- 28, 29 I 30 DE JUNY 2013 -
Seguint de nou el nostre calendari medieval, aquesta vegada el compromís el teniem a Montanyana, població aragonesa de la província de Osca, desconeguda per a nosaltres doncs mai ens hi havíem desplaçatPera conèixer una mica més la població us deixem aquest article de premsa:
La vila de Montanyana
Article extret de:'' Periodico Alt Aragó'' Fco Castillón Cortada, 31 Gen 1999
Montanyana, de topònim romà, vila Montaniana, igual que ho són els pobles de Alcanadre: Omtiniana (Ontinyena), Sexenia (Sijena), Sénia (Seine), Sariniana (Sarinyena) ... és una població situada a 616 metres d'altitud , actualment deshabitada. A mà dreta de la Noguera Ribagorçana, i envoltada per la serra de Llera (1.037 metres), Pallaroa de Giró (887 metres), Almunia (1.020 metres), Treserra i Giribeta.
El seu casc urbà, travessat pels barrancs de Sant Joan i Sant Miquel, formen el torrent de Montanyana i Vallfora. El mas, amb els seus edificis voltats i carrers tenentes, resulta un paradigmàtic poble medieval. Aquest conjunt urbà està declarat Monument Historicoartístic pels seus tres esglésies romàniques, dos castells, pont romà, una quarta església destruïda, els capitells poden contemplar en el que fos Ajuntament. El poble emmurallat conserva un porta amb arc de mig punt i dues torrasses al peu del castell de la Mora.El municipi va tenir nuclis urbans en Colls, Coll de Clúa, Pobleta de Montanyana, el mes de Coscolla, Espluga de Colls, la Mora, Torrebaró i el Pont de Montanyana, que a 528 metres d'altitud, nascut al costat d'un pont medieval, va venir a ser la capital del municipi de l'any 1950. L'any 1575 el lloc de Montanyana i el Pont de Montanyana, dels quals té un consell i termes, estan situats amb els seus termes dins del Comtat de Ribagorça, confrenta amb Viacamp i Llitera, amb Giró i Claravalls i Puyfell. La torre i castell de Montanyana està situada dins del Comtat, confrenta amb església parroquial.
EL CASTELL DE MONTANYANA
Va formar part de la línia fronterera del Comtat de Ribagorça, juntament amb la fortalesa de Portaspana (port d'Espanya), Laguarres, Lascuarre, Castigaleu, Monesma. La primera cita documental relacionada amb el castell de Montanyana arrenca del 916. El Cartulari d'Alaó esmenta durant el mes de novembre de 987 que Viatero i la seva dona Manes donaven al cenobi una terra al castell de Montanyana, el mes de gener de 988 el prevere Baró lliurava Atón l'alou que posseïa a Montanyana; l'any 1006 la vila de Montanyana va ser motiu de devastació, sent alliberada pel comte Ramon IV de Pallars Jussà (975-1047). L'any 1007 va arribar per terres ribagorçanes Ad del Melik sembrant la desolació. L'any 1018 Sanç III el Major (1004-1035), per assegurar la defensa de Ribagorça, conqueria el castell de Montanyana entre els mesos de desembre-gener, establint una xarxa de fortaleses com a frontera cristiana. L'any 1021 el bisbe de Roda, Borrell (1017-1019), consagrava l'església de Sant Martí de Montañana (Cartulari d'Alaó), de la qual parlaré en pròxima col · laboració. Amb motiu del matrimoni d'Arnau Mir de Tost i Arsenda de Fluvià lliurar aquest castell al seu fill. L'any 1053, Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098) pactava amb Arnau Mir de Tost rebent la fortalesa, a més de les de Mur i Llimiana, a canvi d'una forta quantitat d'or.
