20 d’octubre 2021

OLÈRDOLA 2021: XIII JORNADES MEDIEVALS - XIII ARCOFLIS AMB LA MARATÓ DE TV3

16 D'OCTUBRE DE 2021

Durant molts anys sempre hem fet les nostres Jornades Medievals a Vilafranca del Penedès i en l'edició d'enguany, per variar una mica, hem volgut fer alguna cosa diferent com la de sortit fora de la vida i ubicar-nos en un lloc i un entorn diferent. I quin milloc per a fer-ho que el Castell d'Olèrdola, un enclavament arqueològic on s'hi troben restes de pobladors com el ibers, els romans.

A l'alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la 
documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per Sunyer I de Barcelona (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. Va patir moltes ràtzies musulmanes com la de l'any 985 d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la mateixa capital i va vèncer a la Batalla de Rovirans.

A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al segle XIII.

I en aquest marc incomparable i ple d'història ens hem traslladat en aquesta edició per a seguir fent el que més ens agrada, explicar una part de la historia d'una manera fàcil, entendible, dinàmica i divertida tal i com hem fet els últims darrers anys.

En una zona del recinte històric vam muntar una mini exposició dedicada únicament al tir amb arc medieval on s'hi van exposar diferents arcs medievals com el longbow anglès que va dominar l'occident conegut a l'època i l'arc asiàtic, en totes les seves modalitats, que va ser una de les millors armes de guerra en la zona oriental. També s'exposaren fletxes, estris propis d'un arquer, diferents cotes de malla i una nodrida varietat de puntes de fletxa que causaren la curiositat de gran part del personal.

Contribuïen a les explicacions donades una serie de làmines que
completaven visualment tot el que s'explicava sobre el tir amb arc medieval, com eren els arquers, per que servien les diferents puntes de fletxa, com evolucionen les puntes de fletxa amb els canvis de cota de malla, quines tàctiques feien servir els arquers en una batalla, etc., i respondre a totes les preguntes que ens feia el públic assistent.

I ben al costat vam muntar unes dianes i preparar uns arcs per que tothom qui ho desitjava podia tirar unes fletxes sota la direcció i supervisió dels nostres monitors de tir amb arc i sentir-se per uns moments com un arquer medieval. Com sempre va ser un èxit de participants doncs gaudir d'aquesta experiencia sempre agrada a tothom.


Mes fotos de l'esdeveniment a:

10 de maig 2021

EL PLA DE MANLLEU 2021 - TALLER I PROMOCIÓ DE TIR AMB ARC A L'ESCOLA SANT MIQUEL

 7 DE MAIG DE 2021

Hem passat un 2020 marcat per les lesions en el nostre Club i per la pandèmia del Covid-19 a nivell mundial , fets que ens han obligat a tenir un any força tranquil a l'espera de nous esdeveniments, sobretot en l'esperança de que aquest malson s'acabi aviat i que el maleit virus es converteixi en història el més aviat possible.

I en aquesta rutina començarem el 2021 on les lesions encara estaven presents però el coronavirus sembla que poc a poc va remetent i ja es comencen a fer "cosetes" per aquí i per allà a nivell de tir amb arc, que és el que ens interessa en aquest bloc.

I, aprofitant aquesta apertura d'activitats, vam estar presents en les Primeres Jornades Culturals de l’Escola Sant Miquel del Pla de Manlleu en dues ocasions, la primera el dia 21 d'abril, amb la nostra altra marca Arquers i Companyia de la Flor de Lis (ARCOFLIS) de recreació històrica medieval (veure el bloc), on vam poder fer una xerrada sobre temàtica medieval i el divendres 7 de maig amb el Club de Tir amb Arc Arquers del Montmell (CTAAM) vam realitzar un taller de tir amb arc amb els alumnes del centre educatiu.

Primer direm que l'escola de Sant Miquel té, a efectes del Covid-19, disposa d'una excel·lent distribució de la seva quarantena d'alumnes que estan repartits en bombolles a les aules i sempre a l'aguait dels seus professors que vetllen en tot moment per la seva seguretat. 

Dit això, durant tot el matí del divendres i repartits en grups o petites bombolles s'anaven presentant al pati de l'escola per rebre, la majoria d'ells, la primera classe de tir amb arc de les seves petites i prometedores vides.

Amb una educació excel·lent, doncs per la nostra experiència a vegades no es gaire fàcil la feina amb nens, i després de posar-se el gel hidroalcohòlic, ara per ara inevitable en temps de pandèmia, i amb molta il·lusió i unes terribles ganes d'agafar un arc i poder tirar algunes fletxes, s'anaven presentant davant nostre.

Com que el temps de que disposava cada grup no era molt ampli i el que el més important per sobre de tot era el fet de tirar fletxes, els vam fer al començament una petita introducció de com i en quina posició s'ha d'agafar i disparar un arc i on vam tornar a constatar, sobretot en els alumnes més grans, la facilitats que tenen els nens d'assimilar aquests conceptes en molt poc temps. En en l'escassa mitja hora de que disposava cada grup es podia veure com a cada tirada l'alumne anava millorant el seu tir.

Nosaltres com a monitors de tir amb arc ens vam dedicar en tot moment a la supervisió del tir, a corregir agafades d'arc incorrectes, millorar posicions de tir, orientar en tot moment i aclarir els dubtes que ens presentaven els alumnes sobre els aspectes de la tirada.

La jornada finalment va transcorre amb total normalitat, un dia de molts somriures i de molt bon humor, on tots els alumnes s'ho van passar dallò més bé i van gaudir moltíssim d'aquesta nova experiència, tal i com ens feien saber una vegada acabada la seva sessió.

Per la nostra banda volem donar les gracies a l'AMPA per comptar amb nosaltres en aquestes Primeres Jornades Culturals i a la directora i professors/es del centre que ens van tractar molt bé i ens van fer sentir com a casa. I, com no, a tots els alumnes que van participar-hi i que ens van fer molt fàcil la nostra feina.

Esperem poder trobar-nos ben aviat en un futur per a gaudir de nou d'aquesta experiència


Més fotos de l'esdeveniment a:

https://photos.app.goo.gl/wLo64ZqnjDutSDBBA


UNA ANOTACIÓ FINAL I PERSONAL:

Desprès d'un mes transcorregut des de la xerrada medieval i d'uns dies menys del taller de tir amb arc posterior que vam fer en aquesta escola, un dia de compres en un supermercat de Vilafranca, una nena petita, amb molta educació, va i em saluda. La nena era petita, potser d'uns set o vuit anys, i a l'igual que jo portava la mascareta dins l'establiment el que indubtablement fa difícil de reconèixer a la persona, i es exactament el que em va passar el primer moment en que em va saludar, que li vaig retornar la salutació però no la vaig reconèixer.

Segurament ella se'n devia donar compte d'aquest fet i va tornar a acostar-se a mi però aquesta vegada amb una conversa més llarga en la que em va dir... No ets el que vas venir al meu col·legi a fer unes activitats?. En aquell moment vaig reconèixer-la com una de les alumnes de l'escola del Pla i li vaig dir que si, que era jo i que ja me'n recordava d'ella, doncs era una noieta molt simpàtica. Llavors seguidament em va dir que li va agradar molt tota la xerrada i exposició medieval i que s'ho va passar molt bé tirant amb arc tot i que, com deia, la punteria no l'acompanyes gaire. Posteriorment s'acomiadà de mi i va tornar amb els seus pares que seguien de compres.

Aquest fet em va emocionar i immediatament vaig narrar a la meva dona que estava en una altre passadís del supermercat tot el que havia succeït dos minuts abans quan una nena es va parar a saludar.

Per aquest fet i d'altres semblants és per el que fem aquestes coses on la satisfacció més gran es veure com la gent, en aquest cas els nens, valoren el que estàs fent i t'impulsen a seguir i millorar.

Gracies petita


26 d’abril 2021

EL PLA DE MANLLEU 2021 - XERRADA MEDIEVAL A L'ESCOLA DE SANT MIQUEL

21 D'ABRIL DE 2021

Després de passar un 2020 marcat per la pandèmia mundial del Covid-19 a nivell mundial que a ocasionat al món de la recreació històrica medieval la total paralització de tots o quasi tots els seus esdeveniments, fet que ens han obligat a tenir un any força tranquil a l'espera de noves noticies, sobretot l'esperança de que aquest malson s'acabi aviat i que el maleit virus es converteixi en història el més aviat possible i poder retornar a la nostra afició el més aviat possible.

Amb aquesta mateixa rutina vam iniciar el 2021 on encara esta present el coronavirus però sembla que poc a poc va remetent i ja es comencen a fer "cosetes" per aquí i per allà a nivell de recreació històrica, que és el que ens interessa i es pretén fomentar en aquest bloc.

Així doncs, aprofitant aquesta mínima apertura d'activitats, la nostra associació de recreació històrica medieval, Arquers i Companyia de la Flor de Lis (ARCOFLIS) va estar present en les Primeres Jornades Culturals de l’Escola Sant Miquel del Pla de Manlleu el dia 21 d'abril, per a fer una xerrada als seus alumnes sobre temàtica medieval i que repetirem jornada el proper el divendres 7 de maig amb la nostra altra marca, el Club de Tir amb Arc Arquers del Montmell (CTAAM) (veure el bloc) per a realitzar un taller de tir amb arc per a tots els alumnes del centre educatiu.

Primer direm que l'escola de Sant Miquel té, a efectes del Covid-19, disposa d'una excel·lent distribució de la seva quarantena d'alumnes que estan repartits en bombolles a les aules i sempre a l'aguait dels seus professors que vetllen en tot moment per la seva seguretat.

Durant tot el matí del dimecres i repartits en grups o petites bombolles es van anar presentant a la xerrada. Per raons de seguretat per el Covid-19 s'anaven seient en unes cadires situades en un lateral del pati, sota un gran porxo de protecció, sobretot per que pugues córrer l'aire i també per a poder aixoplugar-se de l'abundant pluja que va caure durant tot el matí en aquesta població del Baix Penedès.

Amb una educació excel·lent, doncs per la nostra experiència a vegades no es gaire fàcil la feina amb nens, i després de posar-se el gel hidroalcohòlic, ara per ara inevitable en temps de pandèmia, els alumnes anaven escoltant amb molta il·lusió tot el que els anàvem explicant, posant de vegades cara de sorpresa i moltes altres deixaven anar unes rialles segons els temes tractats i unes terribles ganes d'agafar un arc i poder tirar algunes fletxes, s'anaven presentant davant nostre.

En tot el temps de que vam disposar per a cada grup van aprendre sobre el vestuari de nobles, plebeus, guerrers i arquers fent també un important incís en l'armament que es feia servir en l'època, principalment del segle XIII, com espases, escuts, cascs, arcs, fletxes, destrals, dagues, llances, etc., que vam dur per fer més amena la xerrada i que alguns alumnes van tenir l'ocasió de poder comprovar per ells mateixos el pes d'una cota de malla, subjectar una espasa i un escut o posar-se al cap una crespina, un capmall i un casc.

I entre preguntes i somriures els alumnes durant tota la jornada van aprendre de l'època medieval el que no s'ensenya als llibres d'història, doncs es comú que per aquesta època històrica de 1000 anys de durada en els llibres d'estudi dels alumnes hi figuren poques, o cap referencia al que els vam explicar, on si que hi figuren personatges rellevants, fets importants i les seves dates, batalles famoses, etc., servint-los de complement a les seves lliçons escolars i desmitificant també el que els arriba sobre aquesta època des de Hollywood, Tv o per mitjà dels videojocs, que tots plegats tendeixen a ser molt poc fidedignes amb el vestuari, armament i costums de l'Edat Mitjana.
Val a dir que tots els alumnes s'ho van passar dallò més bé i van gaudir moltíssim
d'aquesta nova experiència, doncs no en tenien gaire coneixement d'aquest període històric i al finalitzar tots havien après quelcom que no sabien sobre el tema tal i com ens feien saber una vegada acabada la seva sessió.

Per la nostra banda volem donar les gracies a l'AMPA per comptar amb nosaltres en aquestes Primeres Jornades Culturals i a la directora i professors/es del centre que ens van tractar molt bé i ens van fer sentir com a casa. I, com no, a tots els alumnes que van participar-hi i que ens van fer molt fàcil la nostra feina.

Esperem poder trobar-nos ben aviat en un futur per a gaudir de nou d'aquesta experiència.


Més fotos de l'esdeveniment a:


UNA ANOTACIÓ FINAL I PERSONAL:

Desprès d'un mes transcorregut des de la xerrada medieval i d'uns dies menys del taller de tir amb arc posterior que vam fer en aquesta escola, un dia de compres en un supermercat de Vilafranca, una nena petita, amb molta educació, va i em saluda. La nena era petita, potser d'uns set o vuit anys, i a l'igual que jo portava la mascareta dins l'establiment el que indubtablement fa difícil de reconèixer a la persona, i es exactament el que em va passar el primer moment en que em va saludar, que li vaig retornar la salutació però no la vaig reconèixer.

Segurament ella se'n devia donar compte d'aquest fet i va tornar a acostar-se a mi però aquesta vegada amb una conversa més llarga en la que em va dir... No ets el que vas venir al meu col·legi a fer unes activitats?. En aquell moment vaig reconèixer-la com una de les alumnes de l'escola del Pla i li vaig dir que si, que era jo i que ja me'n recordava d'ella, doncs era una noieta molt simpàtica. Llavors seguidament em va dir que li va agradar molt tota la xerrada i exposició medieval i que s'ho va passar molt bé tirant amb arc tot i que, com deia, la punteria no l'acompanyes gaire. Posteriorment s'acomiadà de mi i va tornar amb els seus pares que seguien de compres.

Aquest fet em va emocionar i immediatament vaig narrar a la meva dona que estava en una altre passadís del supermercat tot el que havia succeït dos minuts abans quan una nena es va parar a saludar.

Per aquest fet i d'altres semblants és per el que fem aquestes coses on la satisfacció més gran es veure com la gent, en aquest cas els nens, valoren el que estàs fent i t'impulsen a seguir i millorar.

Gracies petita