30 de setembre 2014

SENTMENAT 2014

26, 27 I 28 DE SETEMBRE DE 2014

I una setmana després de fer el nostre campament medieval ja tornàvem a fer de nou l'equipatge per respondre a la crida feta per els nostrees companys de Templers del Comtat de Barcelona que organitzaven un esdeveniment medieval a Sentmenat i no hi podíem faltar.

Era la primera vegada que participàvem a Sentmenat i per l'ocasió junt amb els amics de A.C.H.A. varem muntar un campament conjunt per optimitzar millor així el material dels dos grups.

El campament el vam muntar just al peu del castell, en una explanada immensa que hi ha a la part esquerra del castell i que s'havia habilitat per aquest fi. Poc a poc els companys de recreació d'altres grups també anaven arribant i ben aviat omplirem l'explanada de pavellons i tendes medievals.

L'organització havia "vestit" diferents estances del castell. En elles hi podíem trobar una capella on hi resaven els cavallers templers i els membres de l'església, una exposició d'armament en que els companys explicaven a un públic entregat les diferents armes o un taller on les dones feien boniques labors de costura i brodat.

De les activitats a l'explanada destacar-ne dues, la primera, el dissabte a la tarda, fou la batalla del setge al castell on els templers defensaven l'entrada davant d'un feroç exercit que volia conquerir-lo a tota costa. Primerament les descarregues dels arquers amb les seves fletxes seguits dels tiradors d'ascones (petites llances llancívoles) van donar par a l'enfrontament cos a cos entre les tropes. Cops d'espasa i d'escuts ressonaren per tota l'esplanada mentre un nombrós públic animava a un o altre contendent.

L'altra activitat es va fer el diumenge al matí i era el torneig d'arquers. Una molt nombrosa participació d'arquers de tot el territori es va donar cita per a veure qui era el millor i per tant el guanyador del torneig. Per sistema d'eliminació un a un van anar caient fins que hi hagué un guanyador en una ajustada final. 

Des del divendres que miràvem el cel doncs les noticies amenaçaven fortes pluges per el cap de setmana, però tot semblava tranquil i ben assolellat. I vet aquí que poc temps després de acabar el torneig de tir amb arc comença una intensa pluja que mulla tots els pavellons, tendes i material dels recreacionistes que vam tenir que desmuntar sota la pluja i endur-nos a casa tots els estris mullats.


Des de ARCOFLIS volem donar les gracies a Templers del Comtat de Barcelona molt especialment a César Llorens i a la seva novia per tractar-nos tant bé, proporcionant-nos uns esmorzars i uns àpats deliciosos i per desviure's en tot moment per si faltava alguna cosa per a fer un esdeveniment genial al que esperem poder tornar en posteriors edicions.


Més fotos de l'esdeveniment a:



25 de setembre 2014

OLIVELLA 2014: V CAMPAMENT MEDIEVAL ARCOFLIS (SETEMBRE)

19, 20 I 21 DE SETEMBRE DE 2014

Com que ens va agradar tant l'últim campament no podíem esperar més per a fer-ne una nova edició. Així doncs, dos mesos després tornarem de nou a Olivella per a tornar a gaudir de nou de l'entorn, els amics i de la vida medieval en un lloc privilegiat.


Doncs sembla que aquest indret serà pera nosaltres sempre que vulguem fer un campament i això es una bona noticia doncs fins ara havíem canviat cada any la ubicació dels nostres campaments i ara per fi sembla que tindrem un lloc estable on poder potenciar la nostra activitat medieval.


El clima va ser fantàstic al igual que tots els assistents i les activitats van ser les adequades a l'època que recreem, com ara tir amb arc, lluita d'espases, costura, i més coses.


I a taula, al igual que l'edició anterior, vam comptar de nou amb excel·lents àpats ben cuinats per els nostres membres i una carn a la brasa fantàstica.


Esperarem amb impaciència una nova edició per seguir gaudint una nova vegada de tot plegat.


Més fotos de l'esdeveniment a:






30 d’agost 2014

SANT FELIU DE LLOBREGAT 2014: III SANCTI FELICIS

28 D'AGOST DE 2014

A petició dels nostres nous amics de Calaix de Sastre de Sant Feliu de Llobregat vam assistir a la tercera edició del Sancti Felicis, la Celebració del 1012è aniversari de la primera referència escrita del nom de Sant Feliu.


I és per aquest motiu per qual als Jardins del Palau Falguera és feren tota mena de actes de participació pública com a tallers medievals, jocs, teatre i una visita guiada per la població de que feren les meravelles de petits i grans.


Durant tota la tarda la Companyia Tençó s'encarregà de posar la música a la celebració i nosaltres ens vam dedicar a fer una bona exposició de vestuari i armament medieval.



Ja de nit la música va continuar dalt de l'escenari i el grup Samarkanda Tribal va aportar el sensualisme amb les seves danses del ventre i tribals per donar-nos de nou pas per a fer un vestir al noble i a continuació un vestir al cavaller.


Finalment una gran botifarrada popular i les paraules de Calaix de Sastre agraint l'assistència a tothom tancaren l'acte d'una bona vesprada en molt bona companyia.


Més fotos de l'esdeveniment a:

i aquest petit vídeo

15 de juliol 2014

OLIVELLA 2014: IV CAMPAMENT MEDIEVAL ARCOFLIS (JULIOL)

11, 12 I 13 DE JULIOL DE 2014

En un preciós paratge de la vila de Olivella vam celebrar el nostre IV Campament Medieval ARCOFLIS, un esdeveniment de caire privat que ens serveix per a fer provatures, coses noves, reforçar velles amistats, fer nous plantejaments i idees i en fi poder passar uns dies fent el que ens agrada amb la tranquil·litat que dona el fet de no tenir públic present.


Com es normal vam muntar el campament amb les nostres tendes medievals, deixant al mig la zona comuna, es a dir, les taules i banquetes sota el tendal per a fer els àpats i com a lloc de reunió de tot el personal.



Entre moltes activitats hi va haver lluita d'espases, tir amb arc, jocs, xerrades, riures i en l'apartat gastronòmic el descobriment d'un nou cuiner que fa una carn molt bona.



Més fotos de l'esdeveniment:


02 de juliol 2014

CASP 2014: CELEBRACIÓ DEL COMPROMÍS

27, 28 I 29 DE JUNY DE 2014

Sempre es satisfactori per nosaltres anar a Casp per lo bé que sempre ens han tractat, pels molts amics que hi tenim allí i per lo bé que ens ho passem sempre que hi anem.

Així doncs no podíem faltar en una noca edició del Compromís de Casp, que ja en portem moltes a les nostres espatlles, i per això en una trobada combinada amb els companys de A.C.H.A. tornàrem a fer-nos presents en aquest emblemàtic esdeveniment.

Una vegada a Casp i retrobats amb els companys vam començar a gaudir dels actes previstos. L'acte principal es sens dubte el del Compromis de Casp que fou realitzat el 1412 per escollir succesor a la corona reial i que es el centre de tot.

Però al voltant d'ell es fan nombroses coses com a diferents teatres al carrer, jocs per la canalla, concerts, mercat medieval, exposicions, visites guiades, mostres gastronòmiques, etc,

I el que ens agrada a nosaltres, el torneig de tir amb arc que es celebrà el dissabte per la tarda amb nombrosos participants i una gran quantitat de públic i que fou guanyat per un membre de ARCOFLIS davant de dos tiradors locals.



Seguidament es feu una exhibició de lluita amb espases i dansa a càrrec dels amics de "Lobos Negros" que van oferir un bon espectacle.

I com es normal el diumenge desprès de acomiadar-nos de tothom tornarem a casa esperant ja una nova edició


Mes fotos de l'esdeveniment a:



14 de maig 2014

MARIA DE HUERVA 2014

9, 10 I 11 DE MAIG 2014

Seguint el nostre calendari de sortides ens retrobàrem de nou amb Maria de Huerva una població propera a Saragossa que ja vam visitar l'any passat i que manteníem en la memòria pel diluvi d'aigua que es va produir durant els dies de l'esdeveniment que ens van fastiguejar bastant.

De la mà dels Feudorum Domini que tornaven a ser els organitzadors del campament medieval ens vam trobar de nou amb una setantena de companys de recreació que al igual que nosaltres s'havien donat cita per a participar-hi.

Muntarem un campament medieval, es realitzaren desfilades i vestits al cavaller i al noble. El Poble per la seva part va muntar també un petit mercat amb tendes per a venta d'objectes diversos, calçat de pell, bosses, estris de fusta, joguines i coses de menjar entre moltes altres coses.

Dir que aquest any el tempos ens va respectar durant tots els dies de durada del campament i l'única aigua que hi va haver va ser la del gel a les nostres begudes.

Com es natural l'exhibició de tir amb arc la vam fer nosaltres el dissabte per la tarda, vam construir un mur de palla i vam posar dianes per afinar la punteria mentre els companys feien una exposició d'armament i alguna lluita d'espases com a demostració.

El diumenge al mati es feu una petita lluita demostrativa de com es lluitava a l'època mentre s'explicava a un públic molt interessat de quines armes i com es feien servir en aquest període.

 

Un bon record que ens enduguérem de Maria de Huerva que ja no es aquell lloc on hi va ploure tant aquell any.


Mes fotos de l'esdeveniment a:



31 de març 2014

SOS DEL REY CATÓLICO 2014

21, 22 I 23 DE MARÇ DE 2014

La segona sortida medieval de l'any era totalment desconeguda per a nosaltres doncs debutàvem en una nova població, Sos del Rei Catòlic, a la província de Saragossa

Sos del Rei Catòlic es una població que guarda encara la seva història medieval. L'any 1452, en plena Guerra de Navarra, la reina Joana Enríquez es va desplaçar a la llavors anomenada "Sos" solament, on va donar a llum a l'infant Ferran que després es convertiria en Ferran el Catòlic.
Aquest naixement va afegir al nom de la vila la continuació de "del Rei Catòlic" al nom de la població.

Tot el seu casc històric està molt ben conservat i el poble està declarat Conjunt Històric Artístic i Bé de Interès Cultural l'any 1968. L'excepcional conservació del seu casc urbà fa que un passeig per aquesta localitat es converteixi en un viatge al passat on destaquen les muralles, les seves esglésies, la Plaça de la Vila i el Palau dels Sada, on va néixer Ferran el Catòlic l'any 1452.

Disposa també d'un parador nacional de molt alta consideració.

Vam ser convidats pels nostres companys de Almogàvers de Saragossa a qui donem les gracies ja que ens van tractar de luxe en tot moment.

Entre els molts actes de l'esdeveniment figurava el del naixement del aleshores príncep Ferran molt celebrat pels vilatans que en gran nombre ompliren els carrers i places on s'anava representant la historia.

Es compta que la reina Joana estava en terres navarreses quan va sentir el part proper. Ella volia que el seu fill veies la llum dins el territori de Aragó, per tant, amb l'estat en el que estava fou a parar a la primera població aragonesa que tenia més prop i que va ser la vila de Sos.

També dins dels actes hi va haver campament medieval, demostració de tir amb arc, del que ens en varem encarregar nosaltres, tir de ascona, a càrrec dels almogàvers, cuina medieval, desfilades, música i moltes coses més.



El dissabte per la tarda es dugué a terme la recreació d'una batalla on el públic va gaudir dallo més.




El diumenge ja amb tot carregat retornarem a casa nostra, cansats però contents d'haver viscut unes bones jornades medievals i des d'aquí aprofitem per a donar les gracies als Almogàvers de Saragossa pel seu bon fer amb nosaltres i per totes les atencions rebudes.


Més fotos de l'esdeveniment a:


10 de març 2014

ROBERT HARDY: MOLT MÉS QUE LA MAGIA DE HARRY POTTER

Timoteu Sydney Robert Hardy va néixer a Cheltenham, Anglaterra, el 29 d'octubre de 1925 fill de Jocelyn i Henry Harrison Hardy. Va estudiar a l'Escola de Rugby, el Magdalen College d'Oxford.

Robert Hardy és un dels actors més talentosos de la Gran Bretanya conegut per
milions d'interpretacions magistrals com ara la de Winston Churchill en "Els anys del desert"(1981), Siegfried Farnon en "Totes les criatures grans i petites", Cornelius Fudge, ministre de màgia a les pel·lícules de Harry Potter i molts més personatges de la talla de Sherlock Holmes entre altres.

La majoria de gent el coneix pels seus papers en la pantalla que li han donat gran popularitat, però, pot ser una sorpresa saber que és també un expert acadèmic, conservacionista i persona de gran prestigi en l'arc llarg o longbow.

Des de fa alguns anys és fiduciari del Fons Mundial per a la Vida Salvatge, que estava discutint sobre la moderació i l'equilibri d'una societat urbana en expansió en el camp i la vida salvatge molt abans que tot això estigues de moda.

Robert Hardy va ser, durant 11 anys, administrador de l'Armeria Reial a la HM Torre de Londres. Després es va posar en mans de fideïcomissaris designats pel Parlament que ha estat membre de la Junta on és també administrador Fiduciari del Mary Rose Trust, de la qual ha estat consultor des de 1979. Això li ha permès una oportunitat única per estudiar de primera mà l'arma que és el tema del seu primer llibre, publicat el 1976, "Longbow, a Social and Military History" (L'arc llarg, una història social i militar).

De fet, va ser la primera edició de Longbow que pel seu coneixement especialitzat va captar l'atenció de la Dra. Margaret Rule, directora d'Arqueologia del Mary Rose Trust, que va dirigir, el 1982, el projecte d'excavació i aixecament del vaixell de guerra Mary Rose, quan el primer arc llarg va ser recuperat de les restes del naufragi del vaixell de guerra d'Enric VIII.(Vegeu el Mary Rose en entrades anteriors en aquest bloc).

El segon llibre sobre arcs és una seqüela de l'anterior que porta el nom de "The Great Warbow" (El gran arc de guerra), amb Matthew Strickland que és un estudi en el focus més a prop, el seu ús tàctic i estratègic des d'abans de la batalla d'Hastings en el Mary Rose de mitjans del segle XVI.

Sobre el llibre "Longbow, a Social and Military History" dir que és un llibre meravellosament fàcil de llegir, ricament il·lustrat i ple de detalls fascinants. Segons afirma el mateix Robert Hardy "Mai ha estat fora d'impressió durant 30 anys. Els meus editors ni jo o podem creure donat que és un llibre d'enfocament estret i tècnic."

En una entrevista va quedar clar que el seu entusiasme era anterior a la seva carrera com a actor. Hi havia jugat a arcs i fletxes durant la seva infància Shropshire: "Vaig fer servir una cosa que vaig retallar de la cobertura, amb un tros de corda i una branqueta raonablement recta. Afortunadament mai he fet cap mal, però al poble l'ull d'un nen va ser tocat amb només un arc com a tanca. És bastant letal".

"Tenia uns sis o set anys quan, a casa, a l'àtic, em vaig trobar amb dos arcs llargs. Però en aquell moment jo estava massa feble per fer alguna cosa amb ells. Jo diria que eren de finals del segle XVIII i que estaven secs com ossos. Quan vaig ser prou fort per a posar-hi una corda en ells i tractar de tensar-los els vaig trencar tots dos".

"No hi havia cap tir amb arc a l'escola, almenys no que jo vaig trobar, així que hi havia un gran buit quan no vaig tocar un arc. Després, en la guerra que vaig sortir i ser entrenat a Texas on estava en un molt petit .. .. grup que van ser seleccionats com a pilots de combat putatius. Era increïble que vull dir, em va treure d'Anglaterra amb les seves privacions durant la guerra i no hi havia sucre, xocolata, crema, mantega - ridícul".

"Una de les coses que van fer en l'entrenament va ser posar arcs llargs a les nostres mans, perquè ens ensenyi l'objectiu fos i permetent la compensació de vent i aquest tipus de coses. Eren la versió americana, que és una espècie d'arc pla. És una arma molt eficient, i em vaig emportar a ella com peix a l'aigua vaig seguir tornant a preguntar si podia fer alguna cosa més i va dir: No - ho fa el reconeixement d'aeronaus".

A partir d'aquest moment el seu interès aprofundeix a poc a poc. Es convertiria en un membre de la Societat de Longbow britànica (formada en 1951), i mentre persegueix la seva carrera com a actor, passa deu anys en la investigació abans de publicar el seu llibre sobre l'arc llarg en 1976. Sovint s'ha informat també que ell va desenvolupar el seu interès en la guerra medieval després del seu paper com a Henry V en una producció teatral de l'obra de Shakespeare.

Tres anys més tard, els descobriments dramàtics en un lloc del naufragi al Solent donarien per a una nova edició. Un dia del 1979, un arc llarg va ser trobat dins del nucli del gran vaixell d'Enric VIII el Mary Rose, enfonsat en 1545. Des de fa alguns anys el pacient treball d'exploració de les restes del naufragi havia estat passant sota la inspirada direcció de l'arqueòloga marina Dra. Margaret Rule.



"El seu escriptori estava ple de volums en la fabricació de cordes, cadenes, cables, màstils, etc. sobre la construcció naval de l'època Tudor. Havia d'estar a l'aguait de tot això perquè estaven recorrent la nau sota l'aigua, abans que se l'emportessin, i ella havia d'identificar les coses mentre nedava per sota. Així que ella realment va estudiar com un dimoni i entre els llibres que llegia hi figurava el meu llibre de 1976".

"Un dia, el cap de bussejadors va sorgir portant un gran pal llarg i Margaret va dir: Déu meu, és un arc llarg. Ràpidament va calcular que sigui un dels 240 que s'esmenten en les llistes de càrrega del Mary Rose, al Anthony Roll, a la Biblioteca de Pepys en Magdalene College, Cambridge".

"Es tracta d'un catàleg de tots els vaixells del rei de l'època i del que porten: quants homes, quantes armes, quants arcs, etc. Quan ella va dir que era un longbow es va inclinar sobre la seva espatlla i va dir: " Crec que és només una pica, ja saps, és molt gran". "Després va dir: " Bé, ara, espera un minut, hi ha un llibre ". Va treure el volum del meu llibre i va dir: "Aquest home, Robert Hardy, l'hem de conseguir a ell". Va sonar el telèfon i jo estava absolutament fora de mi de l'emoció".


"Gairebé no hi ha arcs de la veritablement antics doncs mai havien pogut ser autenticats abans que des del llit
sorrejat i fosc del Solent van veure la llum un total de 138 arcs. Una troballa extraordinària. Els arcs, en general, van ser trobats en bon estat, miraculosament, i van ser portats a les sales de treball del Mary Rose Trust. Vaig ser un de l'equip de tres convidats a conservar i examinar les armes. Els meus col·legues van ser Peter Pratt, professor de física del vidre i expert en la tensió i el comportament dels materials sota tensió. El tercer membre del nostre petit grup era l'únic professor de ciència de la fusta, em sembla, que ha existit. Crec que no va ser substituït quan es va retirar. John Levy era el seu nom, al Col·legi Imperial de Ciència i Tecnologia, i ens vam ajuntar perquè tot el que havíem conegut en un simposi a la Universitat de Reading, de nou a principis dels 70, i que es va oposar a la forma en què la gent estava subestimant les habilitats dels nostres avantpassats. Hi Havia una sensació general que els nostres avantpassats de tornada en els segles XIII i XIV estaven coberts de pèl i arrossegaven els seus artells per terra".

Investigacions meticuloses de l'equip van ajudar a revelar quan experiència havia suposat l'evolució de l'arc de teix de fusta que era l'arma de guerra que tot ho conqueria per Anglaterra com es demostra a Crécy i Agincourt. L'instrument devastador va permetre als arquers llençar deu fletxes per minut a una distància de fins a 300 metres, fins i tot, arribar a penetrar una armadura de metall. La tempesta de fletxes que va caure a Agincourt va deixar la xifra de 10.000 morts francesos, caiguts al camp o massacrats poc després; increïblement les pèrdues a angleses van ser d'uns pocs centenars a tot estirar.

Abans de llegir el llibre de Robert Hardy hom pot ingènuament imaginar que per fer els seus grans arcs de guerra, els artesans anglesos simplement seleccionen branques robustes de teix d'un bosc verd proper. De fet, es selecciona la fusta del tronc i es treballa amb extraordinària cura, des del límit entre l'albura i el duramen. L'arbre també havia de ser important doncs havia d'haver crescut recte i tenir almenys 100 anys d'antiguitat. D'un registre es podrien treure només quatre o cinc arcs.

El registre es talla en parts, com una llesca de pastís o com els formatgets del Trivial, d'extrems roms. A la part exterior trobem l'albura que és la fusta més coneguda per resistir la tensió. I el que hi ha al costat d'ella és el duramen, que és totalment diferent de color. La saba (albura) és una espècie de color llimona i el cor va de marró a marró fosc, i que és la fusta més coneguda per resistir la compressió (duramen). Així s'obté un bon laminat de l'arbre. Però el teix havia de tenir altres atributs. Els millors arbres no van sortir dels verds boscos anglesos, en absolut, van venir d'Europa, dels boscos en llocs com Espanya, Àustria, Itàlia i Polònia, on els estius i els hiverns més severs fan que els arbres creixen més lentament i fins i tot lluiten per la seva supervivència que fa que desenvolupin una capacitat de recuperació especial. No creure-ho això, però ara és absolutament provat que importem tants milions de vares que les graderies de teix només ara estan començant a recuperar tots aquests centenars d'anys més tard.

Pel que fa als arquers, l'equip de Mary Rose ha demostrat fefaentment que el longbow anglès tenia un poderós 100-180 lliures de potència, el que requereix homes d'excepcional força per tensar les cordes. Jo vaig dir en la primera edició que, al meu entendre, l'arc llarg usat en batalles com Crécy, Poitiers i Agincourt - el meu instint em va dir que per ser eficaç, ha de tenir una resistència d'una cosa així com 140 a 150 lliures de potència. Vaig descobrir que hi havia un famós caçador americà anomenat Howard Hill, que caçava caça major als Estats Units i se'n va anar a l'Àfrica i va caçar un elefant amb un arc llarg. El seu arc de caça favorit era de 172 lliures de potència, que està més enllà de la capacitat de la majoria de la gent. Molts experts havien considerat aquests valors de potència com inversemblants. Però la investigació de les potències dels arcs del Mary Rose va demostrar la teoria de Hardy. D'altra banda, els esquelets dels arquers que es troben en el casc eren d'homes forts, no necessàriament alts però si amb massives desviacions dels ossos, degut segurament al seu ofici.

Pel que sembla només a través d'una llarga pràctica es podien dominar aquests formidables arcs. I la pràctica era una obligació per a tots els anglesos. En proclamació real La Taxa d'Armes (1.252) i l'Estatut de Winchester (1.285) eren dos textos legals que obligaven al continu entrenament en el noble art de l'arqueria a tot mascle major de set anys que en un dissabte o festa quan estiguessin lliures del seu treball darrere de totes les esglésies de tots els pobles del país. Així o demostren les marques d'esgarrapades a la maçoneria de moltes esglésies parroquials que mostren com els homes solien esmolar allí les seves fletxes. Són en general a la base de pilars de pedra on podien arribar-hi fàcilment, generalment al porxo on podien seure tranquil·lament i treballar fora.

Robert Hardy va parlar amb entusiasme d'AJ. Stirland, la consultora patològica del Mary Rose, que estudià l'evidència arqueològica i esquelètica dels morts per donar una idea dels homes que van servir a la nau, a partir de la seva edat i alçada per a la seva dieta i la condició física. El treball va consistir en l'estudi detallat de les restes macabres, algunes de les quals mostraven distorsions a les espatlles que poden ser el resultat de treballar amb arcs pesats.

L'arc llarg segueix sent una passió per Robert Hardy. Continua donant xerrades sobre el tema i es manté al corrent de les últimes investigacions. Fa molt poc és compli el 40 aniversari de la primera immersió al lloc del naufragi del Mary Rose, i la seva emoció per les revelacions de la nau roman incòlume. Com escriu en "Longbow", "La troballa d'aquest primer arc, a través de la superfície del Solent, va ser per a mi tan màgic com l'aparició d'Excalibur".
Entre altres coses Robert Hardy era un amic proper de l'actor Richard Burton, a qui va conèixer a la Universitat d'Oxford. La seva actuació de veu com Robin Hood en Tale Spinners per a nens, un LP de la dècada de 1960, és considerada una de les millors interpretacions de Robin Hood. La seva veu era també la veu de D' Artagnan en Els tres mosqueters, i de Frédéric Chopin, a La història de Chopin.
Va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) el 1981 amb honors de la reina i un Doctorat Honoris Causa en Lletres per la Universitat de Reading el 1990. Va ser Mestre Bowyer 1990 - 1992, els seus interessos inclouen tir amb arc i equitació. És membre de la Reial Societat i el Toxophilite Longbow club britànic.