- 24, 25 I 26 DE MAIG 2013 -
Per segon any consecutiu ARCOFLIS viatjava de nou cap a l'aragonesa població de Montsó per la celebració de l'homenatge a Guillem de Mont-rodón motiu pel qual s'engalana tornant enrere fins a l'època medieval.
Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217. El seu pare també s'anomenava Guillem de Mont-rodon i sa mare s'anomenava Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon de Taradell i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon.
I així a mitja tarda del divendres havent carregat el vehicle partírem per retrobar-nos de nou amb els companys de recreació.
A mitja tarda vam arribar a Montsó just quan el temps començava a canviar. Del dia maco i assolellat que gaudirem de bon matí a mesura que passava el temps s'anava omplint el cel de núvols que amagaven parcialment el sol i començava a bufar un vent que poc a poc va anant agafant intensitat fins arribar a ser insuportable. Els companys de A.C.H.A. van arribar amb una enorme furgona plena de material que s'havia de descarregar al castell per a poder muntar al matí del dia següent.
I així donant tots un cop de mà començarem a descarregar i fer un grapat de viatges portant material per les empinades costes del castell lluitant contra el fort vent que feia. Una vegada tot descarregat i ja sent l'hora de sopar ens reunirem tots plegats i soparem a l'interior de l'església del castell. Finalitzat l'àpat i cansats de l'esforç vam anar a dormir, uns al castell i d'altres en una residencia al mig del poble.
Just al costat s'hi trobava un cofre amb roba i objectes del noble i a sobre del mateix reposava un enorme llaüt signe de que al personatge també li agrada la música. A l'altra banda de la paret separat per una gran catifa que cobreix el fred terra de l'estança s'hi trobava el llit del guerrer on mantes i coixins garantien el descans del seu ocupant. Tota la sala estava presidida amb una preciosa creu símbol de la religiositat del noble.
També a la mateixa porta del castell es situa un cos de guàrdia amb una taula i un parell de soldats que flanquejaven la porta d'accés que a les ordres d'un sergent feien guàrdia i escorcollaven a tothom que trobaven sospitós per a vetllar per la seguretat del castell i els seus habitants. De tant en tant unes donzelles portaven aigua fresca per a fer més suportable la guàrdia.
A l'exterior del castell, en una petita ala del castell situarem l'exposició d'armament. Com sempre vam mostrar al públic visitant tota una gran varietat d'armament doncs en l'exposició s'hi trobaven casc, espases, dagues, maces, martells de guerra, manguals, destrals, llances, pals de foc, armadures, escuts, puntes de fletxa, arcs, ballestes, etc. Un gran sortit de material de guerra que els nostres companys explicaven a tothom que o preguntava les seves característiques i funcionament.
En un racó de les muralles i més arrecerat del fort vent que bufava aquest dissabte s´hi trobava el petit taller del pelleter que amb paciència i habilitat anava confeccionant diferents objectes. Va començar fent unes sabates arreglant la sola de les mateixes, va fer un cinturó de llengua de serp (una manera de lligar el cinturó) de pell per a un company que li demanà i arreglà algunes sabates, cinturons i objectes dels companys que així li van requerir.
del vent, va ser impossible muntar el mur de palla de seguretat i que també fem servir de diana i era molt difícil poder tirar una fletxa amb garanties.
Vam dinar plegats a la cuina que havíem preparat al castell i a la tarda vam continuar igual que havíem fet durant el mati fins que al finalitzar la tarda assistirem a una desfilada pels carrers del poble fins a un pavelló on soparem amb la gent del poble i acabant al mateix lloc amb un impressionat concert a càrrec de Lurte que feu les delícies de tots els assistents.
El resultat fou el següent:
Guanyador del torneig: Jaume Montull del grup ARCOFLIS
Subcampiona del torneig: Elisa Montserrat del grup ARCOFLIS
Tercer classificat: Claudio Payo del grup A.C.H.A.
Acabava el torneig just quasi a l'hora de dinar cosa que vam fer, això si, aquesta vegada a l'aire lliure i gaudint de un bon dia començant a agafar consciència de que una vegada acabat l'àpat tindríem que desmuntar tot el que els dies anteriors havíem muntat, tornant a pujar i baixar carregats tot el camí empedrat del castell fins a l'entrada on tornàrem a carregar de nou l'enorme furgoneta. Així o vam fer i una vegada acabat l'esforç ens acomiadarem dels nostres amics fins a la pròxima i tornàrem cansats i satisfets de nou a casa nostra.
Més fotos de l'esdeveniment a: