01 d’agost 2013

MONTANYANA 2013

- 28, 29 I 30 DE JUNY 2013 - 

Seguint de nou el nostre calendari medieval, aquesta vegada el compromís el teniem a Montanyana, població aragonesa de la província de Osca, desconeguda per a nosaltres doncs mai ens hi havíem desplaçat

Pera conèixer una mica més la població us deixem aquest article de premsa:

La vila de Montanyana
Article extret de:'' Periodico Alt Aragó'' Fco Castillón Cortada, 31 Gen 1999

Montanyana, de topònim romà, vila Montaniana, igual que ho són els pobles de Alcanadre: Omtiniana (Ontinyena), Sexenia (Sijena), Sénia (Seine), Sariniana (Sarinyena) ... és una població situada a 616 metres d'altitud , actualment deshabitada. A mà dreta de la Noguera Ribagorçana, i envoltada per la serra de Llera (1.037 metres), Pallaroa de Giró (887 metres), Almunia (1.020 metres), Treserra i Giribeta.

El seu casc urbà, travessat pels barrancs de Sant Joan i Sant Miquel, formen el torrent de Montanyana i Vallfora. El mas, amb els seus edificis voltats i carrers tenentes, resulta un paradigmàtic poble medieval. Aquest conjunt urbà està declarat Monument Historicoartístic pels seus tres esglésies romàniques, dos castells, pont romà, una quarta església destruïda, els capitells poden contemplar en el que fos Ajuntament. El poble emmurallat conserva un porta amb arc de mig punt i dues torrasses al peu del castell de la Mora.El municipi va tenir nuclis urbans en Colls, Coll de Clúa, Pobleta de Montanyana, el mes de Coscolla, Espluga de Colls, la Mora, Torrebaró i el Pont de Montanyana, que a 528 metres d'altitud, nascut al costat d'un pont medieval, va venir a ser la capital del municipi de l'any 1950. L'any 1575 el lloc de Montanyana i el Pont de Montanyana, dels quals té un consell i termes, estan situats amb els seus termes dins del Comtat de Ribagorça, confrenta amb Viacamp i Llitera, amb Giró i Claravalls i Puyfell. La torre i castell de Montanyana està situada dins del Comtat, confrenta amb església parroquial.

EL CASTELL DE MONTANYANA

Va formar part de la línia fronterera del Comtat de Ribagorça, juntament amb la fortalesa de Portaspana (port d'Espanya), Laguarres, Lascuarre, Castigaleu, Monesma. La primera cita documental relacionada amb el castell de Montanyana arrenca del 916. El Cartulari d'Alaó esmenta durant el mes de novembre de 987 que Viatero i la seva dona Manes donaven al cenobi una terra al castell de Montanyana, el mes de gener de 988 el prevere Baró lliurava Atón l'alou que posseïa a Montanyana; l'any 1006 la vila de Montanyana va ser motiu de devastació, sent alliberada pel comte Ramon IV de Pallars Jussà (975-1047). L'any 1007 va arribar per terres ribagorçanes Ad del Melik sembrant la desolació. L'any 1018 Sanç III el Major (1004-1035), per assegurar la defensa de Ribagorça, conqueria el castell de Montanyana entre els mesos de desembre-gener, establint una xarxa de fortaleses com a frontera cristiana. L'any 1021 el bisbe de Roda, Borrell (1017-1019), consagrava l'església de Sant Martí de Montañana (Cartulari d'Alaó), de la qual parlaré en pròxima col · laboració. Amb motiu del matrimoni d'Arnau Mir de Tost i Arsenda de Fluvià lliurar aquest castell al seu fill. L'any 1053, Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098) pactava amb Arnau Mir de Tost rebent la fortalesa, a més de les de Mur i Llimiana, a canvi d'una forta quantitat d'or.

L'any 1053 el fort va passar a poder del llinatge d'Arnau Mir de Tost i el seu nét Ramon de Pallars-Jussà. L'any 1077 Suñer Ramon lliurar els castells de Montanyana i Castisent al seu germà Ramon V i la seva cunyada València de Tost. Una altra família que va tenir en feu el castell va ser les dels Montanyana, que s'inicia amb Bertran Atón (1055). L'any 1098 el comte Pere Ramon I de Pallars-Jussà (1058-1112) i Sicarda, la seva esposa, i fill, Roger, rebien el castell per a la seva repoblació. Pere, senyor de Laguarres i fill de Bertran Atón de Montanyana, va tenir el castell en feu estès per Monesma, Cstigaleu, Claravalls, Roda, Lascuarre, Montsó, Almenar, Suchs i Raimat. L'any 1171 va ser lliurat pel Comte Arnau Mir de Tost (1113-1174) a la Comtessa Ermengarda, a més d'Areny, Castigaleu i Castisent. I el mateix Comte donava com a dot a la seva esposa Oria d'Entença (1145-1178) el castell de Montanyana. El Rei Alfons II d'Aragó (1162-1196) s'annexionava la vila de Montanyana a la Corona (any 1190).

Jaume I d'Aragó (1213-1276) concedia el privilegi d'exempció de tot tribut o impost, llevat host i cavalcada. El dia 6 març 1299, Acardo de Mur prestava homenatge pel feu de Montanyana. Finalment, l'any 1322, el Comtat de Montanyana va passar a dependre del Comtat de Ribagorça quan la restauració efectuada per Jaume II d'Aragó (1291 -! 326) a favor del seu fillastre Pere).

L'històric castell de Montanyana es troba ubicat a la part alta del poble, a la vora del precipici, i consisteix actualment en una torre cilíndrica gairebé derruïda. Es tracta d'un impressionant exemplar de planta circular amb quatre pisos i sageteres, amb un diàmetre de nou metres; seus murs un gruix de 92, i una alçada de dotze metres. És una obra del segle XI. La seva missió, a part de ser centre del Senyoriu de Montanyana, vigilar els camins del Ribagorça.

PRIVILEGIS REIALS DE MONTANYANA

1. - Tenir notari real.

El dia 19 de febrer de 1247 el rei Jaume I d'Aragó expedia el següent document, que tradueixo i resumeixo: Sigui de tots conegut que Ens, Jaume, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó (...) concedemeos a Bernardo de Montrebei de casa règia, com a notari de la nostra Vila de Montanyana, concedim als homes de la mateixa Vila que l'esmentat notari de la mateixa (...). Ens va ser exposat pels seus homes la concessió que el notari rep els juraments per exercir el bé.

2. - Ratificació del notari.

Jaume II d'Aragó ratificava aquest privilegi (...) concedim a la nostra Vila de Montanyana pugui tenir notari real, que rebi els juraments i no s'hi oposi molèstia, injúria o càrrega (...) enviem als procuradors, bailíos, vicaris i oficials, presents i futurs, que no impedeixen el poder instal · lar notari, segons antiga tradició de la Vila (...). Donat a Osca, VII idus iunii.

3. - Els veïns de Montanyana, francs, lliures i immunes.

El dia 27 de desembre del 1277, Pere III d'Aragó, per la gràcia de Déu, vist el privilegi concedit per Jaume I als homes de Montanyana de franquícia i immunitat i que deia: Ens Jaime (...) a tendint que els nostres fidels homes de Montanyana estan gravats amb moltes càrregues, volem suavitzar de tota pacería, peita, servei, demanda i dret (...) Us fem francs, lliures i immunes per sempre, de manera que no tingueu de respondre a qualsevol que no sigui Ens, en host i cavalcada, però heu lliurar dos-cents sous jaqueses de cens per mitjà del nostre batlle per Sant Miquel de setembre (...). Donat a Tarragona, nonis madii anno MCC tricessimo desè. La ratificació de Pere II va ser donada a València, VI kalendas ianuraii.

4. - Deure d'atendre a l'exèrcit reial.

El dia 5 de maig de 1286, el rei Pere II d'Aragó declarava (...) Sigui de tots conegut que una part de la vila de Montanyana Ens va ser sol · licitat a Ens (...) la confirmació del privilegi concedit per Pere, Comte de Pallars, a Guillem de Montanyana, batlle del dit lloc (...) donat pel rei Jaume, el nostre pare, sobre l'alimentació dels homes de Montanyana quan els pertanyés acudir a l'exèrcit real (...). Donada a Saragossa, nonis madii.

5. - Ratificació de la immunitat i llibertat.

El dia 9 d'abril de 1302, Jaume II d'Aragó es dirigia (...) als meus estimats col · lectors dels sopars de Ribagorça i Pallars (...) recordant el privilegi del nostre Pare Pere (...) a la vila de Montanyana, que sigui franca, lliure i immune de tota peita, servei, demanda, homenatge. Donat a Lleida.

Feta aquesta breu presentació de la localitat i seguint la crònica de l'esdeveniment dir que arribàrem a Montanyana el divendres per la tarda amb la novetat que aquesta vegada feia sol i calor del que en vam gaudir tots els dies lluny del vent i de les interminables pluges d'esdeveniments anteriors. Sol, calor i nits clares, ideal.

Els nostres companys, per proximitat al lloc, ja havien arribat i tot just acabaven de descarregar la furgona quan vam arribar. Així ARCOFLIS saludà de nou als amics de A.C.H.A. organitzadors del esdeveniment, als Feudorum Domini i als Calatravos de Alcanyis que completaven la llista de participants.

La primera impressió al veure Montanyana es certament la de tornar enrere en el temps. Els seus carrers empedrats, costeruts i estrets i les seves cases de pedra et traslladen sens dubte a una altra època molt més llunyana en el temps. La segona impressió va ser quan per aquests carrers empedrats i costeruts i amb una calor de justícia vam haver de transportar tot el material que hauríem que fer servir pel fi de setmana.

Una vegada fet i amb un gran esforç muntarem els pavellons i les tendes
normandes quasi ja a les fosques doncs la nit se'ns venia a sobre. Una vegada tot fet i al seu lloc soparem sota el tendal del campament i a l'abric d'un cel estrellat en una nit magnifica que feu que la vetllada s'allargués com sempre es habitual entre xerrades i begudes fredes.

Al dia següent ens llevàrem prou matí primer per gaudir del paisatge a primeres hores del dia i segon per a degustar l'esmorzar que ens havia preparat la senyora Mary, una dona del poble a qui se li encarregà de cuinar-nos i fer-nos tots els àpats. De la senyora Mary destacar que es una gran cuinera, molt treballadora i valenta doncs fins i tot, a la seva edat, s'atrevia a pujar-nos el menjar al campament malgrat l'enorme calor i aquells empinats i pedregosos carrers. Dir també que ens va tractar de meravella i ens va fer uns plats boníssims.

Desprès d'esmorzar pujàrem al campament per a preparar l'exposició d'armament i muntar la capella dins d'un pavelló que vam situar en un dels revolts del camí que anava des del poble fins a l'església parroquial de Santa Maria de Baldós, aixecada entre finals del segle XII i principis del XIII, situada al punt més alt de la població quedant el campament a mig camí entre l'església i el poble.

Durant el matí va anant passant públic a veure'ns i interessar-se pel que estaven veient doncs molts del visitants de fora Montanyana mai haguessin pensat que en la seva visita es trobarien amb un campament medieval amb una exposició d'armament on poder tocar el material militar amb explicació inclosa de que era i per què es feia servir cada cosa o poder veure com els companys anaven poc a poc fent un pendó de roba amb els colors i la heràldica d'un noble, com cosien les dones fent-se cinturons o un tocat nou per a lluir segurament en un proper esdeveniment.

Ja a l'hora de dinar la senyora Mary ja o tenia tot preparat. Puja el menjar al campament i ràpidament o disposà tot per a fer un àpat excel·lent. Desprès de dinar, amb la intensa calor que feia, mentre uns feien una petita dormideta a l'ombra, d'altres van aprofitar per a baixar al riu a prendre un bany i refrescar-se abans de continuar amb les activitats previstes a la tarda.

A la tarda seguirem amb les mateixes activitats del matí que completàrem amb un "vestir al cavaller", mot
que ja hem explicat moltes vegades en anteriors entrades, i que consisteix en vestir una persona des de res fins arribar a vestir-lo de cavaller medieval a punt d'entrar en batalla explicant cada peça de roba que es posa, el seu funcionament i finalitat així com de totes les armes que podia dur a la batalla.

També férem demostracions de lluita medieval on es podien veure les aplicacions pràctiques de tot el que s'explicava de armament i vestuari i en aquests moments vam entrar a participar els arquers que juntament amb uns quants cavallers vam simular una batalla recreant el moment en que els arquers llencen les seves fletxes sobre l'enemic que es protegia, molt junts, darrere els seus escuts intentant que cap fletxa els toques cosa que mai aconsegueixen doncs la perícia i punteria dels arquers o fan sempre impossible.

El públic assistent va poder veure com recreàrem la batalla i els moviments que en ella es desenvolupen com per exemple els precisos moviments que feien en el bàndol dels arquers on els soldats que protegien els arquers a una ordre rebuda baixaven els seus escuts per al seu darrere aixecar-se els arquers que deixaven anar una o dues fletxes i s'acotaven de nou per a tornar a ser protegits per els escuts dels seus companys soldats. Tot plegat una bona coreografia de batalla per protegir als arquers dels llançaments de llances i fletxes dels enemics.

Vam sopar de nou sota una nit estrellada sense cap núvol admirant la claredat del cel i cansats de la intensa jornada ens anàrem a dormir per aixecar-nos de nou al dia següent per esmorzar de nou a casa de la senyora Mary que, més matinera que tots nosaltres, ja o tenia tot preparat.

Una vegada llest el campament i en funcionament reprenguérem les activitats habituals durant tot el matí fins que va arribar l'hora de fer una excursió guiada per el poble i els seus monuments començant per l'església de Santa Maria de Baldós on al seu interior vam poder admirar els seus frescos i per el assistents que es va concentrar dintre vam fer un altre "vestir al cavaller" en un marc tant incomparable com era sota l'absis de l'església.

L'església parroquial de Santa Maria de Baldós se situa en el punt més alt de la població, component originalment amb el seu castell un binomi a l'estil dels primitius conjunts religiosos-militars que es reparteixen la geografia alt aragonesa, com els de Samitier, Mur de Roda , Fantova, El Món de Perarrúa, etcètera).

Els orígens de l'actual construcció caldria remuntar a una primitiva església sota l'advocació de Sant Martí i Sant Ponç la consagració està documentada l'any 1026. Sobre ella, i sense que res quedi de l'anterior, va ser aixecada ja entre finals del segle XII i principis del XIII l'edifici que en l'actualitat podem admirar.

Concebuda com un temple de nau única coberta amb volta de canó apuntada i rematada pel seu corresponent absis semicircular, en una segona fase li serien afegides les dues capelles laterals que, en l'actualitat, la confereixen el seu present aparença de creu llatina.

Precisament sobre la capella lateral sud s'alça la seva monumental torre campanar, el cos baix sembla contemporani a la resta de la fàbrica però que, ja en els segles del gòtic, li serien afegits els tres cossos superiors marcats per línies d'imposta a força d'arquets trilobulats entre els quals, s'obren buits de campana ogivals.

Sense cap dubte, la peça més rellevant del temple és la seva portada principal, orientada al sud sota una cornisa d'arquets cecs d'inspiració llombarda interrompuda bruscament per una fornícula o finestral cec afegit posteriorment. Protegida per un guardapols animat per puntes de diamant, desplega el portal 5 arquivoltes de mig punt de doble esqueixada que descansen en columnes acodilladas de prominent basa i capitells historiats.

Presideix el conjunt un magnífic timpà llaurat en què dos àngels, amb les seves ales desplegades adaptant-se al marc, sostenen una enviar amb la figura de Crist en Majestat beneint amb la mà dreta i portant el Llibre de la Vida a l'esquerra.

El programa iconogràfic dels capitells sembla pretendre confrontar la idea de Pecat i la de Redempció. D'esquerra a dreta, comença la "narratio" amb un mascaró trifacial que al · ludiria a la Trinitat. Després d'ell, se succeeix en diversos capitells el cicle del Pecat Original i l'Expulsió del Paradís d'Adam i Eva.

A continuació es reconeixen diverses al · legories dels pecats capitals, entre ells, l'avarícia personificada per un avar aguaitat per quatre dimonis de naturalesa zoomorfa i, ja en la queixal oposada, dues feres devorant a una dona en clara al · lusió al pecat de la luxúria.

En confrontació al Pecat, la idea de Redempció queda presentada en els capitells del costat dret de la
portada mitjançant els episodis del Sacrifici d'Isaac, l'Anunciació a la Mare de Déu per part de l'Arcàngel Sant Gabriel i, finalment, el "Noli em Tangere ".

En els voltants de l'església, gairebé actuant com una avantsala de la
mateixa, es conserven les restes de la coneguda com "Abadia", un enigmàtic edifici de finals del segle XV i principis del XVI dotat d'arcs de mig punt, blasons i estades voltades la finalitat no ha pogut definir de manera categòrica.

Una vegada fora de la mateixa i sota la batuta de Javi, el guia de Montanyana, vam anant fent una petita ruta per el poble que ens duria a admirar de nou el paisatge, els carrers i cases de pedra, passant per el fantàstic i meravellós pont medieval a sobre la llera del barranc de Sant Joan, afluent del Noguera Ribagorçana, fins arribar a l'església de Sant Joan.

De l'església de Sant Joan destacarem la presència d'ordres militars, concretament, amb el domini que van exercir sobre el lloc els cavallers Hospitalaris de Sant Joan a la fi del segle XII, dates en què podria datar la construcció del temple. Consta d'una única nau coberta amb volta de canó rematada en un absis semicircular solucionat mitjançant un tancament en quart d'esfera. És la façana dels peus la que concentra el major interès del conjunt, presentant una interessant portada principal sota un noble finestral espitllerat de doble esqueixada i una altiva espadanya de triple buit de campanes rematada en pinyó triangular. Al costat sud, s'obre una segona portada romànica de gran senzillesa.

Centrant-nos en la portada occidental, consta de quatre arquivoltes que descansen sobre una imposta correguda decorada amb motius vegetals sota els quals, les columnes acodillades rematen en interessants capitells figurats. Molt cridaners resulten també els ingenus motius decoratius tallats en les arestes de les pilastres de la portada, reconeixent caparrons humans i senzilles fórmules vegetals.

Els capitells, tots ells historiats, representen, al costat esquerre segons l'espectador, una cerimònia en la qual un oficiant apareix flanquejat per dos acòlits portant respectivament un ciri i un encenser. Al seu costat, una escena de difícil interpretació i, finalment, a la queixal, un lleó andrófag germà bessó de l'existent a l'església de Nostra Senyora de Valdós. que fou també els seus frescos.

Al costat oposat, comença la narració en la queixal amb l'episodi del Baptisme de Crist per Sant Joan Baptista (titular del temple) en aigües del riu Jordà. A continuació, una nova representació de caràcter cerimonial en què un oficiant abillat amb vestidures litúrgics alça els braços al cel en posició orant i, per fi, en el darrer capitell, una escena sobre la qual s'han donat diferents versions, sent la més plausible la que la identifica com la Degollació del Baptista.

Sobre les tres dovelles clau de l'arquivolta interior de la portada es conserva, en color blanc, una representació de la creu de Jerusalem flanquejada per sendes mitges llunes, el que ve a corroborar el patrocini del temple per part de l'orde militar santjoanista. Finalment, convé fer esment també a les restes de pintures murals apareguts a l'interior de l'església en el transcurs del seu recent restauració, podent ser datades, malgrat la seva aparent primitivisme, ja en els anys finals del gòtic.

Després d'aquesta intensa visita guiada vam dinar de nou a casa de la senyora Mary amb la seva família i amics per tot seguit desmuntar el campament, carregar de nou els estris en els vehicles, acomiadar-se efusivament dels nostres companys i retornar a casa amb el bon regust dels dies viscuts a Montanyana.

Des de ARCOFLIS el nostre agraïment a la senyora Mary per tractar-nos tant bé, cuinar i cedir-nos casa seva i als habitants del poble que ens feien sentir com a casa i que ens donaven aigua en el moments de més intens calor. Gracies a tots.


Més fotos de l'esdeveniment a:


19 de juny 2013

MARIA DE HUERVA 2013

- 7, 8 I 9 DE JUNY 2013 -

El divendres a la tarda després de carregar els vehicles tornàrem de nou a la carretera i ens dirigirem a la desconeguda població aragonesa de Maria de Huerva. Desconeguda per nosaltres doncs fins al moment no hi havíem estat mai, per tant ARCOFLIS debutava en aquesta localitat.

Fitxer: Escudo de Maria de Huerva.svgMaria de Huerva és un municipi de la província de Saragossa ubicat a la comarca de Saragossa. Està situat al sud de la capital, de la qual dista 14 km. El seu terme municipal limita amb els de: Saragossa, La Muela, Cadrete, Jaulín, Botorrita i Valmadrid.

El municipi té el seu origen en l'època musulmana amb la construcció del Castell de Maria a principis del segle X. El castell va ser pres en 1124 per Alfonso I el Batallador, com a enclavament estratègic per a la presa de Saragossa. Durant els segles posteriors, la localitat va passar per les mans de diversos senyors feudals. El 1610 es produeix l'expulsió dels moriscs, el que deixa la zona pràcticament despoblada. Això va provocar que la localitat canviés de localització traslladant-se a la riba esquerra del riu Huerva, la seva ubicació actual. El 15 de juny de 1809 es va lliura a la localitat una batalla de la Guerra de la Independència, que deixa gran mortalitat (entre 1.000 i 5.000 baixes en el bàndol espanyol i unes 800 al napoleònic) que acaba amb la victòria de les tropes franceses.

El temps durant tota la setmana havia estat molt bo, el típic clima de juny, assolellat i calorós, però aquest divendres alguna cosa començava a canviar. A cada kilòmetre que ens acostava a la població aragonesa gradualment anava minvant el bon temps canviant a una tarda rara i lletja. I tant que va arribar a canviar... Arribarem a una esplanada de terra al ben mig de la població on els companys d'altres grups més propers a Maria de Huerva ja havien descarregat i tenien a mig muntar les tendes i pavellons.

Saludarem a tothom, descarregarem els nostres estris i sense perdre temps començarem a muntar la nostra part de campament composta de dos pavellons que integrarem en la disposició marcada del campament abans que es fes fosc o que comences a ploure o a fer vent.

Una vegada tot fet i ja quasi a l'hora de sopar, aprofitant que teniem un bar al costat de la zona medieval d'acampada, ens hi vam anar per a sopar. Quasi acabat l'àpat comença a ploure, cada vegada amb més intensitat, el que va motivar que els companys que estaven al campament, sota el tendal, correguessin a refugiar-se dintre el bar esperant que la pluja deixes de caure, cosa que tarda més o menys sobre les tantes de la matinada.

L'esplanada queda tota plena de tolls, les tendes mullades i alguna amb aigua al seu interior. Amb aquest panorama vam anar a dormir mirant al cel i desitjant que no tornés a ploure.

El dissabte va treure el cap sense aigua, almenys les primeres hores del matí, cosa que ens va donar ànims i certa tranquil·litat. Esmorzàrem de nou al bar i ens vestirem de gala per a fer una desfilada pels carrers del poble acompanyant als grups locals. La desfilada va recórrer els carrers de la població passant enmig del mercat medieval i acabant en una plaça ben bé al centre del mateix.

Durant la desfilada, seguint el guió previst, les tropes que formaven part de la comitiva que acompanyava al senyor noble i la seva dona fins a la plaça eren temptades nombroses vegades per, diguem-ho així, senyoretes de dubtosa moral i reputació" que per unes monedes oferien els seus serveis carnals als soldats. El sergent i els seus guardes més propers intentaven allunyar aquestes dones no sempre amb l'èxit esperat.

Arribats a la plaça i després dels parlaments de les autoritats locals el noble que també prengué la paraula per a fer el seu discurs saludant a les autoritats i a la població per a tot seguit procedir a fer la presentació pública de tots els grups de recreació. Un a un, cada grup que era anomenat, es col·locava al mig de la plaça saludant i reben els aplaudiments dels assistents.

I així van anat passant tots els grup fins que va arribar la presentació de l'últim, un grup de quatre almogàvers al servei directe del senyor, que en la presentació només eren tres guerrers. El noble que s'adonà de que hi faltava un membre es dirigí al seu sergent per preguntar-li que es el que passava. Aquest es posà immediatament a buscar i cridar al soldat desaparegut que sortí de enmig la multitud pujant-se les calces amb l'espasa i el casc a la mà i una dona increpant-li que li pagués el que tocava.

Al veure arribar en aquell aspecte el noble senyor preguntà al sergent que havia passat. El sergent va ordenar a la seva guarda la detenció del soldat i després d'increpar-lo públicament i demanar-li explicacions li van començar a donar una bona pallissa com a càstig per haver comés dita infracció. Sort en tingué que el noble, al veure que la pallissa començava a ser desproporcionada, va decidir intervenir i aturar-la.

Seguidament a la mateixa plaça estava previst de fer un "vestir al cavaller" per ensenyar a tothom com es vestia un noble guerrer del segle XIII i posteriorment un cavaller del segle XIV explicant tot el vestuari i armament que utilitza el guerrer per a vestir-se i anar a la batalla perfectament armat.

En el poc temps que trigarem en tenir-ho tot preparat i els companys ja començaven a vestir al guerrer i a fer les explicacions necessàries, de la calorosa presencia del sol a la plaça vam passar de nou a la pluja que, en pocs segons, va anar agafant força i que ens va obligar a suspendre l'acte, retirar el vestuari i tot l'armament per evitar de mullar-se. Al veure que no parava es decidí de fer-ho en un altre moment.

En el campament els tolls anaven creixent i amb escombres intentaven minimitzar l'aigua per evitar danys majors. La major part del mateix començava a ser un fangal degut al poc drenatge que oferia la zona. Amb tot això arribava l'hora de dinar, cosa que vam fer sota els tendals del campament en una estona en que l'aigua ens va donar un parell d'hores de treva que vam aprofitar dallò més.

Per la tarda hi havia previst activitats al campament. Allí s'hi feien tallers i exposició d'armament. Just al costat del campament hi havia la zona de tir amb arc. Muntarem un mur de palla per a posar-hi les dianes i vam fer uns tirs d'exhibició mentre esperàvem que hi hagués públic suficient per a fer la nostra activitat. ARCOFLIS era l'encarregat de fer l'activitat de tir amb arc per el públic ensenyant a tothom que volia a tirar amb arc convertint-se per uns moments en arquer.

Tot anava força bé, el públic gaudia de valent tirant amb arc sobretot la quitxalla que en gran part vestits de templers havien muntat un nombrós grup i que s'ho passaven dallò més bé tirant fletxes, competint entre ells o amb els seus pares i familiars a veure qui era el millor arquer.

I de nou, una altra vegada, sense avís i quasi a traïció va tornar la pluja. Aquesta vegada amb una intensitat molt superior a totes les altres vegades en que va aparèixer. Plovia tant que el campament inundar-se de nou i va tornar a entrar l'aigua dins les tendes i pavellons mullant molt de material i roba tornant a xafar la jornada. Tots vam córrer a refugi sota els tendals moltes vegades insuficients amb tanta aigua que queia.

Al cap d'una bona estona va parar de nou i es va reprendre la poca exposició medieval que no havia pogut ser retirada que ja començava a entreveure el rovell en les peces metàl·liques. Va arribar l'hora de sopar, vam sopar tots junts en una sala que hi havia molt prop del campament i l'estona nocturna de nova treva que ens dona el cel la vam aprofitar per a passar-la junts, seguts al carrer xerrant i fent gresca.

Al matí del diumenge seguia la pluja. Es va decidir que tal i com estava el campament no es faria cap activitat més doncs la pluja seguia caient. Va anar passant el matí i en una nova treva d'aigua vam desmuntar i carregar el nostre vehicle abans que la pluja decidís de nou tornar a engegar. Els nostres pavellons mullats ja s'assecarien a casa però almenys l'altre material ja estava carregat i a estalvi de noves inclemències meteorològiques

Vam intentar de nou de fer "el vestir al cavaller" enmig de la plaça del poble i a l'igual que el dia anterior quan tot estava preparat i tot just es començava, va tornar a ploure i fer que ens haguéssim de retirar. Però aquesta vegada vam voler acabar el que havíem començat a fer i sota un portal, tot i ser menys vistós, vam poder fer-ho. A continuació vam dinar plegats i després de fer-ho ajudarem als companys a carregar el material als vehicles, ens vam acomiadar i vam tornar a casa contents però a la vegada disgustats per el temps sofert.


Més fotos de l'esdeveniment a:

06 de juny 2013

MONTSÓ 2013: HOMENATGE A GUILLEM DE MONT-RODÓN

- 24, 25 I 26 DE MAIG 2013 -

Per segon any consecutiu ARCOFLIS viatjava de nou cap a l'aragonesa població de Montsó per la celebració de l'homenatge a Guillem de Mont-rodón motiu pel qual s'engalana tornant enrere fins a l'època medieval.

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217. El seu pare també s'anomenava Guillem de Mont-rodon i sa mare s'anomenava Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon de Taradell i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon.

El 1203 féu desapropiació i ingressà a l'Orde del Temple. Del 1207 al 1211 fou nomenat comanador de Gardeny i posteriorment fou nomenat mestre del Temple al Regne d'Aragó, Catalunya i el Comtat de Provença. Va lluitar al servei del rei Pere II d'Aragó en la Batalla de Las Navas de Tolosa i en la Batalla de Muret, on morí el rei Pere. Després de la mort del rei, anà a Roma per reclamar al Papa Innocenci III la restitució de l'infant Jaume, que es trobava retingut per Simó IV de Montfort. L'any 1214 se sotmeté al legat papal Pietro di Benevento l'any 1214 i seguint les diposicions del testament de la mare de l'infant Jaume I d'Aragó, el Papa Innocenci III alliberà el jove rei que era ostatge del croat francès Simó IV de Montfort i l'entregà a l'Orde del Temple, esdevenint-ne Guillem de Mont-rodon el seu educador i protector al castell templer de Montsó. Allí restà l'infant Jaume dels 6 als 9 anys, fins que el 1217 un grup de nobles aragonesos i catalans en demanaren la seva sortida. El 1220 fou nomenat pel rei Jaume I Procurador General de les rendes reials a Catalunya i el rei l'elogià en la seva crònica per la seva lleialtat.

I així a mitja tarda del divendres havent carregat el vehicle partírem per retrobar-nos de nou amb els companys de recreació.

A mitja tarda vam arribar a Montsó just quan el temps començava a canviar. Del dia maco i assolellat que gaudirem de bon matí a mesura que passava el temps s'anava omplint el cel de núvols que amagaven parcialment el sol i començava a bufar un vent que poc a poc va anant agafant intensitat fins arribar a ser insuportable. Els companys de A.C.H.A. van arribar amb una enorme furgona plena de material que s'havia de descarregar al castell per a poder muntar al matí del dia següent.

I així donant tots un cop de mà començarem a descarregar i fer un grapat de viatges portant material per les empinades costes del castell lluitant contra el fort vent que feia. Una vegada tot descarregat i ja sent l'hora de sopar ens reunirem tots plegats i soparem a l'interior de l'església del castell. Finalitzat l'àpat i cansats de l'esforç vam anar a dormir, uns al castell i d'altres en una residencia al mig del poble.

El dissabte ens vam llevar molt matí per a poder muntar-ho tot abans de que el castell obrís les portes als visitants. El cel era molt clar però el que no havia canviat era el fort vent que ens va acompanyar durant tot el dia i que ens va impedir de muntar el tendal i la zona de tir amb arc obligant-nos també a muntar els pavellons en un altre lloc més arrecerat del castell per evitar que se'ls endugués el vent.

A la part de dalt del castell els companys de Feudorum Domini havien muntat en una de les dependències una cuina totalment equipada segons l'època plena de detalls on hi havia de tot. La taula duia un gran mantell i a sobre hi havia plats, gerres per aigua i vi, coberts per a menjar, utensilis de cuina, cullerots, espelmes i llums per a veure-hi, etc. Al fons hi havia situada una estanteria amb cistells i recipients per a guardar la vaixella i més objectes d'enllumenat i en un racó un trípode de ferro subjectava una enorme olla per a cuinar.

En una altra sala que també ens cediren es recreava una habitació o estança d'un noble on també es trobava una taula al fons de la mateixa on hi havia un taulell d'escacs, espelmes, cofres, una daga, un capell i un casc amb facial. Al costat hi havia una cadira de tisora i a sobre d'unes pells descansava un altre casc per entrar en batalla. Una altra taula duia una gerra d'aigua, copes i plats i una bandeja amb fruita.

Just al costat s'hi trobava un cofre amb roba i objectes del noble i a sobre del mateix reposava un enorme llaüt signe de que al personatge també li agrada la música. A l'altra banda de la paret separat per una gran catifa que cobreix el fred terra de l'estança s'hi trobava el llit del guerrer on mantes i coixins garantien el descans del seu ocupant. Tota la sala estava presidida amb una preciosa creu símbol de la religiositat del noble.

I no acaba aquí la decoració del castell doncs en una altra sala annexa s'hi recreava una petita capella amb una escrivania on un monjo hi treballava fent manuscrits sobre una taula amb plomes, tintes i pergamins o es dedicava a la lectura d'un parell de llibres de temàtica religiosa. Al fons de la sala hi havia situat un petit altar decorat amb un elegant mantell. Al centre del mateix s'hi trobava una creu i una pintura representant temàtica religiosa i al l'altra paret o mur hi havia una banqueta amb els hàbits del monjo per a fer misses.

També a la mateixa porta del castell es situa un cos de guàrdia amb una taula i un parell de soldats que flanquejaven la porta d'accés que a les ordres d'un sergent feien guàrdia i escorcollaven a tothom que trobaven sospitós per a vetllar per la seguretat del castell i els seus habitants. De tant en tant unes donzelles portaven aigua fresca per a fer més suportable la guàrdia.

A l'exterior del castell, en una petita ala del castell situarem l'exposició d'armament. Com sempre vam mostrar al públic visitant tota una gran varietat d'armament doncs en l'exposició s'hi trobaven casc, espases, dagues, maces, martells de guerra, manguals, destrals, llances, pals de foc, armadures, escuts, puntes de fletxa, arcs, ballestes, etc. Un gran sortit de material de guerra que els nostres companys explicaven a tothom que o preguntava les seves característiques i funcionament.

En un racó de les muralles i més arrecerat del fort vent que bufava aquest dissabte s´hi trobava el petit taller del pelleter que amb paciència i habilitat anava confeccionant diferents objectes. Va començar fent unes sabates arreglant la sola de les mateixes, va fer un cinturó de llengua de serp (una manera de lligar el cinturó) de pell per a un company que li demanà i arreglà algunes sabates, cinturons i objectes dels companys que així li van requerir.

Amb això passàrem el matí sense poder tirar amb arc doncs, per culpa
del vent, va ser impossible muntar el mur de palla de seguretat i que també fem servir de diana i era molt difícil poder tirar una fletxa amb garanties.

Vam dinar plegats a la cuina que havíem preparat al castell i a la tarda vam continuar igual que havíem fet durant el mati fins que al finalitzar la tarda assistirem a una desfilada pels carrers del poble fins a un pavelló on soparem amb la gent del poble i acabant al mateix lloc amb un impressionat concert a càrrec de Lurte que feu les delícies de tots els assistents.

El diumenge despertà amb una gran notícia, sobretot per els arquers, doncs el fort vent que hi hagué el divendres i el dissabte es tornà una lleu brisa perfecte per muntar la zona de tir amb arc que fou el que primer vam fer desprès d'un bon esmorzar. Situarem el tir amb arc a continuació de l'exposició d'armament pel fet de que els visitants poguessin veure bé i des de un lloc segur les practiques de tir amb arc.

Vam estar practicant fins que els companys de A.C.H.A. van decidir fer un torneig de arquers. O tenien ben preparat i fou una sorpresa per a tots doncs d'una caixa que duien van treure tres trofeus que lluïen força bé a les muralles del castell. Es decidí fer el torneig a base de punts, assignant a una diana diferent puntuació en funció de on es clavava la fletxa, més puntuació al ben mig de la diana i menys a mesura que s'allunyava del mig.

També es van fet quatre rondes de dos arquers per tirada a diferents distancies de tir. El públic que aleshores es trobava visitant l'animada exposició d'armament animava a tots els arquers participants. El torneig s'acaba i tres arquers foren el guanyadors que reberen els trofeus de mans dels organitzadors.

El resultat fou el següent:

Guanyador del torneig: Jaume Montull del grup ARCOFLIS
Subcampiona del torneig: Elisa Montserrat del grup ARCOFLIS
Tercer classificat: Claudio Payo del grup A.C.H.A.

 

 








Acabava el torneig just quasi a l'hora de dinar cosa que vam fer, això si, aquesta vegada a l'aire lliure i gaudint de un bon dia començant a agafar consciència de que una vegada acabat l'àpat tindríem que desmuntar tot el que els dies anteriors havíem muntat, tornant a pujar i baixar carregats tot el camí empedrat del castell fins a l'entrada on tornàrem a carregar de nou l'enorme furgoneta. Així o vam fer i una vegada acabat l'esforç ens acomiadarem dels nostres amics fins a la pròxima i tornàrem cansats i satisfets de nou a casa nostra.


Més fotos de l'esdeveniment a:


07 de maig 2013

EL MONTMELL 2013 - III CAMPAMENT MEDIEVAL ARCOFLIS

- 3, 4 I 5 DE MAIG 2013 -

La primera sortida de 2013 a estat un nou esdeveniment, a mode de prova, que anirem poc a poc consolidant en el temps. Es tracta del I Campament Medieval del Montmell, una idea de fa temps que per fi s'ha vist realitzada. El concepte era ben senzill, recrear un campament i donar-li vida, en solitud, al mig del bosc, sense obligacions, ni horaris, ni públic, ni cap mena de lligam contractual.

I amb aquesta idea tirarem endavant. Vam convidar als nostres ja veterans amics i
companys de recreació i, per dates o per compromisos previs, només van poder acudiren els companys de la Associació Cultural Històrica Aragonesa altrament coneguts com els A.C.H.A.

Arribarem els membres de ARCOFLIS a l'indret designat per a fer el campament el divendres just abans de dinar cosa que vam fer amb prestesa doncs després de passar el matí de preparatius, carregar els vehicles, fer el viatge etc. teniem més gana que mai. D'aquest primer àpat se n'encarregaren ben bé els dos nous companys de ARCOFLIS que, per primera vegada, debutaven en un esdeveniment medieval.

Un cop dinats començarem a muntar la nostra part del campament, muntant així els dos pavellons que vam dur per l'ocasió i un tendal per a protegir-nos del sol i de la humitat de la nit. Un cop muntats i mentre esperàvem l'arribada dels nostres companys ens dedicarem a passar l'estona practicant el tir amb arc.

Instal·làrem un parell de dianes en l'esplanada del campament i durant una bona estona ens vam divertir tirant fletxes des de varies distancies i posicions i vam fer jocs de punteria fins que els companys de A.C.H.A van arribar quasi ja tancada la tarda. Les salutacions com sempre efusives ja que des de l'any passat que no coincidíem en un esdeveniment.

Amb les ultimes clarors diürnes i poc després sense elles muntarem entre tots els seus pavellons i traslladarem els seus estris dels vehicles al campament per a després tots junts, sota el tendal, sopar plegats, xerrar i fer les bromes típiques de costum. Com sempre acostuma a passar, quan un està amb bona companyia, que acaba anant a dormir molt tard i aquesta vegada tampoc fou una excepció i més considerant que no hi havia cap horari ni obligació el dia següent.

Tot i això ens aixecarem prou matí segurament per a gaudir més del dia. El dissabte va despertar molt assolellat, igual que tot el dia de divendres, sense cap bri d'aire ni de dia ni de nit, tònica que es va mantenir els tres dies de l'esdeveniment. Donava gust de nit veure com no s'apagaven les espelmes per culpa del vent i la tranquil·litat que donava tot plegat acostumats a les ventades, fred i aiguats en forma de pluja soferts en anteriors esdeveniments als que vam assistir.


Com que el lloc designat per a fer el campament es un lloc de parada de molts excursionistes que, moguts per la bellesa que envolta la serralada del Montmell, de bon matí tinguérem la seva presencia, fent una petita aturada per beure aigua, agafar noves forces i seguir la ruta. També es un lloc per passar el dia a la natura amb la família i els amics doncs hi ha moltes taules i llocs pera fer una bona graellada de carn i gaudir d'una bona jornada. Tant el dissabte com el diumenge hi hagué presencia de gent en aquest sentit que es meravellaven de trobar primerament les
nostres tendes i pavellons i de veure les estranyes robes que portàvem. En tot moment ens respectaren i no trencaren la pau i tranquil·litat que teniem previstes per aquells dies.

Passàrem el matí fent el que ens agrada, vam esmorzar força bé, vam fer la nostra vida de campament, vam recollir troncs per a fer una bona brasa per a dinar, vam fer jocs mentre esperàvem que el foc estigues a punt i una vegada va ser òptim ens posàrem a fer la carn amb les graelles mentre els altres companys preparaven les amanides i la beguda. Dinàrem dallò més bé a base de peus de porc, llonganisses, cansalades, pollastres, botifarres, xoriços, etc. acompanyats d'una bona amanida, begudes fredes i pastissos i fruita de postres.

El dinar va acabar amb uns bons cafès i mentre uns descansaven una estona els altres férem sobretaula
planejant les noves sortides que d'aquí poc temps tenim en comú i de les que ja donarem fe de totes més endavant.


Seguidament agafarem de nou els nostres arcs i fletxes i tornàrem de nou a la pràctica del tir amb arc on es van afegir els companys de A.C.H.A. que son més de tradició de cavallers guerrers que de arquers però que poc a poc van entrant dins d'aquest món i ho fan força bé. Els secrets de l'arc i la practica del mateix van omplir les hores de la tarda fins arribar de nou a l'hora de sopar. Vam sopar a base de pasta, pastis i fruita i al igual que la nit anterior la passàrem xerrant, jugant i fent gresca sota el tendal del campament.

El diumenge, com ja hem dit abans, també va ser assolellat tancant així
un fi de setmana genial en quant al temps i millor en quant a recreació medieval.

Ens vam llevar, vam esmorzar força bé, vam recollir i fer de nou llenya per a la barbacoa i mentre o feien uns quants es van dirigir muntanya amunt per anar a visitar una església del segle XI que es troba al mig de la serralada del Montmell. Quan van tornar de la seva excursió el foc ja estava preparat i ens vam posar a fer el dinar. De nou vam gaudir de carns diverses a la brasa i pa torrat, tot boníssim.

I com es ja normal, al acabar desmuntarem el campament, el tendal, pavellons i tendes. Ens canviarem de roba, vam carregar els nostres vehicles i després d'acomiadar-nos dels nostres companys i amics fins a un nou esdeveniment vam tornar a casa amb el bon regust d'haver passat un fi de setmana immillorable.


Més fotos de l'esdeveniment a:
https://picasaweb.google.com/Arcoflis/ElMontmell201302