dimarts, 31 de juliol de 2012

QUEROL 2012

- 27, 28 I 29 JULIOL 2012 -

Encara no ens havíem tret la pols de Anento que ja estavem tornant a viatjar per un nou esdeveniment medieval, en aquest cas a la tarragonina població de Querol.
Un esdeveniment que organitzava ARCOFLIS i on com sempre havíem de donar el millor de nosaltres per a fer-ho irrepetible.

Querol es un municipi de la comarca de l'Alt Camp, presidit per les imposants ruïnes del castell de Querol que, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació, donen una característica silueta a la població. Les cases s'enfilen pels vessants del turó i a la part alta s'aixeca majestuosa l'església parroquial de Santa Maria, un edifici petit construït en diverses èpoques, d'una sola nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, finalment acabat en una coberta piramidal.

I allí ens presentarem el divendres a la tarda, després d'haver dinat i carregat el nostre vehicle. Ens dirigirem al camp de futbol de la localitat on, i per estar a uns 565 metres sobre el nivell del mar, metre més o menys, feia una calor terrible, tant terrible que ens feia suar de valent la gota grossa, mullant les nostres vestidures i fent que deixéssim el muntatge del campament per una estona més tard quan la calor hagués baixat.

Així que una bona i llarga estona després començarem el muntatge ajudats al poc temps per els companys dels Templers de Barcelona que tot just havien arribat i que ràpidament ens van oferir la seva ajuda que vam agrair dallò més.

I ja quan quasi acabàvem de muntar el campament van aparèixer els amics de Feudorum Domini de Saragossa i poc després La Milicia Concejil de la Rioiia provinents, com no, de La Rioja.

I així, aplegats els amics, vam anar a prendre possessió de la casa de colònies del poble que ens serviria de lloc on dormir, descansar i fer tots els àpats els tres dies de durada de l'esdeveniment.
La casa era tota de pedra, magnifica, i tenia de tot doncs estava molt ben equipada i situada molt prop del campament el que va fer que ens sentíssim com a casa i molt a gust gracies a l'amabilitat i bon fer de l'ajuntament de la vila.

Presa possessió de la casa la començarem a gaudir mentre esperàvem el sopar. Una vegada reposades les forces ens reunirem tots al pati de la casa on la fresca de la nit ens compensava per un dia d'autèntica calor. I d'aquesta manera a la terrassa de la mateixa passarem bona part de la nit xerrant, rient i refrescant-nos.

La claror del matí del dissabte desperta tot el grup per igual, els que dormien en el campament i els que pernoctaren a la casa de colònies. Així que havent esmorzat i conscients de la calor del dia anterior muntarem el tendal al campament per a gaudir d'una ombra constant durant tot el dia.

Allí començarem a organitzar les activitats del dia. I mentre o fèiem arribaren els companys de la colla de diables del Xavi Bernadí que venien a estrenar-se en això dels esdeveniments medievals i ajudar-nos també una mica. La primera de les activitats programades era fer un vestir al cavaller a la plaça del poble.

Val a dir que aquest dissabte era el dia del poble i a tal efecte es feia una paella d'arròs i una cantada d'havaneres a l'església de Sant Jaume de Montagut. Com que la major part de la població era allà dalt, doncs estava situada a 862 metres i a uns cinc quilometres del poble, i com també teniem molta curiositat per veure aquesta església, agafarem els cotxes i decidirem fer el vestir al cavaller en el portal de la mateixa església.

L'església de Sant Jaume de Montagut esta situada al peu del cim de Montagut, és una construcció gòtica tot i que consta una església anterior esmentada en dues butlles papals de 1154 i 1194. Al llarg del temps, l'edifici va experimentar modificacions diverses, principalment en els segles XVII i XVIII, en què es va realitzar una reforma interior en estil neoclàssic.

És d'una sola nau, de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels contraforts i per les escasses obertures. La porta d'accés, a la façana sud, és formada per tres arcs de mig punt dovellats en degradació amb guardapols que arrenca d'una imposta. En aquesta mateixa façana s'hi eleven els dos campanars d'espadanya amb obertures també d'arc de mig punt. Exteriorment l'absis és poligonal, de set costats, amb contraforts als angles. La coberta és de teula a dues vessants.

Els darrers anys l'església ha experimentat un procés de consolidació i recuperació de les estructures més antigues, tot eliminant les motllures i els altars dels segles XVII-XVIII. El 1981 se'n va incoar expedient de declaració de bé d'interès cultural.

Quan hi vam arribar l'explanada de davant l'església estava plena de cotxes dels vilatans i veïns, es notava que alguns dels quals ja feia hores que gaudien del entorn fent passejades en un idíl·lic paisatge i unes vistes impagables.

Deixarem els nostres estris ven a la vora de la porta i una vegada acabada la missa i asseguda la gent a taula prenguérem el protagonisme i començarem a explicar com i quina vestimenta feia servir un guerrer del segle XIII tant militar com a civil.

Els prop de tres cents comensals que s'aplegaren a les portes de l'església gaudiren molt amb les explicacions i es quedaren meravellats de la gran quantitat de roba i sobretot de pes que devia suportar un guerrer medieval en aquella època i més en un dia tant calorós com o era aquest dissabte.

Finalitzada la nostra feina repartiren l'arròs per a tothom i sonaren les havaneres. Nosaltres tornarem a la casa de colònies per dinar i descansar una mica esperant que a mitja tarda la gent comences a baixar de l'església i es passes per el campament on trobarien noves activitats medievals.

La primera activitat que van trobar a la tarda va ser la de tir amb arc on tothom que o volia podia experimentar la sensació de deixar anar unes fletxes sota l'atenta observació dels nostres arquers que en tot moment donaven els millors consells per a desenvolupar cada tirada el millor possible.

Seguidament realitzarem conjuntament amb els altres grups de recreació històrica una demostració explicant com era una batalla medieval en molts dels seus aspectes. La primera de les demostracions era com un exercit es defensava del atac dels arquers i sobretot de les seves mortíferes fletxes.

Per a fer-ho els guerrers s'ajuntaven, ajuntant també els seus escuts per a protegir-se de la pluja de fletxes que els queia en cada moment. I així, amb una gran cuirassa que els protegís feta amb tots els escuts molt junts intentant evitar qualsevol forat on pogués introduir-se una fletxa es podia sortir viu d'aquella primera escomesa. No obstant la perícia i punteria dels arquers moltes vegades truncava les coses.

Els altres companys, més guerrers que arquers, posteriorment feren les seves explicacions de determinats sistemes de lluita i de com es feien servir determinades armes en batalla. Explicacions que foren seguides molt atentament per el públic i que preguntaren tot el que volien reben una acurada resposta dels nostres companys.

També van poder veure tots els assistents con eren les lluites d'espasa, molt lluny del que tenien assimilat sobretot per l'influencia del cine o la televisió i observaren que els combats i lluites no son tan coreografiades com sembla en la pantalla.

Acabades les demostracions i ja amb roba més de civil ens vam dirigir a la plaça del poble. El motiu no era altre que escoltar noves històries i contes de la mà del nostre company Enrique o fra Enrique de Çaragoça com se'l coneix en tot l'entorn medieval.

Allà el trobarem assegut en una cadira enmig de la plaça rodejat de petits i grans asseguts a terra uns i en els bancs de la plaça altres però tots escoltant amb atenció les seves històries. I es que en té una per a cada ocasió.

Durant dies i amb la complicitat d'una de les regidores de Querol havíem preparat una sorpresa i havia arribat el moment de donar-la a conèixer. Resulta que el jove batlle de Querol tot just feia poc que s'havia casat amb una bella donzella i clar, coneixent-nos, havíem de fer alguna cosa. I la vam fer...

Vam aconseguir vestir a la jove parella adequant-los a l'època que estàvem recreant en una habitació on pràcticament se'ls va tancar per que no sospitessin res. Al sortir de la mateixa es trobaren amb una guarda armada que en comitiva i seguida per tot el pobla els conduiria passant pels carrers de la població fins a les portes de l'església.

I allí evidentment els tornarem a casar, a la nostra manera, a lo medieval. Naturalment el casori fou oficiat per fra Enrique de Çaragoça que en una cerimònia molt divertida feu esclatar el riure als contraents i a tot el públic que seguia aquell enllaç.

Del sopar posterior poc a destacar, dir que va ser excel·lent només superat per la bona companyia i sintonia dels companys que entre acudit i acudit feren una nit inoblidable.

Ben dormits doncs el cansament es el que provoca despertarem el diumenge amb ganes de fer coses, sobretot els arquers, que ben aviat després d'esmorzar, ens posarem a muntar els nostres arcs i a tirar fletxes aprofitant aquell immens mur de palla que ens havien posat a la nostra disposició per a tal efecte.


I així sota una calor infernal com es natural ens vam posar a tirar fletxes doncs poques vegades aquest motiu ens a aturat de fer-ho com tampoc o va fer amb els vilatans que també es van animar a provar-ho.

Alguns dels que practicaren o feien per a perfeccionar el tir doncs poc després de migdia hi havia un torneig d'arqueria entre els querolencs que volguessin competir per a convertir-se en els millors arquers de la contrada. I d'entre ells va sortir el campió del primer torneig de tir amb arc de Querol. Felicitats al guanyador !!!

Posteriorment ens tornarem a reunir de nou a la plaça del poble per posar cloenda final a aquesta 1ª Trobada Medieval a Querol amb noves històries del nostre estimat Enrique de Çaragoça.

I així amb tot fet i havent passat un gran cap de setmana medieval, recollirem les nostres coses, ens acomiadarem dels nostres amics fins a una nova trobada i tornarem a casa cansats però satisfets.

I com es de justícia des de ARCOFLIS volem agrair a les autoritats de Querol que han fet possible aquesta primera trobada, que ens han posat al nostre abast unes instal·lacions de somni i que han vetllat en tot moment per que nosaltres ens sentíssim com a casa.

I com no al poble de Querol que tot i ser forans del mateix ens van donar el caliu de l'amistat acollint-nos com un més i a qui els hi donem també les gracies.


Més fotos de l'esdeveniment a: