divendres, 27 de juliol de 2012

ANENTO 2012

- 20, 21 I 22 DE JULIOL 2012 -

El següent esdeveniment a la nostra agenda desprès de Casp no era altre que tornar de nou a l'aragonesa població de Anento que poc a poc s'ha anat convertint en un fix en les nostres sortides.

Parlar d'Anento seria remuntar-nos a altres entrades anteriors fetes també en aquest bloc per lo que sería repetitiu fer-les de nou ja que també es poden consultar les visites d'anys anteriors.

Així que continuant la nostra història i per a situar-nos en ella direm que ens trobem de ple en la guerra dels dos Peres, en el segle XIV, compresa entre 1356 i 1375, que va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella.

Els seus reis son també força coneguts doncs hi trobem Pere el Cerimoniós per part aragonesa i Pere el Cruel en la part castellana.

Anento estava a punt de ser atacada per el bàndol castellà i es preparava per la seva defensa. Aquest es el marc històric en el que iniciarem aquesta nova aventura.

Vam arribar el divendres a la tarda com es habitual en les nostres sortides. Temps per muntar el campament en el lloc de sempre en un petit parc ple d'arbres que donen una ombra molt apreciada en aquestes èpoques estiuenques.

I així entre salutacions i benvingudes dels nostres amics muntarem la nostra part del campament consistent en una tenda normanda i dos pavellons.

Aviat caigué la nit i ens ajuntarem tots el membres que formaven el campament per sopar conjuntament en les taules de fusta que de per si constitueixen el mobiliari habitual del parc.

Acabat el sopar un dels nostres companys de Feudorum Domini, l'Enrique, també conegut en el món medieval com el monjo benedicti Enrique de Çaragoça, va delectar tothom, petits i grans, amb els seus contes i histories medievals fent les delícies de tots els assistents que l'escoltaren embadalits.

Seguidament en la plaça del poble on estava situada la taverna continuarem les nostres xerrades a la frescor de la nit ben remullades per freda cervesa fins a l'hora d'anar a dormir.

El dissabte començava actiu doncs després d'esmorzar s'iniciava una desfilada per els carrers del poble on una petita comissió aniria valorant diferents portals que entraven en concurs per a veure quin era el més adient a l'època en la que ens havíem traslladat per uns dies.

La comitiva anava passant un per un pels carrers de la població aturant-se en les diferents cases concursants on erem obsequiats amb diferents menjars i begudes que ens feien suportar més agradablement la passejada.

Acabat l'acte ens dirigirem de nou a la nostra estimada ombra del campament per a treure'ns les xafogoses vestidures i armament per posar-nos més frescos i refrescant-nos també en la taverna que estava prou prop de nosaltres.

Allí mentre es començava a fer el dinar els arquers ens dedicàvem al que més ens agrada, tirar fletxes. Vam improvisar una diana amb uns sacs i des de diferents distancies i posicions ens entrenàvem en el noble art de l'arqueria cosa ben documentada en l'època medieval que recreem.

Com sempre que muntem un arc i estem a punt de tirar una fletxa s'aplega al voltant nostre una gran quantitat de gent, principalment canalla que gaudeixen dallò més en veure'ns tirar. Aquí no va ser diferent i molts espectadors seguiren amb força atenció l'evolució de les tirades.

Llavors vam sentir la veu de la Rocio, "el dinar està fet, tots a taula" i, com no, correguérem tots a taula doncs es ben sabut que la Rocio es una excel·lent cuinera i els seus plats ens fan l'estada encara més agradable.

Ben dinats mentre uns anaven al "Aguallueve" una espècie de llac a banyar-se i altres feien una petita migdiada al campament uns quants ens dirigirem al bar del poble per a fer uns cafès i passar l'estona esperant el primer acte de la tarda.

L'acte consistia en una exposició de vestuari i armament en el mateix parc al costat del campament on els companys explicaven a tothom la manera de vestir, la roba i complements així com les diferents armes que hi havia exposades.

El nostre companys Axil de Madrid també s'havia sumat a l'exposició fent un taller de confecció amb "tablets", una tècnica força complicada però en la que ell es un gran mestre.

També s'havia preparat el campament per l'ocasió i en un dels pavellons s'havia improvisat una petita capella on el nostre frare predilecte Enrique de Çaragoça atenia a tothom que passava a visitar-la.

Paralel·lament el poble havia fet també uns tallers per a la participació sobretot dels menuts fent tallers de joies i un taller on cada nen s'havia de pintar el seu escut tal i com ja fa tres anys fem en la nostra edició medieval a Vilafranca a favor de La Marató.

A la plaça del poble, on hi havia la taverna, s'hi aplegà un grup de batucada del veí poble de Romanos que a cop de tambor van fer ballar a la concurrència amb unes melodies molt ben compassades i executades per els timbalers.

Seguidament quan més gent s'havia aplegat als voltants del campament arribà una nova activitat per a nosaltres. Es tractava de d'explicar al públic en general d'una manera didàctica i visual com era una batalla en l'edat mitjana.

La primera explicació consistia en com un arquer aturava l'envestida d'un grup de guerrers que intentaven avançar protegir-se de la pluja de fletxes amb els escuts formant un mur cuirassat.

El públic contemplava la situació i animava a l'arquer a buscar el més petit forat del mur on posar la fletxa i celebrava de bon grat quan aquest trobava un espai i feia que la fletxa esquivés el mur d'escuts i impactes directament en el guerrer.

Seguidament i seguint les demostracions s'explicaren determinades armes i com era el seu funcionament en batalla. També es va poder beure com era la lluita entre cavallers que amb espasa i escut oferiren una gran exhibició enmig dels aplaudiments del públic.

En acabar deixarem les nostres eines guerreres i entre descans i cerveses fredes esperàvem el sopar que no trigaria a arribar. Al acabar de sopar tornarem a la taverna on l'Enrique, guanyador del primer premi de redacció medieval de Anento, va llegir per a tothom les seves lletres.

Acabarem la nit a la fresca del bar xerrant i quan estàvem ja ben cansats de tota la jornada vam anar a dormir.

El diumenge s'aixecà prou assolellat i calorós, cosa que vam aprofitar de bon matí per a pujar al castell, fer algunes fotos i gravar algun vídeo amb els companys de manera còmica per a riure una mica.

De tornada a l'església hi havia una conferencia sobre el castell de Anento mentre començarem a desmuntar el campament abans de dinar. Dinarem, ens despedirem dels nostres amics i tornarem a casa cansats i contents d'haver participat en una nova aventura.


Més fotos de l'esdeveniment a:
https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Anento2012

I per a veure uns moments impagables ja que no tot a vegades es donar-se cops d'espasa o tirar amb arc: