dimarts, 17 de setembre de 2013

IBIECA 2013: NÚPCIES DE ATHO DE FOCES

- 30, 31 D'AGOST I 1 DE SETEMBRE DE 2013 -

Parlar de Ibieca y de la antiga família dels Foces es remuntar-se a una entrada anterior d'aquest bloc on es menciona els detalls de la població i l'historia de la família.

L'any passat assistirem a les exèquies fúnebres de Eximen de Foces on vam recrear els últims moments de vida i posterior enterrament d'aquest gran noble cavaller aragonès. En aquest any em estat convidats a gaudir de les núpcies del seu fill Atho de Foces.

Aquest tipus de recreació requereix de molt de material que s'ha de carregar al nostre vehicle. Així en la tarda del divendres una vegada tot estigué llest i col·locat, res ens impedia ja de fer el viatge cap a Ibieca. Prop de dues hores després vam arribar a l'entrada de la població on els companys del grup de recreació A.C.H.A. ens esperaven per anar plegats a l'indret on s'havia de muntar el campament medieval.

El campament medieval estava situat a l'igual que l'any passat en un camp de sembrat a uns dos-cents metres de l'església de Sant Miquel de Foces, una autentica joia del període de transició del romànic al gòtic i de la que ja en parlàrem amb anterioritat en una altra entrada, i a dos kilòmetres sis-cents metres de camí de terra fins al poble de Ibieca.


Només baixar dels cotxes vam saludar a tots els companys que estaven al campament que ja havien arribat un dia abans i que per tant ja o tenien tot muntat i amb d'altres que com nosaltres tot just arribaven. Desprès de les efusives salutacions i per a no perdre la llum del sol, doncs la tarda ja estava prou avançada, començarem a muntar la nostra part del campament i el nostre pavelló on dormim i que per uns dies es converteix en la nostra casa.

L'hora se sopar coincidí plenament amb la finalització del muntatge i ens dona un
bon respir i un bon motiu per a descansar. Menjarem tots plegats sota els tendals del campament i sota un cel clar i estrellat per quedar-se embadalit contemplant els astres.

Tot seguit es senti rumors i un servent que corrent anava anunciant quelcom que no s'entenia degut a la distancia. Quan s'apropava vam poder sentir correctament que s'apropava sa majestat el rei i el seu seguici, convidat d'honor de les núpcies, cosa que provoca gran moviment en el campament.

Començava aquesta nit el primer dels actes, la rebuda del rei. En qüestió de minuts tot estava ja preparat, una guarda armada i gent amb fanals esperaven a les portes del campament juntament amb els nobles convidats i els membres de la casa de Foces que amb qualitat d'amfitrions es disposaren a rebre a sa altesa reial amb tots els honors, pompa i protocol habitual.

El rei arriba, se'l ompli d'honors i breus discursos i se li oferí un pavelló gran molt ben guarnit, amb totes les comoditats, per a poder estar el temps de durada de les núpcies. Molts habitants d'Ibieca s'aplegaren al campament per a veure de primera mà aquest acte que obria les núpcies del noble Atho de Foces i Sancha Vallés de la també noble casa de Antillón.

Descansant ja el rei, també ens disposàvem a fer-ho nosaltres, després de gaudir durant unes hores de germanor sota l'esplèndida nit que feia.

Les primeres hores del dissabte després de llevar-nos foren per contemplar com els nostres companys de Casus Bellic estaven força enfeinats en la construcció d'una casa i en la fabricació de maons per a fer-la. Feina que per fer-la requeria de gran esforç doncs havien d'anar a buscar els materials prou lluny del campament, tant així com l'aigua i altres, activitat que alguns de ells feien fins i tot descalços.

I mentre això succeïa i la construcció anava avançant de valent la resta del campament anava esverada, corredisses amunt i avall tot fent els preparatius per a la boda que es feia aquell mateix matí. Tothom es vestia per a la ocasió, les classes humils i servents, la petita i alta noblesa, la representació eclesiàstica, els familiars dels nuvis i, com no, els propis nuvis protagonistes de l'esdeveniment.

