24. 25 I 26 DE JUNY DE 2016
"A la mitjanit del 30 de maig de 1410, postrat al llit real del monestir de Valdoncella, el rei Martí I agonitzava entre tremolors. Al seu costat, aferrant la mà de l'últim rei, el jurat Ferrer de Gualbes observava al monarca en els primers raneres de la mort. Després d'un silenci que va semblar durar anys, el jurat va repetir la mateixa pregunta que ell i la seva ambaixada li havien formulat la nit anterior: "Senyor, ¿doneu fe que el successor dels vostres regnes i territoris ha de ser escollit mitjançant la justícia?". I sense obrir els ulls, amb un fil de veu entretallat, el rei va contestar "Hoc", el que en provençal i català antics significava Sí. Davant el silenci de la cambra reial, Martí I va repetir aquesta escarida paraula dues vegades més, abans de deixar de respirar per sempre.
Començava a partir d'aquest moment l'etapa més complicada de
la història de la Corona d'Aragó: l'Interregne. Dos llargs anys en què els parlaments d'Aragó, Catalunya i València triarien als nou diputats cridats a nomenar un successor a Casp. Més enllà de la guerra, la sang, l'odi i la violència, el futur de la Corona es va decidir mitjançant la paraula.
Tres parlaments, a sis pretendents, nou compromissaris. El conclave més important de la història medieval d'Europa."
Casp es convertia així en la ciutat del Compromís d'on hauria de sortir-ne un rei, no per la força de les armes, si no per la consensuat per el diàleg.
Una celebració que fa ja anys que anem seguint i que aquest any, una vegada més, no ens la podíem perdre. per tant tornarem a quedar amb els nostres inseparables amics aragonesos de A.C.H.A. per a reviure de nou unes jornades inoblidables com tants anys enrere havíem viscut.
En diferents anteriors entrades en aquest bloc em anat explicant el que és i que representa la celebració del Compromís de Casp per tant no ens allargarem gaire.
Els actes d'aquest any van començar el divendres a la nit, amb 1a recepció de les tres ambaixades provinents d'Aragó, Catalunya i València per part del consistori municipal de Casp. Van situar el nostre estendard i les nostres tropes dins l'embaixada de València desfilant darrera dels Heràldics de Casp, bons amics i tot un honor estar amb ells, que van fer tronar l'espai per on passaven amb les seves trompetes i timbals
Hem de dir també que la calor d'aquest any també era, com la d'altres anys passats, infernal. Els mercuris dels termòmetres s'elevaven a mesures quasi inhumanes. Per sort teniem al costat del nostre allotjament les piscines municipals que mitigaren lleugerament totes aquestes calors.
Dissabte al matí van aprofitar per passejar per mercat medieval per veure les seves parades i anar saludant als companys i amics de Casp que no havíem vist el anterior.
Durant tot el dia la població de Casp no para, doncs entre les moltes activitats programades n'hi ha per tots els gustos. Hi han canvis de guarda, lluites medievals, danses, etc-
En un dels barris hi podem trobar una tirada de caramels per la mainada feta per un trebuchet, també per els nens s'hi fan diversos jocs a la zona del mercat. Altres activitats estan relacionades amb la gastronomia doncs alguns bars i restaurants locals sota el lema "Tapa y trago" ofereixen degustació de tapes i begudes diverses en els seus locals.
Per els que els agrada el teatre fan també les "Farsas", petites obres de teatre generalment còmiques i molt divertides actuades per la pròpia gent de Casp que es fan al carrer amb una gran assistència de públic que s´ho passa dallò més bé. Molt celebrada es una farsa que té com a protagonistes quatre prostitutes, un clergue i un agutzil i d'altres que porten títols com La carta de Violant, Pena capital, Peccata minuta, Davant el dubte..., entre altres. Tallers i exposicions variades també hi son presents en aquestes jornades medievals.
Malauradament aquest any no va haver-hi torneig de tir amb arc, activitat molt més nostra i molt del nostre gust, qui sap, potser per que quasi sempre el guanyem. Esperem que l'any que ve es torni a fer i que hi puguem participar de nou
La nit del dissabte és màgica, la façana de l'església i les escales que duen a ella apareixen totalment il·luminades i assegut a la plaça espera un públic expectant a que s'anuncií el nom del que serà nou monarca de la Corona d'Aragó i a punt per a celebrar-ho.
Durant una bona estona va transcorrent la teatralitat del Compromís amb tots els seus actes fins arribar a la part culminant i la que tanca l'obra que és quan s'ha elegit finalment rei i es fa públic. Llavors tothom esclata en joia i s'organitza ràpidament una desfilada pels carrers de Casp amb els compromissaris, dames, nobles i totes les tropes, on ens incloem, sota la tronadora i alegre música de La Ringlera.
Tot plegat acaba en un dels barris locals on un grup de música, ara sí, més moderna, espera per a tocar durant una bona part de la nit fins a la matinada.
El diumenge a mig matí comença una nova desfilada, més festiva i desenfadada que la que es fa el dissabte a la nit que és més rigorosa i oficial. En aquesta es recorre els barris de Casp que participen en els actes del Compromís i es fa una parada en cadascun d'ells. En cada parada la gent del barri obsequia a tota la comitiva de la desfilada amb uns refrigeris diferents en cada barri. Hi podem, trobar des de pastisos, patates, olives, i moltes altres coses per picar així també com per a beure, vi, cervesa, refrescs, etc.
Dita desfilada acaba en un dinar de germanor amb tots els col·laboradors de l'esdeveniment.
Una vegada acabat l'àpat ens acomiadarem de tots els nostres companys i amics, recollirem les nostres coses i iniciarem el retorn a casa nostra.
Una vegada més el nostre agraïment a la ciutat de Casp per tornar a portar-se bé novament amb nosaltres facilitant-nos l'estança i en especial als nostres amics "caspolinos" que en tot moment van vetllar per que ens ho passéssim lo millor possible i a fe que ho van aconseguir.
Així només ens queda dir... Casp, gracies i fins l'any que ve !!!
Més fotos de l'esdeveniment a:
El grup Calaix de Sastre son aquells irreductibles gals, perdo, hem dit gals quan volíem dir santfeliuencs, que amb en Joan Lorenzo al capdavant com aquell vell cap Copdegarròtix també conegut com Abraracúrcix però amb l'energia i vitalitat de l'Astèrix (son pocs al grup i han de fer més d'un paper), s'encarreguen de tota la festa i la seva posada a punt.
Irreductibles per que cada any amb molt esforç i poc finançament institucional omplen cada any els jardins del Palau Falguera d'activitats per a petits i grans en un petit viatge al passat. Sota les carpes que munten s'hi poden trobar diferents tallers, de pintura, manuals, etc , retratistes, músics, petites exposicions i molts jocs per a tots.
I sota d'una d'aquestes carpes s'hi trobava ARCOFLIS, nosaltres, que per tercer any consecutiu havíem estat convidats per l'organització de l'esdeveniment i que en aquesta cinquena edició no anàvem a faltar.
L'altra cosa que ens van demanar, activitat ja típica de cada any, era la de fer un taller d'arqueria i d'ensenyar a tothom que ho desitges com es tira amb arc. Moltíssimes persones visitaren la nostra exposició i es sentiren arquers medievals per uns instants tirant fletxes sota la guia i atenta mirada dels nostres monitors.
