MARIA DE HUERVA 2013

- 7, 8 I 9 DE JUNY 2013 -

El divendres a la tarda després de carregar els vehicles tornàrem de nou a la carretera i ens dirigirem a la desconeguda població aragonesa de Maria de Huerva. Desconeguda per nosaltres doncs fins al moment no hi havíem estat mai, per tant ARCOFLIS debutava en aquesta localitat.

Maria de Huerva és un municipi de la província de Saragossa ubicat a la comarca de Saragossa. Està situat al sud de la capital, de la qual dista 14 km. El seu terme municipal limita amb els de: Saragossa, La Muela, Cadrete, Jaulín, Botorrita i Valmadrid.

El municipi té el seu origen en l'època musulmana amb la construcció del Castell de Maria a principis del segle X. El castell va ser pres en 1124 per Alfonso I el Batallador, com a enclavament estratègic per a la presa de Saragossa. Durant els segles posteriors, la localitat va passar per les mans de diversos senyors feudals. El 1610 es produeix l'expulsió dels moriscs, el que deixa la zona pràcticament despoblada. Això va provocar que la localitat canviés de localització traslladant-se a la riba esquerra del riu Huerva, la seva ubicació actual. El 15 de juny de 1809 es va lliura a la localitat una batalla de la Guerra de la Independència, que deixa gran mortalitat (entre 1.000 i 5.000 baixes en el bàndol espanyol i unes 800 al napoleònic) que acaba amb la victòria de les tropes franceses.

El temps durant tota la setmana havia estat molt bo, el típic clima de juny, assolellat i calorós, però aquest divendres alguna cosa començava a canviar. A cada kilòmetre que ens acostava a la població aragonesa gradualment anava minvant el bon temps canviant a una tarda rara i lletja. I tant que va arribar a canviar... Arribarem a una esplanada de terra al ben mig de la població on els companys d'altres grups més propers a Maria de Huerva ja havien descarregat i tenien a mig muntar les tendes i pavellons.

Saludarem a tothom, descarregarem els nostres estris i sense perdre temps començarem a muntar la nostra part de campament composta de dos pavellons que integrarem en la disposició marcada del campament abans que es fes fosc o que comences a ploure o a fer vent.

Una vegada tot fet i ja quasi a l'hora de sopar, aprofitant que teniem un bar al costat de la zona medieval d'acampada, ens hi vam anar per a sopar. Quasi acabat l'àpat comença a ploure, cada vegada amb més intensitat, el que va motivar que els companys que estaven al campament, sota el tendal, correguessin a refugiar-se dintre el bar esperant que la pluja deixes de caure, cosa que tarda més o menys sobre les tantes de la matinada.

L'esplanada queda tota plena de tolls, les tendes mullades i alguna amb aigua al seu interior. Amb aquest panorama vam anar a dormir mirant al cel i desitjant que no tornés a ploure.

El dissabte va treure el cap sense aigua, almenys les primeres hores del matí, cosa que ens va donar ànims i certa tranquil·litat. Esmorzàrem de nou al bar i ens vestirem de gala per a fer una desfilada pels carrers del poble acompanyant als grups locals. La desfilada va recórrer els carrers de la població passant enmig del mercat medieval i acabant en una plaça ben bé al centre del mateix.

Durant la desfilada, seguint el guió previst, les tropes que formaven part de la comitiva que acompanyava al senyor noble i la seva dona fins a la plaça eren temptades nombroses vegades per, diguem-ho així, senyoretes de dubtosa moral i reputació" que per unes monedes oferien els seus serveis carnals als soldats. El sergent i els seus guardes més propers intentaven allunyar aquestes dones no sempre amb l'èxit esperat.

Arribats a la plaça i després dels parlaments de les autoritats locals el noble que també prengué la paraula per a fer el seu discurs saludant a les autoritats i a la població per a tot seguit procedir a fer la presentació pública de tots els grups de recreació. Un a un, cada grup que era anomenat, es col·locava al mig de la plaça saludant i reben els aplaudiments dels assistents.

I així van anat passant tots els grup fins que va arribar la presentació de l'últim, un grup de quatre almogàvers al servei directe del senyor, que en la presentació només eren tres guerrers. El noble que s'adonà de que hi faltava un membre es dirigí al seu sergent per preguntar-li que es el que passava. Aquest es posà immediatament a buscar i cridar al soldat desaparegut que sortí de enmig la multitud pujant-se les calces amb l'espasa i el casc a la mà i una dona increpant-li que li pagués el que tocava.

Al veure arribar en aquell aspecte el noble senyor preguntà al sergent que havia passat. El sergent va ordenar a la seva guarda la detenció del soldat i després d'increpar-lo públicament i demanar-li explicacions li van començar a donar una bona pallissa com a càstig per haver comés dita infracció. Sort en tingué que el noble, al veure que la pallissa començava a ser desproporcionada, va decidir intervenir i aturar-la.

Seguidament a la mateixa plaça estava previst de fer un "vestir al cavaller" per ensenyar a tothom com es vestia un noble guerrer del segle XIII i posteriorment un cavaller del segle XIV explicant tot el vestuari i armament que utilitza el guerrer per a vestir-se i anar a la batalla perfectament armat.

En el poc temps que trigarem en tenir-ho tot preparat i els companys ja començaven a vestir al guerrer i a fer les explicacions necessàries, de la calorosa presencia del sol a la plaça vam passar de nou a la pluja que, en pocs segons, va anar agafant força i que ens va obligar a suspendre l'acte, retirar el vestuari i tot l'armament per evitar de mullar-se. Al veure que no parava es decidí de fer-ho en un altre moment.

En el campament els tolls anaven creixent i amb escombres intentaven minimitzar l'aigua per evitar danys majors. La major part del mateix començava a ser un fangal degut al poc drenatge que oferia la zona. Amb tot això arribava l'hora de dinar, cosa que vam fer sota els tendals del campament en una estona en que l'aigua ens va donar un parell d'hores de treva que vam aprofitar dallò més.

Per la tarda hi havia previst activitats al campament. Allí s'hi feien tallers i exposició d'armament. Just al costat del campament hi havia la zona de tir amb arc. Muntarem un mur de palla per a posar-hi les dianes i vam fer uns tirs d'exhibició mentre esperàvem que hi hagués públic suficient per a fer la nostra activitat. ARCOFLIS era l'encarregat de fer l'activitat de tir amb arc per el públic ensenyant a tothom que volia a tirar amb arc convertint-se per uns moments en arquer.

Tot anava força bé, el públic gaudia de valent tirant amb arc sobretot la quitxalla que en gran part vestits de templers havien muntat un nombrós grup i que s'ho passaven dallò més bé tirant fletxes, competint entre ells o amb els seus pares i familiars a veure qui era el millor arquer.

I de nou, una altra vegada, sense avís i quasi a traïció va tornar la pluja. Aquesta vegada amb una intensitat molt superior a totes les altres vegades en que va aparèixer. Plovia tant que el campament inundar-se de nou i va tornar a entrar l'aigua dins les tendes i pavellons mullant molt de material i roba tornant a xafar la jornada. Tots vam córrer a refugi sota els tendals moltes vegades insuficients amb tanta aigua que queia.

Al cap d'una bona estona va parar de nou i es va reprendre la poca exposició medieval que no havia pogut ser retirada que ja començava a entreveure el rovell en les peces metàl·liques. Va arribar l'hora de sopar, vam sopar tots junts en una sala que hi havia molt prop del campament i l'estona nocturna de nova treva que ens dona el cel la vam aprofitar per a passar-la junts, seguts al carrer xerrant i fent gresca.

Al matí del diumenge seguia la pluja. Es va decidir que tal i com estava el campament no es faria cap activitat més doncs la pluja seguia caient. Va anar passant el matí i en una nova treva d'aigua vam desmuntar i carregar el nostre vehicle abans que la pluja decidís de nou tornar a engegar. Els nostres pavellons mullats ja s'assecarien a casa però almenys l'altre material ja estava carregat i a estalvi de noves inclemències meteorològiques

Vam intentar de nou de fer "el vestir al cavaller" enmig de la plaça del poble i a l'igual que el dia anterior quan tot estava preparat i tot just es començava, va tornar a ploure i fer que ens haguéssim de retirar. Però aquesta vegada vam voler acabar el que havíem començat a fer i sota un portal, tot i ser menys vistós, vam poder fer-ho. A continuació vam dinar plegats i després de fer-ho ajudarem als companys a carregar el material als vehicles, ens vam acomiadar i vam tornar a casa contents però a la vegada disgustats per el temps sofert.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/MariaDeHuerva2013

També deixem la crònica i fotos del nostre company Axil
http://el-blindado-personal.blogspot.com.es/2013/06/maria-de-huerva-2013-chaparrada.html

MONTSÓ 2013: HOMENATGE A GUILLEM DE MONT-RODÓN

- 24, 25 I 26 DE MAIG 2013 -

Per segon any consecutiu ARCOFLIS viatjava de nou cap a l'aragonesa població de Montsó per la celebració de l'homenatge a Guillem de Mont-rodón motiu pel qual s'engalana tornant enrere fins a l'època medieval.

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217. El seu pare també s'anomenava Guillem de Mont-rodon i sa mare s'anomenava Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon de Taradell i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon.

El 1203 féu desapropiació i ingressà a l'Orde del Temple. Del 1207 al 1211 fou nomenat comanador de Gardeny i posteriorment fou nomenat mestre del Temple al Regne d'Aragó, Catalunya i el Comtat de Provença. Va lluitar al servei del rei Pere II d'Aragó en la Batalla de Las Navas de Tolosa i en la Batalla de Muret, on morí el rei Pere. Després de la mort del rei, anà a Roma per reclamar al Papa Innocenci III la restitució de l'infant Jaume, que es trobava retingut per Simó IV de Montfort. L'any 1214 se sotmeté al legat papal Pietro di Benevento l'any 1214 i seguint les diposicions del testament de la mare de l'infant Jaume I d'Aragó, el Papa Innocenci III alliberà el jove rei que era ostatge del croat francès Simó IV de Montfort i l'entregà a l'Orde del Temple, esdevenint-ne Guillem de Mont-rodon el seu educador i protector al castell templer de Montsó. Allí restà l'infant Jaume dels 6 als 9 anys, fins que el 1217 un grup de nobles aragonesos i catalans en demanaren la seva sortida. El 1220 fou nomenat pel rei Jaume I Procurador General de les rendes reials a Catalunya i el rei l'elogià en la seva crònica per la seva lleialtat.

I així a mitja tarda del divendres havent carregat el vehicle partírem per retrobar-nos de nou amb els companys de recreació.

A mitja tarda vam arribar a Montsó just quan el temps començava a canviar. Del dia maco i assolellat que gaudirem de bon matí a mesura que passava el temps s'anava omplint el cel de núvols que amagaven parcialment el sol i començava a bufar un vent que poc a poc va anant agafant intensitat fins arribar a ser insuportable. Els companys de A.C.H.A. van arribar amb una enorme furgona plena de material que s'havia de descarregar al castell per a poder muntar al matí del dia següent.

I així donant tots un cop de mà començarem a descarregar i fer un grapat de viatges portant material per les empinades costes del castell lluitant contra el fort vent que feia. Una vegada tot descarregat i ja sent l'hora de sopar ens reunirem tots plegats i soparem a l'interior de l'església del castell. Finalitzat l'àpat i cansats de l'esforç vam anar a dormir, uns al castell i d'altres en una residencia al mig del poble.

El dissabte ens vam llevar molt matí per a poder muntar-ho tot abans de que el castell obrís les portes als visitants. El cel era molt clar però el que no havia canviat era el fort vent que ens va acompanyar durant tot el dia i que ens va impedir de muntar el tendal i la zona de tir amb arc obligant-nos també a muntar els pavellons en un altre lloc més arrecerat del castell per evitar que se'ls endugués el vent.

A la part de dalt del castell els companys de Feudorum Domini havien muntat en una de les dependències una cuina totalment equipada segons l'època plena de detalls on hi havia de tot. La taula duia un gran mantell i a sobre hi havia plats, gerres per aigua i vi, coberts per a menjar, utensilis de cuina, cullerots, espelmes i llums per a veure-hi, etc. Al fons hi havia situada una estanteria amb cistells i recipients per a guardar la vaixella i més objectes d'enllumenat i en un racó un trípode de ferro subjectava una enorme olla per a cuinar.

En una altra sala que també ens cediren es recreava una habitació o estança d'un noble on també es trobava una taula al fons de la mateixa on hi havia un taulell d'escacs, espelmes, cofres, una daga, un capell i un casc amb facial. Al costat hi havia una cadira de tisora i a sobre d'unes pells descansava un altre casc per entrar en batalla. Una altra taula duia una gerra d'aigua, copes i plats i una bandeja amb fruita.

Just al costat s'hi trobava un cofre amb roba i objectes del noble i a sobre del mateix reposava un enorme llaüt signe de que al personatge també li agrada la música. A l'altra banda de la paret separat per una gran catifa que cobreix el fred terra de l'estança s'hi trobava el llit del guerrer on mantes i coixins garantien el descans del seu ocupant. Tota la sala estava presidida amb una preciosa creu símbol de la religiositat del noble.

I no acaba aquí la decoració del castell doncs en una altra sala annexa s'hi recreava una petita capella amb una escrivania on un monjo hi treballava fent manuscrits sobre una taula amb plomes, tintes i pergamins o es dedicava a la lectura d'un parell de llibres de temàtica religiosa. Al fons de la sala hi havia situat un petit altar decorat amb un elegant mantell. Al centre del mateix s'hi trobava una creu i una pintura representant temàtica religiosa i al l'altra paret o mur hi havia una banqueta amb els hàbits del monjo per a fer misses.

També a la mateixa porta del castell es situa un cos de guàrdia amb una taula i un parell de soldats que flanquejaven la porta d'accés que a les ordres d'un sergent feien guàrdia i escorcollaven a tothom que trobaven sospitós per a vetllar per la seguretat del castell i els seus habitants. De tant en tant unes donzelles portaven aigua fresca per a fer més suportable la guàrdia.

A l'exterior del castell, en una petita ala del castell situarem l'exposició d'armament. Com sempre vam mostrar al públic visitant tota una gran varietat d'armament doncs en l'exposició s'hi trobaven casc, espases, dagues, maces, martells de guerra, manguals, destrals, llances, pals de foc, armadures, escuts, puntes de fletxa, arcs, ballestes, etc. Un gran sortit de material de guerra que els nostres companys explicaven a tothom que o preguntava les seves característiques i funcionament.

En un racó de les muralles i més arrecerat del fort vent que bufava aquest dissabte s´hi trobava el petit taller del pelleter que amb paciència i habilitat anava confeccionant diferents objectes. Va començar fent unes sabates arreglant la sola de les mateixes, va fer un cinturó de llengua de serp (una manera de lligar el cinturó) de pell per a un company que li demanà i arreglà algunes sabates, cinturons i objectes dels companys que així li van requerir.

Amb això passàrem el matí sense poder tirar amb arc doncs, per culpa
del vent, va ser impossible muntar el mur de palla de seguretat i que també fem servir de diana i era molt difícil poder tirar una fletxa amb garanties.

Vam dinar plegats a la cuina que havíem preparat al castell i a la tarda vam continuar igual que havíem fet durant el mati fins que al finalitzar la tarda assistirem a una desfilada pels carrers del poble fins a un pavelló on soparem amb la gent del poble i acabant al mateix lloc amb un impressionat concert a càrrec de Lurte que feu les delícies de tots els assistents.

El diumenge despertà amb una gran notícia, sobretot per els arquers, doncs el fort vent que hi hagué el divendres i el dissabte es tornà una lleu brisa perfecte per muntar la zona de tir amb arc que fou el que primer vam fer desprès d'un bon esmorzar. Situarem el tir amb arc a continuació de l'exposició d'armament pel fet de que els visitants poguessin veure bé i des de un lloc segur les practiques de tir amb arc.

Vam estar practicant fins que els companys de A.C.H.A. van decidir fer un torneig de arquers. O tenien ben preparat i fou una sorpresa per a tots doncs d'una caixa que duien van treure tres trofeus que lluïen força bé a les muralles del castell. Es decidí fer el torneig a base de punts, assignant a una diana diferent puntuació en funció de on es clavava la fletxa, més puntuació al ben mig de la diana i menys a mesura que s'allunyava del mig.

També es van fet quatre rondes de dos arquers per tirada a diferents distancies de tir. El públic que aleshores es trobava visitant l'animada exposició d'armament animava a tots els arquers participants. El torneig s'acaba i tres arquers foren el guanyadors que reberen els trofeus de mans dels organitzadors.

El resultat fou el següent:

Guanyador del torneig: Jaume Montull del grup ARCOFLIS

Subcampiona del torneig: Elisa Montserrat del grup ARCOFLIS

Tercer classificat: Claudio Payo del grup A.C.H.A.

 

 

Acabava el torneig just quasi a l'hora de dinar cosa que vam fer, això si, aquesta vegada a l'aire lliure i gaudint de un bon dia començant a agafar consciència de que una vegada acabat l'àpat tindríem que desmuntar tot el que els dies anteriors havíem muntat, tornant a pujar i baixar carregats tot el camí empedrat del castell fins a l'entrada on tornàrem a carregar de nou l'enorme furgoneta. Així o vam fer i una vegada acabat l'esforç ens acomiadarem dels nostres amics fins a la pròxima i tornàrem cansats i satisfets de nou a casa nostra.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Monzon2013