MARIA DE HUERVA 2013

- 7, 8 I 9 DE JUNY 2013 -

El divendres a la tarda després de carregar els vehicles tornàrem de nou a la carretera i ens dirigirem a la desconeguda població aragonesa de Maria de Huerva. Desconeguda per nosaltres doncs fins al moment no hi havíem estat mai, per tant ARCOFLIS debutava en aquesta localitat.

Maria de Huerva és un municipi de la província de Saragossa ubicat a la comarca de Saragossa. Està situat al sud de la capital, de la qual dista 14 km. El seu terme municipal limita amb els de: Saragossa, La Muela, Cadrete, Jaulín, Botorrita i Valmadrid.

El municipi té el seu origen en l'època musulmana amb la construcció del Castell de Maria a principis del segle X. El castell va ser pres en 1124 per Alfonso I el Batallador, com a enclavament estratègic per a la presa de Saragossa. Durant els segles posteriors, la localitat va passar per les mans de diversos senyors feudals. El 1610 es produeix l'expulsió dels moriscs, el que deixa la zona pràcticament despoblada. Això va provocar que la localitat canviés de localització traslladant-se a la riba esquerra del riu Huerva, la seva ubicació actual. El 15 de juny de 1809 es va lliura a la localitat una batalla de la Guerra de la Independència, que deixa gran mortalitat (entre 1.000 i 5.000 baixes en el bàndol espanyol i unes 800 al napoleònic) que acaba amb la victòria de les tropes franceses.

El temps durant tota la setmana havia estat molt bo, el típic clima de juny, assolellat i calorós, però aquest divendres alguna cosa començava a canviar. A cada kilòmetre que ens acostava a la població aragonesa gradualment anava minvant el bon temps canviant a una tarda rara i lletja. I tant que va arribar a canviar... Arribarem a una esplanada de terra al ben mig de la població on els companys d'altres grups més propers a Maria de Huerva ja havien descarregat i tenien a mig muntar les tendes i pavellons.

Saludarem a tothom, descarregarem els nostres estris i sense perdre temps començarem a muntar la nostra part de campament composta de dos pavellons que integrarem en la disposició marcada del campament abans que es fes fosc o que comences a ploure o a fer vent.

Una vegada tot fet i ja quasi a l'hora de sopar, aprofitant que teniem un bar al costat de la zona medieval d'acampada, ens hi vam anar per a sopar. Quasi acabat l'àpat comença a ploure, cada vegada amb més intensitat, el que va motivar que els companys que estaven al campament, sota el tendal, correguessin a refugiar-se dintre el bar esperant que la pluja deixes de caure, cosa que tarda més o menys sobre les tantes de la matinada.

L'esplanada queda tota plena de tolls, les tendes mullades i alguna amb aigua al seu interior. Amb aquest panorama vam anar a dormir mirant al cel i desitjant que no tornés a ploure.

El dissabte va treure el cap sense aigua, almenys les primeres hores del matí, cosa que ens va donar ànims i certa tranquil·litat. Esmorzàrem de nou al bar i ens vestirem de gala per a fer una desfilada pels carrers del poble acompanyant als grups locals. La desfilada va recórrer els carrers de la població passant enmig del mercat medieval i acabant en una plaça ben bé al centre del mateix.

Durant la desfilada, seguint el guió previst, les tropes que formaven part de la comitiva que acompanyava al senyor noble i la seva dona fins a la plaça eren temptades nombroses vegades per, diguem-ho així, senyoretes de dubtosa moral i reputació" que per unes monedes oferien els seus serveis carnals als soldats. El sergent i els seus guardes més propers intentaven allunyar aquestes dones no sempre amb l'èxit esperat.

Arribats a la plaça i després dels parlaments de les autoritats locals el noble que també prengué la paraula per a fer el seu discurs saludant a les autoritats i a la població per a tot seguit procedir a fer la presentació pública de tots els grups de recreació. Un a un, cada grup que era anomenat, es col·locava al mig de la plaça saludant i reben els aplaudiments dels assistents.

I així van anat passant tots els grup fins que va arribar la presentació de l'últim, un grup de quatre almogàvers al servei directe del senyor, que en la presentació només eren tres guerrers. El noble que s'adonà de que hi faltava un membre es dirigí al seu sergent per preguntar-li que es el que passava. Aquest es posà immediatament a buscar i cridar al soldat desaparegut que sortí de enmig la multitud pujant-se les calces amb l'espasa i el casc a la mà i una dona increpant-li que li pagués el que tocava.

Al veure arribar en aquell aspecte el noble senyor preguntà al sergent que havia passat. El sergent va ordenar a la seva guarda la detenció del soldat i després d'increpar-lo públicament i demanar-li explicacions li van començar a donar una bona pallissa com a càstig per haver comés dita infracció. Sort en tingué que el noble, al veure que la pallissa començava a ser desproporcionada, va decidir intervenir i aturar-la.

Seguidament a la mateixa plaça estava previst de fer un "vestir al cavaller" per ensenyar a tothom com es vestia un noble guerrer del segle XIII i posteriorment un cavaller del segle XIV explicant tot el vestuari i armament que utilitza el guerrer per a vestir-se i anar a la batalla perfectament armat.

En el poc temps que trigarem en tenir-ho tot preparat i els companys ja començaven a vestir al guerrer i a fer les explicacions necessàries, de la calorosa presencia del sol a la plaça vam passar de nou a la pluja que, en pocs segons, va anar agafant força i que ens va obligar a suspendre l'acte, retirar el vestuari i tot l'armament per evitar de mullar-se. Al veure que no parava es decidí de fer-ho en un altre moment.

En el campament els tolls anaven creixent i amb escombres intentaven minimitzar l'aigua per evitar danys majors. La major part del mateix començava a ser un fangal degut al poc drenatge que oferia la zona. Amb tot això arribava l'hora de dinar, cosa que vam fer sota els tendals del campament en una estona en que l'aigua ens va donar un parell d'hores de treva que vam aprofitar dallò més.

Per la tarda hi havia previst activitats al campament. Allí s'hi feien tallers i exposició d'armament. Just al costat del campament hi havia la zona de tir amb arc. Muntarem un mur de palla per a posar-hi les dianes i vam fer uns tirs d'exhibició mentre esperàvem que hi hagués públic suficient per a fer la nostra activitat. ARCOFLIS era l'encarregat de fer l'activitat de tir amb arc per el públic ensenyant a tothom que volia a tirar amb arc convertint-se per uns moments en arquer.

Tot anava força bé, el públic gaudia de valent tirant amb arc sobretot la quitxalla que en gran part vestits de templers havien muntat un nombrós grup i que s'ho passaven dallò més bé tirant fletxes, competint entre ells o amb els seus pares i familiars a veure qui era el millor arquer.

I de nou, una altra vegada, sense avís i quasi a traïció va tornar la pluja. Aquesta vegada amb una intensitat molt superior a totes les altres vegades en que va aparèixer. Plovia tant que el campament inundar-se de nou i va tornar a entrar l'aigua dins les tendes i pavellons mullant molt de material i roba tornant a xafar la jornada. Tots vam córrer a refugi sota els tendals moltes vegades insuficients amb tanta aigua que queia.

Al cap d'una bona estona va parar de nou i es va reprendre la poca exposició medieval que no havia pogut ser retirada que ja començava a entreveure el rovell en les peces metàl·liques. Va arribar l'hora de sopar, vam sopar tots junts en una sala que hi havia molt prop del campament i l'estona nocturna de nova treva que ens dona el cel la vam aprofitar per a passar-la junts, seguts al carrer xerrant i fent gresca.

Al matí del diumenge seguia la pluja. Es va decidir que tal i com estava el campament no es faria cap activitat més doncs la pluja seguia caient. Va anar passant el matí i en una nova treva d'aigua vam desmuntar i carregar el nostre vehicle abans que la pluja decidís de nou tornar a engegar. Els nostres pavellons mullats ja s'assecarien a casa però almenys l'altre material ja estava carregat i a estalvi de noves inclemències meteorològiques

Vam intentar de nou de fer "el vestir al cavaller" enmig de la plaça del poble i a l'igual que el dia anterior quan tot estava preparat i tot just es començava, va tornar a ploure i fer que ens haguéssim de retirar. Però aquesta vegada vam voler acabar el que havíem començat a fer i sota un portal, tot i ser menys vistós, vam poder fer-ho. A continuació vam dinar plegats i després de fer-ho ajudarem als companys a carregar el material als vehicles, ens vam acomiadar i vam tornar a casa contents però a la vegada disgustats per el temps sofert.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/MariaDeHuerva2013

També deixem la crònica i fotos del nostre company Axil
http://el-blindado-personal.blogspot.com.es/2013/06/maria-de-huerva-2013-chaparrada.html

MONTSÓ 2013: HOMENATGE A GUILLEM DE MONT-RODÓN

- 24, 25 I 26 DE MAIG 2013 -

Per segon any consecutiu ARCOFLIS viatjava de nou cap a l'aragonesa població de Montsó per la celebració de l'homenatge a Guillem de Mont-rodón motiu pel qual s'engalana tornant enrere fins a l'època medieval.

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217. El seu pare també s'anomenava Guillem de Mont-rodon i sa mare s'anomenava Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon de Taradell i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon.

El 1203 féu desapropiació i ingressà a l'Orde del Temple. Del 1207 al 1211 fou nomenat comanador de Gardeny i posteriorment fou nomenat mestre del Temple al Regne d'Aragó, Catalunya i el Comtat de Provença. Va lluitar al servei del rei Pere II d'Aragó en la Batalla de Las Navas de Tolosa i en la Batalla de Muret, on morí el rei Pere. Després de la mort del rei, anà a Roma per reclamar al Papa Innocenci III la restitució de l'infant Jaume, que es trobava retingut per Simó IV de Montfort. L'any 1214 se sotmeté al legat papal Pietro di Benevento l'any 1214 i seguint les diposicions del testament de la mare de l'infant Jaume I d'Aragó, el Papa Innocenci III alliberà el jove rei que era ostatge del croat francès Simó IV de Montfort i l'entregà a l'Orde del Temple, esdevenint-ne Guillem de Mont-rodon el seu educador i protector al castell templer de Montsó. Allí restà l'infant Jaume dels 6 als 9 anys, fins que el 1217 un grup de nobles aragonesos i catalans en demanaren la seva sortida. El 1220 fou nomenat pel rei Jaume I Procurador General de les rendes reials a Catalunya i el rei l'elogià en la seva crònica per la seva lleialtat.

I així a mitja tarda del divendres havent carregat el vehicle partírem per retrobar-nos de nou amb els companys de recreació.

A mitja tarda vam arribar a Montsó just quan el temps començava a canviar. Del dia maco i assolellat que gaudirem de bon matí a mesura que passava el temps s'anava omplint el cel de núvols que amagaven parcialment el sol i començava a bufar un vent que poc a poc va anant agafant intensitat fins arribar a ser insuportable. Els companys de A.C.H.A. van arribar amb una enorme furgona plena de material que s'havia de descarregar al castell per a poder muntar al matí del dia següent.

I així donant tots un cop de mà començarem a descarregar i fer un grapat de viatges portant material per les empinades costes del castell lluitant contra el fort vent que feia. Una vegada tot descarregat i ja sent l'hora de sopar ens reunirem tots plegats i soparem a l'interior de l'església del castell. Finalitzat l'àpat i cansats de l'esforç vam anar a dormir, uns al castell i d'altres en una residencia al mig del poble.

El dissabte ens vam llevar molt matí per a poder muntar-ho tot abans de que el castell obrís les portes als visitants. El cel era molt clar però el que no havia canviat era el fort vent que ens va acompanyar durant tot el dia i que ens va impedir de muntar el tendal i la zona de tir amb arc obligant-nos també a muntar els pavellons en un altre lloc més arrecerat del castell per evitar que se'ls endugués el vent.

A la part de dalt del castell els companys de Feudorum Domini havien muntat en una de les dependències una cuina totalment equipada segons l'època plena de detalls on hi havia de tot. La taula duia un gran mantell i a sobre hi havia plats, gerres per aigua i vi, coberts per a menjar, utensilis de cuina, cullerots, espelmes i llums per a veure-hi, etc. Al fons hi havia situada una estanteria amb cistells i recipients per a guardar la vaixella i més objectes d'enllumenat i en un racó un trípode de ferro subjectava una enorme olla per a cuinar.

En una altra sala que també ens cediren es recreava una habitació o estança d'un noble on també es trobava una taula al fons de la mateixa on hi havia un taulell d'escacs, espelmes, cofres, una daga, un capell i un casc amb facial. Al costat hi havia una cadira de tisora i a sobre d'unes pells descansava un altre casc per entrar en batalla. Una altra taula duia una gerra d'aigua, copes i plats i una bandeja amb fruita.

Just al costat s'hi trobava un cofre amb roba i objectes del noble i a sobre del mateix reposava un enorme llaüt signe de que al personatge també li agrada la música. A l'altra banda de la paret separat per una gran catifa que cobreix el fred terra de l'estança s'hi trobava el llit del guerrer on mantes i coixins garantien el descans del seu ocupant. Tota la sala estava presidida amb una preciosa creu símbol de la religiositat del noble.

I no acaba aquí la decoració del castell doncs en una altra sala annexa s'hi recreava una petita capella amb una escrivania on un monjo hi treballava fent manuscrits sobre una taula amb plomes, tintes i pergamins o es dedicava a la lectura d'un parell de llibres de temàtica religiosa. Al fons de la sala hi havia situat un petit altar decorat amb un elegant mantell. Al centre del mateix s'hi trobava una creu i una pintura representant temàtica religiosa i al l'altra paret o mur hi havia una banqueta amb els hàbits del monjo per a fer misses.

També a la mateixa porta del castell es situa un cos de guàrdia amb una taula i un parell de soldats que flanquejaven la porta d'accés que a les ordres d'un sergent feien guàrdia i escorcollaven a tothom que trobaven sospitós per a vetllar per la seguretat del castell i els seus habitants. De tant en tant unes donzelles portaven aigua fresca per a fer més suportable la guàrdia.

A l'exterior del castell, en una petita ala del castell situarem l'exposició d'armament. Com sempre vam mostrar al públic visitant tota una gran varietat d'armament doncs en l'exposició s'hi trobaven casc, espases, dagues, maces, martells de guerra, manguals, destrals, llances, pals de foc, armadures, escuts, puntes de fletxa, arcs, ballestes, etc. Un gran sortit de material de guerra que els nostres companys explicaven a tothom que o preguntava les seves característiques i funcionament.

En un racó de les muralles i més arrecerat del fort vent que bufava aquest dissabte s´hi trobava el petit taller del pelleter que amb paciència i habilitat anava confeccionant diferents objectes. Va començar fent unes sabates arreglant la sola de les mateixes, va fer un cinturó de llengua de serp (una manera de lligar el cinturó) de pell per a un company que li demanà i arreglà algunes sabates, cinturons i objectes dels companys que així li van requerir.

Amb això passàrem el matí sense poder tirar amb arc doncs, per culpa
del vent, va ser impossible muntar el mur de palla de seguretat i que també fem servir de diana i era molt difícil poder tirar una fletxa amb garanties.

Vam dinar plegats a la cuina que havíem preparat al castell i a la tarda vam continuar igual que havíem fet durant el mati fins que al finalitzar la tarda assistirem a una desfilada pels carrers del poble fins a un pavelló on soparem amb la gent del poble i acabant al mateix lloc amb un impressionat concert a càrrec de Lurte que feu les delícies de tots els assistents.

El diumenge despertà amb una gran notícia, sobretot per els arquers, doncs el fort vent que hi hagué el divendres i el dissabte es tornà una lleu brisa perfecte per muntar la zona de tir amb arc que fou el que primer vam fer desprès d'un bon esmorzar. Situarem el tir amb arc a continuació de l'exposició d'armament pel fet de que els visitants poguessin veure bé i des de un lloc segur les practiques de tir amb arc.

Vam estar practicant fins que els companys de A.C.H.A. van decidir fer un torneig de arquers. O tenien ben preparat i fou una sorpresa per a tots doncs d'una caixa que duien van treure tres trofeus que lluïen força bé a les muralles del castell. Es decidí fer el torneig a base de punts, assignant a una diana diferent puntuació en funció de on es clavava la fletxa, més puntuació al ben mig de la diana i menys a mesura que s'allunyava del mig.

També es van fet quatre rondes de dos arquers per tirada a diferents distancies de tir. El públic que aleshores es trobava visitant l'animada exposició d'armament animava a tots els arquers participants. El torneig s'acaba i tres arquers foren el guanyadors que reberen els trofeus de mans dels organitzadors.

El resultat fou el següent:

Guanyador del torneig: Jaume Montull del grup ARCOFLIS

Subcampiona del torneig: Elisa Montserrat del grup ARCOFLIS

Tercer classificat: Claudio Payo del grup A.C.H.A.

 

 

Acabava el torneig just quasi a l'hora de dinar cosa que vam fer, això si, aquesta vegada a l'aire lliure i gaudint de un bon dia començant a agafar consciència de que una vegada acabat l'àpat tindríem que desmuntar tot el que els dies anteriors havíem muntat, tornant a pujar i baixar carregats tot el camí empedrat del castell fins a l'entrada on tornàrem a carregar de nou l'enorme furgoneta. Així o vam fer i una vegada acabat l'esforç ens acomiadarem dels nostres amics fins a la pròxima i tornàrem cansats i satisfets de nou a casa nostra.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Monzon2013

EL MONTMELL 2013 - III CAMPAMENT MEDIEVAL ARCOFLIS

- 3, 4 I 5 DE MAIG 2013 -

La primera sortida de 2013 a estat un nou esdeveniment, a mode de prova, que anirem poc a poc consolidant en el temps. Es tracta del I Campament Medieval del Montmell, una idea de fa temps que per fi s'ha vist realitzada. El concepte era ben senzill, recrear un campament i donar-li vida, en solitud, al mig del bosc, sense obligacions, ni horaris, ni públic, ni cap mena de lligam contractual.

I amb aquesta idea tirarem endavant. Vam convidar als nostres ja veterans amics i
companys de recreació i, per dates o per compromisos previs, només van poder acudiren els companys de la Associació Cultural Històrica Aragonesa altrament coneguts com els A.C.H.A.

Arribarem els membres de ARCOFLIS a l'indret designat per a fer el campament el divendres just abans de dinar cosa que vam fer amb prestesa doncs després de passar el matí de preparatius, carregar els vehicles, fer el viatge etc. teniem més gana que mai. D'aquest primer àpat se n'encarregaren ben bé els dos nous companys de ARCOFLIS que, per primera vegada, debutaven en un esdeveniment medieval.

Un cop dinats començarem a muntar la nostra part del campament, muntant així els dos pavellons que vam dur per l'ocasió i un tendal per a protegir-nos del sol i de la humitat de la nit. Un cop muntats i mentre esperàvem l'arribada dels nostres companys ens dedicarem a passar l'estona practicant el tir amb arc.

Instal·làrem un parell de dianes en l'esplanada del campament i durant una bona estona ens vam divertir tirant fletxes des de varies distancies i posicions i vam fer jocs de punteria fins que els companys de A.C.H.A van arribar quasi ja tancada la tarda. Les salutacions com sempre efusives ja que des de l'any passat que no coincidíem en un esdeveniment.

Amb les ultimes clarors diürnes i poc després sense elles muntarem entre tots els seus pavellons i traslladarem els seus estris dels vehicles al campament per a després tots junts, sota el tendal, sopar plegats, xerrar i fer les bromes típiques de costum. Com sempre acostuma a passar, quan un està amb bona companyia, que acaba anant a dormir molt tard i aquesta vegada tampoc fou una excepció i més considerant que no hi havia cap horari ni obligació el dia següent.

Tot i això ens aixecarem prou matí segurament per a gaudir més del dia. El dissabte va despertar molt assolellat, igual que tot el dia de divendres, sense cap bri d'aire ni de dia ni de nit, tònica que es va mantenir els tres dies de l'esdeveniment. Donava gust de nit veure com no s'apagaven les espelmes per culpa del vent i la tranquil·litat que donava tot plegat acostumats a les ventades, fred i aiguats en forma de pluja soferts en anteriors esdeveniments als que vam assistir.


Com que el lloc designat per a fer el campament es un lloc de parada de molts excursionistes que, moguts per la bellesa que envolta la serralada del Montmell, de bon matí tinguérem la seva presencia, fent una petita aturada per beure aigua, agafar noves forces i seguir la ruta. També es un lloc per passar el dia a la natura amb la família i els amics doncs hi ha moltes taules i llocs pera fer una bona graellada de carn i gaudir d'una bona jornada. Tant el dissabte com el diumenge hi hagué presencia de gent en aquest sentit que es meravellaven de trobar primerament les
nostres tendes i pavellons i de veure les estranyes robes que portàvem. En tot moment ens respectaren i no trencaren la pau i tranquil·litat que teniem previstes per aquells dies.

Passàrem el matí fent el que ens agrada, vam esmorzar força bé, vam fer la nostra vida de campament, vam recollir troncs per a fer una bona brasa per a dinar, vam fer jocs mentre esperàvem que el foc estigues a punt i una vegada va ser òptim ens posàrem a fer la carn amb les graelles mentre els altres companys preparaven les amanides i la beguda. Dinàrem dallò més bé a base de peus de porc, llonganisses, cansalades, pollastres, botifarres, xoriços, etc. acompanyats d'una bona amanida, begudes fredes i pastissos i fruita de postres.

El dinar va acabar amb uns bons cafès i mentre uns descansaven una estona els altres férem sobretaula
planejant les noves sortides que d'aquí poc temps tenim en comú i de les que ja donarem fe de totes més endavant.

Seguidament agafarem de nou els nostres arcs i fletxes i tornàrem de nou a la pràctica del tir amb arc on es van afegir els companys de A.C.H.A. que son més de tradició de cavallers guerrers que de arquers però que poc a poc van entrant dins d'aquest món i ho fan força bé. Els secrets de l'arc i la practica del mateix van omplir les hores de la tarda fins arribar de nou a l'hora de sopar. Vam sopar a base de pasta, pastis i fruita i al igual que la nit anterior la passàrem xerrant, jugant i fent gresca sota el tendal del campament.

El diumenge, com ja hem dit abans, també va ser assolellat tancant així
un fi de setmana genial en quant al temps i millor en quant a recreació medieval.

Ens vam llevar, vam esmorzar força bé, vam recollir i fer de nou llenya per a la barbacoa i mentre o feien uns quants es van dirigir muntanya amunt per anar a visitar una església del segle XI que es troba al mig de la serralada del Montmell. Quan van tornar de la seva excursió el foc ja estava preparat i ens vam posar a fer el dinar. De nou vam gaudir de carns diverses a la brasa i pa torrat, tot boníssim.

I com es ja normal, al acabar desmuntarem el campament, el tendal, pavellons i tendes. Ens canviarem de roba, vam carregar els nostres vehicles i després d'acomiadar-nos dels nostres companys i amics fins a un nou esdeveniment vam tornar a casa amb el bon regust d'haver passat un fi de setmana immillorable.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/ElMontmell201302

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2012: IV ARCOFLIS AMB LA MARATÓ DE TV3

- 15 DE DESEMBRE DE 2012 -

De nou ens hem reunit els membres de ARCOFLIS a Vilafranca del Penedès per un nou esdeveniment medieval.

Desprès del gran èxit que suposa la recreació de les Exèquies Reials de Pere el Gran que vam fer en el mes de novembre, de la que molta gent va poder gaudir-ne, va fer que, motivat per la complexitat de les mateixes i per la intensa pluja que va caure durant el diumenge d'aquella setmana, fos impossible la realització d'un dels nostres objectius com era la recaptació de fons per a la Marató de TV3 en la lluita contra el càncer.

I com que això no ens atura ens vam tornat a reunir per a fer-ho possible combinant de nou cultura, entreteniment i solidaritat a parts iguals per a fer de nou aquest còctel que ja iniciarem en l'any 2009 arribant aquesta edició a la quarta.

Aixi doncs amb força empenta iniciàvem de nou una altra jornada medieval, aquesta vegada en solitari donat que en aquest cas, a diferencia d'altres edicions, no ens acompanyaven els nostres companys de recreació d'altres indrets i entitats.

Les primeres hores del dissabte van començar mirant al cel, tement de nou que l'aigua en forma de pluja tornès a caure sobre nosaltres espatllant de nou el dia com estàvem acostumats últimament.

Però no fou així doncs sobre les nou del matí començà la lluita entre els núvols i el sol per dirimir qui dominaria el dia imposant-se aquest últim que brilla amb força durant tot el dia per a bé nostre i de tots el comerciants que havien muntat les seves parades doncs els dissabtes a Vilafranca es dia de mercat setmanal.

Ens instal·larem en un entorn privilegiat, a la petita placeta que hi ha al davant mateix del Palau Baltà, sobre eles escales, sota l'altíssima mirada de la Basílica de Santa Maria i a reüll del Palau Reial, la Capella dels Dolors, la Capella de Sant Pelegrí i la Plaça de Jaume I. Un entorn medieval envejable.

Esmorzarem en un dels bars propers i amb les forces recarregades començarem a muntar i decorar el nostre espai. La idea era la de crear un espai on la gent que o desitges podia aprendre a tirar amb arc amb els nostres monitors.

A l'entrada d'aquest espai hi situarem una taula on es donava a tothom informació i fulletons sobre la lluita contra el càncer i on també es premiava amb un diploma de participació i recordatori a tots aquells que eren capaços de fer una diana en el tir amb arc.

I just al davant muntarem una nodrida exposició d'armament i arqueria que feu les delícies de petits i grans ja que va ser molt visitada. Allí es podien veure espases i dagues medievals i la seva evolució temporal dins de l'època emmarcada així com també destrals, cascs, cotes de malla, escuts i finalment els arcs.

Durant tot el matí van anar passant molta gent que a part de tirar amb arc s'interessa molt per el material exposat i que van fer força preguntes sobre tot el que tenien dubte escoltant amb molta atenció totes les explicacions al respecte.

D'aquesta manera cultural i tant didàctica feu que la gent s'apropes una mica més al nostre passat històric. Petits i grans subjectaven espases, es treien i posaven cascs i es meravellaven del pes que tenia, per exemple, una cota de malla i es feien moltes fotografies immortalitzant el moment.

El vestuari també era important i a tal efecte vam recrear el que anomenem el "vestir al cavaller", que com ja hem dit en altres entrades en aquest bloc, consisteix en vestir a un cavaller per anar a la batalla explicant cada peça de vestuari, complement i armament des de la roba interior que porta fins a estar completament vestit i armat i llest per la lluita.

Com que el temps acompanyava dinàrem plegats en el mateix recinte al aire lliure veient com els comerciants desmuntaven les seves parades de mercat. Descansarem una estona doncs havia estat força intens el matí i la tarda prometia ser-ho més encara.

I de fet així va ser, la tarda va continuar amb tot un seguí nou de gent que va anar passant per la nostra zona de tir amb arc i exposició i entre explicacions, exhibicions i alguna anècdota medieval vam arribar al final de la jornada cansats, molt cansats però alhora molt contents i satisfets amb tot el que havíem fet.

A la retina ens queden mols moments, moltes cares, sobretot de nens, que bocabadats tocaven una espasa o amb tota la força possible intentaven subjectar una pesada cota de malla o deixaven anar les seves primeres fletxes. També el fet de que molts adults descobrien que molt del que havien vist en pel·lícules no es corresponia a la autèntica realitat i se'n donaven compte experimentant-ho o com diem nosaltres "tocant l'història".

I no seria just si al tancar aquesta entrada de bloc sense ser agraïts, per aquest motiu volem donar les gracies a totes les persones que van col.laborar amb nosaltres amb la seva companyia i amb els seus donatius destinats a una nova causa de la Marató.

I també volem expressar el nostre agraïment a la Associació de veïns del Centre Vila que en la persona de l'Antoni Feliu ens han facilitat moltíssim l'organització d'aquest esdeveniment al facilitar-nos el seu local social tal i com també van fer en la realització de les Exèquies Reials de Pere el Gran. De nou moltes gracies.

Mes fotos de l'esdeveniment a:

https://plus.google.com/photos/113525022102904342024/albums/5822874297238966673?banner=pwa