- 18, 19 I 20 DE MAIG 2012 -
Montsó representa la segona sortida de l'any i el nostre debut en tan emblemàtica localitat.
Des de la perspectiva històrica, Montsó ocupa un lloc de privilegi en els llibres per haver estat capçalera d'una important comanda de l'Orde del Temple i seu en nombroses ocasions de les Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII al XVII. La catedral de Santa Maria del Romeral de planta romànica i el castell amb orígens al segle IX (Torre de l'Homenatge) van acollir a reis i nobles. El nen-rei Jaume I va passar part de la seva adolescència en la fortalesa després de la mort del seu pare Pere II a la batalla de Muret (1213), sota la tutela dels templers. Sentinella del pas entre les valls del Segre i el Cinca, el castell montisonense sempre va ser un bastió molt disputat.EL CASTELL DE MONTSÓ
Envoltat pels rius Sosa i Cinca, l'espadat pujol sobre la qual s'alça l'imponent castell templer, va haver de ser colonitzada en època ibèrica, almenys ho va ser el turó pròxim de Les Celias, important jaciment iberoromà de Tolus o Tolous, cristianitzat amb el santuari Verge de l'Alegria.
Els àrabs arriben a Montsó en el 714, dient-li Monsons. El seu enclavament en el límit dels districtes de Osca i Lleida va servir per provocar alguns enfrontaments entre els poders respectius. L'any 872, Is-mail de la família Banu Qasi de Saragossa va capturar al governador d'aquesta ciutat i després va ocupar la població de Montsó, mentre el seu germà Mutarrif s'apoderava el mateix dia d'Osca, era dels Banu Amrus, dominant així la marca Superior.
La reacció de la direcció cordovesa va propiciar que en el 873, Jalaf, senyor de Barbitaniya, assaltés Montsó lliurant a Ismail a l'emir Muhammad. Posat en llibertat Ismail va tornar a Montsó amb ànim venjatiu, ideant un pla per casar-se amb la filla de Jalaf, al néixer-los un fill va convidar al seu sogre i vuit cunyats, als que va apressar i matar tot seguit a tots. El cronista al-Udri registra activitat bèl.lica a Montsó en el primer terç del segle X, i en segle XI pertanyia als Banu Hud, ocupant la ciutat el Cid Campeador al capdavant de l'exèrcit musulmà d'al-Mutamín de Saragossa -1083 -, "sense que el rei Sancho-Sancho Ramírez-que ho presenciava tot s'atrevís a fer un pas per impedir-ho".
La gran ofensiva sobre el Cinca encapçalada per l'infant Pere va aconseguir ocupar les places fortes de Estada, Estadilla i Montsó -1089 -, sent distingit amb el títol de rei de Montsó. Però en una de les seves "aceifas" (expedición bèl.lica sarraïna que es fa a l'estiu) els musulmans es van apoderar novament de la població. Recuperada pel senyor Tizón, probablement va caure en mans almoràvits en 1126, lliurant-la al comte Ramon Berenguer III de Barcelona que el va poder tornar a l'entrevista sostinguda amb Alfonso I -1127 - en el castre de Calassanç). En 1130 figura com léñente García Ramírez futur rei de Navarra i nét del Cid.
A la mort d'Alfons I -1134 - la vila va ser concedida com senyoriu a un ric-home anomenat Tizón, designant en aquell temps al castell Mont Tizonis en consideració al seu nou senyor, del qual podria derivar el nom de Montsó.Agafant-se a l'estrany testament del Batallador, l'orde del Temple rep de Ramon Berenguer IV, que governava a Aragó des 1137, els castells de Montsó, Chalamera i Mongay, convertint-se així el castell de Montsó en la principal comanda del Temple en el regne aragonès. Els templers inicien el 1143 la transformació de la fortalesa en convent, seguint les pautes austeres dels cistercencs.
Una etapa transcendental en l'esdevenir del castell l'uneix a la infància de Jaume I, doncs aquí va romandre en total aïllament entre agost de 1214 i tal vegada juny de 1217, encarregant-se el gran mestre del Temple Guillem de Montredon de la seva tutela. Acompanyat del seu cosí el comte de Provença va estar en situació de tancament, gairebé presoner, durant dos anys i mig. Amb nou anys va ser proclamat rei, sortint d'aquestes venerables pedres amb rumb a Saragossa, encara que durant tota la seva vida seguirà profundament unit a l'ordre templera i fortalesa de la vila.
Un segle després el papa va dissoldre l'orde del Temple. L'exèrcit de Jaume II el va assetjar durant set mesos i va conquistar el castell, defensat pel comanador Berenguer de Bellvis -1308 -, lliurant les possessions templeres a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem, concretament Montsó el 1317. Fou perdent importància amb el temps , mantenint-se la comanda fins al s. XVIII. Testimoni d'aquesta decadència va ser el geògraf portuguès Labaña a principis del s. XVII: "... a la part alta hi ha un antic castell molt arruïnat, fort per aquells temps, en el qual encara hi ha en peu l'església de Sant Nicolau ..."
El rei Pere IV va afavorir les institucions comunals de Montsó convocant a la vila nombroses corts, reunides a la espaiosa nau de la col.legiata. L'igual que la muralla d'Osca, l'enfrontament castellà-aragonès del s. XIV va comportar reparacions al tancat i fossat del castell.Posteriorment els fets d'armes van ser més puntuals. En la guerra de la independència catalana "Guerra dels Segadors" contra Felip IV -1640 -, el castell es va rendir davant l'exèrcit franc-català de La Motte -1642 -, sent recuperat l'any següent per les tropes castellanes de Felip de Silva. El castell va ser reformat, afegint-li amplis bastions.
Durant la guerra de Successió, Francesc Barnoya va guanyar als montisonens a la causa de l'arxiduc i va capturar als francesos que custodiaven el castell -1705 -, retenint-dos anys. Novament el van conquerir els archiducals després dur setge que va provocar la ruïna de la vila -1709 -. En un pla de 1710 les fortificacions s'estenien fins al veí turó de Santa Quitèria, unint-se al castell per un passadís cobert.En la guerra de la Independència va ser assetjat diverses vegades, amb successius canvis de mà. Durant la guerra civil de 1823 va ser rendit pels realistes, convertint-se en caserna d'artilleria fins a finals del segle XIX.
En els últims anys el castell ha adquirit notable rellevància local, augmentada pels camps de treball que el Centre d'Estudis de la Història de Montsó (CEIMO) realitza cada estiu.El castell s'assenta sobre un turó de cim esplanada, d'uns 125 m d'eix màxim, mostrant tendència triangular deforme. Es puja des del centre del nucli urbà montisonense per costeruda via acondicionada per vehicle convencional. Està tancat i té horari de visita.
I feta aquesta breu ressenya històrica sobre el castell de Montsó tornem a la crònica d'aquest esdeveniment.
Novament i convocats pels nostres companys de A.C.H.A. tornarem a carregar les nostres coses i ens disposarem de nou a viatjar en una altra aventura medieval confiant que el que a estat últimament el nostre major enemic, el temps i sobretot la pluja, desaparegués.
Però no pintava així el part meteorològic que donava poca aigua la tarda del dissabte i la del diumenge, però ja hi arribarem.
El divendres desprès de dinar ens dirigirem a Montsó, la segona població en importància d'Osca, on dues hores més tard hi arribarem. Allí vam trobar als companys de A.C.H.A., que mentre esperaven al gruix de les seves tropes, ens donaven la rebuda i ens indicaven on hauriem de muntar el campament.
El campament es muntava en un indret enjardinat, a la Azucarera, on una immensa i alta xemeneia presidia imponent tota la plaça. La zona estava prop de dos poliesportius que ens servien per a menjar i dormir per els companys que no duien pavellons ni tendes medievals. Com que feia sol i molta calor vam decidir de muntar ignorant el temps que podia fer en els pròxims dies ja que la pluja anunciada era molt petita.
Just al costat ja feia una bona estona que havien muntat els companys gironins de Casus Bellic que ja tenien molt avançat el seu espai del campament. I amb això muntarem el nostre pavelló i una tenda normanda. En aquest temps ja havien arribat el gruix de companys que faltaven, els Feudorum Domini, els Factio Exsul i la resta de A.C.H.A. que per que no es fes de nit, acabades les salutacions, començaren a muntar la seva part de campament.La nit va caure i vam sopar tots junts sota el cel estrellat. Entre xerrades i riures va transcórrer l'estona fins a l'hora d'anar a dormir on només dues anècdotes ens durien al dia següent. La primera i lamentable va ser un petit robatori a una de les tendes per part d'un marroquí que va entrar i robar alguns objectes petits. Al ser vist i agafat per alguns dels nostres va deixar-ho tot i va fugir amb la cua entre les cames. L'altra va ser que, durant la nit quan tots dormíem, en els jardins del campament havien saltat els aspersors de regar mullant les tendes el que ens donà la sensació d'haver plogut al dia següent.
El dissabte va despertar molt assolellat i amb una temperatura càlida que ens va fer oblidar ben aviat els incidents de la nit anterior. Ens llevarem i esmorzarem plegats en un dels pavellons habilitats per a tal fi mentre preparàvem el primer dels actes i decidíem com posar l'exposició d'armament dins del campament.
Una vegada l'exposició es posà en marxa va començar la nostra participació en l'esdeveniment en forma de desfilada pels carrers de Montsó a la recerca del jove rei Jaume I que envoltat de cavallers templers esperava a les escales de l'Ajuntament per a ser conduit en desfilada fins a la zona del mercat on el poble feia les seves actuacions mentre tornàvem al nostre campament.
Nous companys van anar arribant al campament, en aquest cas els joves de Vall-llobera, que s'afegirien a nosaltres mentre seguíem fent activitats pròpies de campament i els companys seguien endavant amb l'exposició d'armament explicant i responent a tota consulta que els hi feien els sorpresos vianants i públic assistent. Dues hores més tard va arribar l'hora de dinar, a la que vam respondre de bon gust, en un dels pavellons.Finalitzat l'àpat ens vam prendre uns moments abans de tornar al campament per a fer un cafè i xerrar una mica gaudint del bon sol que feia en aquella hora abans d'afrontar una molt i molt aigualida tarda com veurem.
El poble seguia fent les seves representacions, nosaltres fent vida de campament preparant un torneig de tir amb arc quan de sobte s'obrí el cel i comença a ploure fort, unes gotes grosses que poc a poc o mullaren tot sense donar-nos temps a reaccionar i així va ser durant quasi tota la tarda, plovia tota l'estona i només parava uns breus instants per a tornar-hi amb més força. Hi havia una sèrie d'actes previstos per a la tarda com el torneig de tir amb arc, el vestir al cavaller i la batalla medieval i juntament amb els actes del poble una pujada al castell que va tenir que ser també interrompuda per la forta pluja que caigué.En una estona que va parar la pluja coincidí amb l'hora de sopar. Soparem i a la tornada ens ajuntarem sota un tendal del campament tots els grups a xerrar, jugar i fer gresca alternant novament amb la pluja que no ens volia deixar en aquella jornada.
El diumenge tornà a ser un dia de sol, igual que el matí del dissabte. Desprès d'esmorzar tornarem a muntar l'exposició d'armament i desprès discretament anàvem buidant tot el que podíem de les tendes i pavellons que poc a poc s'anaven eixugant per evitar un nou aiguat en el dia que recollíem tot i tornàvem a casa.Com que en el dia anterior no vam poder fer la batalla se'ns proposà de fer-la en aquest matí al igual que la pujada amb el rei al castell per fer-ne també una visita.
La batalla feia referència a un grup de mercenaris que volien rescatar al rei Jaume I del seu captiveri a Montsó sent defensat les tropes de la ciutat, arquers i soldats. El transcórrer de la batalla fou el següent...
Els mercenaris s'apropaven a la nostra posició. El capità va ordenar als arquers que estiguessin alerta situant-los en el flanc dret de les tropes i posant als soldats i homes d'armes a l'esquerra del mateix. Quan es van apropar i situar a tir de fletxa va ordenar als arquers disparar els seus arcs i així o vam fer fins que cap fletxa va quedar ens els nostres buiracs. Els atacants es defensaren fent un mur d'escuts i avançant poc a poc a traves de la pluja de fletxes caient sota elles alguns mercenaris.
Sortejat el primer impediment continuaren avançant fins a trobar-se amb la segona línia de defensa que espada en mà i escut en l'altra els esperaven per a engegar una lluita ferotge en la que finalment i desprès de nombroses baixes els defensors es feien amb la victòria retenint així al monarca en el seu castell.
Seguidament i desprès d'un breu respir començàvem la pujada al castell amb la comitiva reial que seguia als cavalls dels templers que obrien la marxa.
Arribats tots al castell es feien uns actes a la capella del mateix on les autoritats van fer els seus discursos d'agraïment. Com que de política no en parlem o deixarem aquí doncs l'intervenció dels mateixos no va ser molt del nostre grat. Acabat l'acte es baixa de nou al castell on recolliríem tots els nostres estris, els pavellons i les tendes estaven ja secs, per carregar-los en els nostres vehicles abans d'anar a dinar.Desprès de dinar encara quedava un vestir al cavaller però l'amenaça d'una nova pluja estava just al caure i va ser el moment de marxar una vegada ens vam acomiadar dels nostres amics i companys fins a una altra trobada que esperem sigui més seca que les dues últimes. Els companys acabaren el seu vestir just quan es va posar a ploure de nou fet que ens acompanyà durant quasi tot el viatge de tornada.
Més fotos de l'esdeveniment a:
