13 de maig 2011

CIUTADILLA 2011


- 29, 30 D'ABRIL i 1 DE MAIG DE 2011 -

Pràcticament sense haver desfet la maleta del nostre anterior esdeveniment i ja ens trobem immersos en una nova aventura

Com ja anunciàvem en l'anterior entrada a la setmana següent de la nostra estada a Hostalric visitàrem, els dies 29, 30 d'abril i 1 de maig, Ciutadilla i el seu castell.

Ciutadilla

Archivo:Escut de Ciutadilla.svgCiutadilla és un municipi català que es troba a la comarca de l'Urgell dins la vall del riu Corb, a la província de Lleida. El poble està situat a 515 m d'altitud i la poderosa silueta del castell marca la inconfusible imatge de la serra, des d'on es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra. Es troba assentada en l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del Corb i el barranc de Boixerons, on aquest baixa de les alçades veïnes de Belltall i dibuixa un ampli descens per l'últim tros, circula la carretera que puja de Montblanc i arriba a Tàrrega. Té una població d'uns 250 habitants i la seva principal activitat econòmica és l'agricultura. Quant a la ramaderia, les principals granges són de bestiar porcí.
El seu paisatge transcorre enmig de cultius de secà com cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos que conviden a passejar recorrent als seus camins.

El Castell

El castell de Ciutadilla va funcionar com a fortalesa militar fins que al segle XVI es va reformar com a palau a l'estil renaixentista. Va estar habitat fins a 1908. L'exterior conserva l'aspecte de fortalesa tot i les reformes. El pati interior té forma de trapezi i en un dels seus costats hi havia una gran escala que portava a una galeria superior. A la dreta de la porta d'entrada hi ha una torre de base quadrangular amb una alçada total de set pisos.

Les primeres notícies sobre del castell són del segle XI. La construcció de l'alta torre de l'homenatge, l'element més destacable de la grandiosa construcció, que cal situar, almenys en la part alta, al segle XVI quan els Guimerà, transformen el castell en palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa.

Si es consulta la història, es troba els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en gairebé totes les batalles bèl.liques del país. A Ciutadilla, quan només es parla de les muralles del castell en un document de l'any 1029, es nomena Guerau de Guimerà com a senyor jurisdiccional, seguint el fil dels senyors del lloc després trobareu diferents Gispert de Guimerà, entre ells el Gispert que en el segle XVI converteix l'antiga fortalesa militar a palau renaixentista aixecant la gallarda torre de l'homenatge.

En arribar al 1702, José Meca, en virtut del seu matrimoni amb Isabel de Cardona, Rocavert i Guimerà obté el títol de Marquès de Ciutadilla, passant el marquesat el 1824, als Sentmenat, en la persona de Francisco de Paula Sentmenat i Claro.

El castell s'utilitza com palau dels senyors fins el 1835
.
Abandonat a les inclemències del temps, el 1908, comença a enderrocarse una part de l'edifici per anar cedint poc a poc la majoria dels elements arquitectònics, ajudat pel vandalisme.

A finals del segle passat van començar les obres d'una mínima restauració per aturar la total degradació.

Avui el Marquès de Ciutadilla és Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedit l'herència dels seus avantpassats a un Patronat format per l'Ajuntament, el Consell Comarcal de l'Urgell, diferents administracions i entitats com la Fundació Castells Culturals de Catalunya i els Amics del Castell. Aquest Patronat del qual també forma part el propi Marqués, s'ocupa de la rehabilitació del conjunt.

Per ARCOFLIS Ciutadilla no és cap desconegut i més pel seu esdeveniment medieval del que vam ser co-creadors o co · fundadors i co-organitzadors des del seu inici l'any 2003 fins a la seva 5 ª edició el 2007 i participant en la resta d'edicions fins al moment.

En aquesta, la seva novena edició, la metereologia no estava molt clara. S'anunciava pluja, que per sort no va arribar però sí una baixada de temperatures i vent sobretot a les tardes.
A causa d'altres compromisos per part dels nostres companys d'armes, ARCOFLIS es va veure limitat a només tres persones en l'esdeveniment de la mateixa manera que els va passar als nostres amics de A.C.H.A. que per casualitat també eren tres així que vam muntar conjuntament campament entre els sis.

I en aquesta tessitura ens trobàvem el divendres a la tarda després de descarregar el nostre vehicle i deixar totes les nostres coses a terra abans de començar a muntar el campament. Muntem primerament la tenda normanda, la més fàcil de muntar, deixant per més tard el pavelló medieval, més complicat per només tres persones i més si fa vent. Vam rebre l'ajuda dels nostres veïns de campament i mentre ho muntàvem una ràfega d'aire va partir la creueta de la mateixa que és d'on parteixen els pals per donar-li la seva forma i espai. Al final ho vam arreglar amb cola i uns sergents que la van subjectar amb força i es va mantenir intacta durant tot l'esdeveniment.

Un cop muntat el campament conjunt i després de saludar a tots a l'esplanada i prendre unes cerveses a la taverna del castell, veient que s'acostava l'hora de sopar vam decidir anar a la veïna població de Tàrrega a tastar uns cargols a la llauna, típic de les terres lleidatanes i uns entrecots de bou completant l'àpat amb un bon vi, gelats, cafès i begudes espirituoses.

Un cop sopats tornarem al campament. La nit era tranquila, estelada, sense núvols ni vent. Vam seure al campament en el que després de cerveses fredes, xerrades i rialles vam anar a dormir.

El matí del dissabte va aparèixer igual que a la nit, sense un núvol, sense vent i amb sol de manera que, després d'esmorzar a la taverna del castell, vam decidir muntar el tendal per tal de poder passar el dia a l'ombra. Un cop muntat i saludat a nous companys que anaven també arribant ens vam vestir de gala per a realitzar una desfilada pels carrers del poble que finalitzava amb la benedicció dels estendards de cada grup al pati de l'església.


Finalitzat l'acte es pujava de nou al castell on s'efectuaren exhibicions d'esgrima medieval i en l'esplanada el clan víking Hávamál nomenava en cerimònia al seu Jarl (cap del clan).

Vam menjar al campament, amanida i pollastre, i ens vam preparar per els actes de la tarda a l'esplanada que van començar amb exhibicions de tir amb arc i acabar en una batalla medieval.

La tarda es tornava lletja, núvols grisos anaven tapant el blau regnant durant tota la jornada i el vent començava a bufar amb més força allò que ens va obligar a desmuntar i treure el tendal que haviem posat de bon matí. Fet això vam anar a veure la batalla. Dos tropes cara a cara van lluitar per obtenir certa relíquia de la santedat que prèviament havia estat robada d'un exèrcit a un altre. Cavallers i arquers van demostrar les seves habilitats en ella fins que hi va haver un únic vencedor.

Seguidament vàrem baixar al poble per veure el mercat medieval allí situat i ja fosc vam pujar en processó des del poble al castell amb torxes per sopar en aquest, moment que vam aprofitar també per fer el mateix al bar del poble. Després de sopar vam pujar de nou al campament on de nou vam tornar a gaudir d'una nit estelada.

I ens vam aixecar el diumenge al matí, ens vam vestir, esmorzar a la taverna i ens vam preparar per participar en el torneig de tir amb arc. Traiem les fundes dels arcs, fixant bé les cordes, ens vam posar les proteccions, vam seleccionar les nostres fletxes i a participar. Les dues primeres rondes ens van bé però vam caure en la següent, ja més difícil, els dos membres de ARCOFLIS que hi vam participar. Personalment el dolor d'una ferida feta en el meu dit índex en dies anterioes que m'havia deixat amb la meitat de la ungla va fer que no pogués tibar i apuntar tan fàcilment i em va fer fallar el tir. Així que una altra vegada serà i felicitats al campió, campiona en aquest cas.

Acabat el mateix vam amb la màxima celeritat a desmuntar tot el campament i carregar-ho tot als cotxes abans d'anar a dinar per evitar vent i potser possible pluja a la tarda. Quan vam acabar la missió i ja vestits de paisà vàrem baixar al poble per menjar juntament amb la seva gent en un dinar popular que es realitza cada any en finalitzar l'esdeveniment. L'excel lent menjar precedí al comiat dels nostres amics i del poble fins a una nova edició.

Des de ARCOFLIS i com cada edició donar les gràcies al poble de Ciutadilla i la seva gent, poble acollidor com pocs que cada any té un comportament exemplar donant sempre el millor de si que ens tracta molt bé i que ens enorgulleix tenir la seva amistat.


Més fotos de l'esdeveniment a: