31 de març 2014

SOS DEL REY CATÓLICO 2014

21, 22 I 23 DE MARÇ DE 2014

La segona sortida medieval de l'any era totalment desconeguda per a nosaltres doncs debutàvem en una nova població, Sos del Rei Catòlic, a la província de Saragossa

Sos del Rei Catòlic es una població que guarda encara la seva història medieval. L'any 1452, en plena Guerra de Navarra, la reina Joana Enríquez es va desplaçar a la llavors anomenada "Sos" solament, on va donar a llum a l'infant Ferran que després es convertiria en Ferran el Catòlic.
Aquest naixement va afegir al nom de la vila la continuació de "del Rei Catòlic" al nom de la població.

Tot el seu casc històric està molt ben conservat i el poble està declarat Conjunt Històric Artístic i Bé de Interès Cultural l'any 1968. L'excepcional conservació del seu casc urbà fa que un passeig per aquesta localitat es converteixi en un viatge al passat on destaquen les muralles, les seves esglésies, la Plaça de la Vila i el Palau dels Sada, on va néixer Ferran el Catòlic l'any 1452.

Disposa també d'un parador nacional de molt alta consideració.

Vam ser convidats pels nostres companys de Almogàvers de Saragossa a qui donem les gracies ja que ens van tractar de luxe en tot moment.

Entre els molts actes de l'esdeveniment figurava el del naixement del aleshores príncep Ferran molt celebrat pels vilatans que en gran nombre ompliren els carrers i places on s'anava representant la historia.

Es compta que la reina Joana estava en terres navarreses quan va sentir el part proper. Ella volia que el seu fill veies la llum dins el territori de Aragó, per tant, amb l'estat en el que estava fou a parar a la primera població aragonesa que tenia més prop i que va ser la vila de Sos.

També dins dels actes hi va haver campament medieval, demostració de tir amb arc, del que ens en varem encarregar nosaltres, tir de ascona, a càrrec dels almogàvers, cuina medieval, desfilades, música i moltes coses més.



El dissabte per la tarda es dugué a terme la recreació d'una batalla on el públic va gaudir dallo més.




El diumenge ja amb tot carregat retornarem a casa nostra, cansats però contents d'haver viscut unes bones jornades medievals i des d'aquí aprofitem per a donar les gracies als Almogàvers de Saragossa pel seu bon fer amb nosaltres i per totes les atencions rebudes.


Més fotos de l'esdeveniment a:


10 de març 2014

ROBERT HARDY: MOLT MÉS QUE LA MAGIA DE HARRY POTTER

Timoteu Sydney Robert Hardy va néixer a Cheltenham, Anglaterra, el 29 d'octubre de 1925 fill de Jocelyn i Henry Harrison Hardy. Va estudiar a l'Escola de Rugby, el Magdalen College d'Oxford.

Robert Hardy és un dels actors més talentosos de la Gran Bretanya conegut per
milions d'interpretacions magistrals com ara la de Winston Churchill en "Els anys del desert"(1981), Siegfried Farnon en "Totes les criatures grans i petites", Cornelius Fudge, ministre de màgia a les pel·lícules de Harry Potter i molts més personatges de la talla de Sherlock Holmes entre altres.

La majoria de gent el coneix pels seus papers en la pantalla que li han donat gran popularitat, però, pot ser una sorpresa saber que és també un expert acadèmic, conservacionista i persona de gran prestigi en l'arc llarg o longbow.

Des de fa alguns anys és fiduciari del Fons Mundial per a la Vida Salvatge, que estava discutint sobre la moderació i l'equilibri d'una societat urbana en expansió en el camp i la vida salvatge molt abans que tot això estigues de moda.

Robert Hardy va ser, durant 11 anys, administrador de l'Armeria Reial a la HM Torre de Londres. Després es va posar en mans de fideïcomissaris designats pel Parlament que ha estat membre de la Junta on és també administrador Fiduciari del Mary Rose Trust, de la qual ha estat consultor des de 1979. Això li ha permès una oportunitat única per estudiar de primera mà l'arma que és el tema del seu primer llibre, publicat el 1976, "Longbow, a Social and Military History" (L'arc llarg, una història social i militar).

De fet, va ser la primera edició de Longbow que pel seu coneixement especialitzat va captar l'atenció de la Dra. Margaret Rule, directora d'Arqueologia del Mary Rose Trust, que va dirigir, el 1982, el projecte d'excavació i aixecament del vaixell de guerra Mary Rose, quan el primer arc llarg va ser recuperat de les restes del naufragi del vaixell de guerra d'Enric VIII.(Vegeu el Mary Rose en entrades anteriors en aquest bloc).

El segon llibre sobre arcs és una seqüela de l'anterior que porta el nom de "The Great Warbow" (El gran arc de guerra), amb Matthew Strickland que és un estudi en el focus més a prop, el seu ús tàctic i estratègic des d'abans de la batalla d'Hastings en el Mary Rose de mitjans del segle XVI.

Sobre el llibre "Longbow, a Social and Military History" dir que és un llibre meravellosament fàcil de llegir, ricament il·lustrat i ple de detalls fascinants. Segons afirma el mateix Robert Hardy "Mai ha estat fora d'impressió durant 30 anys. Els meus editors ni jo o podem creure donat que és un llibre d'enfocament estret i tècnic."

En una entrevista va quedar clar que el seu entusiasme era anterior a la seva carrera com a actor. Hi havia jugat a arcs i fletxes durant la seva infància Shropshire: "Vaig fer servir una cosa que vaig retallar de la cobertura, amb un tros de corda i una branqueta raonablement recta. Afortunadament mai he fet cap mal, però al poble l'ull d'un nen va ser tocat amb només un arc com a tanca. És bastant letal".

"Tenia uns sis o set anys quan, a casa, a l'àtic, em vaig trobar amb dos arcs llargs. Però en aquell moment jo estava massa feble per fer alguna cosa amb ells. Jo diria que eren de finals del segle XVIII i que estaven secs com ossos. Quan vaig ser prou fort per a posar-hi una corda en ells i tractar de tensar-los els vaig trencar tots dos".

"No hi havia cap tir amb arc a l'escola, almenys no que jo vaig trobar, així que hi havia un gran buit quan no vaig tocar un arc. Després, en la guerra que vaig sortir i ser entrenat a Texas on estava en un molt petit .. .. grup que van ser seleccionats com a pilots de combat putatius. Era increïble que vull dir, em va treure d'Anglaterra amb les seves privacions durant la guerra i no hi havia sucre, xocolata, crema, mantega - ridícul".

"Una de les coses que van fer en l'entrenament va ser posar arcs llargs a les nostres mans, perquè ens ensenyi l'objectiu fos i permetent la compensació de vent i aquest tipus de coses. Eren la versió americana, que és una espècie d'arc pla. És una arma molt eficient, i em vaig emportar a ella com peix a l'aigua vaig seguir tornant a preguntar si podia fer alguna cosa més i va dir: No - ho fa el reconeixement d'aeronaus".

A partir d'aquest moment el seu interès aprofundeix a poc a poc. Es convertiria en un membre de la Societat de Longbow britànica (formada en 1951), i mentre persegueix la seva carrera com a actor, passa deu anys en la investigació abans de publicar el seu llibre sobre l'arc llarg en 1976. Sovint s'ha informat també que ell va desenvolupar el seu interès en la guerra medieval després del seu paper com a Henry V en una producció teatral de l'obra de Shakespeare.

Tres anys més tard, els descobriments dramàtics en un lloc del naufragi al Solent donarien per a una nova edició. Un dia del 1979, un arc llarg va ser trobat dins del nucli del gran vaixell d'Enric VIII el Mary Rose, enfonsat en 1545. Des de fa alguns anys el pacient treball d'exploració de les restes del naufragi havia estat passant sota la inspirada direcció de l'arqueòloga marina Dra. Margaret Rule.



"El seu escriptori estava ple de volums en la fabricació de cordes, cadenes, cables, màstils, etc. sobre la construcció naval de l'època Tudor. Havia d'estar a l'aguait de tot això perquè estaven recorrent la nau sota l'aigua, abans que se l'emportessin, i ella havia d'identificar les coses mentre nedava per sota. Així que ella realment va estudiar com un dimoni i entre els llibres que llegia hi figurava el meu llibre de 1976".

"Un dia, el cap de bussejadors va sorgir portant un gran pal llarg i Margaret va dir: Déu meu, és un arc llarg. Ràpidament va calcular que sigui un dels 240 que s'esmenten en les llistes de càrrega del Mary Rose, al Anthony Roll, a la Biblioteca de Pepys en Magdalene College, Cambridge".

"Es tracta d'un catàleg de tots els vaixells del rei de l'època i del que porten: quants homes, quantes armes, quants arcs, etc. Quan ella va dir que era un longbow es va inclinar sobre la seva espatlla i va dir: " Crec que és només una pica, ja saps, és molt gran". "Després va dir: " Bé, ara, espera un minut, hi ha un llibre ". Va treure el volum del meu llibre i va dir: "Aquest home, Robert Hardy, l'hem de conseguir a ell". Va sonar el telèfon i jo estava absolutament fora de mi de l'emoció".


"Gairebé no hi ha arcs de la veritablement antics doncs mai havien pogut ser autenticats abans que des del llit
sorrejat i fosc del Solent van veure la llum un total de 138 arcs. Una troballa extraordinària. Els arcs, en general, van ser trobats en bon estat, miraculosament, i van ser portats a les sales de treball del Mary Rose Trust. Vaig ser un de l'equip de tres convidats a conservar i examinar les armes. Els meus col·legues van ser Peter Pratt, professor de física del vidre i expert en la tensió i el comportament dels materials sota tensió. El tercer membre del nostre petit grup era l'únic professor de ciència de la fusta, em sembla, que ha existit. Crec que no va ser substituït quan es va retirar. John Levy era el seu nom, al Col·legi Imperial de Ciència i Tecnologia, i ens vam ajuntar perquè tot el que havíem conegut en un simposi a la Universitat de Reading, de nou a principis dels 70, i que es va oposar a la forma en què la gent estava subestimant les habilitats dels nostres avantpassats. Hi Havia una sensació general que els nostres avantpassats de tornada en els segles XIII i XIV estaven coberts de pèl i arrossegaven els seus artells per terra".

Investigacions meticuloses de l'equip van ajudar a revelar quan experiència havia suposat l'evolució de l'arc de teix de fusta que era l'arma de guerra que tot ho conqueria per Anglaterra com es demostra a Crécy i Agincourt. L'instrument devastador va permetre als arquers llençar deu fletxes per minut a una distància de fins a 300 metres, fins i tot, arribar a penetrar una armadura de metall. La tempesta de fletxes que va caure a Agincourt va deixar la xifra de 10.000 morts francesos, caiguts al camp o massacrats poc després; increïblement les pèrdues a angleses van ser d'uns pocs centenars a tot estirar.

Abans de llegir el llibre de Robert Hardy hom pot ingènuament imaginar que per fer els seus grans arcs de guerra, els artesans anglesos simplement seleccionen branques robustes de teix d'un bosc verd proper. De fet, es selecciona la fusta del tronc i es treballa amb extraordinària cura, des del límit entre l'albura i el duramen. L'arbre també havia de ser important doncs havia d'haver crescut recte i tenir almenys 100 anys d'antiguitat. D'un registre es podrien treure només quatre o cinc arcs.

El registre es talla en parts, com una llesca de pastís o com els formatgets del Trivial, d'extrems roms. A la part exterior trobem l'albura que és la fusta més coneguda per resistir la tensió. I el que hi ha al costat d'ella és el duramen, que és totalment diferent de color. La saba (albura) és una espècie de color llimona i el cor va de marró a marró fosc, i que és la fusta més coneguda per resistir la compressió (duramen). Així s'obté un bon laminat de l'arbre. Però el teix havia de tenir altres atributs. Els millors arbres no van sortir dels verds boscos anglesos, en absolut, van venir d'Europa, dels boscos en llocs com Espanya, Àustria, Itàlia i Polònia, on els estius i els hiverns més severs fan que els arbres creixen més lentament i fins i tot lluiten per la seva supervivència que fa que desenvolupin una capacitat de recuperació especial. No creure-ho això, però ara és absolutament provat que importem tants milions de vares que les graderies de teix només ara estan començant a recuperar tots aquests centenars d'anys més tard.

Pel que fa als arquers, l'equip de Mary Rose ha demostrat fefaentment que el longbow anglès tenia un poderós 100-180 lliures de potència, el que requereix homes d'excepcional força per tensar les cordes. Jo vaig dir en la primera edició que, al meu entendre, l'arc llarg usat en batalles com Crécy, Poitiers i Agincourt - el meu instint em va dir que per ser eficaç, ha de tenir una resistència d'una cosa així com 140 a 150 lliures de potència. Vaig descobrir que hi havia un famós caçador americà anomenat Howard Hill, que caçava caça major als Estats Units i se'n va anar a l'Àfrica i va caçar un elefant amb un arc llarg. El seu arc de caça favorit era de 172 lliures de potència, que està més enllà de la capacitat de la majoria de la gent. Molts experts havien considerat aquests valors de potència com inversemblants. Però la investigació de les potències dels arcs del Mary Rose va demostrar la teoria de Hardy. D'altra banda, els esquelets dels arquers que es troben en el casc eren d'homes forts, no necessàriament alts però si amb massives desviacions dels ossos, degut segurament al seu ofici.

Pel que sembla només a través d'una llarga pràctica es podien dominar aquests formidables arcs. I la pràctica era una obligació per a tots els anglesos. En proclamació real La Taxa d'Armes (1.252) i l'Estatut de Winchester (1.285) eren dos textos legals que obligaven al continu entrenament en el noble art de l'arqueria a tot mascle major de set anys que en un dissabte o festa quan estiguessin lliures del seu treball darrere de totes les esglésies de tots els pobles del país. Així o demostren les marques d'esgarrapades a la maçoneria de moltes esglésies parroquials que mostren com els homes solien esmolar allí les seves fletxes. Són en general a la base de pilars de pedra on podien arribar-hi fàcilment, generalment al porxo on podien seure tranquil·lament i treballar fora.

Robert Hardy va parlar amb entusiasme d'AJ. Stirland, la consultora patològica del Mary Rose, que estudià l'evidència arqueològica i esquelètica dels morts per donar una idea dels homes que van servir a la nau, a partir de la seva edat i alçada per a la seva dieta i la condició física. El treball va consistir en l'estudi detallat de les restes macabres, algunes de les quals mostraven distorsions a les espatlles que poden ser el resultat de treballar amb arcs pesats.

L'arc llarg segueix sent una passió per Robert Hardy. Continua donant xerrades sobre el tema i es manté al corrent de les últimes investigacions. Fa molt poc és compli el 40 aniversari de la primera immersió al lloc del naufragi del Mary Rose, i la seva emoció per les revelacions de la nau roman incòlume. Com escriu en "Longbow", "La troballa d'aquest primer arc, a través de la superfície del Solent, va ser per a mi tan màgic com l'aparició d'Excalibur".
Entre altres coses Robert Hardy era un amic proper de l'actor Richard Burton, a qui va conèixer a la Universitat d'Oxford. La seva actuació de veu com Robin Hood en Tale Spinners per a nens, un LP de la dècada de 1960, és considerada una de les millors interpretacions de Robin Hood. La seva veu era també la veu de D' Artagnan en Els tres mosqueters, i de Frédéric Chopin, a La història de Chopin.
Va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) el 1981 amb honors de la reina i un Doctorat Honoris Causa en Lletres per la Universitat de Reading el 1990. Va ser Mestre Bowyer 1990 - 1992, els seus interessos inclouen tir amb arc i equitació. És membre de la Reial Societat i el Toxophilite Longbow club britànic.







03 de març 2014

TEROL 2014, LES NOCES D'ISABEL DE SEGURA

21, 22 I 23 DE FEBRER DE 2014

Doncs comencem l'any 2014 de manera medieval amb una visita a Terol amb motiu d'una nova edició de Les Noces de'Isabel de Segura on tantes vegades hi hem participat.

Destacar l'enorme gentada que en tot moment hi havia pels carrers de la ciutat visitant el mercat, els museus, gaudint de la gastronomia o fent d'espectadors en els molts actes que a continu es fan per arreu dels carrers

Parlar en aquestes alçades de l'esdeveniment, quan hem publicat altres entrades en aquest bloc amb informació sobre Terol, fora molt repetitiu, per tant us deixarem amb les nostres imatges per que us en feu una bona idea.

A nivell nostre retornar a Terol va significar de nou tornar a reveure ela antics companys, saludar-ne de nous i passar molt bons moments


Més fotos de l'esdeveniment a:



18 de desembre 2013

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2013: V ARCOFLIS AMB LA MARATÓ DE TV3

- 14 DE DESEMBRE DE 2013 -

Una vegada més i fidels amb la nostra cita amb La Marató de TV3 ens aplegarem de nou a Vilafranca del Penedès per ajudar a recaptar fons per les malalties neurodegeneratives a les que estava dedicada l'edició d'aquest any.

Sobre les escales del Palau Baltà muntarem la nostra zona medieval.

La major part de l'escenari estava dedicat al tir amb arc motiu per el qual vam situar dues dianes i preparar un parell d'arcs per que tothom pogués estrenar-se i sentir-se per un dia arquer medieval.

En un altre racó del mateix hi vam situar l'exposició de vestuari i armament on es podia veure i tocar el vestuari de cavallers i dames propis del segle XIII i una bona part d'armament que s'utilitzava en una batalla. S'hi podien trobar espases, destrals, cascs, dagues, escuts, cotes de malla, arcs, fletxes, etc.




Durant tot el dia va anant passant públic per la nostra zona, els petits desitjosos de tirar amb arc, posar-se algun casc o subjectar en les mans lo pesada que es una lloriga de cota de malla. Però no solament la gent més menuda tenia aquest desig si no que també els més grans gaudien prou del mateix i de les explicacions i respostes a les seves preguntes sobre el que estaven veien i tocant,



Més fotos de l'esdeveniment a:



04 de desembre 2013

L'ALCORÀ 2013

- 29, 30 DE NOVEMBRE I 1 DE DESEMBRE DE 2013 -

Una sortida més, en aquest cas a la província de Castelló, concretament a la bonica població de L'Alcorà, localitat on hi participàvem per primera vegada.

Vam ser convidats pels amfitrions de l'esdeveniment que no eren altres que els Cavallers de Urrea i Dames de Alcalatén. grup medieval de la veïna Castelló que poc a poc es va fent presents en tots els esdeveniments medievals arreu de la península.

Com es normal ens vam trobar amb tots els antics companys d'anys de recreació i noves amistats que sorgiren dins el campaments a qui esperem, com no, de retrobar en propers esdeveniments.

Vam passar el dia al campament medieval on hi habia multitut de pavellons y tendes medievals i com a activitats durant tots els dies vam fer desfilades, visitar el mercat, veure diferesnts actes, participar en dues batalles i com sempre fer tir amb arc.

Per el tema dels menjars es va muntar una enorme carpa on férem tots els àpats juntament amb els altres grups i pel tema de dormir ens habilitaren una cambra molt prop del campament on hi estiguérem molt bé

Dir també que l'organització Cavallers de Urrea i Dames de Alcalatén van estar en tot moment a l'alçada de l'esdeveniment que van proposar i amb nosaltres agrair-los en tot moment el bon tracte i la disponibilitat que van tenir doncs ens van solucionar tot el que vam necessitar.


Mes fotos de l'esdeveniment a:




15 de novembre 2013

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2013 - II EXÈQUIES REIALS DE PERE EL GRAN

- 8, 9 i 10 DE NOVEMBRE DE 2013 -

Després de passar un parell de mesos d'intens treball, organització i programació finalment tornàvem a fer córrer de nou el temps enrere i traslladar-nos una vegada més a la Vilafranca del 1.285, en el segle XIII per acollir les V Jornades Medievals, l'edició del 2013 que al igual que la de l'any passat es faria en dues parts, la primera les II EXÈQUIES REIALS DE PERE EL GRAN i per el mes de desembre, si no passa res, farem les V ARCOFLIS amb La Marató de TV3. Però ara anem a la que ens ocupa.

Aquest any ha estat molt intens el treball, sobretot de escenificació i ambientació
doncs un dels nostres col·laboradors per motius varis no podia assistir amb tota la seva totalitat de personal i material a l'esdeveniment. Això motivà que tot el material, i algun més, que ens cedien els nostres companys hagués de fer-se de nou peça a peça donada l'impossibilitat que costava portar-lo des de Aragó.

I no sols en material ens afectava aquesta impossibilitat, si no que també a un gran nombre de personatges que representaven i que havien de ser substituïts. Poc a poc vam anar solucionant els entrebancs que teniem per endavant. Al igual que l'any passat tornàvem a tenir la col·laboració de la Parròquia de Santa Maria que de molt bon grat ens tornava a cedir la capella dels Dolors i l'associació Veïns del Centre de Vilafranca ens cedia de nou el seu local i l'Ajuntament de Vilafranca l'alberg Municipal com ha fet cada vegada que l'hem necessitat.

També tornaren a col.laborar de nou amb nosaltres la Schola Gregoriana per a
gaudir de nou amb les seves veus i dues incorporacions noves ens van acabar de donar l'ajut necessari per que tot plegat, una, la dels nois de Roadies Audio Pro, especialistes en sonorització d'esdeveniments que ens van aportar tot el material necessari per que el so arribes a tots els indrets i l'altra bona incorporació son els nostres companys de Arquers de Olivella, club de tir amb arc, del que els membres de ARCOFLIS en som socis, que ens aportaren ajut material i humà i fins i tot s'atreviren a fer un dels personatges principals.

El material, que va portar molta feina, va quedar enllestit en la data, els substituts dels personatges ja estaven a punt, l'organització enllestida, les instal·lacions de l'alberg immillorables i tot preparat i a diferencia d'altres anys no calia mirar al cel doncs aquest fi de setmana no plouria, tot estava al nostre favor, només calia esperar als nostres companys de recreació medieval anessin arribant.

I així, poc a poc, els nostres amics anaren arribant. Vinguts de Aragó els
ACHA, els Feudorum Domini, els Almogàvers de Saragossa i els Calatravos d'Alcanyis; de la Rioja la Milicia Concejil de la Rioiia i de Catalunya els Gala Placidia, l'Ordre Sacramental de Sant Genís, l'Ordre del Acero Negro, els Templers del Comptat de Barcelona i als debutants Arquers de Olivella. Com no també a tots els recreacionistes que a nivell particular també assistiren i que també vam rebre amb molt de gust.

La tarda nit del divendres la vam dedicar a rebre als companys i a acabar d'arreglar petites coses, assignar les habitacions, muntar la barra de bar, arreglar i condicionar la capella dels Dolors per al dia següent deixant muntada ja la capella ardent i tota la seva il·luminació, etc. Res més a destacar, soparem plegats a l'alberg, xerràrem, beguérem i quan vam estar cansats ens n'anàrem a dormir.

El dissabte pel mati va ser lliure per a tothom. Uns van anar al centre del poble aprofitant que era dia de mercat, d'altres descansaven i els personatges principals de les Exèquies, als qui quedaven poques hores per a debutar, assajaven tots junts en una de les dependències de l'alberg mentre l'organització acabava d'informar a tothom sobre els aspectes i la disposició d'aquest any.

Dinarem aviat doncs a les 17:30 començava la recreació de les últimes hores de Pere el Gran i tot havia d'estar al seu lloc i tothom vestit per a l' esdeveniment.

S'apropava l'hora assenyalada, la plaça de Jaume I on es feia l'acte començava a omplir-se. Hores abans els companys de Roadies Audio Pro havien fet les proves de só i tot funcionava a la perfecció. L'emoció i els nervis començaven a créixer.

Llavors es feu un breu silenci i Bernat Escrivà que era conseller i cronista reial prengué la paraula per a donar la benvinguda al públic assistent recordant-los que tots els figurants presents no son actors si no estudiosos i entusiastes de l'època medieval i que el que anaven a fer no era un show si no una recreació fidedigna d'una part de l'historia, de la nostra historia i que el que anaven a veure era un concentrat de la cerimònia de les Exèquies Reials de Pere el Gran.

Dit això, el mateix Bernat Escrivà continuà el seu parlament posant a tothom en la situació que es vivia en aquell moment, doncs dies abans el rei havia arribat malalt a Vilafranca per a se atès d'una rara malaltia i que en aquestes hores semblava que ja poc es podia fer per la salut del rei que poc a poc agonitzava tot esperant l'arribada del seu fill Alfons. Mentre feia aquest parlament alguna retronava pels carrers de Vilafranca...

Un retronar de timbals s'anava sentint cada vegada més prop i que significava que la comitiva que acompanyava al príncep Alfons estava arribant. Des de la nostra posició a la plaça vam poder veure com arribaren, en primer lloc anaven els tambors, (agrair profundament als Timbalers d'Olivella el seu ajut i el nostre reconeixement per lo bé que van tocar amb molt poc temps de preparació), seguits de l'almirall Roger de Llúria i els seus homes d'armes.

A continuació i sota pal.li portat per quatre nens venia el príncep Alfons i al seu darrere una amplia comitiva composta per nobles, riques dames, soldats i servents. En arribar davant davant la basílica de Santa Maria la comitiva s'aturà i el príncep Alfons s'avança a la mateixa per a retrobar-se amb l'Abat Gener, abat de Santes Creus i Frei Arnald de Timor, comendador templer del castell de Montsó que havien vingut també per estar prop del rei. Bernat Escrivà també el saludà i plegats es dirigien davant del Palau Baltà, escenari de les últimes hores del rei.

El rei estava ajagut al llit amb la cara desfigurada, cansat i abatut, doncs dura era la batalla amb la seva malaltia i tot apuntava que no en seria el guanyador. Al seu costat el seu fidel i sempre atent metge de confiança, Arnau de Vilanova, qui no estalviava en tota mena de atencions fent tot el possible per a preservar la vida del monarca que lentament s'anava apagant.

Seguidament es procedí a la lectura del testament del rei on llegava els seus bens i dirigint-se a l'abat Gener li demanà la comunió per que li aixequessin l'excomunió que pesava sobre ell des de feia temps i quedar en pau amb Deu. Fet això aplega al seu fill i als seus fidels consellers per acomiadar-se i finalment en una curta agonia morí el rei.

Un gran dolor s'estengué entre el veïns de Vilafranca una vegada es conegué la trista notícia de la mort reial. Una petit grup de servents traslladà el fèretre reial a la Capella dels Dolors per a preparar a la capella ardent. Una vegada tot llest i ja exposat el el fèretre s'obriren les portes de la capella per que tothom qui vulgues pogués passar a donar el condol al príncep Alfons, retre homenatge al rei difunt i a acomiadar-se d'ell.


En el seu interior es situà el fèretre reial al ben mig de l'església, envoltat per espelmes, per que tothom poguès donar-hi la volta en senyal de dol. Al davant seu en una petita taula es posaren les joies reials, la corona, el ceptre i l'orbe. Tota la il·luminació de l'església era a base de espelmes amb la qual cosa es creà un ambient molt adequat per aquest tipus de celebració.

Just al costat de l'altar el Príncep Alfons rebia de tothom les mostres de condol. Al seu costat l'Abat Gener i darrere d'ell els seus consellers. Als laterals de l'església hi havia els estendards i alguns membres de la guarda reial. Durant tot aquest acte en el pis superior de l'església els membres de la Schola Gregoriana de Vilafranca cantaven cants gregorians posant el toc final i creant una ambientació magnifica.

Quan tothom hagué passat i acabada la capella ardent s'organitzà ràpidament la comitiva fúnebre que portaria les restes reials pels carrers de Vilafranca per que els seus súbdits poguessin també acomiadar-se del monarca. Una llarga cua va recórrer els carrers de Vilafranca formada per membres de l'església, ordes militars i soldats encapçalaven la mateixa seguits pel taüt i pel príncep Alfons, consellers i nobles.

La comitiva la tancaven les ploraneres, els servents reials i el poble en general. Després de recórrer els carrers de Vilafranca la comitiva s'aturà de nou davant el palau Baltà per a fer la missa de difunts, últim dels actes de les exèquies reials. Una vegada arribats al lloc es procedí a fer el "córrer les armes" una cerimònia de dol que consisteix en que els quatre portadors del escuts que acompanyaven el taüt donaven tres voltes al seu voltant del mateix per després aturar-se i trencar els escuts a cops d'espasa o de destral en senyal de dol.

La missa fou de nou oficiada per l'abat Gener i molt seguida per tothom.
Després de l'ofici fou Bernat Escrivà qui de nou es dirigí al públic per adreçar-los les últimes paraules que posarien fi a la recreació de les Exèquies Reials de Pere el Gran.
I una vegada acabat ens vam dirigir de nou al alberg per a sopar i comentar després les anècdotes de la jornada fins a l'hora d'anar a dormir.

Despertarem amb un assolellat matí de diumenge i després de vestir-nos i agafar els nostres estris ens vam dirigir a la plaça davant de l'Ajuntament on ens esperava l'esmorzar, una botifarrada amb pa torrat amb tomàquet acompanyada de vi novell del Penedès que de bon matí va venir molt de gust pels recreadors per anar agafant forces per a començar la jornada.

Seguidament vam anar a preparar la zona per les activitats del matí doncs a sobre de l'escalinata del Palau Baltà es feia el torneig de tir amb arc. Vam muntar dues dianes i quan els arquers van estar llests va començar la competició. el nivell dels arquers era força alt i poc a poc els mes precisos anaven eliminant als arquers amb menys punteria fins que van quedar els millors. En una última tanda de fletxes es decidí finalment el guanyador.

L'altra activitat va ser el torneig de cavallers on també passant per fases eliminatòries sortiria un guanyador. El príncep Alfons que presidia el torneig envoltat dels seus consellers dona l'ordre al mestre de armes de començar i a partir d'aquí els cops d'espasa i el repicar dels escuts retronaren per tota la plaça. Per parelles els cavallers demostraven les seves habilitats intentant eliminar al seu contrincant per al final proclamar-se el campió del torneig. Com es natural el millor de tots fou declarat el guanyador

Durant tot el matí en un altre racó de la plaça els nostres companys de ACHA havien muntat una exposició de armament i vestuari militar on s'hi podien trobar cascs, espases, cotes de malla, destrals, gambesons, dagues, ballestes, escuts, proteccions, armadures, etc, i explicaven a un públic molt interessat d'una manera molt didàctica que era cada peça i per que es feia servir.

Acabat el torneig el príncep Alfons feu entrega al guanyador del tir amb arc i al campió de lluita amb espasa dels seus respectius trofeus i d'aquesta manera es dona totalment per a finalitzades les jornades medievals. Els recreacionistes tornarem a l'alberg per a dinar plegats, recollir els estris i acomiadar-nos de tots fins a una nova edició abans de tornar cadascú a casa seva.


Més fotos de l'esdeveniment a:

I aquest video de la tv local