14 de març 2011

ORILLENA 2011, JORNADES DE TALLERS ENTRE GRUPS

- 4, 5 i 6 MARÇ 2011 -

Amb la finalitat de compartir noves experiències i coneixements entre grups vam participar els dies 4, 5 i 6 de març en uns tallers conjunts entre diferents grups de recreació.

Així que de nou els membres de ARCOFLIS ens trobem viatjant cap a Orillena a la província d'Osca on ens vam ajuntar amb els nostres amics de A.C.H.A. en qualitat d'amfitrions, Fidelis Regi i la Companyia del Nord.

Per aquesta trobada es va triar una casa propietat d'un dels membres de A.C.H.A. que disposava de tot el que necessitàvem, allotjament, taller, menjador, sanitaris, ampli jardí, etc. un plaer.

Hi arribem divendres a la tarda, quan començava a enfosquir. Vam començar per deixar les coses en l'estada reservada per a nosaltres mentre anàvem saludant als nostres companys que, com nosaltres, anaven arribant esglaonats. El sopar a base de pizzes d'una pizzeria local i les xerrades durant gairebé tota la nit ens van anar apropant al dissabte

Ens vam aixecar molt aviat, el dissabte al matí, amb l'intenció d'aprofitar molt bé el dia. El cel així va semblar entendre-ho i ens va obsequiar amb un dia preciós de sol i sense núvols que va permetre el posar-nos en samarreta de màniga curta a principis de març en una població d'Osca i tenir fins a calor.

Vam esmorzar poc i ràpid ja que cada un era ben conscient que tenia coses a fer durant el dia i sense perdre temps es van posar a la feina. Les noies es van dedicar a temes de costura, fils, teles, etc compartint coneixements, ensenyant noves tècniques, etc. Els nois anaven més per lliure, un es construïa unes proteccions noves, un altre es feia cota de malla, un altre feia motlles per fer uns escacs, un altre es dedicava a l'escriptura, un altre pintava imatges de fusta, un altre reparava el seu llit i es feia una banqueta per seure i després gairebé tots van practicar amb gust i van aprendre a millorar en el tir amb arc.

I mentre tot això succeïa es forjava el menjar. Aquesta vegada una especialitat catalana, ben nostra, coneguda per alguns a Aragó però poc assaborida pels seus paladars, com és la calçotada. Vam preparar un bon foc i allà vam posar a coure les quatre-centes unitats de calçots que havíem portat per a l'esdeveniment.

La calçotada és un menjar típic de la regió occidental de Catalunya; originària de Valls, a la comarca de l'Alt Camp, en les últimes dècades s'ha estès i pot degustar-se en gairebé qualsevol part de la comunitat durant el final de l'hivern i començaments de la primavera, els calçots, una varietat de cebes tendres especialment conreada per a aquest propòsit, es rosteixen directament sobre flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial, la salvitxada, semblant a la de romesco. Mentrestant, les brases s'aprofiten per rostir carn o embotits per al segon plat.

Cuits al punt, la capa exterior dels calçots es calcina, deixant l'interior tendre i cremós. Tradicionalment es porten a la taula sobre una teula de fang o s'emboliquen amb paper de diari, que ajuden a conservar-los calents.
El procediment de la ingesta (arrencant la capa carbonitzada amb les mans) fa inevitable de tacar-se, pel que és tradicional posar-se un enorme pitet que va del coll fins als genolls.
Les dates típiques per a degustar aquesta espècie de ceba dolça és durant els mesos d'hivern i primavera.
És costum acompanyar-los amb un bon cava català (per als calçots) i amb els excel.lents vins de la zona (amb el segon plat, per al qual alguns puristes diuen preferir la botifarra amb mongetes).

La salsa emprada per acompanyar els calçots d'aquest dia va ser preparada per la meva dona amb els següents ingredients tal com ella mateixa ho explica:

010.SALSA CALÇOTS (per a 10 persones)

1 bitxo rostit (o al forn)
1 Kgr de tomàquets rostits (o al forn)
¾ a 1 litre d'oli d'oliva
500 gr d'ametlles torrades (no salades)
2 cabeces d'alls rostides (o al forn)
013.1 gra d'all cru (al gust)
2 cullerades (de postres) de pebre vermell dolç
1 cullerada (de postres) de pebre negre
Julivert (3-4 branquetes)
Menta (3-4 fulles)
Sal al gust.
Vinagre (opcional)

015.Abans d'afegir les ametlles picar-les força menudes per lligar millor la salsa. Per evitar que la salsa es talli, posar tots els ingredients en un recipient gran i quan estiguin tots dins, passar-los per la batedora (si afegim oli quan esta a mig triturar, és més fàcil que la salsa es talli).

Sobre la recepta, comentar perquè us orienteu, que jo li vaig posar de proporció 1 litre d'oli i no li vaig posar vinagre, se li pot posar en major o menor quantitat a gust de cadascú, si li tireu vinagre, us recomano que li poseu la proporció de ¾ de litre d'oli i vegeu com queda d'espessa. Per descomptat podeu fer proporcions més petites per a fer menys quantitat de salsa.
Bon profit!!!!

Dit això i tornant al tema dir que va ser un dinar excel.lent que va agradar a tots, els coneixedors i els profans que mai van pensar que menjar unes cebes i unes llonganisses, cansalades i xoriços de segon, seria un àpat tan exquisit.

Després de dinar vam tornar a les nostres tasques fins que va començar a enfosquir-se el dia i ja al menjador vam canviar martells i serres per elements "més tranquils" com fils i agulles o llibres en els que buscar nous reptes.

Després del sopar i com que comptàvem amb la presència de "Les Morenitos" vam ser delectats amb noves actuacions d'aquest parell que cada dia ens sorprenen més amb el seu humor inventant-se noves cantarelles.

Diumenge va ser pràcticament calcat al dissabte ja que vam seguir fent els tallers del dia anterior encara que vam dedicar molt de temps al tir amb arc, escoltant primer la xerrada que va donar el nostre company Xavi sobre la fabricació d'arcs i realitzant pràctiques de tir posteriorment per al perfeccionament de les tècniques individuals .

Una excel.lent mongetada ens va servir de dinar després de la qual vam recollir les nostres coses i vam tornar a les nostres llars satisfets amb la feina realitzada.

036.