10 de maig 2021

EL PLA DE MANLLEU 2021 - TALLER I PROMOCIÓ DE TIR AMB ARC A L'ESCOLA SANT MIQUEL

 7 DE MAIG DE 2021

Hem passat un 2020 marcat per les lesions en el nostre Club i per la pandèmia del Covid-19 a nivell mundial , fets que ens han obligat a tenir un any força tranquil a l'espera de nous esdeveniments, sobretot en l'esperança de que aquest malson s'acabi aviat i que el maleit virus es converteixi en història el més aviat possible.

I en aquesta rutina començarem el 2021 on les lesions encara estaven presents però el coronavirus sembla que poc a poc va remetent i ja es comencen a fer "cosetes" per aquí i per allà a nivell de tir amb arc, que és el que ens interessa en aquest bloc.

I, aprofitant aquesta apertura d'activitats, vam estar presents en les Primeres Jornades Culturals de l’Escola Sant Miquel del Pla de Manlleu en dues ocasions, la primera el dia 21 d'abril, amb la nostra altra marca Arquers i Companyia de la Flor de Lis (ARCOFLIS) de recreació històrica medieval (veure el bloc), on vam poder fer una xerrada sobre temàtica medieval i el divendres 7 de maig amb el Club de Tir amb Arc Arquers del Montmell (CTAAM) vam realitzar un taller de tir amb arc amb els alumnes del centre educatiu.

Primer direm que l'escola de Sant Miquel té, a efectes del Covid-19, disposa d'una excel·lent distribució de la seva quarantena d'alumnes que estan repartits en bombolles a les aules i sempre a l'aguait dels seus professors que vetllen en tot moment per la seva seguretat. 

Dit això, durant tot el matí del divendres i repartits en grups o petites bombolles s'anaven presentant al pati de l'escola per rebre, la majoria d'ells, la primera classe de tir amb arc de les seves petites i prometedores vides.

Amb una educació excel·lent, doncs per la nostra experiència a vegades no es gaire fàcil la feina amb nens, i després de posar-se el gel hidroalcohòlic, ara per ara inevitable en temps de pandèmia, i amb molta il·lusió i unes terribles ganes d'agafar un arc i poder tirar algunes fletxes, s'anaven presentant davant nostre.

Com que el temps de que disposava cada grup no era molt ampli i el que el més important per sobre de tot era el fet de tirar fletxes, els vam fer al començament una petita introducció de com i en quina posició s'ha d'agafar i disparar un arc i on vam tornar a constatar, sobretot en els alumnes més grans, la facilitats que tenen els nens d'assimilar aquests conceptes en molt poc temps. En en l'escassa mitja hora de que disposava cada grup es podia veure com a cada tirada l'alumne anava millorant el seu tir.

Nosaltres com a monitors de tir amb arc ens vam dedicar en tot moment a la supervisió del tir, a corregir agafades d'arc incorrectes, millorar posicions de tir, orientar en tot moment i aclarir els dubtes que ens presentaven els alumnes sobre els aspectes de la tirada.

La jornada finalment va transcorre amb total normalitat, un dia de molts somriures i de molt bon humor, on tots els alumnes s'ho van passar dallò més bé i van gaudir moltíssim d'aquesta nova experiència, tal i com ens feien saber una vegada acabada la seva sessió.

Per la nostra banda volem donar les gracies a l'AMPA per comptar amb nosaltres en aquestes Primeres Jornades Culturals i a la directora i professors/es del centre que ens van tractar molt bé i ens van fer sentir com a casa. I, com no, a tots els alumnes que van participar-hi i que ens van fer molt fàcil la nostra feina.

Esperem poder trobar-nos ben aviat en un futur per a gaudir de nou d'aquesta experiència


Més fotos de l'esdeveniment a:

https://photos.app.goo.gl/wLo64ZqnjDutSDBBA


UNA ANOTACIÓ FINAL I PERSONAL:

Desprès d'un mes transcorregut des de la xerrada medieval i d'uns dies menys del taller de tir amb arc posterior que vam fer en aquesta escola, un dia de compres en un supermercat de Vilafranca, una nena petita, amb molta educació, va i em saluda. La nena era petita, potser d'uns set o vuit anys, i a l'igual que jo portava la mascareta dins l'establiment el que indubtablement fa difícil de reconèixer a la persona, i es exactament el que em va passar el primer moment en que em va saludar, que li vaig retornar la salutació però no la vaig reconèixer.

Segurament ella se'n devia donar compte d'aquest fet i va tornar a acostar-se a mi però aquesta vegada amb una conversa més llarga en la que em va dir... No ets el que vas venir al meu col·legi a fer unes activitats?. En aquell moment vaig reconèixer-la com una de les alumnes de l'escola del Pla i li vaig dir que si, que era jo i que ja me'n recordava d'ella, doncs era una noieta molt simpàtica. Llavors seguidament em va dir que li va agradar molt tota la xerrada i exposició medieval i que s'ho va passar molt bé tirant amb arc tot i que, com deia, la punteria no l'acompanyes gaire. Posteriorment s'acomiadà de mi i va tornar amb els seus pares que seguien de compres.

Aquest fet em va emocionar i immediatament vaig narrar a la meva dona que estava en una altre passadís del supermercat tot el que havia succeït dos minuts abans quan una nena es va parar a saludar.

Per aquest fet i d'altres semblants és per el que fem aquestes coses on la satisfacció més gran es veure com la gent, en aquest cas els nens, valoren el que estàs fent i t'impulsen a seguir i millorar.

Gracies petita