divendres, 16 de novembre de 2012

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2012 - I EXÈQUIES REIALS DE PERE EL GRAN

- 9, 10 I 11 NOVEMBRE 2012 -

Feia temps, quasi tres anys, que un projecte ens rodava pel cap i que teníem moltes ganes de realitzar. Influenciats per elements que trobàvem en algunes de representacions medievals que es fan arreu d'Espanya i en les que participem activament, investigarem i ens documentàrem prou sobre el que volíem fer i recrear.

El tram històric era el millor per la nostra recreació doncs es el període exacte que solem recrear i pel que estem més preparats. El lloc, ideal, Vilafranca del Penedès, casa nostra. Amb tants elements amb al nostre favor només faltava posar-hi fil a l'agulla i tirar-ho endavant amb força empenta.

I ens hi vam posar, vam demanar col·laboració a l'ajuntament per que ens dones permís per a fer l'esdeveniment per els carrers de la vila, a la Basílica de Santa María per que ens cedís una petita capella i als nostres companys de recreació històrica el seu ajut per a poder dur-ho a terme.

De l'ajuntament aconseguirem poder fer l'acte a la plaça de Jaume I davant del Palau Baltà i l'alberg municipal per a poder allotjar a tothom, l'Església ens va deixar la capella dels Dolors i els grups de recreació aragonesos de Feudorum Domini i A.C.H.A. es van prestar ràpidament a col·laborar activament en el projecte.

Posteriorment s'afegiren a col·laborar la Schola Gregoriana de Vilafranca que entonarien per a nosaltres el seus cants gregorians, la hípica Mas Cavalls que ens proporcionaren els cavalls, l'Associació de veïns del Centre Vila que ens deixà el seu local per a guardar el nostre material i d'altres grups de recreació històrica i amics que ens ajudaren moltíssim.

Amb tots aquests precedents van néixer finalment les:

Exèquies Reials de Pere el Gran

La recreació de les últimes hores i la mort del rei Pere el Gran que per fi veurien la llum a Vilafranca del Penedès en un marc històric incomparable doncs recordem que fou en aquesta vila on en el segle XIII morí el monarca en l'interior del Palau Reial. I per arrodonir-ho tot fins i tot les dates reals del fet, 10 de novembre de 1285, es van aliar amb nosaltres creant així un aniversari del mateix.

Així quedava el programa d'actes

- REBUDA DEL PRÍNCEP ALFONS I LA SEVA COMITIVA PER L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA AL PEU DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA
- AGONIA DE PERE EL GRAN
- CONFESSIÓ DEL REI
- LECTURA DEL TESTAMENT REIAL
- EXTREMUNCIÓ
- AIXECAMENT DE LA EXCOMUNIÓ
- COMUNIÓ
- MORT DE PERE EL GRAN
- EXPOSICIÓ DE LA CAPELLA ARDENT DEL MONARCA A LA CAPELLA DELS DOLORS (ON EL PÚBLIC PODRÀ VISITAR-LA EN EL SEU INTERIOR)
- TRASLLAT SOLEMNE DEL FÈRETRE REIAL PER ELS CARRERS DE LA POBLACIÓ RETORNANT A LA CAPELLA DELS DOLORS EN PROCESSÓ FÚNEBRE.
- OFICI DE DIFUNTS PRESIDIDA PER EL PRÍNCEP ALFONS I L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA.
- CONCERT DE CANT GREGORIÀ A CÀRREC DE LA SCHOLA GREGORIANA DE VILAFRANCA.
- TORNADA DE LA COMITIVA AL CAMPAMENT

I durant els dos dies hi haurà un campament medieval a La Fassina visitable per tothom on s´hi podrà veure:

CAMPAMENT MILITAR
TORNEIG ENTRE CAVALLERS
TIR AMB ARC
TALLERS D’ESGRIMA
JOCS MEDIEVALS
EXPOSICIÓ D’ARMAMENT I VESTUARI
TALLERS MEDIEVALS
CONTES I HISTORIES
TAVERNA

Com ja es habitual de cada any aquestes jornades medievals per a nosaltres comencen el divendres doncs es el dia en que comencem a muntar tot el que tenim previst i el dia en que comencen a arribar la major part d'amics i col·laboradors d'altres grups i associacions de recreació històrica.

I fou així mentre es muntava la taverna i preparàvem l'alberg que arribaren els primers companys de recreació. Vinguts uns des de Alcanyís i un altre de Lleó ens honraren amb la seva presencia els companys de Calatravos de Alcanyís i el lleonès Pedro Jose Mora Barrientos dels Caballeros del Duero amb tots els seus hàbits de arquebisbe.

Molt prop en el temps també es feren presents els companys de Lleials d'Aguiló, amb el seu cap Sergio Cid al davant, que vinguts des de Tarragona debutaven per primera vegada en el nostre esdeveniment al igual que els anteriorment esmentats.

Llavors arribaren quasi junts els tres grups ja veterans doncs no han faltat en cap de les quatre edicions i son un puntal de les mateixes. De Saragossa els Feudorum Domini, de Osca els A.C.H.A i de La Rioja La Milicia Conjejil de La Rioiia als que vam saludar efusivament.

De terres catalanes debutaven també els gironins de Casus Belic, impecables com sempre, els lleidatans de Arnau Mir de Tost i els barcelonins de la Ordre del Acero Negro, els Templers del Comtat de Barcelona i repetien edició els membres de Gala Placídia així com d'altres companys que van col.laborar molt activament amb nosaltres.

Reunits tots el divendres i amb el campament a mig muntar soparem plegats i xerrarem fins a altes hores de la matinada, normal, doncs feia temps que no ens reuníem tots i havia ganes de fer-la petar una bona estona a la taverna.

El dissabte ens aixecarem de bon matí, doncs havíem de acabar de muntar el campament. Mentre uns muntaven les tendes i pavellons medievals d'altres en un altre racó posaven les taules pera fer l'exposició medieval. Els encarregats de la taverna i els arquers posaven també les seves zones a punt.

Mentre tot aquest moviment de gent es produïa i anava agafant forma el campament s'ajuntaren a nosaltres fent el seu debut els barcelonins de l'Ordre de la Creu del Llenguadoc i la Companyia de Claramunt que ràpidament s'integraren a l'esdeveniment.

El matí va transcórrer amb tota normalitat i tot funcionava a la perfecció. La taverna plena, els menuts al costat dissenyant i pintant els seus escuts, els arquers explicant com s´han de tirar les fletxes al públic que o volia provar convertint-se així en arquers per un dia.

En un altre lloc de l'alberg hi havia el campament i l'exposició d'armament on es donaven tota mena d'explicacions sobre armament, tècniques de lluita i vestuari de l'època. Feien també exhibicions de lluita d'espasa i el tradicional "vestir al cavaller", nom que hem donat a aquesta activitat que consisteix en vestir a una persona de cavaller medieval explicant cada peça de roba, complement i armes que se li posa a sobre.

Mentre això succeïa uns quants anàrem a la Capella dels Dolors per acabar de preparar-la per l'activitat de la tarda. Vam retirar tots els bancs a la sagristia, vam preparar tot el material, muntarem el taüt i el llit que hauria de dur el rei i decorarem la capella retornant-a a finals del segle XIII.

Quan tot estigué fet i preparat ens vam dirigir de nou al campament per a dinar amb la resta de companys tot i pensant que en un parell d'hores es posava en marxa el que durant molt de temps havíem estat preparant i que per primera vegada veuria la llum a Vilafranca del Penedès, la recreació de les Exèquies Reials de Pere el Gran.

I la cosa va anar així:

A peu de les escales de la Basílica de Santa Maria, esperant l'arribada del príncep Alfons i tot el seu seguici, ens trobàvem l'arquebisbe de Tarragona, alguns nobles fidels a la corona, una petita guarda d'escolta i un servidor, Bernat Escrivà que com a cronista reial i home de confiança del rei Pere narraré i donaré fe de tot el succeït.

Tambors es sentiren llavors, tambors que sonaven cada cop més propers anunciant així l'arribada del príncep Alfons, fill del rei Pere, seguit d'un nodrit seguici compost per nobles, dames, guerrers, frares, ordres militars, soldats i un gran nombre de servents que venien a retre homenatge al quasi finat monarca.

Una vegada arribat al peu de l'escalinata tingué el plaer de saludar-lo i donar-li la trista benvinguda indicant-li breument i sense entrar en gran detall l'estat de salut del seu pare. Seguidament feu el mateix l'arquebisbe de Tarragona que li dedicà també unes paraules de benvinguda i coratge.

Després de l'acte de benvinguda passarem a veure al rei directament doncs semblava que hi havia alguna novetat i aquesta no era altra que el començament de l'agonia d'un rei que de cada vegada estava més proper de la mort que de salvar-se tot i els esforços fets pels metges que dia i nit l'assistien.

Sobre el llit descansava el rei Pere, atès i vigilat en tot moment per Arnau de Vilanova, el seu metge de confiança, que en cap moment baixava la guarda lluitant desesperadament per a salvar-li la vida malgrat trobar-se en unes circumstàncies en les que tot semblava perdut.

El rei estava pàl·lid, desencaixat, el seu rostre reflectia l'intens sofriment al que estava sotmès en aquests últims moments. Els seus ulls apagats miraven amb dificultat i parlava a poc a poc, fluix i entretallat donant de tant en tant signes de l'intens dolor que sofria mentre intentava lentament gesticular amb les mans.

Instants després va demanar confessió a les autoritats eclesiàstiques i a les autoritats civils la lectura pública del seu testament on reafirmava com a proper sobirà de la Corona el seu fill gran Alfons, que es conegué històricament com a Alfons el Franc o el Liberal. Posteriorment i una vegada finalitzats els anteriors se li donà la extremunció.

El rei seguia agonitzant lentament i fou llavors quan demana l'aixecament de l'excomunió que per ordre del Papa Martí IV li pesava a sobre. El Papa l'excomunicà quan va ser coronat rei d'Aragó oferint-li la corona al segon fill del rei de França, Carles de Valois a qui va investir el 27 de febrer de 1284 i va declarar una creuada contra Aragó.

Una vegada presa de nou la comunió i desprès d'haver posades en ordre les seves coses i haver-se acomiadat dels presents el rei expirà. Els que allí estàvem quedàrem uns minuts en silenci abans d'organitzar el trasllat per la capella ardent mentre la cúria eclesiàstica donava les ultimes benediccions i oracions per la seva ànima.

Instal·larem la capella ardent del monarca en la Capella dels Dolors presidida per el deu fill gran i els seus més fidels consellers i col·laboradors i per els doctes homes d'església i de les diferents ordres militars religioses. Homes d'armes i estendards completaven el quadre tot plegat il·luminat per la sola claredat de les espelmes. A sobre de la porta d'entrada des del pis superior els amics de la Schola Gregoriana entonaven preciosos càntics que donaven la major solemnitat.

Vam permetre la visita a l'interior de la capella del públic assistent que es comporta de manera molt còmplice amb tot el que veia. Tímidament començaren a apropar-se al fèretre que estava situat ben al mig de l'estància per a ser acomiadat per a tots i presentaren el seu dol i respectes al nou rei que els saludava amb tristor per tant gran pèrdua. Els nostres companys de recreació també vam fer el propi presentant els nostres respectes al difunt i al seu fill.

Acabada la capella ardent ens prenguérem uns breus minuts per a preparar la comitiva fúnebre que recorreria els carrer de Vilafranca per que tothom pugui acomiadar-se del rei finat. En aquesta ocasió més de cent companys recreacionistes formaven dita comitiva recreant tots els estaments socials de l'època.

Al capdavant anava la creu de nostre senyor portada per membres de les ordres militars, la del Temple, la del Hospital i la Calatrava, flanquejats per dos petits patges portant espelmes seguits per l'arquebisbe de Tarragona i altres prelats. A continuació anaven els estendards i homes d'armes amb els seus escuts al reves com mana la tradició funerària de l'època.

Al darrere d'aquest hi anaven dos cavalls, un el del rei, anava sense genet i portava els colors reials i l'escut del propi rei penjava al reves de la mateixa sella de muntar. L'altre cavall el portava un genet que vestia totalment de guerrer portant també signes de dol en l'escut que duia a l'esquena.

La comitiva seguia amb un portador que duia sobre un coixí d'elaborada confecció la corona reial del monarca que precedia al taüt reial portat per nobles i flanquejat per altres nobles portadors dels escuts reials, cap avall, com era la costum. El taüt el portaven entre quatre i era d'aspecte senzill, adornat amb riques teles i que duia també els colors i l'escut del finat.

El príncep Alfons seguia el taüt i al seu darrera els homes de confiança del rei, nobles, consellers, doctors, etc. I finalitzava la comitiva amb les ploraneres, servents reials que portaven els gossos del rei, pagesos, i poble en general. Tot plegat una llarga comitiva que poc a poc s'anava endinsant pels carrers de Vilafranca al só trist del toc de tambors i timbals que tancaven la fila.

Els vilatans que es trobaven en aquell moment al carrer, bé passejant, de compres, sortint d'alguna botiga o d'algun cafè no podien creure el que veien es mostraren molt respectuosos amb el que estàvem fent mentre i ràpidament treien els seus mòbils i càmeres de fotos per a captar aquella escena poc habitual en el seus dia a dia i en les compres del dissabte.

Passàrem per quasi tota la part vella de Vilafranca, vam creuar la rambla i passant just per davant de l'ajuntament i el Palau Reial tornarem a peus del Palau Baltà on els nobles que duien els escuts feren l'anomenat "còrrer les armes", costum medieval consistent en donar quatre voltes al taüt amb els escuts i trencar-los després en senyal de dol.

Per acabar els actes de recreació de la mort de Pere el Gran vam continuar amb l'ofici de difunts, missa en llatí per l'ànima del difunt i seguidament ja acabats tots els actes previstos per el dia s'oferí per a tothom a l'interior de la Capella dels Dolors una audició de cant gregorià de nou a càrrec de la Schola Gregoriana de Vilafranca que cantaren com els àngels.


Satisfets i cansats de l'intensa jornada i després de recollir i guardar el nostre material tornarem al campament per a sopar i descansar preparant alhora les activitats del dia següent. Com es tradicional després del sopar vam entregar els diplomes d'agraïment als grups participants i vam continuar la nit xerrant i fent unes copes.

Ja el diumenge al matí es va complir el pitjor presagi, la maledicció que ens a perseguit en molts esdeveniments al llarg de l'any i que ens a causat bons problemes, el diumenge al matí es va posar a ploure i o va fer tant bé que no va parar en quasi tot el dia anul·lant per complert tota activitat prevista. Així que aprofitarem el dia per a recollir-ho tot, carregar els vehicles, dinar plegats i acomiadar-nos fins a una altra edició, això sí, si la pluja o permet.

Des de ARCOFLIS volem donar les gracies a tots els que ens han ajudat, recreacionistes, institucions, Església, associacions, grups i particulars que han fet possible que per primera vegada a Vilafranca del Penedès veies la llum un vell somni que teniem des de feia un temps com es la recreació medieval de les Exèquies Reials de Pere el Gran.

Als meus companys de ARCOFLIS i a tots els que han col·laborat... moltes gracies, hem fet història !!! Esperem que d'ara en endavant el temps ens doni nova oportunitat de seguir fent-la amb una nova edició.


Mes fotos de l'esdeveniment a: