dimecres, 29 de juny de 2011

CASP 2011, COMMEMORACIÓ DEL COMPROMÍS

- 25 JUNIO 2011 -

Història del Compromís de Casp

Archivo:Escudo de Caspe.svgEn 1412 un controvertit esdeveniment va estar a punt de propiciar una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I, - conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que li va prestar a les Humanitats - originà un problema successori, ja que un any abans Martí el Jove, fill de Martí I i de Maria, comtessa de Luna, havia mort també sense descendència, i del seu segon matrimoni amb Margarida de Prades, Martí I no va tenir fills.

El Tron va quedar sense hereus directes i desitjat per molts pretendents iniciant-se així un període anomenat Interregne, que va culminar amb el Compromís de Casp.

Davant aquesta situació, les Corts, reunides a Alcanyís van decidir intentar nomenar un nou rei i encomanar aquesta tasca a nou compromissaris - tres per cada un dels Estats forals - que a aquest efecte es van reunir a la localitat de Casp.

Els aspirants al Tron van ser l'infant de Castella - Ferran d'Antequera -, fill de Leonor, germana gran de Martí; Jaume, comte d'Urgell, besnét per línia paterna d'Alfons IV d'Aragó, Alfons, duc de Gandia i cosí segon de Martí i nét per línia paterna de Jaume II; Lluís, duc de Calàbria, fill del Rei de Nàpols; Lluís d'Anjou i de Violant, filla de Joan I d'Aragó i neboda carnal de Martí, i finalment Fadrique, fill natural de Martí de Sicília , legitimat per Benet XIII i per qui Martí l'Humà havia mostrat bastant afecte. Tots van enviar ambaixades per exposar els seus drets. El que menys interès va suscitar va ser el duc de Gandia, ja que era ancià i va morir aviat. Fadrique, menor d'edat, tenia pocs partidaris, el duc de Calàbria comptava amb el suport dels Lluna i va buscar també el de Granada i Anglaterra. Ferran d'Antequera tenia a Aragó un nombrós partit, la influència de Castella, la del papa Benet XIII i la de l'element eclesiàstic.

COMPROMISO DE CASPE: FRAGMENTO DEL BORRADOR
Fragment del borrador
El 15 de febrer de 1412, representants dels tres Parlaments - aragonès, català i valencià - van acordar elegir nou persones que decidissin sobre la successió en el tron, en el termini de dos mesos prorrogables per altres dos. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres Estats. El senyoriu de la vila es va lliurar, durant el temps que duressin les deliberacions, als nou compromissaris. Es va col.locar en la localitat una important guàrdia armada per tal de reforçar la seguretat dels comissionats.

Van ser designats compromissaris personatges de cert renom. Per Aragó, Domingo Ram, bisbe d'Osca; Francès d'Aranda, donat per la Cartoixa de Porta Coeli i Berenguer de Bardají, lletrat, per Catalunya, Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona. I per València, Bonifaci Ferrer, prior general de la Cartoixa, el mestre fra Vicent Ferrer, dominic i el lletrat Giner Rabasa, que va ser substituït per Pere Beltrán.

Archivo:Caspe.gif
Arbre genealògic dels candidats al tron ​​(els aspirants van en cursiva, els reis d'Aragó en negreta).

El 18 d'abril es van reunir els compromissaris al castell de Casp, on van sentir els al.legats dels pretendents. Des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el Comte d'Urgell. El primer compromissari que va parlar va ser Sant Vicenç, a favor de Ferran al que devia adjudicar-se el tron "per justícia, segons Déu i en la seva consciència" (indicava Zurita). L'arquebisbe de Tarragona creia "més útil" l'elecció de Ferran, tot i que considerava preferents els drets del Comte d'Urgell i el del Duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren de condició similar. A aquesta opinió es va adherir Vallseca. Pere Beltrán va declarar que no estava en condicions de fallar.

El 24 de juny es va procedir a la votació. El primer a votar a favor de Ferran va ser Sant Vicenç Ferrer i al seu vot es van adherir el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francès d'Aranda, Berenguer de Bardají, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe de Tarragona no va votar a Ferran, encara que va manifestar creure convenient després; Vallseca es va declarar obertament pel comte d'Urgell.

I així va resultar elegit l'infant de Castella, Ferran d'Antequera, fill gran de la germana gran de Martí I l'Humà per sis vots contra dos i una abstenció.

La designació de Ferran d'Antequera va correspondre així a dos regnes, Aragó i València, al suport de l'Església a través de Benet XIII i per mitjà del cartoixà Bonifaci Ferrer i el dominic Vicenç Ferrer, i la burgesia barcelonina representada pel conseller Bernat de Gualbes.

L'elecció no obeïa tant a raons de legalitat com d'utilitat. Doncs un interès econòmic vinculava a la burgesia catalana amb Ferran d'Antequera, la llana castellana de La Mesta, en mans del poderós Infant de la casa de Trastàmara, necessària per a la seva indústria tèxtil, i trobar nous mercats per als seus productes. Ferran va obtenir a Casp la unanimitat aragonesa, la majoria valenciana amb els dos vots de l'Església i la minoria catalana amb el vot del burgès Bernat de Gualbes. En donar suport a la causa de Ferran, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia, la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó. Aquesta oligarquia es va fer pagar els serveis prestats a Casp. Les Corts de 1413 regularitzaria i donarien forma estable i permanent a la Diputació del General o Generalitat (Generalitat en català) i això va consagrar el triomf del principi pactista.

Els documents notarials de les deliberacions de la decisió de Casp van ser llegits solemnement el 28 de juny de 1412, després d'un sermó de Sant Vicenç. La sentència va ser molt celebrada a Aragó, menys a València i molt menys a Catalunya. Aquest descontentament va tractar de pal.liar-l'ho Sant Vicenç amb un nou sermó exaltant les virtuts de Ferran, el qual havia demostrat àmpliament la seva vàlua i dots de govern durant la seva regència a Castella, en la minoria del seu nebot Joan II, fill del seu germà Enric III.

Archivo:Ferrando I d'Aragón.jpg
Fernan I d'Aragó
La decisió de triar a Ferran d'Antequera va ser més per evitar una guerra amb Castella que d'altra cosa i va augmentar el malestar dins de la Corona.

D'aquesta manera la branca menor de la casa de Trastàmara va quedar instal.lada també a la Corona d'Aragó. L'establiment d'una mateixa dinastia a Castella i Aragó va ser un poderós factor en el camí de la unificació espanyola.

Amb el pas dels anys es va veure que el compromís de Casp va resultar ser més desfavorable per a Aragó que el que se suposava. La decisió que es va fer per evitar una guerra, va posar en el tron ​​a un rei que el poble no volia. En ser castellà, va eliminar molts costums aragoneses, una d'elles l'idioma aragonès (amb tots els seus dialectes), ja que va ser el principi del final d'aquesta llengua que es començaria a considerar de classe baixa, ja que en la cort es començava a generalitzar l'ús del castellà, i més endavant portaria una unió amb Castella (Ferran el Catòlic, el seu nét, es casaria amb Isabel de Castella, provocant el naixement d'Espanya) el que a la llarga perjudicaria a Aragó, quedant com terra de ningú entre Catalunya i el centre del nou regne.

Archivo:Proclamación del Compromiso de Caspe.jpgEl Compromís ha estat contemplat com a exemple de maduresa de les institucions de la Corona d'Aragó, que van afrontar la transició dinàstica sense caure en la guerra civil. Amb ell van quedar vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella i es va gestar la potència política hispànica que donaria els seus primers fruits a finals del segle XV.

Va ser una solució pacífica a la situació de buit monàrquic en què estava immersa la Corona d'Aragó, i com a tal, digne de commemorar.

->>>>-------------------->

...I com és digne de commemorar, ja que allà vam estar de nou. Per a nosaltres la nostra novena edició, moltes més per als nostres amics de Casp que any rere any porten a bon port tan emblemàtic esdeveniment en la geografia espanyola.

En aquesta edició de 2011 els dies 24, 25 i 26 de juny van ser els elegits per ser les dates que més s'acosten a les del 28 de juny quan va ser proclamat Ferran de Trastamara com Ferran I d'Aragó donant fi així als dies de deliberació que conformen el Compromís de Casp.