Com que la boda s'havia de celebrar primer per lo civil, dins al poble d'Ibieca, ens concentrarem en el pavelló poliesportiu de la població a fi de ultimar els últims detalls i acabar amb tots els preparatius. Nosaltres teniem el paper dels pares de la núvia, Sancha Vallés d'Antillón, i per tant ens havíem de convertir en Sancho d'Antillón i Onneca d'Antillón les figures paternes.

Quan tot estigué a punt comença l'acte. Des d'una casa cedida per un veí que representava la casa pairal sortí la núvia, els seus pares, dames d'honor i tota la comitiva nupcial de la mateixa, acompanyada per musics, cap a la plaça del poble on a peus d'una tarima esperava el nuvi, Atho de Foces, junt als seus pares, Eximen de Foces i Teresa de Foces.

Una vegada saludades les families i a sa altesa reial, convidat als esposoris, es disposaren a pujar a l'entarimat on esperava el senyor lletrat per oficiar el contracte matrimonial. La família de Foces es va situar l'esquerra del lletrat i fent lo propi, a la dreta, la família d'Antillón. A la plaça del poble es va congregar gran quantitat de gent que seguien amb atenció tot el que hi anava succeint

Llavors el lletrat va procedir a donar fe del contracte de matrimoni començant per llegir la dot atorgada per la casa d'Antillón a Foces, molt generosa, i que aquests acceptaren de molt bon grat. Seguidament va parlar Sancho d'Antillón donant consentiment a la boda de la seva filla. Finalment els contraents es declararen públicament com a esposos que rubricaren en un petó unint així les dues cases nobles tal i com va quedar representat a posterior en un escut d'armes.

Acabada aquesta cerimònia civil de la boda tocava dirigir-se cap a l'església de Sant Miquel de Foces per a celebrar la cerimònia religiosa. Llavors la comitiva nupcial va començar a recórrer els dos mil sis-cents metres de camí que separaven l'església del poble sota el sol i la calor propis d'un migdia d'un agost molt calorós. El nuvi i els seus es desferen de la comitiva doncs havien d'estar a l'església esperant a la núvia.

Aquesta i dues dames d'honor anaven a cavall al capdavant de la comitiva darrera dels estendards. La seguien a peu, el rei, que com aquest dia decidí caminar, tots el seguirem en exemple, junt als pares de la núvia seguits per una petita guarda i al seu darrere completaven el seguici dames de companyia, servents i camperols. Una mica més enrere els habitants d'Ibieca en gran majoria també ens seguien a peu encara que alguns ho feren en els seus vehicles.

Després de caminar una bona estona sota el sol i la pols del camí arribarem a l'església. Quan tot estigué preparat en el seu interior vam fer la nostra entrada. La núvia avançava del braç del seu pare pel passadís central de l'església fins a dirigir-se al altar on el nuvi esperava ansiós la seva arribada amb la companyia del seus pares situats unes passes més enrere.

Quan estigueren a l'alçada del altar les dues families es saludaren de nou i el nuvi s'avança per a rebre de mans del senyor d'Antillón a la seva filla. Atho prengué la mà de Sancha i avançaren plegats fins l'altar per a començar la cerimònia. En la mateixa el capellà va oficiar el casament just després de tornar a atorgar el consentiment de la boda per part del pare de la núvia sota l'atenta mirada d'Atho, la seva família i assistents.

Mentre la boda s'anava oficiant un frare entonava cants al darrere del
altar. fins que va arribar el moment més esperat de la mateixa com es la declaració final de espòs i esposa. Els dos joves que seguien agafats de la mà es miraren i segellaren aquesta declaració amb un petó mentre rebien les felicitacions i aplaudiments de tots els assistents.



Poc a poc tothom va anar sortint de l'església per esperar als recent casats que sortissin per la porta del temple. Els nuvis sortiren els últims i foren felicitats de nou pels pares d'ambdós que restaven a costat i costat de la porta. Les dames de companyia anaven llençant pètals de rosa a la feliç parella que entre petó i petó anaven saludant a tothom.



Nota ARCOFLIS: La recreació té aquestes coses, val a dir que tant el nuvi, Atho, com la núvia Sancha, i en la vida real, Carlos i Rocio, son parella de fa ja molt temps i fins i tot ja fa quatre anys que es van casar oficialment a Calatayud. Nosaltres estem orgullosos de haver-los pogut acompanyar al Carlos i Rocio tant en la boda real com amb la dels seus personatges en la recreació, Atho de Foces i Sancha Vallés d'Antillón, a qui desitgem tota la felicitat i tot el millor.

Després de l'emotiva cerimònia ens vam dirigir de nou al campament per a tot seguit dinar de nou tots junts i preparar les activitats de la tarda. A l'igual que l'any passat el poble d'Ibieca es volcà de nou amb la recreació i per a fer-nos les coses més agradables va posar de nou a la nostra disposició la piscina del poble per a refrescar-nos i descansar una estona després de dinar.


Una vegada descansats i ja de tarda començava un altre dels actes com son els jocs en honor a la parella on es feien diferents competicions dins del campament, entre elles, la de tirar amb ascona, petita llança de git, emprada en la cacera i en la guerra, estirament de corda, torneig d'equilibri sobre uns troncs mentre es lluita amb uns pals encoixinats, escacs, etc.

Nosaltres en aquest cas ens vam dedicar al tir amb arc. Vam reunir un bon nombre
d'arquers i vam fer demostracions de tir. Una de les primeres demostracions va ser el tir al cèrcol consistent el tirar un cèrcol de poc mes d'un pam a l'aire a veure qui o quins dels arquers feien passar una fletxa per el seu interior. La prova fou prou divertida i entretinguda.

Seguidament seguirem fent tirades sobre dianes d'animals, situades en un parapet de palla, simulant una situació de cacera per a finalitzar amb tirades sobre una diana per a comprovar la precisió dels arquers. Val a dir que el públic que s'acostà s'ho va passar dallò més bé i ens va felicitar per la bona punteria que en general vam exhibir.



Quan caigué la nit vam sopar de nou al campament. Presidien el sopar la parella de nuvis i durant el mateix es succeïen les bromes i els detalls cap a la parella. Se'ls va dedicar una dansa molt ben ballada per una companya i la gresca i la disbauxa fou la nota principal de la vetllada.

Posteriorment es va acompanyar als nuvis al seu pavelló com era costum per un altre acte, de caire més privat, com es la consumació. Això feu que tots estiguessin expectants davant la tenda fent broma i acudits referents a la parella. Fins i tot un poema se'ls va dedicar que porta per nom "A veinte leguas de Huesca" i que diu el següent:

A veinte leguas de Huesca
que andando son un buen trecho
se han casado Atho y Sancha
en nupcias de buen provecho;
y habiendo Antillón y Foces
sellado tan dulce fecho
venimos a acompañallos
hasta la alcoba y el lecho,
pues que debe agora la novia
tumbarse mirando al techo.

Para bien del matrimonio
pide el Señor descendencia,
pero es menester que antes
y ante aquesta concurrencia,
separados por las telas
que oculten las indecencias,
Afrodita y su lujuria
hagan acto de presencia
para que entre Atho en Sancha
con arrojo y a conciencia.

Deberá encontrar camino
la serpiente en la guarida,
pues si quieren tener hijos
tendrán que hacer “guarreridas”,
y aunque la entrada es estrecha
y está bastante escondida
es menester que la sierpe
no se le quede dormida
al novio con el trajín
de tanta entrada y salida.

Imperdonable sería
también para la señora
que todo se terminase
en menos de un cuarto de hora...
¡Un cuarto de hora, don Atho,
explórate que te explora!
que entre tan bello paisaje
podríais gozar una hora
y doña Sancha estaría
no ya en el Cielo... ¡en la Gloria!

Mas, compañeros, amigos,
curas, nobles o peones
guardemos silencio agora
que a punto están los señores
de comenzar sin tardanza
sus trabajos y rubores
que están concentrados ambos
dentro de sus camisones:
si cantamos esta chanza
no toquemos los... bemoles.

A veinte leguas de Huesca
que andando son un buen trecho
se han casado Atho y Sancha
en nupcias de buen provecho;
nosotros, que a ellas vinimos,
guardémosles en el lecho
y recémosle al Señor
para que en margen estrecho
de meses podamos ver
a un Foces tomar el pecho...

Deixarem a la feliç parella per fi en la tranquil·litat donant per acabada la jornada medieval.
Però en aquell noment fou quan uns estranys éssers es passejaven per el campament. Diem estranys doncs la primera impressió, en la foscor de la nit, era que eren de color verd i caminaven d'una manera rara. Un d'ells anava amb un petit fanal que poc iluminaba.

La primera reacció de tothom era preguntar-se que passava i els van començar a perseguir. Pocs metres després van esclatar les rialles doncs els éssers estranys eren dos companys del grup Calatravos de Alcañiz que s'havien posat una disfressa d'alienígenes d'un llampant color verd que va provocar multitud de rialles entre tots els companys.
Seguidament amb la companyia dels "visitants" anàrem al poble a seguir la gresca abans d'anar a dormir.

El diumenge al matí tot era activitat doncs es va decidir fer el desmuntatge del campament de bon matí per evitar la calor de la tarda i ajudar així als companys que tenien més kilòmetres fins a casa seva de que poguessin arribar a una bona hora. Així que poc a poc vam anar desmuntant els nostres pavellons deixant únicament la roba i estris que necessitaríem per a fer l'últim acte de les núpcies que eren les justes entre cavallers.

En un petit espai que hi ha davant de l'església i sota un sol de justícia diferents guerres estaven convocats a un torneig de lluita d'espasa per a saber qui d'ells era el millor. Presidia el torneig sa altesa reial, el senyor Atho de Foces i una representació de l'església que una vegada digueren unes paraules prengueren possessió dels seus seients per a gaudir de la competició.

I just quan aquesta estava a punt de començar aparegueren uns sarraïns armats que duien presa una donzella i que pretenien aconseguir un substanciós rescat per la mateixa. Els combatents que es disposaven a lluitar en el torneig, ja armats, els rodejaren esperant l'ordre del seu rei per a atacar-los i alliberar a la dona que temia per la seva vida doncs estava a tothora apuntada amb una ballesta.

Llavors fou el rei qui dirigint-se a els sarraïns els recriminà aquella manera de procedir. Ells van demanar un rescat sota l'amenaça de matar a la noia al·legant altres accions del passat en que van perdre diners i possessions. El rei va dialogar amb ells i quan accedí al pagament per la donzella fou interromput pel senyor de Foces qui es va oferir a pagar ell el rescat de la noia doncs no volia que la sang embrutis el dia de les seves núpcies.

El rei va accedir i es feu el pagament abandonant els sarraïns la zona de
lluita a corre cuita amb el botí a les mans. El torneig es reprengué i començaren les lluites entre els cavallers. Cops i més cops d'espasa i cruixir d'escuts per a trobar el millor guerrer. Poc a poc s'anaven eliminant els perdedors i quedaven menys combatents que seguien oferint un gran nivell de lluita i una gran destresa en el maneig de l'espasa i l'escut.

El torneig va continuar fins que fou de nou interromput doncs de lluny una figura humana s'apropava amb una espasa a la mà corrent i cridant. Ja més propera vam veure que es tractava del vell Eximen de Foces, pare de Atho, a qui l'edat ja li començava a trastocar una mica el cap, que cridava com si anés a la guerra.
El fet es que havia sentit que uns sarraïns havien arribat i corregué a buscar la seva espasa oblidant-se quasi de vestir-se doncs anava vestit únicament amb un a túnica i les calces penjant.

Quan arriba a l'alçada del seu fill comença a esgrimir la seva espasa a tort i dret i cridant contra els sarraïns que ja feia una bona estona que havien marxat. Poc a poc intentaren reduir-lo cosa que costa bastant, doncs el vell senyor de cap dèbil encara tenia prou força i coratge per a la lluita. Finalment aconseguiren calmar-lo i se l'endugueren a reposar a les seves estances.

El torneig seguí fins que un dels combatents es va proclamar el campió de les justes.

Llavors Atho de Foces, com a president de Feudorum Domini, grup organitzador de l'esdeveniment, per donar cloenda als actes, es va dirigir a tots els assistents per donar una vegada més les gracies a la població de Ibieca per tot els esforços i el suport rebut agraint-los també la cessió de les seves instal·lacions i la seva assistència. També es dirigí als grups de recreació vinguts d'arreu d'Espanya i els va donar les gracies per tot el que havien fet en aquestes jornades.

I la última part es la de sempre coneguda, dinarem plegats al pavelló poliesportiu del municipi i després dels acomiadaments dels companys tornàrem a casa nostra contents i satisfets per l'experiència viscuda.




Més fotos de l'esdeveniment a: