dimecres, 19 de juny de 2013

MARIA DE HUERVA 2013

- 7, 8 I 9 DE JUNY 2013 -

El divendres a la tarda després de carregar els vehicles tornàrem de nou a la carretera i ens dirigirem a la desconeguda població aragonesa de Maria de Huerva. Desconeguda per nosaltres doncs fins al moment no hi havíem estat mai, per tant ARCOFLIS debutava en aquesta localitat.

Fitxer: Escudo de Maria de Huerva.svgMaria de Huerva és un municipi de la província de Saragossa ubicat a la comarca de Saragossa. Està situat al sud de la capital, de la qual dista 14 km. El seu terme municipal limita amb els de: Saragossa, La Muela, Cadrete, Jaulín, Botorrita i Valmadrid.

El municipi té el seu origen en l'època musulmana amb la construcció del Castell de Maria a principis del segle X. El castell va ser pres en 1124 per Alfonso I el Batallador, com a enclavament estratègic per a la presa de Saragossa. Durant els segles posteriors, la localitat va passar per les mans de diversos senyors feudals. El 1610 es produeix l'expulsió dels moriscs, el que deixa la zona pràcticament despoblada. Això va provocar que la localitat canviés de localització traslladant-se a la riba esquerra del riu Huerva, la seva ubicació actual. El 15 de juny de 1809 es va lliura a la localitat una batalla de la Guerra de la Independència, que deixa gran mortalitat (entre 1.000 i 5.000 baixes en el bàndol espanyol i unes 800 al napoleònic) que acaba amb la victòria de les tropes franceses.

El temps durant tota la setmana havia estat molt bo, el típic clima de juny, assolellat i calorós, però aquest divendres alguna cosa començava a canviar. A cada kilòmetre que ens acostava a la població aragonesa gradualment anava minvant el bon temps canviant a una tarda rara i lletja. I tant que va arribar a canviar... Arribarem a una esplanada de terra al ben mig de la població on els companys d'altres grups més propers a Maria de Huerva ja havien descarregat i tenien a mig muntar les tendes i pavellons.

Saludarem a tothom, descarregarem els nostres estris i sense perdre temps començarem a muntar la nostra part de campament composta de dos pavellons que integrarem en la disposició marcada del campament abans que es fes fosc o que comences a ploure o a fer vent.

Una vegada tot fet i ja quasi a l'hora de sopar, aprofitant que teniem un bar al costat de la zona medieval d'acampada, ens hi vam anar per a sopar. Quasi acabat l'àpat comença a ploure, cada vegada amb més intensitat, el que va motivar que els companys que estaven al campament, sota el tendal, correguessin a refugiar-se dintre el bar esperant que la pluja deixes de caure, cosa que tarda més o menys sobre les tantes de la matinada.

L'esplanada queda tota plena de tolls, les tendes mullades i alguna amb aigua al seu interior. Amb aquest panorama vam anar a dormir mirant al cel i desitjant que no tornés a ploure.

El dissabte va treure el cap sense aigua, almenys les primeres hores del matí, cosa que ens va donar ànims i certa tranquil·litat. Esmorzàrem de nou al bar i ens vestirem de gala per a fer una desfilada pels carrers del poble acompanyant als grups locals. La desfilada va recórrer els carrers de la població passant enmig del mercat medieval i acabant en una plaça ben bé al centre del mateix.

Durant la desfilada, seguint el guió previst, les tropes que formaven part de la comitiva que acompanyava al senyor noble i la seva dona fins a la plaça eren temptades nombroses vegades per, diguem-ho així, senyoretes de dubtosa moral i reputació" que per unes monedes oferien els seus serveis carnals als soldats. El sergent i els seus guardes més propers intentaven allunyar aquestes dones no sempre amb l'èxit esperat.

Arribats a la plaça i després dels parlaments de les autoritats locals el noble que també prengué la paraula per a fer el seu discurs saludant a les autoritats i a la població per a tot seguit procedir a fer la presentació pública de tots els grups de recreació. Un a un, cada grup que era anomenat, es col·locava al mig de la plaça saludant i reben els aplaudiments dels assistents.

I així van anat passant tots els grup fins que va arribar la presentació de l'últim, un grup de quatre almogàvers al servei directe del senyor, que en la presentació només eren tres guerrers. El noble que s'adonà de que hi faltava un membre es dirigí al seu sergent per preguntar-li que es el que passava. Aquest es posà immediatament a buscar i cridar al soldat desaparegut que sortí de enmig la multitud pujant-se les calces amb l'espasa i el casc a la mà i una dona increpant-li que li pagués el que tocava.

Al veure arribar en aquell aspecte el noble senyor preguntà al sergent que havia passat. El sergent va ordenar a la seva guarda la detenció del soldat i després d'increpar-lo públicament i demanar-li explicacions li van començar a donar una bona pallissa com a càstig per haver comés dita infracció. Sort en tingué que el noble, al veure que la pallissa començava a ser desproporcionada, va decidir intervenir i aturar-la.

Seguidament a la mateixa plaça estava previst de fer un "vestir al cavaller" per ensenyar a tothom com es vestia un noble guerrer del segle XIII i posteriorment un cavaller del segle XIV explicant tot el vestuari i armament que utilitza el guerrer per a vestir-se i anar a la batalla perfectament armat.

En el poc temps que trigarem en tenir-ho tot preparat i els companys ja començaven a vestir al guerrer i a fer les explicacions necessàries, de la calorosa presencia del sol a la plaça vam passar de nou a la pluja que, en pocs segons, va anar agafant força i que ens va obligar a suspendre l'acte, retirar el vestuari i tot l'armament per evitar de mullar-se. Al veure que no parava es decidí de fer-ho en un altre moment.

En el campament els tolls anaven creixent i amb escombres intentaven minimitzar l'aigua per evitar danys majors. La major part del mateix començava a ser un fangal degut al poc drenatge que oferia la zona. Amb tot això arribava l'hora de dinar, cosa que vam fer sota els tendals del campament en una estona en que l'aigua ens va donar un parell d'hores de treva que vam aprofitar dallò més.

Per la tarda hi havia previst activitats al campament. Allí s'hi feien tallers i exposició d'armament. Just al costat del campament hi havia la zona de tir amb arc. Muntarem un mur de palla per a posar-hi les dianes i vam fer uns tirs d'exhibició mentre esperàvem que hi hagués públic suficient per a fer la nostra activitat. ARCOFLIS era l'encarregat de fer l'activitat de tir amb arc per el públic ensenyant a tothom que volia a tirar amb arc convertint-se per uns moments en arquer.

Tot anava força bé, el públic gaudia de valent tirant amb arc sobretot la quitxalla que en gran part vestits de templers havien muntat un nombrós grup i que s'ho passaven dallò més bé tirant fletxes, competint entre ells o amb els seus pares i familiars a veure qui era el millor arquer.

I de nou, una altra vegada, sense avís i quasi a traïció va tornar la pluja. Aquesta vegada amb una intensitat molt superior a totes les altres vegades en que va aparèixer. Plovia tant que el campament inundar-se de nou i va tornar a entrar l'aigua dins les tendes i pavellons mullant molt de material i roba tornant a xafar la jornada. Tots vam córrer a refugi sota els tendals moltes vegades insuficients amb tanta aigua que queia.

Al cap d'una bona estona va parar de nou i es va reprendre la poca exposició medieval que no havia pogut ser retirada que ja començava a entreveure el rovell en les peces metàl·liques. Va arribar l'hora de sopar, vam sopar tots junts en una sala que hi havia molt prop del campament i l'estona nocturna de nova treva que ens dona el cel la vam aprofitar per a passar-la junts, seguts al carrer xerrant i fent gresca.

Al matí del diumenge seguia la pluja. Es va decidir que tal i com estava el campament no es faria cap activitat més doncs la pluja seguia caient. Va anar passant el matí i en una nova treva d'aigua vam desmuntar i carregar el nostre vehicle abans que la pluja decidís de nou tornar a engegar. Els nostres pavellons mullats ja s'assecarien a casa però almenys l'altre material ja estava carregat i a estalvi de noves inclemències meteorològiques

Vam intentar de nou de fer "el vestir al cavaller" enmig de la plaça del poble i a l'igual que el dia anterior quan tot estava preparat i tot just es començava, va tornar a ploure i fer que ens haguéssim de retirar. Però aquesta vegada vam voler acabar el que havíem començat a fer i sota un portal, tot i ser menys vistós, vam poder fer-ho. A continuació vam dinar plegats i després de fer-ho ajudarem als companys a carregar el material als vehicles, ens vam acomiadar i vam tornar a casa contents però a la vegada disgustats per el temps sofert.


Més fotos de l'esdeveniment a: