ARCOFLIS: CASP 2017: 20 ANYS DE LA CELEBRACIÓ DEL COMPROMÍS

23, 24 I 25 DE JUNY 2017

Any 2017, la ciutat de Casp organitza una nova celebració d'un fet històric, el Compromís de Casp, un esdeveniment en que va prevaler el diàleg i l'entesa envers les armes i la força.

Dit procés fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres representants per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.

Exposats així, de manera superficial, el fets històrics que van succeir ara fa 605 anys, en aquest 2017 es celebra la 20ª edició de les festes del Compromís, vint anys en que la ciutat de Casp reviu de nou aquells fets per els quals tingué tanta rellevància en aquella època llunyana i en els que ARCOFLIS porta ja des de l'any 2005 participant activament en la celebració.

L'Elisenda en el seu
primer medieval

I en un any tant especial no podíem faltar en aquesta celebració per estar-hi de nou i tornar a participar en tant emblemàtic esdeveniment. Molts son els amics que hem anat fent en aquests 13 anys que visitem Casp per les festes i voliem passar de nou una estona amb ells així com de viure i veure de prop el primer esdeveniment medieval del soci més novell del grup, l'Elisenda, una preciosa nena, de pocs mesos de vida, filla dels nostres companys d'associació en Josep i l'Andrea, que tingué el seu baptisme medieval en aquest esdeveniment i que es va comportar com tota una veterana en totes les situacions.

La nostra participació aquest any va ser en forma de desfilades i en l'exhibició del tir amb arc, doncs aquest any no hi havia previst el tradicional torneig de tir medieval que cada any es feia per a proclamar el millor arquer del torneig, que moltes vegades ha caigut en mans d'algun membre de ARCOFLIS i per divertiment del públic assistent doncs comptades ocasions tenien per a veure davant d'ells una competició de tir amb arc.

Com es normal, i ja ho teniem previst per endavant, ens vam ajuntar de nou amb els ACHA que ja son inseparables en les nostres sortides i activitats medievals allotjant-nos plegats en una casa de Casp que molt amablement ens va cedir un company de la localitat, en Fily Beltrán, a qui li agraïm de nou aquest detall amb nosaltres.

Només arribar a Casp vam sentir de nou l'intensa calor que fa sempre en aquesta ciutat per aquestes dates, més de 40º que cada dia vam haver d'aguantar, en alguns moment van arribar a ser insuportables, i que ens van fer suar dallò més durant aquests tres dies. També ens van saludar els nostres companys de Casp que ens esperaven amb un parell de cerveses ben fredes que ajudaren a passar les intenses calors i ens donaren la benvinguda.

Una vegada ja instal·lats i ja abillats a l'època medieval ens vam dirigir a la primera activitat en la que vam participar, l'arribada dels compromissaris, on vam acompanyar a la comitiva valenciana fins al lloc de la celebració del concili on hi van confluir també les altres dues comitives, l'aragonesa i la catalana. Després de tot això, arribada ja l'hora de sopar, soparem plegats amb altres grups medievals a la fresca abans de retrobar-nos de nou amb els companys de Casp per sortir de festa i fer la calor de la nit una mica més suportable.

El dissabte de bon matí, després de llevar-nos, ens vam dirigir al campament medieval per a muntar-hi allí la nostra part de la parcel·la on hi vam posar un a tenda normanda unes taules i unes cadires i que ens serviria com a logística per a guardar les coses i tenir-les ven prop. El campament medieval estava situat en un dels laterals de la Col·legiata de Santa Maria la Major on d'altres grups també havien plantat les seves tendes medievals.

Si ve per el dia hi havia una bona ombra que cobria el campament, no era així a mitja tarda on el sol i la calor queien a plom sobre tot el que hi havia sota seu, sobretot nosaltres. I dic nosaltres per que en aquella hora i en aquell lloc havíem de fer la nostra exhibició de tir amb arc. Mentre la suor queia pel nostre cos, mullant les nostres robes, com una autentica font i el sol picava de valent vam començar a muntar els nostres arcs refugiant-nos en una petita escletxa d'ombra que poc a poc s'aniria fent més gran i que ens va anar força bé

Però, com hem dit abans, aquest any va ser solament una tirada d'exhibició on hi participaren els ARMECAS (Arquers Medievals de Casp), els ACHA (Associació Cultural Històrica Aragonesa) vinguts d'Osca i nosaltres, ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) de Vilafranca del Penedès. Una bona ocasió per a compartir fletxes i xerrades amb els nostres companys.

Cal dir que durant aquests tres dies que duren les festes del Compromís, Casp s'engalana per l'ocasió, carrers, locals i balconades llueixen pendons, banderes i tota mena de decoracions que fan retornar la població a l'època medieval. La gent també contribueix a la festa vestint-se de medieval i sobretot els que en gaudeixen més els infants, que se'ls pot veure sempre de cavallers, arquers o belles dames o princeses.

Amés la ciutat ofereix, a part de la representació principal del acte del Compromís de Casp, un ample ventall d'activitats per a tothom on destaquen el mercat, els jocs per els més menuts, les farses (petites obres teatrals en clau d'humor que es representen en diversos carrers i que son molt divertides), concurs gastronòmic, desfilades, visites guiades al castell i exposicions, concerts, rutes gastronòmiques que els establiments locals organitzen sota el nom "Tapa y Trago" i moltes coses més.

El dissabte al vespre, una vegada acabada la representació teatral del acte principal del Compromís de Casp quan els compromissaris ja havien pres la seva decisió i nomenat nou rei començava la nostra segona participació. És en aquest moment de satisfacció, decidit ja el nou rei, que les tropes s'uneixen als compromissaris per a fer una nova desfilada pels carrers de Casp.

Així doncs ens vam afegir a la llarga comitiva baixant les escalinates de la Col·legiata de Santa Maria la Major que lluïen molt il·luminades pels focus i que feien que no veiéssim del tot l'innumerable públic que assistí a la representació que aplaudia força en tot moment mentre avançava la comitiva al igual que la nombrosa gent que ens esperava veure passar pels carrers de la ciutat i que també aplaudiren dallò més. La comitiva va anar avançant pels carrers de Casp fins aturar-se en una plaça on vam ser convidats amb begudes i quelcom per a picar.

Després de sortir de nou amb els companys la nit del dissabte ens vam anar a dormir. El diumenge va despertar amb la mateixa calor i solana dels dies anteriors. Només ens quedava fer l'última de les desfilades, la més informal on ens permetíem no ser tant rigorosos amb la vestimenta medieval com acostumem i dur robes més fresques i fins i tot calçat més còmode que el que portem quan fem les recreacions.

Aquesta desfilada sempre va precedida dels Heràldics de Casp, grup de trompetes i tambors medievals, amb els seus llampants vestits vermell i groc, imprescindibles en aquestes celebracions i que amés son organitzadors de la mateixa. A continuació els seguien els nou compromissaris, nobles, dames, grups de la ciutat i grups de recreació medieval

I és en aquesta desfilada quan la gent dels barris per els que passem munten uns petits punts de refrigeri que son molt agraïts per a tots els participants. Nosaltres l'anomenem "la desfilada dels cent metres", doncs quasi a aquesta distancia, unes vegades més d'altres menys, ens trobem aquests punts on gratuïtament se'ns convida a fer un petit mos i a una beguda per a seguir ben en forma ... la desfilada.

Al finalitzar la mateixa, ben hidratats i amb l'estomac que començava a estar ple ens vam dirigir al lloc on tots els grups, autoritats locals, gent del poble, etc. van destinar per afer el dinar de germanor i quasi el final de l'esdeveniment per a nosaltres, doncs una vegada acabat el dinar ens vam dirigir a desmuntar el nostre petit campament, canviar-nos de roba, carregar els nostres vehicles i acomiadar-nos dels nostres companys i amics i tornar a casa a descansar.

Casp sempre ens a acollit molt bé i la gent de la ciutat han estat sempre molt atents amb nosaltres i sempre ens han tractat de la millor manera, es per això que cada vegada tenim més amics i més motius per no faltar-hi any rera any. A tots els amics que hem trobat en aquests dies, saludar-los de nou i donar-los una forta abraçada.

I als nous amics, dir-los que ens veurem aviat, o com a màxim l'any que ve. I en aquestes línies volem destacar al grup de cuina que ens dona de dinar i sopar al carrer Carme que ens van tractar molt i molt bé, sobretot el dissabte que els vam envair el local per a fer un mos. També destaquem la simpatia de les aiguaderes o "airejadores" (tal i com volíem que fossin nosaltres per a veure si fent aire es refrescava l'ambient de intens calor previ a la desfilada, bromes nostres) i de la gent dels barris que cada any, el diumenge, amb les seves parades de vins, cerveses, sangria, pastissos, embotits i un llarg etcètera de begudes i menjars per a picar fan que aquesta darrera desfilada de les festes sigui una delícia.

I res més esperem poder tornat l'any que ve