debería haber muchas de ellas en la actualidad, como testimonio de su popularidad, lo cual no es cierto. Quedan solo unas pocas, de épocas distintas y con variaciones notables. Esto es debido a que las armas de infantería pertenecen a la infantería como institución, y al cumplir su servicio muchas son dadas de baja, siendo destruidas. No así las armas de la nobleza, que permanecen como recuerdo familiar, sobreviviendo generaciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_AmK-_QYP_xw/TG4-ZfqX7oI/AAAAAAAAACY/TbFiZXitfUw/s1600/bracamarte_de_conyers.jpg" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-507950117399080301?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/507950117399080301/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-bracamarte.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/507950117399080301'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/507950117399080301'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-bracamarte.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL BRACAMARTE'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fG4L2dQKqx4/TDxKjzDzltI/AAAAAAAAAUQ/hOPKxNwkt-k/s72-c/Falchion.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2626427248244577707</id><published>2011-02-03T19:16:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.337+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA CORCESCA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Ronca_XVII.jpg/64px-Ronca_XVII.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Ronca XVII.jpg" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Ronca_XVII.jpg/64px-Ronca_XVII.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;La corcesca es una variante de la partesana de moharra fuerte cuyas "orejetas", cuchillas (o ganchos) a los lados en forma de tridente forman un ángulo y son de mayor marca. La voz proviene del francés corcesque.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://medievalwarfare.info/pics/corseque.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="154" src="http://medievalwarfare.info/pics/corseque.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En francés e inglés se diferencian de las partesanas por las cuchillas largas a lo tridente, que si&amp;nbsp;son ganchos se denominan ranseur, y si son lanzas de moharra tridentina entran en la familia de las partesanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un corseque tiene una cabeza de tres palas en un 6 8 pies. (1.8m-2.5m). Mango que, como el guerrillero, evolucionaron a partir de la lanza con alas o spetum en la Baja Edad Media. Fue muy popular en Europa en los siglos 16 y 17. ejemplos sobrevivientes tienen una variedad de formas de la cabeza, pero hay dos variantes principales, uno con las cuchillas laterales (conocidas como aletas o las alas) ramificación desde el cuello de la hoja central en 45 grados, y el otro con las láminas curvas enganchado de nuevo hacia el mango.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El corseque se asocia generalmente con la rawcon, ranseur y runka. Otra asociación posible es con el "personal de tres grayned" figure en la lista en el arsenal de Enrique VIII en 1547 (aunque la misma lista también cuenta con 84 rawcons, lo que sugiere que las armas no eran idénticos en el 16 º siglo ojos Inglés). Otro término moderno utilizado para corseques todo adornado de hoja es la Chauve-souris.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La corcesca es "otra" de las armas denominadas de "oficiales" o "parada"; es decir, no fue empleada ni desarrollada para la guerra. En sus orígenes esta arma trató de representar la "flor de lis" francesa por ser un arma de tropas y guardias de la aristocracia. Su empleo se centró durante el siglo XVI.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si en lugar de tridente tiene una forma de moharra con garfios o ganchos curvados hacia el suelo, se le llama roncona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="167" src="http://3.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SvidLutC6SI/AAAAAAAAAN8/RXaKwkB_4QU/s200/moharras+II.bmp" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2626427248244577707?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2626427248244577707/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-corcesca.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2626427248244577707'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2626427248244577707'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-corcesca.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA CORCESCA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SvidLutC6SI/AAAAAAAAAN8/RXaKwkB_4QU/s72-c/moharras+II.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2375263021705065442</id><published>2011-02-03T18:36:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.325+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA PARTESANA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Partisana_siglo_XVII.jpg/40px-Partisana_siglo_XVII.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Partisana siglo XVII.jpg" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Partisana_siglo_XVII.jpg/40px-Partisana_siglo_XVII.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;Una lanza partesana es aquella cuya moharra (hoja de lanza) es grande y recta, ancha por la base, con filo por ambos lados y que se va angostando hacia la punta. La base posee dos aletas corvadas en punta, o bien en forma de media luna. Su asta medía sobre los 2 m y tenía regatón de hierro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La partesana fue una lanza que se usó venatoriamente, no como distintiva de oficialía, desde el siglo XII al XVI, aún en formas más primitivas, pero según historiadores militares, su empleo perduró desde el siglo XV al XVII. Lo que parece indicar este juego de siglos "oficiales", es que la versión moderna de 220 cm - 260 cm, aletas bien definidas y regatón (pieza metálica de contrapeso en la base del asta), sería la que estaría entre los siglos XII y XVIII, pero no indicaría su origen, sino su uso en cuerpos militares "modernos".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.paeria.es/arqueologia/museu/jpg/foto31.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="154" src="http://www.paeria.es/arqueologia/museu/jpg/foto31.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Sobre su origen -o formas más primitivas- se pueden encontrar ya en el siglo I representaciones&amp;nbsp;artísticas en la Roma clásica (Bajorrelieves del Consulado de Roma). Con lo que no estaríamos hablando sólo del arma del Renacimiento-Edad Moderna, sino de una categoría de armas de asta cuya moharra ya se empleaba incluso antes de nuestra era y que derivarían de "cuchillos enastados". Por ejemplo, el angón (venablo introducido por los merovingios sobre el siglo V) ya tenía cierta reminiscencia a la que sería su hermana mayor, la partesana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una lanza partesana "moderna" se caracteriza por tener un asta de 160 a 220 cm, moharra de 1 a 2 pies de larga y anchos de hoja -sin las aletas- de 10 a 14 cm en su base. Viene acompañada de regatón para portarla y usarla con mayor equilibrio, y solían fabricarlas con buenas maderas, acero para los filos y bronce para damasquinados y "relleno-peso". Al ser arma de oficiales en sus últimos años de uso, se emplean materiales como terciopelos -en los tercios de asir- y penachos colgados de las moharras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando una partesana tenía sus "aletas" de la base de su hoja (moharra) más largos y curvados&amp;nbsp;hacía la punta o rectos en ángulo isósceles perfecto (parecido a un tridente o arpón) se la llamaba corcesca. Si las aletas se corvaban hacia el regatón, cual ganchos en forma de flor de lys, y su moharra era más fina y larga, más punzante, se la denominaba forchina o roncona. Y si era más moderna, tenía ligeramente menor longitud, falsaguardas en lugar de aletas y estaba destinada para oficiales, con mejores acabados, se llamaba espontón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SvicyCnSsMI/AAAAAAAAAN0/o5qpyrSdc8I/s1600/moharras+III.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="209" src="http://1.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SvicyCnSsMI/AAAAAAAAAN0/o5qpyrSdc8I/s320/moharras+III.bmp" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #6600cc; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 19px;"&gt;&lt;i&gt;La pieza central es una alabarda&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2375263021705065442?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2375263021705065442/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-partesana.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2375263021705065442'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2375263021705065442'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-partesana.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA PARTESANA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SvicyCnSsMI/AAAAAAAAAN0/o5qpyrSdc8I/s72-c/moharras+III.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-4953161585343666044</id><published>2011-02-03T18:04:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.363+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA BISARMA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_QMIfNKH9Mn0/TQoT13F2TcI/AAAAAAAADvc/Vxjlm2MbRmg/s1600/ps_1_1_2925.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/_QMIfNKH9Mn0/TQoT13F2TcI/AAAAAAAADvc/Vxjlm2MbRmg/s200/ps_1_1_2925.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Bisarma_SXVI.jpg/87px-Bisarma_SXVI.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Bisarma SXVI.jpg" border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Bisarma_SXVI.jpg/87px-Bisarma_SXVI.jpg" width="46" /&gt;&lt;/a&gt;Una bisarma es un tipo de lanza cuyo hierro posee por un lado una forma de hoz o semi guadaña&amp;nbsp;desde la que se proyecta una cuchilla aguda paralela a su asta. La voz proviene del francés guisarme.&lt;br /&gt;Desembiguación etimiológica: Con anterioridad al siglo XVI, y a partir de los literatos decimonónicos, se puede encontrar bisarma (visarma) como voz para las hachas de doble tajo denominadas arcaicamente bipennis (bipennes).&lt;br /&gt;Además, se puede también encontrar el término bisarma haciendo referencia a lanzas enastadas de la familia de las archas-gujas de moharra de cuchilla grande con doble filo:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://images.wikia.com/nethack/images/b/bf/Bill-guisarmes.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="179" src="http://images.wikia.com/nethack/images/b/bf/Bill-guisarmes.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Referencia: Universal vocabulario en latín y en romance, de Alfonso de Palencia, 1490&lt;br /&gt;Gessa. es grand cuchillo &amp;amp; segund festo pompeyo dixeron gessum por tyro graue.&lt;br /&gt;Gessa. assi como diximos es cuchillo grande no menos gessum es visarma quando en fin dela hasta esta el cuchillo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se dice que la bisarma es una evolución de las primitivas guadañas militares, que a su vez venían de las&amp;nbsp;herramientas campesinas del mismo nombre, y además, que su desarrollo se dio en Francia o Inglaterra -cada especialista de estos respectivos países se la atribuye, o bien con el nombre de guisarme o bien con el de Bill-Hook(inglés)-, sobre el siglo XI.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.axsane.fr/IMG/gif/guisarmes.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.axsane.fr/IMG/gif/guisarmes.gif" width="86" /&gt;&lt;/a&gt;La bisarma fue un arma supuestamente empleada en un principio por levas, como dicen de casi todas las armas de asta que contienen alguna forma similar a herramientas campesinas, pero se popularizaron por emplearlas los cuerpos de infantería ingleses del siglo XIV y los arqueros franceses del siglo XV. En este sentido, parece ser que la versión francesa (incluso se dijo por un tiempo guisarmier a los arqueros) es la más cierta en cuanto que hay muchos problemas etimológicos y de traducción con la familia de armas de asta de hoja multiforme, como: bill, bill-hook, guisarme, bisarme, partisane, partisan, glaive, vougue, voulgue, fauchard, alabarda, etc. Por ello, algunas de las narraciones históricas hacen referencia a otro tipo de arma o bien se traducen erróneamente. En definitiva, esta arma, que fue empleada sobre todo en los dos países antes mencionados, sirvió como arma de defensa de tropas de a pie y/o de arqueros, y consistía en un "gancho" y un "pincho" asido a un asta de cerca de los dos metros, nada más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://hellinahandbasket.net/wp-content/uploads/2010/03/voulge.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://hellinahandbasket.net/wp-content/uploads/2010/03/voulge.jpg" width="105" /&gt;&lt;/a&gt;La característica principal de esta arma de asta de hoja "compuesta" radica en su funcionalidad, la de&amp;nbsp;enganchar y derribar (gancho) y la de atacar a herir punzando (pincho). Ese fue su primer uso y primera evolución. Más tarde se comenzaron a añadir púas más pequeñas que sobresalían del filo curvado tradicional para asegurarse "agarre" en los golpes -evitar salir desviada por escudos y armaduras-, más que para realizar mayor daño. Pero esto se vino haciendo sin cambiar la forma primitiva de pincho largo en el tope y gancho que sale del "hierro" de la lanza a manera de serpentina.&lt;br /&gt;Para aclarar más, cabe decir que en inglés se denomina actualmente a esta arma como bill-hook o bill-guisarme, y cuando no tiene pincho superior la dejan por su nombre, "guisarme". En francés, si diferencian más su procedencia morfológica, proviene del fauchard - faux de guerre (de las gujas-archas, guadañas de guerra), y se le llama guisarme a la que se presenta en el artículo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://hellinahandbasket.net/wp-content/uploads/2010/03/guisarme.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://hellinahandbasket.net/wp-content/uploads/2010/03/guisarme.jpg" width="169" /&gt;&lt;/a&gt;En referencia a su longitud "práctica", normalmente este tipo de armas de asta de melé tenían la longitud pareja a la de un hombre con su brazo extendido hacia arriba, para asegurarse que al cambiar de lado a lado la lanza su longitud no interfiriera su uso. Hay que recordar que este tipo de armas precede al uso de lanzas largas de grandes formaciones de siglos posteriores. Por esto, si tomamos la media de altura de un infante inglés de la Baja Edad Media (Entre 170 y 180 centímetros) tendremos que este tipo de armas estaría en torno a los dos metros rebasados&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="135" src="http://medievalwarfare.info/pics/guisarme.jpg" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-4953161585343666044?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/4953161585343666044/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-bisarma.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4953161585343666044'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4953161585343666044'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-bisarma.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA BISARMA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_QMIfNKH9Mn0/TQoT13F2TcI/AAAAAAAADvc/Vxjlm2MbRmg/s72-c/ps_1_1_2925.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-3961169218653423550</id><published>2011-02-03T17:40:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.353+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA ALABARDA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Svenska_hillebarder_%281500-talet%29%2C_Nordisk_familjebok.png/250px-Svenska_hillebarder_%281500-talet%29%2C_Nordisk_familjebok.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Svenska_hillebarder_%281500-talet%29%2C_Nordisk_familjebok.png/250px-Svenska_hillebarder_%281500-talet%29%2C_Nordisk_familjebok.png" width="163" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/alabarda-8503/alabarda-8503.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.aceros-de-hispania.com/imagen/alabarda-8503/alabarda-8503.jpg" width="57" /&gt;&lt;/a&gt;La alabarda es un arma enastada de astil de madera de unos dos metros de longitud y que tiene en su "cabeza de armas" una punta de lanza como peto superior, una cuchilla transversal con forma de hoja de hacha por un lado, y otro peto de punza o de enganchar más pequeño por su opuesto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si bien en China se empleaban desde tiempos inmemorales ciertos tipos de armas de asta con funciones muy&amp;nbsp;similares, su forma medieval fue introducida en Europa entorno al 1300 por los alemanes y los escandinavos. Aunque su popularidad llegó de manos de los mercenarios suizos.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Hallebardes-p1000544.jpg/250px-Hallebardes-p1000544.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Hallebardes-p1000544.jpg/250px-Hallebardes-p1000544.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Fue utilizada con grandísimo éxito como arma de infantería desde el final de la Edad Media hasta el siglo XVII. El uso de esta arma en batallas de infantería, que se saldaron con victorias enfrentándose a tropas con caballería pesada, reformó la composición de los ejércitos y volvió a darle una importancia vital a la infantería.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SviQM03yrxI/AAAAAAAAANM/7AG-EDFYtYU/s1600/alabarda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://4.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SviQM03yrxI/AAAAAAAAANM/7AG-EDFYtYU/s200/alabarda.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Fue su fama tan merecida que muchas tropas o cuerpos de élite de la nobleza la portaban en versiones&amp;nbsp;"ostentosas", habiendo algunos cuerpos militares que la siguen utilizando en estos días en actos públicos y desfiles militares como arma ceremonial. En la actualidad, los Reales Guardias Alabarderos Españoles o la Guardia Suiza del Vaticano usan esta arma no sólo ceremonialmente, sino que también son entrenados para emplearla como arma de combate.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.e-minis.net/images/andrea/SM-F45-02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="145" src="http://www.e-minis.net/images/andrea/SM-F45-02.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El soldado que se arma con una alabarda se llamaba alabardero. También se llama así al soldado que realiza guardia de honor a los reyes de España. Es un cuerpo de élite de la Guardia Real Española, que son directos custodios de las Personas Reales, a las que dan guardia y protección a pie.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.spainantiques.com/fotos%20piezas/alabarda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.spainantiques.com/fotos%20piezas/alabarda.jpg" width="139" /&gt;&lt;/a&gt;Imaginemos como se usaría esta arma contra un caballero con su gran armadura, montado a caballo: una&amp;nbsp;alabarda serviría para enganchar los salientes de las armaduras con el fin de derribarlos de sus monturas, y una vez caídos, se utilizaban las otras extensiones, el pico o la hacha, para noquearlos y perforar sus corazas de acero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay otras armas de asta que fueron coetáneas a la alabarda y que podrían entrar en la familia de esta, como la partesana, que equivale a una alabarda con el hierro muy grande y ancho en forma de media luna y cortante por ambos lados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="124" src="http://images1.wikia.nocookie.net/__cb20060929155016/nethack/images/thumb/8/8a/Halberds.png/600px-Halberds.png" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-3961169218653423550?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/3961169218653423550/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-alabarda.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3961169218653423550'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3961169218653423550'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-alabarda.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA ALABARDA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_N92cxZg3NlQ/SviQM03yrxI/AAAAAAAAANM/7AG-EDFYtYU/s72-c/alabarda.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-6412448957052686397</id><published>2011-02-01T21:44:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.378+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL SCRAMASAX</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Sax_o_scramasax_n%C3%B3rdico.jpg/60px-Sax_o_scramasax_n%C3%B3rdico.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Sax_o_scramasax_n%C3%B3rdico.jpg/60px-Sax_o_scramasax_n%C3%B3rdico.jpg" width="32" /&gt;&lt;/a&gt;El sax o scramasax (del antiguo alemán Schramme "herida superficial", y Sahs "daga") era el arma&amp;nbsp;blanca más pequeña de las que portaban las tribus de origen germánico (francos, sajones, godos, etc.) que dominaron Europa occidental tras la caído del imperio romano. Fue un arma muy utilizada también, y sobre todo, por los vikingos entre los siglos VIII y XIII.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://mahan.wonkwang.ac.kr/link/med/war/weapon/weapon/scrams.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="80" src="http://mahan.wonkwang.ac.kr/link/med/war/weapon/weapon/scrams.gif" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El Scramasax es un arma blanca , vagamente parecido a un cuchillo de carnicero o un machete . Su hoja es ligeramente curva, por lo general disminuyendo a un punto, luciendo un borde falso en la parte posterior hasta un tercio de la longitud.&lt;br /&gt;La longitud total puede variar desde tan poco como la mitad de un pie a un patio lleno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://img54.imageshack.us/img54/3861/sax015qu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="98" src="http://img54.imageshack.us/img54/3861/sax015qu.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.jelldragon.com/images/combat_saexes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="128" src="http://www.jelldragon.com/images/combat_saexes.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Se puede decir que su empleo como arma era solo una de sus funciones pues podía servir indistintamente,&amp;nbsp;dependiendo de sus dimensiones, para todo tipo de labores manuales, incluso como cubierto. Medía entre 10 y 50 centímetros pero se fabricaba con un peso relativamente alto para su tamaño. Tenía una punta afilada y un sólo filo. El scramasax estaba principalmente diseñado para ensartar o apuñalar gracias a su afilada punta, pero también se podía usar para dar tajos, ganando terreno sin arriesgar la posición al ser atacado por&amp;nbsp;el adversario, lo que la convertía en una combinación muy efectiva de daga, cuchillo y espada corta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Era un armamás corta que una espada, no obstante, un arma eficaz contra un enemigo. Rápidamente se convirtió en un elemento básico de los soldados pobres.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTZ4pUMSwFCcRv0YVUdyjEJA4EAH48twDt9RJuSkwxY1-G1IkQPDw&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="80" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTZ4pUMSwFCcRv0YVUdyjEJA4EAH48twDt9RJuSkwxY1-G1IkQPDw&amp;amp;t=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En el año 1450, en pleno siglo XV, el scramasax aún era un arma de elección para los arqueros ingleses que&amp;nbsp;portaban en sus atuendos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="152" src="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTvnjmMsnT25mPdOo6ZDEQntzqD7_E4EFzxaHBSaq_2Jt39b8NUhw&amp;amp;t=1" width="320" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-6412448957052686397?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/6412448957052686397/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-scramasax.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6412448957052686397'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6412448957052686397'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-el-scramasax.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL SCRAMASAX'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-4425413752422725461</id><published>2011-02-01T02:18:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.356+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA MAZA DE ARMAS</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Maza_de_armas.jpg/80px-Maza_de_armas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Maza_de_armas.jpg/80px-Maza_de_armas.jpg" width="46" /&gt;&lt;/a&gt;Una Maza de armas (o maza barreteada en voz antigua) es simplemente una maza para la guerra. No obstante, el apelativo "de armas", que viene del francés, se le aplica, en Francia, para las mazas y martillos completamente metálicos de la Edad Media. Por tanto es una maza metálica medieval especializada muchas veces en "punzar" a través de las armaduras, además de contusionar al oponente, gracias a los apéndices de hierro o acero (cuchillas o aletas) que dispuestos regularmente sobre la cabeza de armas muestran filos o lados puntiagudos.&lt;br /&gt;Sirva también en español para designar cualquier maza o garrote militar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img133.imageshack.us/img133/5999/batallasaladokp3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="ImageShack, share photos of batallas medievales, ejercitos medievales, share pictures of batallas medievales, ejercitos medievales, share video of batallas medievales, ejercitos medievales, free image hosting, free video hosting, image hosting, video hosting." border="0" height="200" src="http://img133.imageshack.us/img133/5999/batallasaladokp3.jpg" width="125" /&gt;&lt;/a&gt;La maza de armas es una evolución lógica de las armas contundentes que se volvieron a emplear en&amp;nbsp;guerras y batallas, o bien nunca lo dejaron, gracias a su fácil y económica construcción. Estas armas comienzan a ser de nuevo populares de manera generalizada en la Europa de la Alta Edad Media, mientras que otros lugares como la zona musulmana o Indopakistaní perduraron muchos siglos más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://medievalwarfare.info/pics/maces.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://medievalwarfare.info/pics/maces.jpg" width="121" /&gt;&lt;/a&gt;El resurgir de esta arma llegó en la Edad Media, a juzgar por algunos monumentos figurativos donde se representan jinetes empuñando dicha arma como en el famoso Tapiz de Bayeux (siglo XI). Donde se puede apreciar que las mazas comienzan a emplear formas muy especializadas y pasan a ser completamente metálicas. Además, desde el (siglo XII?), se transformó en insignia de ceremonia y símbolo de poder (para la que ya había servido también en épocas pasadas) llegándose a transformar en armas de "parada". Tanto los reyes, emperadores, como la alta jerarquía eclesiástica usaban mazas como objeto de representación del poder. Por ello incluso las Órdenes Militares de la Iglesia usaban mazas en ciertas épocas en lugar de armas de tajo y punza por evitar "sangrar" a sus enemigos, lo que tenían supuestamente prohibido al ser frailes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.tienda-medieval.com/es/524-2069-large/mini-maza-rompecascos-de-bronce-solido.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.tienda-medieval.com/es/524-2069-large/mini-maza-rompecascos-de-bronce-solido.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Su forma tradicional en esta época, la denominada Maza de armas, consistía en una sencilla bola o badajo de&amp;nbsp;corazón de bronce o hierro, con cuchillas o puntas, colocadas en el extremo de un corto mango totalmente metálico. Sin embargo, en los siglos XV y XVI se fabricó a manera de molinillo crespado y también en hierro.&lt;br /&gt;Las mazas militares reconocidas más tarde como Mazas de armas, y centrándonos en sus versiones metálicas no exclusivas para contusionar, aparecen ya en la Edad del Bronce, sobre todo por Oriente Medio, aunque normalmente el uso de las mazas era esencialmente contundente. Dado que estas armas requerían de poco adiestramiento militar, siempre fueron muy aceptadas entre las tropas comunes. Sólo hasta muchos siglos más tarde, las tropas de élite y nobleza no las emplearon amplia y militarmente, más bien se usaban como símbolo de estatus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7270.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7270.jpg" width="102" /&gt;&lt;/a&gt;Es al inicio del Medioevo cuando las mazas y martillos vuelven a popularizarse sobremanera con el formidable desarrollo de las armas defensivas. A partir de este momento, cuando las armaduras, sobre todo por el Arnés, comienzan a desplazar a los escudos, es cuando las mazas de armas desarrollan su vertiente "perforadora" gracias a las cuchillas afiladas de su cabeza de armas. Pasa pues de ser un arma de poco estatus y consideración a un arma predilecta de caballeros. Además, dado que en la Edad Media las mazas vuelven a gozar del favor de la aristocracia como símbolo de poder y de jerarquía (En la Iglesia católica, Nobleza, etc.), comienzan a realizarse portentosas y ostentosas mazas y mazas de armas de "parada" e incluso pontificadas, dejando la coletilla en la historia de "Bastón de mando".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.flg.es/fotos/7000/7271.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.flg.es/fotos/7000/7271.jpg" width="94" /&gt;&lt;/a&gt;Las Mazas y otras armas contundentes, salvo excepciones, solían ser armas a una mano, cortas (50-70 cm), y no tan pesadas como cabría esperar, entre 1,5 kg y poco más de 2 kg. Encontrándose, por supuesto, ejemplares más pesados y grandes.&lt;br /&gt;La forma de su cabeza de armas pasa de tener formas esféricas, heredadas de sus antecesoras de piedra, a mostrar formas poligonales con aristas (Formas de estrellas poliédricas, por ejemplo.), de antorcha (Con punta cuasi afilada), a las versiones "de armas" propiamente dichas en las que las cuchillas o aletas (os apéndices afilados o picudos que sobresalen) comienzan a trabajarse más estilizada y de forma más efectiva para perforar armaduras de placas metálicas.&lt;br /&gt;Salvo en sus primeras evoluciones, y en las versiones de levas que por obligación , por abaratar más bien, se realizaban con mango de madera, las Mazas de armas presentan vástagos completamente metálicos. Con o sin acolchado (tiras de cuero, tejidos...) para empuñarlas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="200" src="http://diegothegenerprox.files.wordpress.com/2008/04/luceros-del-alba.jpg" width="94" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-4425413752422725461?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/4425413752422725461/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-maza-de-armas.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4425413752422725461'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4425413752422725461'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/02/armas-medievales-la-maza-de-armas.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA MAZA DE ARMAS'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-7445244483294985961</id><published>2011-01-31T23:19:00.011+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.388+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA MAZA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ0herXGIUFSdYrHJybu5Ewju9iJ1xZTVGNy5REPfNt9938xBCg&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ0herXGIUFSdYrHJybu5Ewju9iJ1xZTVGNy5REPfNt9938xBCg&amp;amp;t=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La maza al principio era una simple vara o garrote con un extremo más ancho en el que se engastaba la roca&amp;nbsp;que constituía la parte pesada y contundente. Con el paso de los siglos evolucionó a las típicas armas totalmente metálicas, cuya cabeza de armas disponía de trinchadoras "cuchillas" o "aletas", repartidas geométricamente, a la que se denominó Maza de armas por su finalidad militar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.costumbresmedievales.com/tienda/images/0405000300.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.costumbresmedievales.com/tienda/images/0405000300.jpg" width="142" /&gt;&lt;/a&gt;Esta cabeza de armas solía estar hecha de materiales más pesados o baratos, como el bronce, plomo o hierro, reforzándose luego con cuchillas aceradas y dando al conjunto formas hexagonales, octogonales, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La maza es una de las armas más simples y primitivas que acompañó al hombre desde la primera utilización de herramientas, ya sea en forma de garrotes o de mazas primitivas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_cuUP1yQP2UQ/R7P4hBen5zI/AAAAAAAAAEg/g02eCDYVSGw/s1600/maza.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="[maza.jpg]" border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/_cuUP1yQP2UQ/R7P4hBen5zI/AAAAAAAAAEg/g02eCDYVSGw/s200/maza.jpg" width="41" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://i53.servimg.com/u/f53/12/03/99/36/mazas_10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://i53.servimg.com/u/f53/12/03/99/36/mazas_10.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El resurgir de esta arma llegó en la Edad Media, a juzgar por algunos monumentos figurativos donde se representan jinetes empuñando dicha arma como en el famoso Tapiz de Bayeux (siglo XI), donde se puede apreciar que las mazas comienzan a tener formas muy especializadas y pasan a ser completamente metálicas. Además, desde el (siglo XII?), se transformó en&amp;nbsp;insignia de ceremonia y símbolo de poder (para la que ya había servido también en épocas pasadas) llegándose a transformar en armas&amp;nbsp;de "parada". Tanto los reyes, emperadores, como la alta jerarquía eclesiástica usaban mazas como objeto de representación del poder. Por ello incluso las Órdenes Militares de la Iglesia usaban mazas en ciertas épocas en lugar de armas de tajo y punza por evitar "sangrar" a sus enemigos, lo que tenían supuestamente prohibido al ser frailes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su forma tradicional en esta época, la denominada Maza de armas, consistía en una sencilla bola o badajo de corazón de bronce o hierro, con cuchillas o puntas, colocadas en el extremo de un corto mango totalmente metálico. Sin embargo, en los siglos XV y XVI se fabricó a manera de molinillo crespado y también en hierro&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;.&lt;img height="150" src="http://i230.photobucket.com/albums/ee50/PoloMolinero/Maza1-1.jpg" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-7445244483294985961?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/7445244483294985961/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-la-maza.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7445244483294985961'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/7445244483294985961'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-la-maza.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA MAZA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_cuUP1yQP2UQ/R7P4hBen5zI/AAAAAAAAAEg/g02eCDYVSGw/s72-c/maza.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2582175746314107569</id><published>2011-01-31T21:39:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.328+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL MANGUAL</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://marianostaudacher.com/sitios/conquistador/historia/armas/img/maza_cadena_1.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://marianostaudacher.com/sitios/conquistador/historia/armas/img/maza_cadena_1.png" width="166" /&gt;&lt;/a&gt;El Mangual, o Látigo de armas, era una arma muy parecida al Lucero del alba compuesta de una "vara", cadenada, que finalizaba en una/s cabeza/s de maza que no eran más que bolas "plomadas" con púas. Usada en la Edad Media, estaba compuesta de unas cadenas de hierro que finalizaban en bolas metálicas de pinchos, sujetas por su otro lado por anillos fijos a un mango de madera, como el de los mayales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El mangual, también llamado después "látigo de armas", fue un arma desarrollada a partir de un utensilio campesino denominado mayal, de la que a lo largo de los años copió el concepto de maza de látigo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.folkcuba.com/stores/bot_images_c/qz57_Medieval-Ball-Flail480.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="157" src="http://www.folkcuba.com/stores/bot_images_c/qz57_Medieval-Ball-Flail480.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Durante muchos años, y a partir del siglo XVII y XVIII, la voz castellana de mangual se aplicó a toda maza&amp;nbsp;de "cadena". Pero dado que su último término se le aplicó "vulgar y académicamente" a su última versión militar de vara de cadenas con cabezas de maza, esta arma que no es más que una maza de cadenas, no sería si no un arma de vara, de largo de un codo, cuyas armas cadenadas servirían tanto para hacer mal como para "atrapar" otras armas. Por lo tanto estaría en boga durante los siglos XII a XIV. Aunque sus ejemplares de colecciones y museos sean posteriores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_fFoEEgUxOUk/S57xxZqXSAI/AAAAAAAAADg/lh8xZ1AvrtI/s1600/latigo1tm2%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="181" src="http://1.bp.blogspot.com/_fFoEEgUxOUk/S57xxZqXSAI/AAAAAAAAADg/lh8xZ1AvrtI/s200/latigo1tm2%5B1%5D.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Si bien comenzó como un desarrollo del utensilio campesino Mayal, el Mangual, o Látigo de armas, acabó&amp;nbsp;convirtiéndose en un arma especializada para el combate contra armadura de placas y defensas (escudos o mejores armas). De "vara" de no más de 4 dm, su/s cadena/s y cabeza/s (que por norma, y para evitar herir al portador, solo medía un tercio de la longitud del mango. Por ello, estas características la hacían un arma muy ofensiva de golpeo y, a la par de enganche, aunque esto último no está al cien por cien contrastado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El mangual es un arma muy peligrosa, no solo para el enemigo sino tambien para uno mismo si no se tiene cuidado. El mangual debia estar en continuo movimiento porque al ser un arma ofensiva al pararlo podian ocurrir dos cosas: que se golpeara uno mismo con el mangual o que el enemigo tubiera la oportunidad perfecta para propinar un golpe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="200" src="http://xarth.altervista.org/Maces__Flails_Flail_2605_122.jpg" width="180" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2582175746314107569?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2582175746314107569/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/el-mangual-o-latigo-de-armas-era-una.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2582175746314107569'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2582175746314107569'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/el-mangual-o-latigo-de-armas-era-una.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL MANGUAL'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_fFoEEgUxOUk/S57xxZqXSAI/AAAAAAAAADg/lh8xZ1AvrtI/s72-c/latigo1tm2%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-9168844349298289664</id><published>2011-01-31T17:00:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.396+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL PICO DE CUERVO</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Pico_de_cuervo.jpg/105px-Pico_de_cuervo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Pico_de_cuervo.jpg/105px-Pico_de_cuervo.jpg" width="86" /&gt;&lt;/a&gt;El Pico de Cuervo es una subcategoría de arma contundente a una mano que se carateriza por poseer un "peto" (pico) de la cabeza de armas largo y curvado a semejanza del pico del ave que le da su nombre. Se presenta con arma de hacha o de martillo en su lado opuesto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En francés el Pico de Cuervo se le llama también Bec de Faucon, pero se refiere más a la forma de la cabeza de armas, ya que se emplea también para armas enastadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Pico de Cuervo es una subcategoría de los martillos y hachas de armas que se comenzó a desarrollar como solución ofensiva contra las Armaduras blancas (Llamada también Arnés: completa de placas metálicas). Por tanto es un arma que se desarrolló muy probablemente a partir del siglo XIV ya que el desarrollo del Arnésempezó con las armaduras de placas y mallas del siglo XIII al XIV.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://a7.idata.over-blog.com/1/79/08/02/M-dieval/jpg0006.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://a7.idata.over-blog.com/1/79/08/02/M-dieval/jpg0006.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;En su forma primitiva, el Pico de Cuervo, al igual que sus "primos" el martillo y maza de armas podría ser un desarrollo de herramienta campesina o minera. Pero, dado que es una "arma especializada" para perforar arneses, es un arma completamente militar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Pico de Cuervo, como ya hemos visto, son armas contundentes a una mano, lo que implica que son armas&amp;nbsp;cortas (Debido a su peso) de unos 50 a 80 cm. Suelen tener su mango de madera reforzado por bandas metálicas o bien son totalmente metálicos. Sus cabeza armada se compone de un pico largo y curvado, el que le da su nombre, y su "peto" (Armas secundarias de una "cabeza" de arma blanca) suele ser un martillo u otro pico, o bien -las menos- una hoja de hacha, eso si, más ligera de lo normal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="320" src="http://www.earmi.it/armi/glossario/immagini/martello%20d%27arme.jpg" width="184" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-9168844349298289664?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/9168844349298289664/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-pico-de-cuervo.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/9168844349298289664'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/9168844349298289664'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-pico-de-cuervo.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL PICO DE CUERVO'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-4576085336252650859</id><published>2011-01-31T15:05:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.359+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL MARTILLO DE GUERRA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fc/War_hammer2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:War hammer2.jpg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fc/War_hammer2.jpg" width="57" /&gt;&lt;/a&gt;Un martillo de guerra (mejor nombrado históricamente en castellano como martillo de armas) era un arma contundente, que el guerrero mantenía casi siempre a una mano, cuya cabeza de armas fijada a un asta o mango corto siempre se componía de una parte más roma para golpear y otra más afilada (los "petos" o "pinchos") en forma de pico para estocar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pensado para el combate cuerpo a cuerpo, su diseño se asemeja al de un martillo, y, al igual que éste, consiste en una cabeza maciza de metal y un mango. Este último puede tener distintas longitudes, variando entre la de una alabarda y la de una maza. Es un arma que tuvo su auge en la Edad Media; se utilizaba para destruir las armaduras de los oponentes. La estrategia más común era llevar a varios soldados armados con maza o martillo y detrás de ellos infantería normal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;También se puede encontrar en algunas fuentes como "lucerna". Tratados sobre su manejo: Flos duellatorum de Fiore dei Liberi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Paolo_Uccello_037.jpg/490px-Paolo_Uccello_037.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="Archivo:Paolo Uccello 037.jpg" border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Paolo_Uccello_037.jpg/490px-Paolo_Uccello_037.jpg" width="163" /&gt;&lt;/a&gt;Los martillos, o picos, militares fueron una variante de las primeras y primitivas armas contundentes de la&amp;nbsp;humanidad. En el principio de los tiempos, las armas más fáciles de usar o fabricar fueron las porras, clavas y mazas. Pero a medida que el hombre aprendió de la guerra y usó armas defensivas como pieles, cueros y escudos, las armas de tajo o punzantes relegaron a las contundentes a un segundo plano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya en siglos posteriores, en la época medieval, las defensas, sobre todo de arneses de placas, volvieron a popularizar armas contundentes muy especializadas como los martillos de guerra y otras subcategorías como el Pico de Cuervo por el poder de penetración que tenían al enfrentarse a armaduras completas de placas.&lt;br /&gt;Por ello estas armas solo perduraron mientras perduró la "Armadura Blanca" o arnés de placas metálicas pero no eran buenas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.maquinasdeasedio.com/wp-content/uploads/2010/06/martillo22.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://www.maquinasdeasedio.com/wp-content/uploads/2010/06/martillo22.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Los martillos, mazas o picos militares eran armas "cortas" de como máximo el metro en contadas ocasiones. Su poder de pegada y penetración radicaban en la masa del arma, por ello siempre fueron más cortas (de menos de marca, como dirían en castellano antiguo) que espadas de armas.&lt;br /&gt;Su longitud media oscilaba entre los 50 y 90 cm, por lo que su uso se basaba en estar bien armado (armadura) o bien de disponer de movilidad (a caballo). La imagen de armas empleadas de esta guisa que no fueran sables o lanzas ha creado mucha discusión en cuanto a la efectividad de estas armas, ya que parece que estas se quedaban encajadas con facilidad al penetrar las corazas, pero con textos históricos en mano, estas armas, que servían tanto para derribar como para asestar un golpe cuasi definitivo, era muchas veces el arma principal, no la secundaria. Por ello el "problema" de desencajar picos y martillos de corazas no pareció ser una razón para su uso o su desuso, y fueron populares entre los caballeros bien armados del medievo y posterior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="154" src="http://1.bp.blogspot.com/_D-SFRsPbZ5o/S84HKhFmMbI/AAAAAAAAALI/gH4lpPNZaSo/s200/martillo.gif" width="200" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-4576085336252650859?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/4576085336252650859/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-martillo-de-guerra.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4576085336252650859'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/4576085336252650859'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-martillo-de-guerra.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL MARTILLO DE GUERRA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_D-SFRsPbZ5o/S84HKhFmMbI/AAAAAAAAALI/gH4lpPNZaSo/s72-c/martillo.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-3471678828056189507</id><published>2011-01-31T02:58:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.346+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL GOEDENDAG</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Goedendag_flamenco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Goedendag_flamenco.jpg" width="52" /&gt;&lt;/a&gt;El Goedendag (en holandés "Buenos días") es un garrote grande, pesado y tosco armado con una afiliada punta de hierro asida a él por un pesado refuerzo metálico, otro modelo es un bastón largo terminado en un trozo de madera con espinas de acero en secuencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_cGDnwMePFig/TNMA8Y4xP2I/AAAAAAAAAXY/VaiTutEFlMo/s1600/Boeheim_Morgenstern_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="142" src="http://4.bp.blogspot.com/_cGDnwMePFig/TNMA8Y4xP2I/AAAAAAAAAXY/VaiTutEFlMo/s200/Boeheim_Morgenstern_01.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Esta es un arma con cierta controversia sobre "qué era un goedendag", dadas las diferentes&amp;nbsp;versiones de los cronistas de las batallas entre Francia y Flandes de principios del siglo XIV.&lt;br /&gt;Según los holandeses, el goedendag fue un arma "improvisada" desarrollada para la leva flamenca que surgió cerca del siglo XIII en respuesta a la falta de equipamiento militar "serio" de las tropas de infantería del ejército de Flandes que luchó contra la ocupación por parte de Francia y en favor de su posterior independencia. Según esta fuente un goedendag no era más que un garrote pesado con púa afilada y larga cual lanza, cuya cabeza de armas de hierro macizo se introducía bastantes centímetros en la madera del garrote para ganar mayor peso a la hora de golpear.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.liebaart.org/figuren/goedendag.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.liebaart.org/figuren/goedendag.jpg" width="117" /&gt;&lt;/a&gt;Según algunos cronistas franceses, los goedendag "causaban heridas de tajo" por lo que durante mucho tiempo se creyó que eran versiones primitivas de las alabardas. Y aunque el tipo de heridas pudo ser así, lo que probablemte sucedió fue que se emplearon "a la vez" goedendags y armas enastadas de la familia de las alabardas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.telefonica.net/web2/akiv/trincherasmazasitalia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.telefonica.net/web2/akiv/trincherasmazasitalia.jpg" width="141" /&gt;&lt;/a&gt;Esta arma pasó a los anales de la Historia por la deshonrosa derrota que inflingió a los flamantes caballeros&amp;nbsp;de Francia en la batalla de Courtrai de 1302. En esa batalla por la defensa de Flandes, se enfrentaron la mejor caballería pesada de toda la época medieval contra una más reducida tropa flamenca compuesta sobre todo de infantes reclutados y sin casi panoplia. Esta infantería, portaba solamente como arma principal estos "sobrevalorados" goedendags, y una orden de Guido de Dampierre, conde de Flandes: "...no hacer ningún prisionero por pedir rescate, mas degollarlos a todos..." Así fue como con esta encomienda y los goedendag, los flamencos consiguieron derrotar a la mejor tropa pesada de la Europa medieval en una cruenta batalla que se denominaría más tarde como "La batalla de las espuelas de oro". Considerándose una de las pocas y gloriosas batallas desiguales ganadas por la infantería a la caballería hasta ese preciso momento de la Historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TUYW6nWyiQI/AAAAAAAAQAo/HBz3seRT2MA/s1600/Flemish+townsman+and+knight.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TUYW6nWyiQI/AAAAAAAAQAo/HBz3seRT2MA/s200/Flemish+townsman+and+knight.jpg" width="166" /&gt;&lt;/a&gt;Como en otras ocasiones (como la dolorosa derrota francesa en Azincourt), la "ineptitud" o desorden de los mandos y nobles franceses fueron en buena medida los causantes de la derrota de un ejército, el suyo, infinitamente superior al de su enemigo. Por ello, y aunque esta batalla sirvió para iniciar el "mito" de los goedendag, y el inicio de la decadencia de la caballería pesada, posteriores batallas sirvieron para darle la revancha a los franceses, y, sobre todo, demostrar que la efectividad de esa tropa flamenca armada con estas armas fue más que dudosa, pues les siguieron derrotas tras las primeras victorias de la causa flamenca contra Felipe IV.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://img33.imageshack.us/img33/7822/chuzos.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="198" src="http://img33.imageshack.us/img33/7822/chuzos.gif" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-3471678828056189507?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/3471678828056189507/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-goedendag.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3471678828056189507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/3471678828056189507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-goedendag.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL GOEDENDAG'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_cGDnwMePFig/TNMA8Y4xP2I/AAAAAAAAAXY/VaiTutEFlMo/s72-c/Boeheim_Morgenstern_01.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-2589689259326425781</id><published>2011-01-31T02:25:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.332+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL MAYAL DE ARMAS</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Mayal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Mayal.jpg" width="77" /&gt;&lt;/a&gt;El mayal, manal o malle, es un instrumento tradicional agrícola utilizado para la trilla de cereales. Está compuesto por dos bastones unidos por correajes o cadenas; generalmente, el bastón más largo y delgado, sirve de mango, y el más corto y grueso se usa como maza para golpear la parva (montón de cereales recién segados) o las legumbres. En España se usó poco, sobre todo en zonas del norte y en áreas montañosas, ya que en el resto se prefería el trillo. Aunque los agricultores más modestos, jornaleros y espigadores, que no tenían tierra propia (o no podían costearse el uso del trillo y el alquier de las eras), usaban el mayal, casi siempre a la misma puerta de su vivienda&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img18.imageshack.us/img18/8215/mayalm.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://img18.imageshack.us/img18/8215/mayalm.jpg" width="174" /&gt;&lt;/a&gt;Un mayal de armas es el arma contundente que proviene de la herramienta campesina que, como hemos mencionado, esta compuesta de dos varas asidas y  servía para desgranar cereales. En su versión militar occidental posee pocos cambios respecto a su "hermana" agrícola, tan solo refuerzos metálicos, cadena en lugar de tiras para unir las varas y, en ocasiones, la vara tiene pinchos o cabeza de armas ferrada como las mazas. En las orientales, si se ven mayor número de ejemplares exclusivamente militares, tanto para infantería como para caballería.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El mayal es un instrumento muy extendido por todo el Viejo Continente y, a menudo, ha derivado en armas defensivas u ofensivas, como las mazas medievales europeas de diversos tipos (maza de guerra, mangual, o las orientales (el San jie gun y el Shao zi gun son mayales de combate chinos, mientras que el nunchaku es la versión japonesa).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img197.imageshack.us/img197/8021/49208622.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://img197.imageshack.us/img197/8021/49208622.jpg" width="191" /&gt;&lt;/a&gt;El mayal militar es un arma "oportunista" de las levas, por ello su uso no fue generalizado, así como tampoco&amp;nbsp;fue representada artísticamente como otras armas.&lt;br /&gt;Este tipo de armas suelen aparecer en todas las épocas en las que se tiene o tuvo que movilizar al "pueblo" para la defensa nacional. Por ello son sus posteriores desarrollos "específicamente" militares los que sí se recuerdan más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el caso del Mayal de armas, su evolución y voz española directa de mayal de armas es el mangual.&lt;br /&gt;Si bien un mangual es un mayal para la guerra, los manguales perdieron muy pronto su forma original para transformarse poco a poco en látigos de guerra. Por ello el término mangual es mejor emplearlo con las mazas de "bola(s) y cadena(s)"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.scummshop.com.ar/images_productos/PR0778_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.scummshop.com.ar/images_productos/PR0778_01.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Otra características del mayal es que se asemeja a una espada o a una maza ya que no transfiere vibraciones&amp;nbsp;del impacto al portador. Esto es una gran ventaja para un jinete, que puede utilizar la velocidad de su caballo para agregar mayor potencia a la bola y llegar a desarmar a su oponente, aunque puede correr el riesgo de ser desequilibrado de su montura.&lt;br /&gt;Es difícil bloquear con un protector o pararlo con un arma porque puede curvarse alrededor generando un gran impedimento. &lt;br /&gt;El mayal necesita el espacio hacer pivotar y puede poner en peligro fácilmente a los compañeros del usuario. &lt;br /&gt;Controlar el mayal es mucho más difícil que las armas rígidas. &lt;br /&gt;Si el mayal fue hecho pivotar con bastante fuerza podría agrietar la armadura de placa abierta y atontar al portador del mismo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.cuadrosleon.com/la_cas39.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.cuadrosleon.com/la_cas39.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;Fueron signos de autoridad y justicia, por ejemplo el cetro egipcio llamado nejej era, bien, y esto es poco probable, un mayal modificado (simbolizando la autoridad sobre la tierra y las cosechas; o, mejor, un flagelo espantamoscas de ganadero (en alusión al liderazgo del pastor sobre el ganado). También los fasces romanos estaban compuestos de bastones de castigo (varas de majar que, originalmente, eran una simplificación del mayal o, más probable, varas de pastoreo) que manifestaban su autoridad judicial y su capacidad para imponer castigos de orden menor. Las varas, aunque sueltas, persisten hoy día como insignia de autoridad municipal y los alcaldes las suelen llevar en los actos protocolarios. Por su parte, los cetros europeos medievales, en realidad, derivan de mazas de guerra que, a su vez, fueron, en origen mayales o palos de majar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://img709.imageshack.us/img709/7779/mangualcampesino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://img709.imageshack.us/img709/7779/mangualcampesino.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-2589689259326425781?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/2589689259326425781/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-mayal-de-armas.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2589689259326425781'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/2589689259326425781'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-mayal-de-armas.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL MAYAL DE ARMAS'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-6750038936797914063</id><published>2011-01-30T03:33:00.003+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.381+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL HACHA DANESA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.silvermane.com/images/CI-XH2099.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.silvermane.com/images/CI-XH2099.jpg" width="179" /&gt;&lt;/a&gt;El hacha danesa o vikinga es un hacha larga de hoja grande y ancha, pero delgada, de a dos manos, y cuya asta bien alcanzaba la altura de un hombre ya que su longitud es de aproximadamente 1,50 m.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En origen fue una herramienta de leñador que terminó empleándose para fines militares. Este arma de combate de gran alcance consiste en un borde convexo de hierro, con biseles de ancho, con dos lóbulos simétricos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.hobbytoon.com/imagenes/imagenesArticulos/612/RM-5443.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.hobbytoon.com/imagenes/imagenesArticulos/612/RM-5443.jpg" width="141" /&gt;&lt;/a&gt;Hacha pesada, hecha de hierro duro, se manejaba con ambas manos con la intención de matar a los caballos y jinetes y romper los escudos del enemigo. Dada la popularidad de uso en los pueblos del norte de Europa, esta hacha fue temida en la antigüedad tanto por sus virtudes como por quienes las usaban: los pueblos nórdicos vikingos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las hachas danesas se caracterizaban por ser armas muy largas, de 120 cm a 180 cm de asta y cuya hoja,&amp;nbsp;delgada y recia, y de más afilado filo, llegaba a ser tan ancha, que no gruesa, como un codo o codo y medio. Sin embargo, los ejemplares artísticos y la mayoría de los restos arqueológicos nos dicen que tenían cuchillas de unos 30 cm, no más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/tapiz/imatges/agricultores.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/tapiz/imatges/agricultores.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Como se puede ver en descripciones y en arte antiguo, sobre todo en fuentes tan importantes como el Tapiz&amp;nbsp;de Bayeux, las hachas largas "danesas", que fueron empleadas tanto por vikingos como por sajones y más pueblos, eran armas desarrolladas específicamente para la guerra, pues era más ligera en su "cabeza" (poll, en inglés antiguo), con un asta mucho más larga, y de mejores materiales que las herramientas típicas de talar.&lt;br /&gt;La leyenda de esta hacha la iniciaron los huscarles (guerreros o guardias de élite de los reyes escandinavos) y las famosísimas y terroríficas incursiones (razias, o raids en inglés, que tienen mayor significado que en castellano), de los vikingos por toda la Europa medieval.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.doyle.com.au/images/viking_waxe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.doyle.com.au/images/viking_waxe.jpg" width="157" /&gt;&lt;/a&gt;El hacha danesa fue una de las armas que más calaron en la historia del mundo medieval por el "terror" que los pueblos nórdicos provocaron a los reinos europeos en sus históricas incursiones y saqueos. Esta arma, grande y poderosa, fue en manos de una tropa de infantería, como la de los pueblos del norte de Europa, un arma formidable. Sus dueños asaltaron y saquearon por doquier muchos territorios, como Inglaterra y Francia, en cuyos campos de batalla, donde no encontraban la oposición de tropas de caballería o arqueros numerosos o bien pertrechados, tenían ventaja táctica o moral. Su leyenda fue mayor que la de todas las demás armas de la época, pues su fama de "hacedora de huérfanos" perduró mucho tiempo por su eficacia y también por la "fuerza" de quienes las blandían, dejando "huella" en la historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este tipo de hachas se popularizó llegado el siglo XIII, pero pronto perdería su fama por el cambiante devenir de las armas defensivas y las tácticas y composición de los ejércitos medievales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://cleanpress.files.wordpress.com/2010/10/drakkar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="148" src="http://cleanpress.files.wordpress.com/2010/10/drakkar.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-6750038936797914063?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/6750038936797914063/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-hacha-danesa.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6750038936797914063'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6750038936797914063'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-hacha-danesa.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL HACHA DANESA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-8658756010994631538</id><published>2011-01-30T02:24:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.393+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: EL HACHA "FRANCISCA"</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_FnD6GOQ_dgs/SRo3ZoXji_I/AAAAAAAAACc/2aTYa56vla4/s1600/francis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/_FnD6GOQ_dgs/SRo3ZoXji_I/AAAAAAAAACc/2aTYa56vla4/s200/francis.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La francisca o francesca es un hacha de guerra blandida a una mano y empleada para el combate cuerpo a cuerpo muy útil también como arma arrojadiza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su origen se encuentra entre las armas tradicionales de los pueblos germánicos occidentales empleada asiduamente en los siglos V a VIII por los francos, de quienes se cree que recibe su nombre, desde los Merovingios a los Carolingios. La evidencia arqueológica muestra que los francos hicieron uso común de la francisca, y su opción de usarla dio nombre a su gente: los francos, y el nombre de la nación que fundaron, Francia.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El borde del hacha era pesado lo que le conferia un impacto mayor en el blanco, pero debido a que el hacha no estaba equilibrada, su vuelo no era muy recto, reduciendo el rango de exactitud en el blanco. Las tropas arrojaban la francisca desde una distancia de diez a once metros. Sin embargo, al lanzarlas en gran número, buscaban más atacar a un grupo de enemigos que a un guerrero en particular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al ser arma de mano y arrojadiza en las distancias cortas era utilizada para abrir el combate ya que al ser lanzada descubria al enemigo al intentar defenderse con su escudo permitiendo la estocada con el scramasax que llebaban en la otra mano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Franziska.png/300px-Franziska.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="138" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Franziska.png/300px-Franziska.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La forma característica de una francisca era de una "S". Desde el tope de la cabeza el borde más bajo se&amp;nbsp;curvaba hacia dentro. El centro de la cabeza del hacha formaba un ángulo de 90 a 115 grados hasta el mango. La francisca se deslizaba hasta el blanco desde el principio de la hoja hasta la hoja completa y también se enterraba en el blanco de forma que el mango quedaba hacia arriba. La mayoría de las franciscas tenían una caída redonda en forma de ojo en un mango de madera, similar a las de las hachas vikingas. La mayor parte de las franciscas tenían entre 50 y 60 cm. de largo, y pesaban entre 200 y 1.300 gramos. Multiplicando esa masa por la gran velocidad que adquirían al ser arrojadas, resultaban muy potentes a la hora del combate.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy en día la francisca mantiene un uso popular en competiciones de arrojar hachas y como arma para las representaciones históricas. El arma frecuentemente se balancea impredeciblemente después de golpear el suelo, haciéndola muy difícil de bloquear. En el combate, esto serviría para confundir, intimidar y desorganizar una línea enemiga en el momento crucial antes de que los francos dieran su gran golpe. En algunas ocasiones, la francisca fue superior a las más precisas jabalinas y era bastante más letal en combate cuerpo a cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.mercadolibre.com.mx/jm/img?s=MLM&amp;amp;f=39772584_6012.jpg&amp;amp;v=E" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.mercadolibre.com.mx/jm/img?s=MLM&amp;amp;f=39772584_6012.jpg&amp;amp;v=E" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-8658756010994631538?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/8658756010994631538/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-hacha-francisca.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/8658756010994631538'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/8658756010994631538'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-el-hacha-francisca.html' title='ARMAS MEDIEVALES: EL HACHA &quot;FRANCISCA&quot;'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_FnD6GOQ_dgs/SRo3ZoXji_I/AAAAAAAAACc/2aTYa56vla4/s72-c/francis.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1194214319629842664</id><published>2011-01-29T17:10:00.002+01:00</published><updated>2011-12-23T01:51:40.311+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARMAMENT MEDIEVAL'/><title type='text'>ARMAS MEDIEVALES: LA LANZA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://www.tienda-medieval.com/es/70-153-large/Lanza-de-Don-Quijote.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.tienda-medieval.com/es/70-153-large/Lanza-de-Don-Quijote.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La lanza es un arma compuesta de un asta de madera o metal, en una de cuyas extremidades tiene una hoja afilada o puntiaguda. Es un arma primigenia creada por el hombre; es una de las pocas armas prehistóricas, y durante todos los milenios acompañó a guerreros en innumerables guerras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSq8dLsqNHeP6ahoCrNt0MYT-ll3vw8in-4M6r63YItQaHhOQZ7-g&amp;amp;t=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="167" src="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSq8dLsqNHeP6ahoCrNt0MYT-ll3vw8in-4M6r63YItQaHhOQZ7-g&amp;amp;t=1" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El primero en inventarla fue el homo habilis, en el neolitico, hace dos millones de años y en sus principios se utilizaba para la caza. Estaba formada por un palo de madera y una piedra bifaz (tallada por las dos caras). &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con la llegada del metal se sustituyó por por una hoja de metal y un palo tallado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img192.imageshack.us/img192/5606/horca3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="194" src="http://img192.imageshack.us/img192/5606/horca3.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Era conocida como "arma reina de las batallas" por su bajo coste de fabricación, facilidad de uso a pie o a&amp;nbsp;caballo, alcance ya que algunas se usaban como arma arrojadiza y la potencia de punzada o golpe, debido al largo de "brazo mecánico".&lt;br /&gt;Su uso es muy antiguo y su forma ha cambiado muchas veces. La han usado varios tipos de guerreros como los de la falange macedónica, los romanos y los bárbaros, solo para poner unos cuantos de ellos. &lt;br /&gt;Durante la Edad Media, la lanza desempeñó un importante papel. Era segunda arma preferida de un caballero y ya hecha de hierro. La rectitud de la lanza simbolizó verdad al caballero, y su cabeza del hierro, fuerza. La arma más vieja del personal fue utilizada generalmente para empujar o tirar al enemigo de su caballo. Los postes eran cerca de 3 Mt de longitud y rematados con una punta de lanza que sería un triángulo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://img210.imageshack.us/img210/2843/cantigas212521248sl9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="ImageShack, share photos of pendones medievales caballeros medievales, cantigas caballeros, pendones medievales, caballeria musulmana medieval, share pictures of pendones medievales caballeros medievales, cantigas caballeros, pendones medievales, caballeria musulmana medieval, share video of pendones medievales caballeros medievales, cantigas caballeros, pendones medievales, caballeria musulmana medieval, free image hosting, free video hosting, image hosting, video hosting." border="0" height="181" src="http://img210.imageshack.us/img210/2843/cantigas212521248sl9.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Se probó que los caballos no se lanzarían contra una barrera de estacas o de lanzas. Una formación de lanceros podía frenar a la caballería noble de mucho más poder, y ello por una pequeña parte del coste del mantenimiento de la caballería pesada.&lt;br /&gt;Los escoceses emplearon círculos de lanceros durante las guerras de independencia que se produjeron a finales del siglo XIII. William Wallace se valió de ella en Falkirk.4 y Robert Bruce en Bannockburn Descubrieron que esa formación, llamada schiltron, era de gran eficacia. Robert Bruce sólo presentó batalla a los caballeros ingleses en zonas pantanosas, lo que impedía prácticamente la carga de sus enemigos.&lt;br /&gt;Los suizos ganaron mucho renombre en el combate de picas. Se puede decir que revivieron la antigua falange macedonia de Alejandro Magno y llegaron a adquirir una buena pericia en el combate con largas armas de palo. Su táctica consistía en formar un escuadrón de piqueros. Las cuatro filas exteriores sujetaban las picas a una misma altura, apuntando más hacia abajo. Ello creaba una eficaz defensa contra la caballería. Las filas de la retaguardia usaban armas de palo para acuchillar a los enemigos que se acercaban a la formación. Los suizos se habían especializado hasta tal punto que eran capaces desplazarse sin romper la formación con relativa rapidez. Gracias a ello pasaron también a ser una tropa de ataque.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antiguos tipos de lanza&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.promociontiendavirtual.com/images/product/1/large/pl_1_1_905.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://www.promociontiendavirtual.com/images/product/1/large/pl_1_1_905.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Alabarda: enastada con un "peto" (pincho o púa) en la parte superior de la "cabeza de armas", con una hoja en forma o variantes de un hacha en un extremo transversal, y en su lado opuesto otro pequeño "peto" o filo afilado y angosto.&lt;br /&gt;Azagaya: arma arrojadiza ligera de la época paleolítica con la punta hecha con un fragmento aguzado de asta de cérvido.&lt;br /&gt;Azcón o azcona: arma arrojadiza, como dardo, usada antiguamente. Coincide con el término en vascuence.&lt;br /&gt;Bidente: enastada con una cuchilla en forma de media luna.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TUbtqeqwy5I/AAAAAAAAQAs/YMt5wBsduVM/s1600/images+%25285%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="160" src="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TUbtqeqwy5I/AAAAAAAAQAs/YMt5wBsduVM/s200/images+%25285%2529.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Bisarma: (del fr. guisarme), lanza de moharra mixta compuesta por una parte tajante y otra(s) punzante(s).&lt;br /&gt;Bisento: lanza japonesa que corresponde a la china kwan-do, la antecesora de la Naginata.&lt;br /&gt;Chuzo: lanza corta de moharra redondeada y angosta.&lt;br /&gt;Corcesca: lanza variante de la partesana con aletas en forma de arpón.&lt;br /&gt;Cuchillo de brecha: forma más primitiva de hoja enastada de un solo filo y angosto.&lt;br /&gt;Dardo: llámeseles así a las lanzas cortas arrojadizas cual jabalinas.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://antropos.galeon.com/imag/120302/lanzas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://antropos.galeon.com/imag/120302/lanzas.jpg" width="71" /&gt;&lt;/a&gt;Dory o Doru: lanza típica del soldado hoplita.&lt;br /&gt;Espontón: arma enastada de la familia de las partesanas de la oficialía de los siglos XVI y XVII.&lt;br /&gt;Estradiota: de tres m, usada por los estradiotes.&lt;br /&gt;Falárica: de madera, con la moharra metálica. Se lanzaba prendida.&lt;br /&gt;Forchina u horquilla: horca militar derivada de las herramientas campesinas a partir de una moharra de partesana.&lt;br /&gt;Guja o archa: enastada con cuchilla ancha, en forma de espada curva o gran cuchillo de hasta seis dm de longitud.&lt;br /&gt;Jabalina: lanza arrojadiza por excelencia. Se le denominaba "dardo" en España a todas sus familias.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://antropos.galeon.com/imag/120302/caballero1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://antropos.galeon.com/imag/120302/caballero1.jpg" width="145" /&gt;&lt;/a&gt;Kontos: lanza larga de caballería de unos 3-4 m de longitud desarrollada por los sármatas, un pueblo nómada de las estepas rusas.&lt;br /&gt;Lanzón: lanza corta de moharra ancha y fuerte.&lt;br /&gt;Lucio: era una arma suiza que servia para defenderse de los caballeros: 5 metros de largo. La utilizaban para a herir a los caballos.&lt;br /&gt;Media pica: variante menor de la pica, moharra lanceolada, con asta de la altura de un hombre alto. Se le llama también "lanza de armas".&lt;br /&gt;Partesana: lanza larga de moharra ancha de doble filo y con aletillas laterales.&lt;br /&gt;Pilum: arma básica, junto con la espada, (gladius) del soldado legionario romano.&lt;br /&gt;Pica: lanza muy larga para formaciones militares cuya asta mide más de cuatro m de norma, llegando incluso a medir seis m.&lt;br /&gt;Roncona: variante de la corcesca cuya "punta" era aún más larga y angosta que la partesana y sus aletas curvadas cual garfios.&lt;br /&gt;Sarissa: pica de la falange macedonia.&lt;br /&gt;Venablo: arma arrojadiza, a modo de dardo o de pequeña lanza.&lt;br /&gt;Yari: arma arrojadiza japonesa, de hoja recta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="300" src="http://www.modoexperto.com/wp-content/uploads/2009/10/medieval_3.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-1194214319629842664?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/1194214319629842664/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-la-lanza.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1194214319629842664'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/1194214319629842664'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/armas-medievales-la-lanza.html' title='ARMAS MEDIEVALES: LA LANZA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TUbtqeqwy5I/AAAAAAAAQAs/YMt5wBsduVM/s72-c/images+%25285%2529.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-6083922407878591269</id><published>2011-01-27T15:23:00.001+01:00</published><updated>2011-12-23T01:55:06.224+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='HISTÒRIA MEDIEVAL'/><title type='text'>EL RITO DE ARMAR CABALLEROS EN LA EDAD MEDIA</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S3QRU_ScWeI/AAAAAAAAACA/13jq_uDXrOs/s1600/untitled.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="146" src="http://2.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S3QRU_ScWeI/AAAAAAAAACA/13jq_uDXrOs/s200/untitled.bmp" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;El Orden de la caballería, que constituye un grupo nobiliar, fue primordialmente, y sobre todo en origen, el grupo militar de los protectores de la sociedad y la fe cristiana. Como decía Alfonso X en su segunda partida, el miles (que él traduce por caballero aunque en su sentido etimológico podría ser cualquier soldado), es un hombre especial, que al igual que Dios eligió entre los más duros para acaudillar militarmente a su pueblo contra Gedeón, es seleccionado por los monarcas y dirigentes, uno en mil, entre los más preparados física y moralmente, para soportar los peligros y esfuerzos que acarrea defender el código de la caballería, y convertirse en defensores de la ley (fe), la tierra y el rey (y por extensión del pueblo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El ingreso en el ordo o clase de la caballería, aunque atestiguado al menos desde el s. XI, como un ritual, no tiene sus primeras plasmaciones doctrinales hasta finales del s. XII y, sobre todo, en el s. XIII. Ciertamente, y remitiéndonos a las fuentes documentales, debió de existir una evolución en la elaboración de este rito; en origen la imposición del cíngulo militar, a lo que habría que añadir diferencias locales, según se constata en diversas obras europeas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el siglo XI, el acto debió circunscribirse al aspecto más puramente militar, al acto de armarse con todas las armas, sobre todo la espada. A partir de la segunda mitad del s. XII se atestigua otro gesto fundamental en este rito, la "pescozada".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La "pescozada", o espaldarazo, era algo relativamente reciente para 1170, como lo refleja Lamberto de Ardres. Incluso el autor tiene que dejar claro que, por ejemplo, cuando el hijo de Balduino de Flandes, Arnulfo, con motivo de recibir la espada de caballero, en 1187, recibe la "pescozada" de su padre, el hijo no tenía que devolvérsela (la pescozada). Para España la primera referencia a la pescozada, aparece en el fuero de Cuenca, de principios del s. XIII. Sin embargo las fuentes no dejan claro en qué consistía esta pescozada, aunque lo más probable es que se tratase de una bofetada en la cara. De ahí se pasaría al espaldarazo o golpe en la espalda y finalmente al golpe de la espada en la cabeza del investido (ya en el s. XV)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si bien el código caballeresco es bastante uniforme, al menos desde el s. XIII (en parte gracias a la homogeneidad de un grupo social con funciones bien definidas hasta entonces, el papel homogeneizador de las cruzadas y los libros de caballería -como el ciclo artúrico-), el rito no lo será tanto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La segunda partida de Alfonso X (ca. 1280) junto con el Libro de la caballería de Ramón Llull son las obras de referencia que intentan fijar un ritual que se podría tomar como modelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para el rey castellanoleonés los caballeros han de ser nobles de linaje (algo que luego variará con el tiempo). Los pasos a seguir serían los siguientes:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El aspirante, en primer lugar, debe pasar el día anterior en vigilia. Además debe estar vestido lo mejor posible, para lo cual será ayudado. Esa limpieza debe ser tanto física (paños y cuerpo), como espiritual. En curiosos hacer notar que Alfonso se toma la molestia en puntualizar que el ir limpio, y tomar los dos baños, (al principio de la vigilia y luego, antes de la propia ceremonia de la investidura) no implica un menoscabo de las cualidades varoniles del candidato, ni de su fortaleza, ni de su crueldad necesaria. En ese estado de recogimiento que debe ser el de la vigilia, se le informará de todo los trabajos y sufrimientos que ha de pasar al tomar la caballería. Acto seguido se pondrá a orar de rodillas, todo lo que pueda, pidiendo el perdón de sus pecados y la asistencia divina en la tarea que se le presenta. En cuanto a la vestimenta Alfonso X deja claro que antiguamente se hacía con toda las piezas armadas puestas (aunque no está claro si eso se mantiene en su ceremonial). Eso vendría a explicar la anotación de que posará de hinojos todo lo que sufra, ya que no era nada cómodo arrodillarse y mantenerse en esa postura completamente armado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así se supone que también pasaría la noche. En la mañana de la investidura se volvería a arreglar y descansaría brevemente en una cama. Acto seguido pasaría a oír misa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez concluida se presentará el que le ha de armarle caballero y le interrogará si está dispuesto a la investidura. Ante la respuesta afirmativa le ayudará a calzarse las espuelas, y le ceñirá la espada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez concluido todos los preparativos previos, y con la espada desenvainada se trasladará, si hace falta, al lugar de la ceremonia donde procederá a realizar un juramento triple: no dudar en morir por su ley (fe cristiana), por su señor natural, y por su tierra. Juramento que a veces so obviará más tarde.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vez pronunciado el juramento se le da la pescozada, para que no olvide lo que ha jurado. Al tiempo, los oficiantes y el postulante pedirán Dios no se lo permita olvidarlo. EL penúltimo acto es el beso (en el siglo XII se especifica que es en la boca) que se dan el nuevo caballero y quien le ha dado la pescozada, como símbolo de fe y de paz. Lo mismo hacen todos los caballeros presentes en señal de hermandad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;EL siguiente rito es el de ceñir la espada. Recordemos que la espada había quedado desenvainada. Ahora, el que se llamará padrino, será el que le ciña de nuevo la espada al caballero novel. Este padrino puede ser su señor natural, un caballero honrado o un caballero bueno de armas. Por último ya sólo quedará festejarlo con un gran banquete e incluso con algún torneo (aunque lo prohibiese la iglesia), coincidiendo con fechas señaladas en el calendario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Conforme pase el tiempo ese ritual se va a simplificar en gran medida. EN parte por lo costoso de todo el ceremonial, en parte por el ingreso de pecheros (que además de estar imbuidos de ciertos ideales noble-caballerescos, buscan la confirmación de la exención del pago de impuestos al entrar en este orden nobiliar), y en parte porque cada vez se atestiguan menos ceremonias urbanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;EL ceremonial para fines del s. XIV y el s. XV se ha reducido a ciertos puntos básicos. La limpieza y riqueza en la vestimenta del postulante y oficiantes. La vigilia de armas durante la noche (si es posible en una iglesia y si no, no importa) y, por último, el espaldarazo con la espada, que se ciñe el nuevo caballero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S3wHmAcAUfI/AAAAAAAAAC8/eA7ZEj7mqAM/S220/2749695arturoddd.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="honor." border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S3wHmAcAUfI/AAAAAAAAAC8/eA7ZEj7mqAM/S220/2749695arturoddd.jpg" width="149" /&gt;&lt;/a&gt;Las armas, y la espada, no sólo se supone que son las herramientas básicas del nuevo caballero, sino que tienen una profunda simbología, que todos los manuales, incluido los de ingreso a las ordenes militares, se encargan de reseñar. Incluso físicamente, por dónde se colgaba la espada, se debería poder distinguir a un caballero de otro que no lo fuera, o un escudero. Así, el caballero la llevaría ceñida a la cintura, mientras que los escuderos la llevarían al cuello (al menos hasta principios del s. XIV). Otro rasgo distintivo sería el de las espuelas, siendo las de los caballeros de oro, y de plata las de los escuderos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde fines del mismo s. XIII, el número de investiduras cae considerablemente. La explicación suele ser económica. El armarse caballero era un negocio extremadamente caro, sobre todo para el caballero novel, pero también para el oficiante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La máxima decía: "no todos los nobles son caballeros, pero todos los caballeros deben ser nobles". Ahora bien, desde fines del s. XIV se atestigua la incorporación de pecheros (burgueses, comerciantes, sin nobleza de linaje), en el ordo ecuestre. El acto les confiere el título de hidalguía, pasan a formar parte de la nobleza. Pero la nobleza tradicional, y más aquellos que siguen creyendo en los valores tradiciones del orden de la caballería, se mostrarían profundamente contrariados. Así, Pero Niño, el famoso protagonista de la crónica del Victorial, y otros nobles afines se ocuparán de recalcar, no sin cierta amargura: "no todos los que ciñen espada son caballeros". Con ello se refería al cada vez más reducido grupo, que dentro de los "caballeros", seguían creyendo y obrando según el antiguo ideal, el de una caballería cuya máximo valor era la fidelidad y el sacrificio militar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: large;"&gt;El reino de los cielos. Una de cal y otra de arena.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la última película de Ridley Scot aparecen dos actos de amar caballeros (ca. 1185). Uno, individual, donde Balian de Ibelin es armado caballero por su propio padre a punto de fallecer. El otro, colectivo, en vísperas de la gran batalla por la defensa de Jerusalén. El acto individual está más o menos bien representado. De hecho, la bofetada que se le propina al postulante como rito de iniciación está bien atestiguada en fuentes contemporáneas (s. XII). Es una de las variantes del espaldarazo o pescozada. El nombramiento de caballeros en un acto colectivo no era infrecuente en vísperas de una gran batalla (o después de ella). En la película se usa el episodio documentado del nombramiento de caballeros de los defensores de la ciudad santa, pero lo que en la película se muestra como un acto "democrático", se arma caballero a cualquier persona incluso siendo siervo del obispo para acentuar la crítica eclesiástica, en las fuentes contemporáneas (s.XII) se deja claro que Balian sólo armó caballeros, con carácter de urgencia, a los hijos jóvenes de nobles y algunos burgueses destacados de la ciudad, nada de acto democrático con respecto a los villanos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #990000; font-size: large;"&gt;Caballeros y escuderos... Cómo se hace un caballero&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://usuarios.multimania.es/historiador1969/images/entrenamiento.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="99" src="http://usuarios.multimania.es/historiador1969/images/entrenamiento.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Nadie nacía caballero. Había que investirse, lo que suponía un necesario entrenamiento durante la niñez y la juventud. La preparación era principalmente física: pesas, manejo de armas, equitación; sin olvidar otros valores como la devoción, la disciplina, los buenos modales y otras materias cortesanas. Lo habitual en el ámbito europeo es que se enviasen a los hijos (sobre los once años) a casa de un pariente o un señor con relación natural, o a una corte extranjera, para que realizara su aprendizaje como escudero, algo que solía llevar varios años. Por cierto, no parece que hubiera una edad mínima para ser caballero. Se estipulaba&amp;nbsp;claramente que quien invistiera tenía que tener como mínimo catorce años, pero no se comenta nada del investido. Lo normal sería contar con esa misma edad pero no es raro encontrar investiduras de personajes más jóvenes, sobre todo a partir de los 12 años, edad que en Castilla se consideraba la mínima para ir a la guerra (según las fuentes, realmente, entre los 12 y los 17 años era la edad mínima). Límite de edad que parece ser más precoz que el que aparece en fuentes extrapeninsuales, ya que en Francia se tomaba como mínimo los 19 años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El escuderaje podía ser bien como escudero, paje, entendiéndolo como un joven noble aún no caballero, o un peón de armas (casi siempre de origen inferior), al servicio de un caballero en las campañas de guerra o en el castillo. Esta etapa, además de entrenamiento personal, servía para forjar amistades que le pudieran ser útiles al futuro caballero, así como a reafirmar vínculos entre varias casas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero ya desde la niñez el entrenamiento era necesario (sobre todo a partir de los 7 años). Este entrenamiento se realizaba de forma consciente, como algunas habilidades intelectuales (los "studia literarum", normalmente sobre escritos religiosos), y cortesanas; como inconsciente, lectura de hazañas caballerescas, juegos. algo que, por otra parte, continuaría durante toda su vida adulta, de una forma u otra. En la última etapa de la formación del joven se harían especial referencia a su formación militar y ecuestre, ayudado por largas jornadas de caza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;Para saber más:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;J. Fleckenstein, La caballería y el mundo caballeresco. Madrid, 2006.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;M. Keen. La caballería, Madrid, 1986.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;J. Flori. Caballeros y caballería. Madrid, 2001.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;J.D. Rodríguez Velasco, El debate spbre la cabllería en el siglo XV. Valladolid, 1996&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;N. R. Porro Girardi. La investidura de armas en Castilla. Valladolid, 1998.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;M.C. Quintanilla Raso, Nobleza y caballería en la edad media, Madrid, 1996.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;J. Boulton. The knights of the Crown, Brewer, 1986&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"&gt;M. Barber. The Knight and Chivalry (1970). Nueva edición corregida Woodbridge, 2000.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-6083922407878591269?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/6083922407878591269/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/el-rito-de-armar-caballeros-en-la-edad.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6083922407878591269'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/6083922407878591269'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/el-rito-de-armar-caballeros-en-la-edad.html' title='EL RITO DE ARMAR CABALLEROS EN LA EDAD MEDIA'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_3-wLz40XoLE/S3QRU_ScWeI/AAAAAAAAACA/13jq_uDXrOs/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-566246658890844389</id><published>2011-01-24T18:06:00.006+01:00</published><updated>2011-12-23T01:48:28.370+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ESDEVENIMENTS MEDIEVALS'/><title type='text'>ALCAÑIZ 2011</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_m5PtR3n_FZk/TTBRRth6U_I/AAAAAAAAALU/lKehCYaTz0k/s1600/calatravas+2011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/_m5PtR3n_FZk/TTBRRth6U_I/AAAAAAAAALU/lKehCYaTz0k/s200/calatravas+2011.jpg" width="141" /&gt;&lt;/a&gt;Y ya empezaron los eventos medievales en este 2011. Uno de los primeros del año, si no el primero, es el&amp;nbsp;que se celebra en la localidad turolense de Alcañiz los días 21, 22 y 23 de enero bajo el nombre de Las Calatravas organizado por el grupo de recreación local que lleva por nombre Calatravos y Mesnada de Alcañiz con los que coincidimos en varios eventos durante el año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2y1OxmAvI/AAAAAAAAP8s/1JSAqpiur_A/s1600/P1050208.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" src="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2y1OxmAvI/AAAAAAAAP8s/1JSAqpiur_A/s200/P1050208.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Las Calatravas empezaban el viernes por la tarde con el montaje del campamento y la bienvenida a los grupos y recreacionistas participantes. El sábado lo dedican a torneos, batallas y actividades varias y el domingo realizan un desfile por la población hasta el castillo para admirar sus incalculables pinturas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2yp7vILcI/AAAAAAAAP8o/Iqe8YpnJ8Cs/s1600/P1050196.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2yp7vILcI/AAAAAAAAP8o/Iqe8YpnJ8Cs/s200/P1050196.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Los miembros de ARCOFLIS que asistimos al encuentro de Alcañiz solo pudimos estar presentes el sábado por motivos varios Así que para aprovechar al máximo el día nos levantamos pronto, cargamos nuestros vehículos y ráudos nos dirigimos al encuentro de nuestros amigos para desyunar con ellos algo que llaman "huevos a la chernobil" con chorizos y panceta, desayuno que calentito animaba mucho al cuerpo para aguantar el enorme frío que estaba haciendo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si, frío, mucho frío pues resulta que las temperaturas agradables que estabamos manteniendo este primer mes del año habían decidido desplomasre varios grados por debajo del cero en el termómetro lo que contrastava con el cielo lúcido, transparente y soleado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2ySXtxxgI/AAAAAAAAP8k/K3K7KgFgQbY/s1600/P1050204.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2ySXtxxgI/AAAAAAAAP8k/K3K7KgFgQbY/s200/P1050204.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;Nada más llegar saludamos a los organizadores del mismo, Los Calatravos y Mesnada de Alcañiz que nos recibieron con los brazos abiertos y se portaron en todo momento como unos excelentes anfitriones. Entre las huestes presentes a tan magno evento encontramos a viejos compañeros de armas y campamentos como los Fidelis Regi y los A.C.H.A que pronto nos hicieron un sitio para instalarnos y dejar nuestras cosas. Allí se dieron cita grupos como Ferruza, los impresionantes vikingos del Clan Hávamál, los Arquers del rei Jaume, las Huestes de Medina Yarca, la Orden de la Espada, Leales d'Aguiló, Cancerveros de Aragón, Compañia del Norte, Gala Placidia, Costumbres Medievales, Anima Ensis, Caballeros del Duero, Asociación Baira, que nos perdonen los ballesteros por ahora no recordar su nombre y los que faltan que seran añadidos a medida que nos acordemos o nos recuerden su asistencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Después de los efusivos saludos con todos nuestros amigos y compañeros y una vez ataviados e integrados en el evento procedimos a realizar las primeras actividades que la organización nos propuso, un torneo de esgrima medieval y un torneo de arqueros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2wopfcwSI/AAAAAAAAP8Q/jHzCnOuAeZ0/s1600/P1050224.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2wopfcwSI/AAAAAAAAP8Q/jHzCnOuAeZ0/s200/P1050224.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Jesús Jambrina&lt;/i&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Aunque los dos torneos se realizaban simultaneamente desde nuestra posición oiamos como golpeaban las espadas de los caballeros y como poco a poco por eliminación iban quedando menos participantes resultando ganador Jesús Jambrina del grupo aragonès de Fidelis Regi&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2wrPm-OTI/AAAAAAAAP8U/hqgGaz1lOtM/s1600/P1050202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2wrPm-OTI/AAAAAAAAP8U/hqgGaz1lOtM/s200/P1050202.jpg" width="133" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;i&gt;Jaume Montull&lt;/i&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;El torneo de arqueros fué muy disputado y hubo también gran cantidad de participantes al igual que en el torneo de esgrima. Aquí también se iba eliminando a los arqueros que no acertasen en los blancos propuestos pues el concurso era a base ir pasando rondas de tiro cada una con mayor dificultad que la anterior. Esta vez el ganador recayó en la figura de Jaume Montull del grupo catalán de ARCOFLIS, o sea en nosotros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalizado esto y despues de tomarnos unos vinos y unas cervezas procedimos a dar buena cuenta de la comida para coger fuerzas para la batalla de la tarde.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2xXQ3ZEVI/AAAAAAAAP8Y/UkMwc0-bcvs/s1600/P1050215.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2xXQ3ZEVI/AAAAAAAAP8Y/UkMwc0-bcvs/s200/P1050215.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2xbD1zdFI/AAAAAAAAP8c/D8IaCBCRdZ8/s1600/P1050234.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2xbD1zdFI/AAAAAAAAP8c/D8IaCBCRdZ8/s200/P1050234.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;La batalla se desarrollaba con el enfrentamiento de las órdenes militares calatravas y templarias contra todos los invasores que intentaban asediar una pequeña fortificación. Los atacantes empezaron la lucha disparando un cañon y los arqueros soltando sus mortíferas flechas para pasar a realizar un par de cargas cuerpo a cuerpo para al final ser vencidos por los defensores que aguantaron muy bien el embite y se defendieron con uñas y dientes causando gran mortandad entre sus enemigos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2x3FpkgpI/AAAAAAAAP8g/2ak6Y86tX_Y/s1600/P1050225.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/_4rmPMJfdfG4/TT2x3FpkgpI/AAAAAAAAP8g/2ak6Y86tX_Y/s200/P1050225.JPG" width="150" /&gt;&lt;/a&gt;Acabada la batalla el frío reinante empezó a hacer mella entre la hueste de ARCOFLIS pues algunos de nosotros saliamos recientemente de pasar gripe y las señoras ya empezaban a estar heladas y congeladas lo que provocó que para paliar daños mayores decidieramos dar por finalizada nuestra participación, recoder nuestras cosas, despedirnos de amigos, compañeros y anfitriones y regresar a nuestras casas o a la cama como tuvo que hacer más de uno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nos quedó hacer el desfile del domingo y ver las pinturas del castillo pero esto ya lo haremos en futuras ediciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde aquí dar las gracias a Los Calatravos y Mesnada de Alcañiz por su buen hacer, su acogida para con nosotros y felicitarles por su evento &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;Mas fotos del evento en:&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.com/Arcoflis/Alcaniz2011#"&gt;http://picasaweb.google.com/Arcoflis/Alcaniz2011#&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: center;"&gt;&lt;img height="327" src="http://www.jdiezarnal.com/castillodealcanizpinturagotica04.jpg" width="400" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3851767907816693174-566246658890844389?l=arcoflis.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://arcoflis.blogspot.com/feeds/566246658890844389/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/alcaniz-2011.html#comment-form' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/566246658890844389'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3851767907816693174/posts/default/566246658890844389'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://arcoflis.blogspot.com/2011/01/alcaniz-2011.html' title='ALCAÑIZ 2011'/><author><name>ARCOFLIS Arquería Medieval</name><uri>https://profiles.google.com/113525022102904342024</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='32' src='//lh4.googleusercontent.com/-EkzIWmedd30/AAAAAAAAAAI/AAAAAAAAR-k/Nk2aGNKgos4/s512-c/photo.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_m5PtR3n_FZk/TTBRRth6U_I/AAAAAAAAALU/lKehCYaTz0k/s72-c/calatravas+2011.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3851767907816693174.post-1560347138541690477</id><published>2011-01-21T01:34:00.003+01:00</published><updated>2011-12-23T02:10:34.929+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ARQUERÍA MEDIEVAL'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='HISTÒRIA MEDIEVAL'/><title type='text'>EL MARY ROSE Y SU APORTE A LA ARQUERÍA MEDIEVAL</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/WP_Mary_Rose_Anthony_Roll.jpg/300px-WP_Mary_Rose_Anthony_Roll.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img alt="WP Mary Rose Anthony Roll.jpg" border="0" height="148" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/WP_Mary_Rose_Anthony_Roll.jpg/300px-WP_Mary_Rose_Anthony_Roll.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; color: black; font-family: sans-serif; font-size: 10px; font-style: normal; line-height: 19px;"&gt;El&amp;nbsp;&lt;i&gt;Mary Rose&lt;/i&gt;&amp;nbsp;pintado por Anthony Roll&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;El Mary Rose era un hermoso buque y el único barco de guerra del siglo XVI rescatado del mar. Fué uno de&amp;nbsp;los buques más importantes de la marina inglesa y el navío favorito del rey. Gobernado por los mejores marinos de la época y dotado de un gran armamento de artillería fué uno de los buques insignes y la nave favorita del rey Enrique VIII Tudor de Inglaterra, se hundió durante la Batalla del Solent de 1545 delante de las costas de la ciudad de Portsmouth (Inglaterra) en acción de guerra que le enfrentaba a uno de los países potenciales del momento y enemigo histórico de este país, Francia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tan importantes como sus restos (la parte derecha del casco) son los más de 20.000 objetos encontrados en él. La investigación arqueológica que siguió a su descubrimineto en 1971 permitió conocer mejor el diseño y la construcción navales de la Inglaterra de la época Tudor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img alt="Domestic Utensils" height="60" src="http://www.maryrose.org/visit/images/visit_strip.jpg" width="400" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Mary Rose era un buque tipo nao construido en Portsmouth entre 1509 y 1511, que debe su nombre a la hermana más querida del rey, María, y al emblema de la dinastía Tudor, la rosa. El rey Enrique VIII, uno de los fundadores de la Real Armada Inglesa lo botó en 1511 &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recién llegado al trono Enrique VIII se embarcó en un ambicioso proyecto de ampliación de su fuerza naval. Los barcos de guerra y los cañones con los que iban armados, no sólo eran el máximo símbolo de poder y de riqueza del siglo XVI. Para el nuevo rey representaban una salvaguarda frente al enemigo tradicional de Inglaterra en aquellos tiempos, Francia, de invadir la isla por mar. El monarca fortificó la costa del sur y decidió aumentar la flota que había heredado, formada únicamente por cinco carracas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Mary Rose era una nao y hasta entonces, las naos habían sido meras naves mercantes adaptadas como barcos de guerra en caso de necesidad. Al principio se tuvo la idea de que el navío compartiera dos misiones, el de buque de guerra y el de buque de comercio para navegar a América, pero al final, tan solo fue utilizado para la misión militar, igual que el Peter Pomegrante y el Henry Grace à Dieu que se construyeron con fines estrictamente militares.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;FICHA TECNICA DEL MARY ROSE:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.phistoria.net//images/stories/historia/maryrose04.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="158" src="http://www.phistoria.net//images/stories/historia/maryrose04.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;- 45 metros de eslora x 11,7 metros de manga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Altura desde la quilla de 32,06 metros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Desplazaba 500 toneladas en el año de su inauguración y 700 toneladas en 1536.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- 78 cañones iniciales, aumentado a 91 en 1536.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Capacidad para 200 marinos, 185 soldados y 30 artilleros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Línea de agua: 38,05 metros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Calado: 4,60 mts&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde su construcción y hasta la llegada de esta conocida batalla naval, el Mary Rose llegó a considerarse como uno de los buques de guerra más temibles de Europa.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.maryrose.org/ship/armimages/gunrack.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img alt="Bronze guns in the museum" border="0" height="200" src="http://www.maryrose.org/ship/armimages/gunrack.jpg" width="92" /&gt;&lt;/a&gt;Los navíos de la nueva flota inglesa también fueron de los primeros en disparar lateralmente y en combatir a corta distancia. El Mary Rose llevaba en sus entrañas muchos cañones fundidos en bronce de gran peso para largo alcance y otros fundidos en hierro contra personal con lo que podía atacar disparando sus 78 cañones, colocarse al lado del barco enemigo, y, tras una lluvia de flechas y cal viva, permitir a los soldados abordarlo y capturarlo en una lucha cuerpo a cuerpo. Construido con tablazón a tope (cantos con cantos), su dimensión era más grande que los buques que hasta entonces se habían planificado, ya que por entonces los buques adoptaban una nueva forma, pero era también mucho más pequeño que el Henry grace à Dieu ( 500 toneladas frente a 1.500), lo que le hacía también más rápido. Desde su botadura fue el buque insignia de la armada inglesa casi siempre que estuvo activo participado en diversas batallas navales en Italia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su fama temible vino a partir del 10 de agosto de 1512 al ser comandada por el almirante inglés, Sir Edward Howard, cuando encabezó como buque insignia de otros 50 navíos ingleses ante el conflicto militar contra Francia en Brest (Bretaña). Entonces, el Mary Rose atacó al famoso navío francés del almirante Ren de Clermont, el Marie de la Cordilière posicionándose, en una muy buena situación, acabando por hundirla tras haber destrozado el buque con sus cañones, sembrando así una reputación temible ante las diferentes marinas europeas. Aunque la batalla se saldó a favor de los ingleses, el Mery Rose resultó dañado y tuvo que regresar a puerto. Tras su regreso a casa, el Mary Rose fue integrado al Alto Almirantazgo inglés, encabezado por el Primer Almirante de Enrique VIII, Sir Thomas Howard, de los duques de Howard, una de las familias más importantes de la nobleza del país. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Durante la década de 1530, los grandes barcos de la flota se reformaron y rearmaron para mejorar su maniobrabilidad y capacidad de fuego. Entre 1528 y 1536 el Ma