I si alguna cosa hi ha en comú cada any és l'enorme calor que regna per aquestes dates en aquesta localitat aragonesa. Temperatures de fins a 40 º s'han donat en alguna de les seves edicions i que estoicament hem aguantat en algun dels seus actes.

Més fresquets que altres anys i carregats amb molt menys material ens vam dirigir el dissabte 25 de bon matí a Casp amb la intenció de per passar el dia, participar en algun dels seus actes i saludar de nou als nostres vells amics.

El primer que vam fer en arribar va ser treure'ns la roba actual i posar-nos les nostres vestimentes medievals per a posteriori buscar als nostres amics els Sanjuanistas de Casp membres de l'ACR Penya Resaka que tenien un acte previ al menjar. Els localitzem al seu local on després de les efusives salutacions vam ser obsequiats amb freds refrescs que ens van treure per un moment la calor que pesava sobre els nostres caps.

Havien muntat un trebuchet i es procedien a traslladar-lo a la zona del Plano on seria utilitzat com a arma llancívola contra els almogàvers que regentaven la taverna d'aquesta zona. Arribats a la fi i anunciada prèviament la nostra presència vam carregar aquesta mortífera arma amb globus d'aigua i caramels que van fer les delícies de tots els assistents, uns pel dolç sabor dels caramels i altres pel refrescant globus que en explotar omplia d'aigua a la concurrència rebaixant la calor.

Finalitzat l'acte vam compartir amb els nostres amics una estona de xerrada i descans. Això últim acompanyat de cervesa freda i bones viandes és un autèntic plaer i així ho vam viure amb ells continuant més tard una ruta gastronòmica per diferents bars i restaurants que hi l'anomenen "tapa i trago" i que, en aquesta la seva 6 ª edició, per 2 € podies degustar plats i begudes en més de vint establiments de la localitat pel matí i per la tarda.

Vam seguir bona part dels establiments oberts de dia allò que ens va servir de dinar i després dels cafès i una mica de sobretaula ens va apropar a la següent activitat en la qual participaríem de forma activa.

Aquesta vegada es tractava de tir amb arc, activitat de la qual s'extreu el nostre nom. Doncs bé vam tenir l'ocasió de tirar unes quantes fletxes amb els arquers de Casp fent honor a la invitació feta dies anteriors pels amics d'Arquers Compromissaris organitzadors de la tirada.

És molt grat per a nosaltres veure com en una població com la de Casp en la qual l'esport del tir amb arc era fa només uns anys inexistent comprovar com a dia d'avui hi ha nombrosos arquers i d'un nivell molt alt. Qui sap ... potser, ens agradaria pensar així, vam tenir alguna cosa a veure amb aquesta afició aportant alguna cosa, potser les nostres visites en cada edició, etc. igual que els molts recreacionistas arquers que també visiten la ciutat del Compromís any rere any. Passa el mateix amb la població lleidatana de Ciutadilla que és també un orgull per a la arqueria.

Ens vam posar les proteccions, prepararem els arcs, vam treure les fletxes dels buiracs ja deixar-les anar sobre les improvisades dianes que en aquest cas van ser diverses fruites i llonganisses, molt d'acord amb l'ambient medieval que es respirava. Nombrós públic es va aplegar per seguir les evolucions dels arquers que per torns anaven afinant la seva punteria fletxa a fletxa.

El sopar estava previst a les nou del vespre, aviat per sopar però el següent acte així ho requeria i no era altre que la representació del Compromís i de tot el que va passar en ell. De nou i al costat de l'ACR Penya Resaka i els Sanjuanistas, amfitrions d'un improvisat sopar en la qual ens van complimentar amb tota classe de menjars i begudes, va transcórrer el sopar abans de la desfilada, en el qual participàvem cada any i que en aquest vam haver de declinar en favor del retorn a les nostres llars concloent així un dia fantàstic que se'ns va fer molt curt en companyia dels nostres amics i que esperem en futures edicions poder acompanyar de nou en tots els actes.



Més fotos de l'esdeveniment a: