- 23, 24 i 25 SETEMBRE 2011 -
"Benaurats els arquers doncs tornaran a Artasona" va ser la sensació que vam tenir en tornar de nou a aquesta emblemàtica població per al seu medieval en els dies 23, 24 i 25 de setembre, un esdeveniment que ens venia moltíssim de gust i que esperàvem impacients en el nostre calendari.
Així que el divendres a la tarda després de dinar vam agafar els estris i ens vam dirigir rabents per retrobar-nos de nou amb els nostres companys de A.C.H.A. a l'aventura d'un nou esdeveniment que prometia ser molt intens.
Els vam trobar a la plaça del poble organitzant el tema i després dels acostumats salutacions i abraçades vam passar a descarregar les nostres coses a la sala preparada per pecnortar per les nits. Com la nit es tancava i va arribar l'hora del sopar, doncs que allà vam anar gustosament. Vam sopar a lo gran i en acabar aquesta feina s'obrí el cel descarregant una tempesta d'aigua que va durar fins ben entrada la nit, deixant-nos sense llum un parell de vegades. Però res importa quan estas en bona companyia xerrant, bevent, cantant i rient fins a l'hora de dormir.
El dissabte va aparèixer tranquil, restant encara algun bassal de la nit anterior i aigua estancada en alguns llocs. Ens despertem, rentem i vestim adientment a l'època medieval que representem i, de la mateixa manera que vàrem fer l'any anterior, ens vam dirigir a "Casa Carmen" nom amb el que anomenem afectuosament a la casa d'una companya i que és on esmorzem els excel · lents pastissos que fa la seva mare la senyora Carmen entre cafès i colacao.
Amb la panxa plena ens vam posar a muntar el tendal i sota el mateix l'enorme lloc d'exposició d'armament que desplegaren els companys de A.C.H.A. en molts dels seus esdeveniments. Treball de pes que ens haguéssim estalviat si fóssim vidents o futuròlegs predint que, immediatament després del muntatge, una altra enorme tempesta d'aigua descarregaria sobre nostre.
Tantes peces, espases, cascs, armadures, tant ferro a oxidar i alguns de nosaltres allà, defensant el fort, com en el Álamo, de la intempestiva pluja, traient aigua per aquí i per allà i col · locant plàstics per protegir tan insigne tresor.
Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i aquesta vegada no va ser una excepció, i gairebé dues hores després vam poder reprendre les nostres activitats la qual cosa es va aprofitar per seguir amb l'exposició d'armes i en fer un vestir al cavaller del segle XIII.
Va arribar l'hora del menjar seguida d'uns moments de relax i descans i arribà el primer dels nostres actes, el I Torneig infantil de tir amb arc de Artasona on els xavals menors de 12 anys competien entre sí per veure qui era el millor amb l'arc.
La guanyadora del torneig i medalla d'or va ser una noia de nom Cristina a la qual ja vam conèixer l'any anterior on ja vam observar que se li donava molt bé l'arc. El segon classificat Paul presentava els mateixos antecedents que la seva amiga per la qual cosa es va endur la medalla de plata i en tercer lloc i amb medalla de bronze es va col · locar el nostre company Roc el benjamí de ARCOFLIS. El nostre aplaudiment als guanyadors i a tots els participants que van demostrar gran destresa en l'ús de l'arc.
Seguidament i abans de la demostració de batalla vam deixar que el públic en general provès la sensació de subjectar un arc i deixar anar unes fletxes cosa que va ser del grat de tots els que ho van provar i un cop experimentada la sensació d'esdevenir arquer per uns minuts i havent recollit els nostres estris i l'exposició d'armes, la plaça va quedar buidada del tot i només van quedar els ulls oberts del públic que esperava, esperava amb atenció ...
Com és ben conegut la comarca del Grado compta amb una àmplia varietat de paisatge que el converteix en un entorn immillorable per a l'activitat cinegètica. I a això ens dediquem durant el dia, a caçar amb els nostres arcs i fletxes algun conill o suculenta au que omplís els nostres insaciables budells. En això estàvem pujant i baixant vessants a la recerca d'una presa quan vam arrivar a l'ermita de Sant Román de Castro, lloc on donar repòs als nostres cansats peus després de tant dura jornada.
Lentament ens apropem a l'ermita, cauts i recelosos, doncs ja havíem vist la presència de tres homes armats des la llunyania. En apropar-nos vam veure que es tractava d'un noble aragonès amb dos dels seus homes que li curaven el seu malparat cos doncs semblava que al pobre li hagués passat per sobre un exercit de cavalleria.
Després d'una breu salutació vam passar prop d'ells i ens protegirem del sol sota uns arbres que prop de l'altar major es trobaven. Vam beure, vam menjar quelcom que albergaven els nostres sarrons al mateix temps que un dels servents del noble es va acostar a nosaltres i ens va demanar amablement si disposàvem de menjar i beguda per a ells i el seu senyor.
El menjar dels nostres sarrons s'havia acabat doncs poc era el que quedava per la qual cosa vam acordar cuinar un parell de conills que havíem caçat i compartir-los amb ells si ens explicaven la sort que havia corregut seu senyor. Van accedir de molt bona gana per la qual cosa vam fer un foc i es van apropar cap a nosaltres.
Doncs sapigueu que el meu amo, va dir un dels lacais, és ni més ni menys que don Agón de Montañana, pertanyent a aquestes terres per noblesa i naixement. Gran guerrer vencedor en moltes batalles, plantat i valent com pocs i que ara el vèiem d'aquesta manera per un recent infortuni.
La història d'aquest personatge anava a poc a poc apoderant-se de nosaltres així com la curiositat de com s'havia produït aquest desenllaç. El lacai va seguir explicant la seva història. El meu amo esta enamorat, de fet prop queda el seu casament amb la bella Carmen, mossa de Artasona de bellesa incomparable i innombrables virtuts, però ah, la desgràcia va fer empremta entre els dos doncs un malvat cavaller templer, fill bastard d'un inquisidor es va oposar rotundament a l'enllaç i ha retingut a la dama contra la seva voluntat en una de les cel.les del castell.
El meu amo, el senyor Agón, en saber de la notícia va córrer ràpidament al castell, sol, sense homes que el protegeixin, ja que el cor, que va poder més que el cap, el guiava. I així només, armat amb la seva espasa, es va presentar a l'ajuda de la seva estimada. El covard templer se'l va mirar arrogant, ignorant totes les seves peticions i va llançar els seus homes contra ell perquè li donessin una sobirana pallissa, i tant que la hi van donar com les seues mercès poden observar, no li han deixat un os sa. Mig mort el van deixar quan vam trobar, no parlava, només xiuxiuejava una paraula, que el mantenia amb vida, "tornaré".
A això que vam menjar amb gran plaer els conills escollits per a l'ocasió i ja més reposat el noble Agón de Montañana va deixar sentir la seva veu. Es va dirigir a nosaltres amb la mirada i ens va demanar que l'ajudéssim a alliberar la seva estimada de la cel.la on era presa i acabar d'una vegada amb el templer i els seus sequaços. "Apel·lo a vostres mercès l'ajuda necessària per a semblant i arriscada empresa" al que va ser respost amb "La vostra mercè apel·la al nostre valor, ja que mercenaris ens veu, i nosaltres apel·lem a la seva bossa ja que tan perilloses gestes també mereixen d'allò material".
Resoltes les nostres demandes ens vam afegir a la causa del noble Agón qui de nou tornava a Artasona, aquesta vegada amb reforços, al rescat de la donzella. El templer avisat l'apropament del noble va armar als seus homes i els va situar a les portes del recinte on custodiava a la dama quedant aquest en la rereguarda esperant.
Ens situem a tir de fletxa i aquí va ser on vam començar a buidar els nostres carcajs escombrant la primera línia d'escuts dels defensors del castell. Una a una les nostres fletxes anaven impactant en els enemics que un cop delmats van ser atacats per Agón i els seus homes amb inusitada ferocitat.
Van anar caient tots i es reserva per a si l'últim duel amb el templer a qui va vèncer en excepcional combat acabant així amb les seves malifetes i alliberant a la seva estimada Carmen.
El que va continuar després ja s'ho imaginaren vostès ... però dir que va acabar en casament a la setmana següent amb gran alegria de tots.
Amb aquesta història vam desenvolupar la batalla per finalitzar la tarda de dissabte i propera ja la nit ens preparàvem per al sopar amb els habitants del poble i hi ens dirigirem en processó de torxes pels carrers de la localitat fins al menjador on acabaríem degustant una amanida, una exquisida caldereta de xai i un boníssim pastís per postres.
I com encara ens quedaven energies ens vam dirigir de nou a la plaça del poble per a veure l'espectacle de música i foc dels nostres amics de Gordobordón molt habituals en aquesta classe d'esdeveniments. Vam continuar la xerrada aquesta vegada a l'aire lliure, sota les estrelles, sense núvols ni aigua, bevent i xerrant fins les tantes ... bé, com sempre.
Si la nit va ser clara i estrellada el dia del diumenge era assolellat i sense núvols, un perfecte dia per a una jornada medieval.
Després de les activitats pròpies d'aixecar-se del llit fins després d'esmorzar i acabar de muntar de de nou l'exposició d'armament va arribar de de nou la nostra hora, l'hora d'estrenar una exhibició d'arquers que havíem preparat per a futurs esdeveniments i que veuria la llum a Artasona.
En ella i comptant amb la col·laboració dels nostres amfitrions de A.C.H.A. que gustosament es van prestar a ajudar-nos vam començar la nostra actuació. Es tractava d'anar explicant breument la història de l'arc, dels seus orígens, dels seus usuaris, les batalles en què va participar sent element important sobretot el longbow o arc llarg anglès i en realitzar diverses proves de destresa i habilitat per part dels arquers.
Acabada la demostració i després d'un nou vestir al cavaller, aquesta vegada amb vestidures i armadura del segle XIV, va arribar l'hora del menjar, de recollir les nostres coses, d'acomiadar dels nostres amics de A.C.H.A., de Artasona i la seva gent i tornar a les nostres llars no sense abans fer una breu parada a la carretera per fotografiar unes estàtues d'arquers que van cridar la nostra atenció en el viatge d'anada.
De nou agrair a la gent de Artasona la seva hospitalitat i bon fer cap a nosaltres fent-nos sentir novament com a casa.
Així que el divendres a la tarda després de dinar vam agafar els estris i ens vam dirigir rabents per retrobar-nos de nou amb els nostres companys de A.C.H.A. a l'aventura d'un nou esdeveniment que prometia ser molt intens.Els vam trobar a la plaça del poble organitzant el tema i després dels acostumats salutacions i abraçades vam passar a descarregar les nostres coses a la sala preparada per pecnortar per les nits. Com la nit es tancava i va arribar l'hora del sopar, doncs que allà vam anar gustosament. Vam sopar a lo gran i en acabar aquesta feina s'obrí el cel descarregant una tempesta d'aigua que va durar fins ben entrada la nit, deixant-nos sense llum un parell de vegades. Però res importa quan estas en bona companyia xerrant, bevent, cantant i rient fins a l'hora de dormir.
El dissabte va aparèixer tranquil, restant encara algun bassal de la nit anterior i aigua estancada en alguns llocs. Ens despertem, rentem i vestim adientment a l'època medieval que representem i, de la mateixa manera que vàrem fer l'any anterior, ens vam dirigir a "Casa Carmen" nom amb el que anomenem afectuosament a la casa d'una companya i que és on esmorzem els excel · lents pastissos que fa la seva mare la senyora Carmen entre cafès i colacao.
Amb la panxa plena ens vam posar a muntar el tendal i sota el mateix l'enorme lloc d'exposició d'armament que desplegaren els companys de A.C.H.A. en molts dels seus esdeveniments. Treball de pes que ens haguéssim estalviat si fóssim vidents o futuròlegs predint que, immediatament després del muntatge, una altra enorme tempesta d'aigua descarregaria sobre nostre.Tantes peces, espases, cascs, armadures, tant ferro a oxidar i alguns de nosaltres allà, defensant el fort, com en el Álamo, de la intempestiva pluja, traient aigua per aquí i per allà i col · locant plàstics per protegir tan insigne tresor.
Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i aquesta vegada no va ser una excepció, i gairebé dues hores després vam poder reprendre les nostres activitats la qual cosa es va aprofitar per seguir amb l'exposició d'armes i en fer un vestir al cavaller del segle XIII.Va arribar l'hora del menjar seguida d'uns moments de relax i descans i arribà el primer dels nostres actes, el I Torneig infantil de tir amb arc de Artasona on els xavals menors de 12 anys competien entre sí per veure qui era el millor amb l'arc.
La guanyadora del torneig i medalla d'or va ser una noia de nom Cristina a la qual ja vam conèixer l'any anterior on ja vam observar que se li donava molt bé l'arc. El segon classificat Paul presentava els mateixos antecedents que la seva amiga per la qual cosa es va endur la medalla de plata i en tercer lloc i amb medalla de bronze es va col · locar el nostre company Roc el benjamí de ARCOFLIS. El nostre aplaudiment als guanyadors i a tots els participants que van demostrar gran destresa en l'ús de l'arc.Seguidament i abans de la demostració de batalla vam deixar que el públic en general provès la sensació de subjectar un arc i deixar anar unes fletxes cosa que va ser del grat de tots els que ho van provar i un cop experimentada la sensació d'esdevenir arquer per uns minuts i havent recollit els nostres estris i l'exposició d'armes, la plaça va quedar buidada del tot i només van quedar els ulls oberts del públic que esperava, esperava amb atenció ...
Com és ben conegut la comarca del Grado compta amb una àmplia varietat de paisatge que el converteix en un entorn immillorable per a l'activitat cinegètica. I a això ens dediquem durant el dia, a caçar amb els nostres arcs i fletxes algun conill o suculenta au que omplís els nostres insaciables budells. En això estàvem pujant i baixant vessants a la recerca d'una presa quan vam arrivar a l'ermita de Sant Román de Castro, lloc on donar repòs als nostres cansats peus després de tant dura jornada. Lentament ens apropem a l'ermita, cauts i recelosos, doncs ja havíem vist la presència de tres homes armats des la llunyania. En apropar-nos vam veure que es tractava d'un noble aragonès amb dos dels seus homes que li curaven el seu malparat cos doncs semblava que al pobre li hagués passat per sobre un exercit de cavalleria.
Després d'una breu salutació vam passar prop d'ells i ens protegirem del sol sota uns arbres que prop de l'altar major es trobaven. Vam beure, vam menjar quelcom que albergaven els nostres sarrons al mateix temps que un dels servents del noble es va acostar a nosaltres i ens va demanar amablement si disposàvem de menjar i beguda per a ells i el seu senyor.
El menjar dels nostres sarrons s'havia acabat doncs poc era el que quedava per la qual cosa vam acordar cuinar un parell de conills que havíem caçat i compartir-los amb ells si ens explicaven la sort que havia corregut seu senyor. Van accedir de molt bona gana per la qual cosa vam fer un foc i es van apropar cap a nosaltres.
Doncs sapigueu que el meu amo, va dir un dels lacais, és ni més ni menys que don Agón de Montañana, pertanyent a aquestes terres per noblesa i naixement. Gran guerrer vencedor en moltes batalles, plantat i valent com pocs i que ara el vèiem d'aquesta manera per un recent infortuni.
La història d'aquest personatge anava a poc a poc apoderant-se de nosaltres així com la curiositat de com s'havia produït aquest desenllaç. El lacai va seguir explicant la seva història. El meu amo esta enamorat, de fet prop queda el seu casament amb la bella Carmen, mossa de Artasona de bellesa incomparable i innombrables virtuts, però ah, la desgràcia va fer empremta entre els dos doncs un malvat cavaller templer, fill bastard d'un inquisidor es va oposar rotundament a l'enllaç i ha retingut a la dama contra la seva voluntat en una de les cel.les del castell.
El meu amo, el senyor Agón, en saber de la notícia va córrer ràpidament al castell, sol, sense homes que el protegeixin, ja que el cor, que va poder més que el cap, el guiava. I així només, armat amb la seva espasa, es va presentar a l'ajuda de la seva estimada. El covard templer se'l va mirar arrogant, ignorant totes les seves peticions i va llançar els seus homes contra ell perquè li donessin una sobirana pallissa, i tant que la hi van donar com les seues mercès poden observar, no li han deixat un os sa. Mig mort el van deixar quan vam trobar, no parlava, només xiuxiuejava una paraula, que el mantenia amb vida, "tornaré".
A això que vam menjar amb gran plaer els conills escollits per a l'ocasió i ja més reposat el noble Agón de Montañana va deixar sentir la seva veu. Es va dirigir a nosaltres amb la mirada i ens va demanar que l'ajudéssim a alliberar la seva estimada de la cel.la on era presa i acabar d'una vegada amb el templer i els seus sequaços. "Apel·lo a vostres mercès l'ajuda necessària per a semblant i arriscada empresa" al que va ser respost amb "La vostra mercè apel·la al nostre valor, ja que mercenaris ens veu, i nosaltres apel·lem a la seva bossa ja que tan perilloses gestes també mereixen d'allò material". 
Resoltes les nostres demandes ens vam afegir a la causa del noble Agón qui de nou tornava a Artasona, aquesta vegada amb reforços, al rescat de la donzella. El templer avisat l'apropament del noble va armar als seus homes i els va situar a les portes del recinte on custodiava a la dama quedant aquest en la rereguarda esperant.
Ens situem a tir de fletxa i aquí va ser on vam començar a buidar els nostres carcajs escombrant la primera línia d'escuts dels defensors del castell. Una a una les nostres fletxes anaven impactant en els enemics que un cop delmats van ser atacats per Agón i els seus homes amb inusitada ferocitat.
Van anar caient tots i es reserva per a si l'últim duel amb el templer a qui va vèncer en excepcional combat acabant així amb les seves malifetes i alliberant a la seva estimada Carmen.El que va continuar després ja s'ho imaginaren vostès ... però dir que va acabar en casament a la setmana següent amb gran alegria de tots.
Amb aquesta història vam desenvolupar la batalla per finalitzar la tarda de dissabte i propera ja la nit ens preparàvem per al sopar amb els habitants del poble i hi ens dirigirem en processó de torxes pels carrers de la localitat fins al menjador on acabaríem degustant una amanida, una exquisida caldereta de xai i un boníssim pastís per postres.I com encara ens quedaven energies ens vam dirigir de nou a la plaça del poble per a veure l'espectacle de música i foc dels nostres amics de Gordobordón molt habituals en aquesta classe d'esdeveniments. Vam continuar la xerrada aquesta vegada a l'aire lliure, sota les estrelles, sense núvols ni aigua, bevent i xerrant fins les tantes ... bé, com sempre.
Si la nit va ser clara i estrellada el dia del diumenge era assolellat i sense núvols, un perfecte dia per a una jornada medieval. Després de les activitats pròpies d'aixecar-se del llit fins després d'esmorzar i acabar de muntar de de nou l'exposició d'armament va arribar de de nou la nostra hora, l'hora d'estrenar una exhibició d'arquers que havíem preparat per a futurs esdeveniments i que veuria la llum a Artasona.
En ella i comptant amb la col·laboració dels nostres amfitrions de A.C.H.A. que gustosament es van prestar a ajudar-nos vam començar la nostra actuació. Es tractava d'anar explicant breument la història de l'arc, dels seus orígens, dels seus usuaris, les batalles en què va participar sent element important sobretot el longbow o arc llarg anglès i en realitzar diverses proves de destresa i habilitat per part dels arquers.
Acabada la demostració i després d'un nou vestir al cavaller, aquesta vegada amb vestidures i armadura del segle XIV, va arribar l'hora del menjar, de recollir les nostres coses, d'acomiadar dels nostres amics de A.C.H.A., de Artasona i la seva gent i tornar a les nostres llars no sense abans fer una breu parada a la carretera per fotografiar unes estàtues d'arquers que van cridar la nostra atenció en el viatge d'anada.De nou agrair a la gent de Artasona la seva hospitalitat i bon fer cap a nosaltres fent-nos sentir novament com a casa.
Més fotos de l'esdeveniment a:
