- 30, 31 D'AGOST I 1 DE SETEMBRE DE 2013 -

L'any passat assistirem a les exèquies fúnebres de Eximen de Foces on vam recrear els últims moments de vida i posterior enterrament d'aquest gran noble cavaller aragonès. En aquest any em estat convidats a gaudir de les núpcies del seu fill Atho de Foces.
Aquest tipus de recreació requereix de molt de material que s'ha de carregar al nostre vehicle. Així en la tarda del divendres una vegada tot estigué llest i col·locat, res ens impedia ja de fer el viatge cap a Ibieca. Prop de dues hores després vam arribar a l'entrada de la població on els companys del grup de recreació A.C.H.A. ens esperaven per anar plegats a l'indret on s'havia de muntar el campament medieval.



bon respir i un bon motiu per a descansar. Menjarem tots plegats sota els tendals del campament i sota un cel clar i estrellat per quedar-se embadalit contemplant els astres.
Tot seguit es senti rumors i un servent que corrent anava anunciant quelcom que no s'entenia degut a la distancia. Quan s'apropava vam poder sentir correctament que s'apropava sa majestat el rei i el seu seguici, convidat d'honor de les núpcies, cosa que provoca gran moviment en el campament.


Descansant ja el rei, també ens disposàvem a fer-ho nosaltres, després de gaudir durant unes hores de germanor sota l'esplèndida nit que feia.


Quan tot estigué a punt comença l'acte. Des d'una casa cedida per un veí que representava la casa pairal sortí la núvia, els seus pares, dames d'honor i tota la comitiva nupcial de la mateixa, acompanyada per musics, cap a la plaça del poble on a peus d'una tarima esperava el nuvi, Atho de Foces, junt als seus pares, Eximen de Foces i Teresa de Foces.
Llavors el lletrat va procedir a donar fe del contracte de matrimoni començant per llegir la dot atorgada per la casa d'Antillón a Foces, molt generosa, i que aquests acceptaren de molt bon grat. Seguidament va parlar Sancho d'Antillón donant consentiment a la boda de la seva filla. Finalment els contraents es declararen públicament com a esposos que rubricaren en un petó unint així les dues cases nobles tal i com va quedar representat a posterior en un escut d'armes.
Aquesta i dues dames d'honor anaven a cavall al capdavant de la comitiva darrera dels estendards. La seguien a peu, el rei, que com aquest dia decidí caminar, tots el seguirem en exemple, junt als pares de la núvia seguits per una petita guarda i al seu darrere completaven el seguici dames de companyia, servents i camperols. Una mica més enrere els habitants d'Ibieca en gran majoria també ens seguien a peu encara que alguns ho feren en els seus vehicles.
Quan estigueren a l'alçada del altar les dues families es saludaren de nou i el nuvi s'avança per a rebre de mans del senyor d'Antillón a la seva filla. Atho prengué la mà de Sancha i avançaren plegats fins l'altar per a començar la cerimònia. En la mateixa el capellà va oficiar el casament just després de tornar a atorgar el consentiment de la boda per part del pare de la núvia sota l'atenta mirada d'Atho, la seva família i assistents.
altar. fins que va arribar el moment més esperat de la mateixa com es la declaració final de espòs i esposa. Els dos joves que seguien agafats de la mà es miraren i segellaren aquesta declaració amb un petó mentre rebien les felicitacions i aplaudiments de tots els assistents.

Després de l'emotiva cerimònia ens vam dirigir de nou al campament per a tot seguit dinar de nou tots junts i preparar les activitats de la tarda. A l'igual que l'any passat el poble d'Ibieca es volcà de nou amb la recreació i per a fer-nos les coses més agradables va posar de nou a la nostra disposició la piscina del poble per a refrescar-nos i descansar una estona després de dinar.

d'arquers i vam fer demostracions de tir. Una de les primeres demostracions va ser el tir al cèrcol consistent el tirar un cèrcol de poc mes d'un pam a l'aire a veure qui o quins dels arquers feien passar una fletxa per el seu interior. La prova fou prou divertida i entretinguda.

Posteriorment es va acompanyar als nuvis al seu pavelló com era costum per un altre acte, de caire més privat, com es la consumació. Això feu que tots estiguessin expectants davant la tenda fent broma i acudits referents a la parella. Fins i tot un poema se'ls va dedicar que porta per nom "A veinte leguas de Huesca" i que diu el següent:
A veinte leguas de Huesca
que andando son un buen trecho
se han casado Atho y Sancha
en nupcias de buen provecho;
y habiendo Antillón y Foces
sellado tan dulce fecho
venimos a acompañallos
hasta la alcoba y el lecho,
pues que debe agora la novia
tumbarse mirando al techo.
Para bien del matrimonio
pide el Señor descendencia,
pero es menester que antes
y ante aquesta concurrencia,
separados por las telas
que oculten las indecencias,
Afrodita y su lujuria
hagan acto de presencia
para que entre Atho en Sancha
con arrojo y a conciencia.
Deberá encontrar camino
la serpiente en la guarida,
pues si quieren tener hijos
tendrán que hacer “guarreridas”,
y aunque la entrada es estrecha
y está bastante escondida
es menester que la sierpe
no se le quede dormida
al novio con el trajín
de tanta entrada y salida.
Imperdonable sería
también para la señora
que todo se terminase
en menos de un cuarto de hora...
¡Un cuarto de hora, don Atho,
explórate que te explora!
que entre tan bello paisaje
podríais gozar una hora
y doña Sancha estaría
no ya en el Cielo... ¡en la Gloria!
Mas, compañeros, amigos,
curas, nobles o peones
guardemos silencio agora
que a punto están los señores
de comenzar sin tardanza
sus trabajos y rubores
que están concentrados ambos
dentro de sus camisones:
si cantamos esta chanza
no toquemos los... bemoles.
A veinte leguas de Huesca
que andando son un buen trecho
se han casado Atho y Sancha
en nupcias de buen provecho;
nosotros, que a ellas vinimos,
guardémosles en el lecho
y recémosle al Señor
para que en margen estrecho
de meses podamos ver
a un Foces tomar el pecho...
Però en aquell noment fou quan uns estranys éssers es passejaven per el campament. Diem estranys doncs la primera impressió, en la foscor de la nit, era que eren de color verd i caminaven d'una manera rara. Un d'ells anava amb un petit fanal que poc iluminaba.
La primera reacció de tothom era preguntar-se que passava i els van començar a perseguir. Pocs metres després van esclatar les rialles doncs els éssers estranys eren dos companys del grup Calatravos de Alcañiz que s'havien posat una disfressa d'alienígenes d'un llampant color verd que va provocar multitud de rialles entre tots els companys.
Seguidament amb la companyia dels "visitants" anàrem al poble a seguir la gresca abans d'anar a dormir.

En un petit espai que hi ha davant de l'església i sota un sol de justícia diferents guerres estaven convocats a un torneig de lluita d'espasa per a saber qui d'ells era el millor. Presidia el torneig sa altesa reial, el senyor Atho de Foces i una representació de l'església que una vegada digueren unes paraules prengueren possessió dels seus seients per a gaudir de la competició.
Llavors fou el rei qui dirigint-se a els sarraïns els recriminà aquella manera de procedir. Ells van demanar un rescat sota l'amenaça de matar a la noia al·legant altres accions del passat en que van perdre diners i possessions. El rei va dialogar amb ells i quan accedí al pagament per la donzella fou interromput pel senyor de Foces qui es va oferir a pagar ell el rescat de la noia doncs no volia que la sang embrutis el dia de les seves núpcies.
lluita a corre cuita amb el botí a les mans. El torneig es reprengué i començaren les lluites entre els cavallers. Cops i més cops d'espasa i cruixir d'escuts per a trobar el millor guerrer. Poc a poc s'anaven eliminant els perdedors i quedaven menys combatents que seguien oferint un gran nivell de lluita i una gran destresa en el maneig de l'espasa i l'escut.
El fet es que havia sentit que uns sarraïns havien arribat i corregué a buscar la seva espasa oblidant-se quasi de vestir-se doncs anava vestit únicament amb un a túnica i les calces penjant.
El torneig seguí fins que un dels combatents es va proclamar el campió de les justes.
I la última part es la de sempre coneguda, dinarem plegats al pavelló poliesportiu del municipi i després dels acomiadaments dels companys tornàrem a casa nostra contents i satisfets per l'experiència viscuda.
Més fotos de l'esdeveniment a: