divendres, 15 de novembre de 2013

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2013 - II EXÈQUIES REIALS DE PERE EL GRAN

- 8, 9 i 10 DE NOVEMBRE DE 2013 -

Després de passar un parell de mesos d'intens treball, organització i programació finalment tornàvem a fer córrer de nou el temps enrere i traslladar-nos una vegada més a la Vilafranca del 1.285, en el segle XIII per acollir les V Jornades Medievals, l'edició del 2013 que al igual que la de l'any passat es faria en dues parts, la primera les II EXÈQUIES REIALS DE PERE EL GRAN i per el mes de desembre, si no passa res, farem les V ARCOFLIS amb La Marató de TV3. Però ara anem a la que ens ocupa.

Aquest any ha estat molt intens el treball, sobretot de escenificació i ambientació
doncs un dels nostres col·laboradors per motius varis no podia assistir amb tota la seva totalitat de personal i material a l'esdeveniment. Això motivà que tot el material, i algun més, que ens cedien els nostres companys hagués de fer-se de nou peça a peça donada l'impossibilitat que costava portar-lo des de Aragó.

I no sols en material ens afectava aquesta impossibilitat, si no que també a un gran nombre de personatges que representaven i que havien de ser substituïts. Poc a poc vam anar solucionant els entrebancs que teniem per endavant. Al igual que l'any passat tornàvem a tenir la col·laboració de la Parròquia de Santa Maria que de molt bon grat ens tornava a cedir la capella dels Dolors i l'associació Veïns del Centre de Vilafranca ens cedia de nou el seu local i l'Ajuntament de Vilafranca l'alberg Municipal com ha fet cada vegada que l'hem necessitat.

També tornaren a col.laborar de nou amb nosaltres la Schola Gregoriana per a
gaudir de nou amb les seves veus i dues incorporacions noves ens van acabar de donar l'ajut necessari per que tot plegat, una, la dels nois de Roadies Audio Pro, especialistes en sonorització d'esdeveniments que ens van aportar tot el material necessari per que el so arribes a tots els indrets i l'altra bona incorporació son els nostres companys de Arquers de Olivella, club de tir amb arc, del que els membres de ARCOFLIS en som socis, que ens aportaren ajut material i humà i fins i tot s'atreviren a fer un dels personatges principals.

El material, que va portar molta feina, va quedar enllestit en la data, els substituts dels personatges ja estaven a punt, l'organització enllestida, les instal·lacions de l'alberg immillorables i tot preparat i a diferencia d'altres anys no calia mirar al cel doncs aquest fi de setmana no plouria, tot estava al nostre favor, només calia esperar als nostres companys de recreació medieval anessin arribant.

I així, poc a poc, els nostres amics anaren arribant. Vinguts de Aragó els
ACHA, els Feudorum Domini, els Almogàvers de Saragossa i els Calatravos d'Alcanyis; de la Rioja la Milicia Concejil de la Rioiia i de Catalunya els Gala Placidia, l'Ordre Sacramental de Sant Genís, l'Ordre del Acero Negro, els Templers del Comptat de Barcelona i als debutants Arquers de Olivella. Com no també a tots els recreacionistes que a nivell particular també assistiren i que també vam rebre amb molt de gust.

La tarda nit del divendres la vam dedicar a rebre als companys i a acabar d'arreglar petites coses, assignar les habitacions, muntar la barra de bar, arreglar i condicionar la capella dels Dolors per al dia següent deixant muntada ja la capella ardent i tota la seva il·luminació, etc. Res més a destacar, soparem plegats a l'alberg, xerràrem, beguérem i quan vam estar cansats ens n'anàrem a dormir.

El dissabte pel mati va ser lliure per a tothom. Uns van anar al centre del poble aprofitant que era dia de mercat, d'altres descansaven i els personatges principals de les Exèquies, als qui quedaven poques hores per a debutar, assajaven tots junts en una de les dependències de l'alberg mentre l'organització acabava d'informar a tothom sobre els aspectes i la disposició d'aquest any.

Dinarem aviat doncs a les 17:30 començava la recreació de les últimes hores de Pere el Gran i tot havia d'estar al seu lloc i tothom vestit per a l' esdeveniment.

S'apropava l'hora assenyalada, la plaça de Jaume I on es feia l'acte començava a omplir-se. Hores abans els companys de Roadies Audio Pro havien fet les proves de só i tot funcionava a la perfecció. L'emoció i els nervis començaven a créixer.

Llavors es feu un breu silenci i Bernat Escrivà que era conseller i cronista reial prengué la paraula per a donar la benvinguda al públic assistent recordant-los que tots els figurants presents no son actors si no estudiosos i entusiastes de l'època medieval i que el que anaven a fer no era un show si no una recreació fidedigna d'una part de l'historia, de la nostra historia i que el que anaven a veure era un concentrat de la cerimònia de les Exèquies Reials de Pere el Gran.

Dit això, el mateix Bernat Escrivà continuà el seu parlament posant a tothom en la situació que es vivia en aquell moment, doncs dies abans el rei havia arribat malalt a Vilafranca per a se atès d'una rara malaltia i que en aquestes hores semblava que ja poc es podia fer per la salut del rei que poc a poc agonitzava tot esperant l'arribada del seu fill Alfons. Mentre feia aquest parlament alguna retronava pels carrers de Vilafranca...

Un retronar de timbals s'anava sentint cada vegada més prop i que significava que la comitiva que acompanyava al príncep Alfons estava arribant. Des de la nostra posició a la plaça vam poder veure com arribaren, en primer lloc anaven els tambors, (agrair profundament als Timbalers d'Olivella el seu ajut i el nostre reconeixement per lo bé que van tocar amb molt poc temps de preparació), seguits de l'almirall Roger de Llúria i els seus homes d'armes.

A continuació i sota pal.li portat per quatre nens venia el príncep Alfons i al seu darrere una amplia comitiva composta per nobles, riques dames, soldats i servents. En arribar davant davant la basílica de Santa Maria la comitiva s'aturà i el príncep Alfons s'avança a la mateixa per a retrobar-se amb l'Abat Gener, abat de Santes Creus i Frei Arnald de Timor, comendador templer del castell de Montsó que havien vingut també per estar prop del rei. Bernat Escrivà també el saludà i plegats es dirigien davant del Palau Baltà, escenari de les últimes hores del rei.

El rei estava ajagut al llit amb la cara desfigurada, cansat i abatut, doncs dura era la batalla amb la seva malaltia i tot apuntava que no en seria el guanyador. Al seu costat el seu fidel i sempre atent metge de confiança, Arnau de Vilanova, qui no estalviava en tota mena de atencions fent tot el possible per a preservar la vida del monarca que lentament s'anava apagant.

Seguidament es procedí a la lectura del testament del rei on llegava els seus bens i dirigint-se a l'abat Gener li demanà la comunió per que li aixequessin l'excomunió que pesava sobre ell des de feia temps i quedar en pau amb Deu. Fet això aplega al seu fill i als seus fidels consellers per acomiadar-se i finalment en una curta agonia morí el rei.

Un gran dolor s'estengué entre el veïns de Vilafranca una vegada es conegué la trista notícia de la mort reial. Una petit grup de servents traslladà el fèretre reial a la Capella dels Dolors per a preparar a la capella ardent. Una vegada tot llest i ja exposat el el fèretre s'obriren les portes de la capella per que tothom qui vulgues pogués passar a donar el condol al príncep Alfons, retre homenatge al rei difunt i a acomiadar-se d'ell.


En el seu interior es situà el fèretre reial al ben mig de l'església, envoltat per espelmes, per que tothom poguès donar-hi la volta en senyal de dol. Al davant seu en una petita taula es posaren les joies reials, la corona, el ceptre i l'orbe. Tota la il·luminació de l'església era a base de espelmes amb la qual cosa es creà un ambient molt adequat per aquest tipus de celebració.

Just al costat de l'altar el Príncep Alfons rebia de tothom les mostres de condol. Al seu costat l'Abat Gener i darrere d'ell els seus consellers. Als laterals de l'església hi havia els estendards i alguns membres de la guarda reial. Durant tot aquest acte en el pis superior de l'església els membres de la Schola Gregoriana de Vilafranca cantaven cants gregorians posant el toc final i creant una ambientació magnifica.

Quan tothom hagué passat i acabada la capella ardent s'organitzà ràpidament la comitiva fúnebre que portaria les restes reials pels carrers de Vilafranca per que els seus súbdits poguessin també acomiadar-se del monarca. Una llarga cua va recórrer els carrers de Vilafranca formada per membres de l'església, ordes militars i soldats encapçalaven la mateixa seguits pel taüt i pel príncep Alfons, consellers i nobles.

La comitiva la tancaven les ploraneres, els servents reials i el poble en general. Després de recórrer els carrers de Vilafranca la comitiva s'aturà de nou davant el palau Baltà per a fer la missa de difunts, últim dels actes de les exèquies reials. Una vegada arribats al lloc es procedí a fer el "córrer les armes" una cerimònia de dol que consisteix en que els quatre portadors del escuts que acompanyaven el taüt donaven tres voltes al seu voltant del mateix per després aturar-se i trencar els escuts a cops d'espasa o de destral en senyal de dol.

La missa fou de nou oficiada per l'abat Gener i molt seguida per tothom.
Després de l'ofici fou Bernat Escrivà qui de nou es dirigí al públic per adreçar-los les últimes paraules que posarien fi a la recreació de les Exèquies Reials de Pere el Gran.
I una vegada acabat ens vam dirigir de nou al alberg per a sopar i comentar després les anècdotes de la jornada fins a l'hora d'anar a dormir.

Despertarem amb un assolellat matí de diumenge i després de vestir-nos i agafar els nostres estris ens vam dirigir a la plaça davant de l'Ajuntament on ens esperava l'esmorzar, una botifarrada amb pa torrat amb tomàquet acompanyada de vi novell del Penedès que de bon matí va venir molt de gust pels recreadors per anar agafant forces per a començar la jornada.

Seguidament vam anar a preparar la zona per les activitats del matí doncs a sobre de l'escalinata del Palau Baltà es feia el torneig de tir amb arc. Vam muntar dues dianes i quan els arquers van estar llests va començar la competició. el nivell dels arquers era força alt i poc a poc els mes precisos anaven eliminant als arquers amb menys punteria fins que van quedar els millors. En una última tanda de fletxes es decidí finalment el guanyador.

L'altra activitat va ser el torneig de cavallers on també passant per fases eliminatòries sortiria un guanyador. El príncep Alfons que presidia el torneig envoltat dels seus consellers dona l'ordre al mestre de armes de començar i a partir d'aquí els cops d'espasa i el repicar dels escuts retronaren per tota la plaça. Per parelles els cavallers demostraven les seves habilitats intentant eliminar al seu contrincant per al final proclamar-se el campió del torneig. Com es natural el millor de tots fou declarat el guanyador

Durant tot el matí en un altre racó de la plaça els nostres companys de ACHA havien muntat una exposició de armament i vestuari militar on s'hi podien trobar cascs, espases, cotes de malla, destrals, gambesons, dagues, ballestes, escuts, proteccions, armadures, etc, i explicaven a un públic molt interessat d'una manera molt didàctica que era cada peça i per que es feia servir.

Acabat el torneig el príncep Alfons feu entrega al guanyador del tir amb arc i al campió de lluita amb espasa dels seus respectius trofeus i d'aquesta manera es dona totalment per a finalitzades les jornades medievals. Els recreacionistes tornarem a l'alberg per a dinar plegats, recollir els estris i acomiadar-nos de tots fins a una nova edició abans de tornar cadascú a casa seva.


Més fotos de l'esdeveniment a:

I aquest video de la tv local