dijous, 12 de juliol de 2012

TROBAT A BANYOLES L'ARC NEOLÍTIC MÉS ANTIC D'EUROPA

Article de ElPeriódico.cat de Antonio Madridejos/Banyoles
Divendres, 29 de juny del 2012 - 19:38h

La peça és de fusta de teix, té més de 7.200 anys i s'ha conservat intacta gràcies al fet que va estar sota l'aigua.

Un grup dLes investigacions arqueològiques que des de fa dues dècades es desenvolupen al jaciment neolític de La Draga, prop de l'estany de Banyoles (Pla de l'Estany), han permès el descobriment aquest any d'una peça única. Es tracta d'un arc complet, extraordinàriament ben conservat, amb una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, fet que constitueix la peça del seu tipus més antiga trobada a Europa.

Fa uns set mil·lennis, un artesà d'una petita comunitat neolítica assentada als voltants de l'estany de Banyoles va fabricar un senzill arc de fusta que va acabar abandonat en un aiguamoll per un motiu que es desconeix, potser per una pèrdua o potser per l'enfonsament d'una casa. En una situació normal, la fusta s'hauria desfet amb el pas del temps fins a no quedar-ne el més mínim rastre, però a Banyoles l'aigua va obrar el miracle: fa 15 dies, uns arqueòlegs van desenterrar l'arc pràcticament intacte.

Sense oxigen «Les condicions anaeròbiques, sense oxigen, han afavorit la conservació de la matèria orgànica de forma extraordinària», resumeix Antoni Palomo, investigador del CSIC i codirector en el jaciment arqueològic de La Draga. «En anys anteriors (2002 i 2005) havíem trobat dos fragments d'arc, però localitzar-ne un de complet és una cosa excepcional», afegeix Raquel Piqué, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i també codirectora de les excavacions.

Una arqueòloga treballa amb l'arc de fusta de teix datat al voltant de 5400-5200 a. C. que ha estat trobat a BanyolesEncara que a Escandinàvia i Rússia s'han descobert arcs més vells vinculats a pobles nòmades, es tracta de l'instrument del seu tipus més antic recuperat a Europa atribuïble a una societat neolítica, ja sedentària. De fet, com destaca una altra de les coordinadores, María Saña (UAB), l'arc pertany a una comunitat totalment ramadera i agricultora. «Encara que abatien senglars o toros salvatges, la caça era una activitat secundària en la seva alimentació», diu Saña, mentre ensenya alguns dels innombrables ossos trobats prop de l'arc, la majoria d'ovelles i altres animals domèstics. Possiblement, afegeix, l'arc hauria pogut tenir també un caràcter simbòlic, ornamental o fins i tot ser una arma d'atac o defensa contra altres pobles.

Fusta de teix Segons la datació científica, l'arc va ser construït cap al 5.400 o 5.200 abans de Crist. Està fet de fusta de teix, un material de gran qualitat per la seva resistència i la seva capacitat per recuperar la forma una vegada usat.

La peça va ser tallada per un sol costat, més els extrems, i es va utilitzar previsiblement amb una corda feta d'intestins d'animals. Aquest matí descansava coberta en aigua davant la mirada curiosa de les autoritats que van visitar el jaciment de La Draga, encapçalades pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. L'arc fa 108 centímetres, petit per abatre grans peces, però útil possiblement per a aus, diu Piqué.

Analitzat el 10% Encara que els arqueòlegs treballen des de fa més de dues dècades en el parc de La Draga, només s'ha pogut investigar a fons el 10% del territori amb senyals d'ocupació neolítica, uns 8.000 metres quadrats. Una part està submergida actualment sota les aigües del llac.

Entre altres troballes a La Draga en els últims anys destaquen 170 objectes de fusta o fibra vegetal com cullerots, falçs, pintes, fletxes i cistells. “És un jaciment excepcional per la seva antiguitat, per tractar-se d'una assentament a l'aire lliure i per les seves excel·lents condicions de conservació”, ha afirmat Palomo.

La investigació està finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri d'Economia i Competitivitat. Es tracta d'un projecte d'investigació coordinat des del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles en què participen la UAB, el CSIC, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.