L'any 1053 el fort va passar a poder del llinatge d'Arnau Mir de Tost i el seu nét Ramon de Pallars-Jussà. L'any 1077 Suñer Ramon lliurar els castells de Montanyana i Castisent al seu germà Ramon V i la seva cunyada València de Tost. Una altra família que va tenir en feu el castell va ser les dels Montanyana, que s'inicia amb Bertran Atón (1055). L'any 1098 el comte Pere Ramon I de Pallars-Jussà (1058-1112) i Sicarda, la seva esposa, i fill, Roger, rebien el castell per a la seva repoblació. Pere, senyor de Laguarres i fill de Bertran Atón de Montanyana, va tenir el castell en feu estès per Monesma, Cstigaleu, Claravalls, Roda, Lascuarre, Montsó, Almenar, Suchs i Raimat. L'any 1171 va ser lliurat pel Comte Arnau Mir de Tost (1113-1174) a la Comtessa Ermengarda, a més d'Areny, Castigaleu i Castisent. I el mateix Comte donava com a dot a la seva esposa Oria d'Entença (1145-1178) el castell de Montanyana. El Rei Alfons II d'Aragó (1162-1196) s'annexionava la vila de Montanyana a la Corona (any 1190).
Jaume I d'Aragó (1213-1276) concedia el privilegi d'exempció de tot tribut o impost, llevat host i cavalcada. El dia 6 març 1299, Acardo de Mur prestava homenatge pel feu de Montanyana. Finalment, l'any 1322, el Comtat de Montanyana va passar a dependre del Comtat de Ribagorça quan la restauració efectuada per Jaume II d'Aragó (1291 -! 326) a favor del seu fillastre Pere).
L'històric castell de Montanyana es troba ubicat a la part alta del poble, a la vora del precipici, i consisteix actualment en una torre cilíndrica gairebé derruïda. Es tracta d'un impressionant exemplar de planta circular amb quatre pisos i sageteres, amb un diàmetre de nou metres; seus murs un gruix de 92, i una alçada de dotze metres. És una obra del segle XI. La seva missió, a part de ser centre del Senyoriu de Montanyana, vigilar els camins del Ribagorça.
PRIVILEGIS REIALS DE MONTANYANA
1. - Tenir notari real.
El dia 19 de febrer de 1247 el rei Jaume I d'Aragó expedia el següent document, que tradueixo i resumeixo: Sigui de tots conegut que Ens, Jaume, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó (...) concedemeos a Bernardo de Montrebei de casa règia, com a notari de la nostra Vila de Montanyana, concedim als homes de la mateixa Vila que l'esmentat notari de la mateixa (...). Ens va ser exposat pels seus homes la concessió que el notari rep els juraments per exercir el bé.
2. - Ratificació del notari.
Jaume II d'Aragó ratificava aquest privilegi (...) concedim a la nostra Vila de Montanyana pugui tenir notari real, que rebi els juraments i no s'hi oposi molèstia, injúria o càrrega (...) enviem als procuradors, bailíos, vicaris i oficials, presents i futurs, que no impedeixen el poder instal · lar notari, segons antiga tradició de la Vila (...). Donat a Osca, VII idus iunii.
3. - Els veïns de Montanyana, francs, lliures i immunes.
El dia 27 de desembre del 1277, Pere III d'Aragó, per la gràcia de Déu, vist el privilegi concedit per Jaume I als homes de Montanyana de franquícia i immunitat i que deia: Ens Jaime (...) a tendint que els nostres fidels homes de Montanyana estan gravats amb moltes càrregues, volem suavitzar de tota pacería, peita, servei, demanda i dret (...) Us fem francs, lliures i immunes per sempre, de manera que no tingueu de respondre a qualsevol que no sigui Ens, en host i cavalcada, però heu lliurar dos-cents sous jaqueses de cens per mitjà del nostre batlle per Sant Miquel de setembre (...). Donat a Tarragona, nonis madii anno MCC tricessimo desè. La ratificació de Pere II va ser donada a València, VI kalendas ianuraii.
4. - Deure d'atendre a l'exèrcit reial.
El dia 5 de maig de 1286, el rei Pere II d'Aragó declarava (...) Sigui de tots conegut que una part de la vila de Montanyana Ens va ser sol · licitat a Ens (...) la confirmació del privilegi concedit per Pere, Comte de Pallars, a Guillem de Montanyana, batlle del dit lloc (...) donat pel rei Jaume, el nostre pare, sobre l'alimentació dels homes de Montanyana quan els pertanyés acudir a l'exèrcit real (...). Donada a Saragossa, nonis madii.
5. - Ratificació de la immunitat i llibertat.
El dia 9 d'abril de 1302, Jaume II d'Aragó es dirigia (...) als meus estimats col · lectors dels sopars de Ribagorça i Pallars (...) recordant el privilegi del nostre Pare Pere (...) a la vila de Montanyana, que sigui franca, lliure i immune de tota peita, servei, demanda, homenatge. Donat a Lleida.
Feta aquesta breu presentació de la localitat i seguint la crònica de l'esdeveniment dir que arribàrem a Montanyana el divendres per la tarda amb la novetat que aquesta vegada feia sol i calor del que en vam gaudir tots els dies lluny del vent i de les interminables pluges d'esdeveniments anteriors. Sol, calor i nits clares, ideal.
Els nostres companys, per proximitat al lloc, ja havien arribat i tot just acabaven de descarregar la furgona quan vam arribar. Així ARCOFLIS saludà de nou als amics de A.C.H.A. organitzadors del esdeveniment, als Feudorum Domini i als Calatravos de Alcanyis que completaven la llista de participants.
La primera impressió al veure Montanyana es certament la de tornar enrere en el temps. Els seus carrers empedrats, costeruts i estrets i les seves cases de pedra et traslladen sens dubte a una altra època molt més llunyana en el temps. La segona impressió va ser quan per aquests carrers empedrats i costeruts i amb una calor de justícia vam haver de transportar tot el material que hauríem que fer servir pel fi de setmana.
Una vegada fet i amb un gran esforç muntarem els pavellons i les tendes normandes quasi ja a les fosques doncs la nit se'ns venia a sobre. Una vegada tot fet i al seu lloc soparem sota el tendal del campament i a l'abric d'un cel estrellat en una nit magnifica que feu que la vetllada s'allargués com sempre es habitual entre xerrades i begudes fredes.
Al dia següent ens llevàrem prou matí primer per gaudir del paisatge a primeres hores del dia i segon per a degustar l'esmorzar que ens havia preparat la senyora Mary, una dona del poble a qui se li encarregà de cuinar-nos i fer-nos tots els àpats. De la senyora Mary destacar que es una gran cuinera, molt treballadora i valenta doncs fins i tot, a la seva edat, s'atrevia a pujar-nos el menjar al campament malgrat l'enorme calor i aquells empinats i pedregosos carrers. Dir també que ens va tractar de meravella i ens va fer uns plats boníssims.
Desprès d'esmorzar pujàrem al campament per a preparar l'exposició d'armament i muntar la capella dins d'un pavelló que vam situar en un dels revolts del camí que anava des del poble fins a l'església parroquial de Santa Maria de Baldós, aixecada entre finals del segle XII i principis del XIII, situada al punt més alt de la població quedant el campament a mig camí entre l'església i el poble.
Ja a l'hora de dinar la senyora Mary ja o tenia tot preparat. Puja el menjar al campament i ràpidament o disposà tot per a fer un àpat excel·lent. Desprès de dinar, amb la intensa calor que feia, mentre uns feien una petita dormideta a l'ombra, d'altres van aprofitar per a baixar al riu a prendre un bany i refrescar-se abans de continuar amb les activitats previstes a la tarda.
A la tarda seguirem amb les mateixes activitats del matí que completàrem amb un "vestir al cavaller", mot que ja hem explicat moltes vegades en anteriors entrades, i que consisteix en vestir una persona des de res fins arribar a vestir-lo de cavaller medieval a punt d'entrar en batalla explicant cada peça de roba que es posa, el seu funcionament i finalitat així com de totes les armes que podia dur a la batalla.
També férem demostracions de lluita medieval on es podien veure les aplicacions pràctiques de tot el que s'explicava de armament i vestuari i en aquests moments vam entrar a participar els arquers que juntament amb uns quants cavallers vam simular una batalla recreant el moment en que els arquers llencen les seves fletxes sobre l'enemic que es protegia, molt junts, darrere els seus escuts intentant que cap fletxa els toques cosa que mai aconsegueixen doncs la perícia i punteria dels arquers o fan sempre impossible.
El públic assistent va poder veure com recreàrem la batalla i els moviments que en ella es desenvolupen com per exemple els precisos moviments que feien en el bàndol dels arquers on els soldats que protegien els arquers a una ordre rebuda baixaven els seus escuts per al seu darrere aixecar-se els arquers que deixaven anar una o dues fletxes i s'acotaven de nou per a tornar a ser protegits per els escuts dels seus companys soldats. Tot plegat una bona coreografia de batalla per protegir als arquers dels llançaments de llances i fletxes dels enemics.
Una vegada llest el campament i en funcionament reprenguérem les activitats habituals durant tot el matí fins que va arribar l'hora de fer una excursió guiada per el poble i els seus monuments començant per l'església de Santa Maria de Baldós on al seu interior vam poder admirar els seus frescos i per el assistents que es va concentrar dintre vam fer un altre "vestir al cavaller" en un marc tant incomparable com era sota l'absis de l'església.
L'església parroquial de Santa Maria de Baldós se situa en el punt més alt de la població, component originalment amb el seu castell un binomi a l'estil dels primitius conjunts religiosos-militars que es reparteixen la geografia alt aragonesa, com els de Samitier, Mur de Roda , Fantova, El Món de Perarrúa, etcètera).Els orígens de l'actual construcció caldria remuntar a una primitiva església sota l'advocació de Sant Martí i Sant Ponç la consagració està documentada l'any 1026. Sobre ella, i sense que res quedi de l'anterior, va ser aixecada ja entre finals del segle XII i principis del XIII l'edifici que en l'actualitat podem admirar.
Concebuda com un temple de nau única coberta amb volta de canó apuntada i rematada pel seu corresponent absis semicircular, en una segona fase li serien afegides les dues capelles laterals que, en l'actualitat, la confereixen el seu present aparença de creu llatina.
Precisament sobre la capella lateral sud s'alça la seva monumental torre campanar, el cos baix sembla contemporani a la resta de la fàbrica però que, ja en els segles del gòtic, li serien afegits els tres cossos superiors marcats per línies d'imposta a força d'arquets trilobulats entre els quals, s'obren buits de campana ogivals.
Sense cap dubte, la peça més rellevant del temple és la seva portada principal, orientada al sud sota una cornisa d'arquets cecs d'inspiració llombarda interrompuda bruscament per una fornícula o finestral cec afegit posteriorment. Protegida per un guardapols animat per puntes de diamant, desplega el portal 5 arquivoltes de mig punt de doble esqueixada que descansen en columnes acodilladas de prominent basa i capitells historiats.
El programa iconogràfic dels capitells sembla pretendre confrontar la idea de Pecat i la de Redempció. D'esquerra a dreta, comença la "narratio" amb un mascaró trifacial que al · ludiria a la Trinitat. Després d'ell, se succeeix en diversos capitells el cicle del Pecat Original i l'Expulsió del Paradís d'Adam i Eva.
A continuació es reconeixen diverses al · legories dels pecats capitals, entre ells, l'avarícia personificada per un avar aguaitat per quatre dimonis de naturalesa zoomorfa i, ja en la queixal oposada, dues feres devorant a una dona en clara al · lusió al pecat de la luxúria.
portada mitjançant els episodis del Sacrifici d'Isaac, l'Anunciació a la Mare de Déu per part de l'Arcàngel Sant Gabriel i, finalment, el "Noli em Tangere ".
En els voltants de l'església, gairebé actuant com una avantsala de la mateixa, es conserven les restes de la coneguda com "Abadia", un enigmàtic edifici de finals del segle XV i principis del XVI dotat d'arcs de mig punt, blasons i estades voltades la finalitat no ha pogut definir de manera categòrica.
Una vegada fora de la mateixa i sota la batuta de Javi, el guia de Montanyana, vam anant fent una petita ruta per el poble que ens duria a admirar de nou el paisatge, els carrers i cases de pedra, passant per el fantàstic i meravellós pont medieval a sobre la llera del barranc de Sant Joan, afluent del Noguera Ribagorçana, fins arribar a l'església de Sant Joan. 
De l'església de Sant Joan destacarem la presència d'ordres militars, concretament, amb el domini que van exercir sobre el lloc els cavallers Hospitalaris de Sant Joan a la fi del segle XII, dates en què podria datar la construcció del temple. Consta d'una única nau coberta amb volta de canó rematada en un absis semicircular solucionat mitjançant un tancament en quart d'esfera. És la façana dels peus la que concentra el major interès del conjunt, presentant una interessant portada principal sota un noble finestral espitllerat de doble esqueixada i una altiva espadanya de triple buit de campanes rematada en pinyó triangular. Al costat sud, s'obre una segona portada romànica de gran senzillesa.
Centrant-nos en la portada occidental, consta de quatre arquivoltes que descansen sobre una imposta correguda decorada amb motius vegetals sota els quals, les columnes acodillades rematen en interessants capitells figurats. Molt cridaners resulten també els ingenus motius decoratius tallats en les arestes de les pilastres de la portada, reconeixent caparrons humans i senzilles fórmules vegetals.
Els capitells, tots ells historiats, representen, al costat esquerre segons l'espectador, una cerimònia en la qual un oficiant apareix flanquejat per dos acòlits portant respectivament un ciri i un encenser. Al seu costat, una escena de difícil interpretació i, finalment, a la queixal, un lleó andrófag germà bessó de l'existent a l'església de Nostra Senyora de Valdós. que fou també els seus frescos.
Al costat oposat, comença la narració en la queixal amb l'episodi del Baptisme de Crist per Sant Joan Baptista (titular del temple) en aigües del riu Jordà. A continuació, una nova representació de caràcter cerimonial en què un oficiant abillat amb vestidures litúrgics alça els braços al cel en posició orant i, per fi, en el darrer capitell, una escena sobre la qual s'han donat diferents versions, sent la més plausible la que la identifica com la Degollació del Baptista.
Sobre les tres dovelles clau de l'arquivolta interior de la portada es conserva, en color blanc, una representació de la creu de Jerusalem flanquejada per sendes mitges llunes, el que ve a corroborar el patrocini del temple per part de l'orde militar santjoanista. Finalment, convé fer esment també a les restes de pintures murals apareguts a l'interior de l'església en el transcurs del seu recent restauració, podent ser datades, malgrat la seva aparent primitivisme, ja en els anys finals del gòtic.Després d'aquesta intensa visita guiada vam dinar de nou a casa de la senyora Mary amb la seva família i amics per tot seguit desmuntar el campament, carregar de nou els estris en els vehicles, acomiadar-se efusivament dels nostres companys i retornar a casa amb el bon regust dels dies viscuts a Montanyana.
Des de ARCOFLIS el nostre agraïment a la senyora Mary per tractar-nos tant bé, cuinar i cedir-nos casa seva i als habitants del poble que ens feien sentir com a casa i que ens donaven aigua en el moments de més intens calor. Gracies a tots.
Més fotos de l'esdeveniment a:
