ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) és una associació de caràcter cultural sense ànim de lucre creada l'any 2000 a Vilafranca del Penedès.
La nostra activitat principal és la recreació històrica medieval centrada principalment en el tir amb arc medieval i la vida en campament militar en els segles XII, XIII i XIV.
Canviant una mica el terç dins de la recreació i tornant també uns segles enrere ens trobem amb Tarraco Viva, un esdeveniment dedicat al món romà que es celebra a Tarragona al mes de maig i en el qual cada any acudim els membres de ARCOFLIS per visitar-lo.
Allà es poden trobar tots els elements del món romà, gladiadors, patricis, plebeus, ibers, soldats, sacerdots, esclaus, etc. veure oficis i eines utilitzades en l'època, sabaters, pescadors, comerciants, filadores, cosidores, etc.
També com a activitats és fan tallers per a nens i grans, es visiten museus i exposicions, es fan conferències, es representen obres de teatre, antics ritus i cerimònies, es pot veure lluitar als gladiadors i veure en acció a les tropes romanes en campament i fent instrucció militar a part de degustar també la gastronomia pròpia de l'imperi romà, etc.
En definitiva que és un esdeveniment de recreació molt recomanable amb moltes activitats i de gran valor històric i cultural que recomanem encaridament a tots.
Per veure més fotos del que vam veure allà visiteu:
Pràcticament sense haver desfet la maleta del nostre anterior esdeveniment i ja ens trobem immersos en una nova aventura
Com ja anunciàvem en l'anterior entrada a la setmana següent de la nostra estada a Hostalric visitàrem, els dies 29, 30 d'abril i 1 de maig, Ciutadilla i el seu castell.
Ciutadilla
Ciutadilla és un municipi català que es troba a la comarca de l'Urgell dins la vall del riu Corb, a la província de Lleida. El poble està situat a 515 m d'altitud i la poderosa silueta del castell marca la inconfusible imatge de la serra, des d'on es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra. Es troba assentada en l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del Corb i el barranc de Boixerons, on aquest baixa de les alçades veïnes de Belltall i dibuixa un ampli descens per l'últim tros, circula la carretera que puja de Montblanc i arriba a Tàrrega. Té una població d'uns 250 habitants i la seva principal activitat econòmica és l'agricultura. Quant a la ramaderia, les principals granges són de bestiar porcí.
El seu paisatge transcorre enmig de cultius de secà com cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos que conviden a passejar recorrent als seus camins.
El Castell
El castell de Ciutadilla va funcionar com a fortalesa militar fins que al segle XVI es va reformar com a palau a l'estil renaixentista. Va estar habitat fins a 1908. L'exterior conserva l'aspecte de fortalesa tot i les reformes. El pati interior té forma de trapezi i en un dels seus costats hi havia una gran escala que portava a una galeria superior. A la dreta de la porta d'entrada hi ha una torre de base quadrangular amb una alçada total de set pisos.
Les primeres notícies sobre del castell són del segle XI. La construcció de l'alta torre de l'homenatge, l'element més destacable de la grandiosa construcció, que cal situar, almenys en la part alta, al segle XVI quan els Guimerà, transformen el castell en palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa.
Si es consulta la història, es troba els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en gairebé totes les batalles bèl.liques del país. A Ciutadilla, quan només es parla de les muralles del castell en un document de l'any 1029, es nomena Guerau de Guimerà com a senyor jurisdiccional, seguint el fil dels senyors del lloc després trobareu diferents Gispert de Guimerà, entre ells el Gispert que en el segle XVI converteix l'antiga fortalesa militar a palau renaixentista aixecant la gallarda torre de l'homenatge.
En arribar al 1702, José Meca, en virtut del seu matrimoni amb Isabel de Cardona, Rocavert i Guimerà obté el títol de Marquès de Ciutadilla, passant el marquesat el 1824, als Sentmenat, en la persona de Francisco de Paula Sentmenat i Claro.
El castell s'utilitza com palau dels senyors fins el 1835
.
Abandonat a les inclemències del temps, el 1908, comença a enderrocarse una part de l'edifici per anar cedint poc a poc la majoria dels elements arquitectònics, ajudat pel vandalisme.
A finals del segle passat van començar les obres d'una mínima restauració per aturar la total degradació.
Avui el Marquès de Ciutadilla és Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedit l'herència dels seus avantpassats a un Patronat format per l'Ajuntament, el Consell Comarcal de l'Urgell, diferents administracions i entitats com la Fundació Castells Culturals de Catalunya i els Amics del Castell. Aquest Patronat del qual també forma part el propi Marqués, s'ocupa de la rehabilitació del conjunt.
Per ARCOFLIS Ciutadilla no és cap desconegut i més pel seu esdeveniment medieval del que vam ser co-creadors o co · fundadors i co-organitzadors des del seu inici l'any 2003 fins a la seva 5 ª edició el 2007 i participant en la resta d'edicions fins al moment.
En aquesta, la seva novena edició, la metereologia no estava molt clara. S'anunciava pluja, que per sort no va arribar però sí una baixada de temperatures i vent sobretot a les tardes.
A causa d'altres compromisos per part dels nostres companys d'armes, ARCOFLIS es va veure limitat a només tres persones en l'esdeveniment de la mateixa manera que els va passar als nostres amics de A.C.H.A. que per casualitat també eren tres així que vam muntar conjuntament campament entre els sis.
I en aquesta tessitura ens trobàvem el divendres a la tarda després de descarregar el nostre vehicle i deixar totes les nostres coses a terra abans de començar a muntar el campament. Muntem primerament la tenda normanda, la més fàcil de muntar, deixant per més tard el pavelló medieval, més complicat per només tres persones i més si fa vent. Vam rebre l'ajuda dels nostres veïns de campament i mentre ho muntàvem una ràfega d'aire va partir la creueta de la mateixa que és d'on parteixen els pals per donar-li la seva forma i espai. Al final ho vam arreglar amb cola i uns sergents que la van subjectar amb força i es va mantenir intacta durant tot l'esdeveniment.
Un cop muntat el campament conjunt i després de saludar a tots a l'esplanada i prendre unes cerveses a la taverna del castell, veient que s'acostava l'hora de sopar vam decidir anar a la veïna població de Tàrrega a tastar uns cargols a la llauna, típic de les terres lleidatanes i uns entrecots de bou completant l'àpat amb un bon vi, gelats, cafès i begudes espirituoses.
Un cop sopats tornarem al campament. La nit era tranquila, estelada, sense núvols ni vent. Vam seure al campament en el que després de cerveses fredes, xerrades i rialles vam anar a dormir.
El matí del dissabte va aparèixer igual que a la nit, sense un núvol, sense vent i amb sol de manera que, després d'esmorzar a la taverna del castell, vam decidir muntar el tendal per tal de poder passar el dia a l'ombra. Un cop muntat i saludat a nous companys que anaven també arribant ens vam vestir de gala per a realitzar una desfilada pels carrers del poble que finalitzava amb la benedicció dels estendards de cada grup al pati de l'església.
Finalitzat l'acte es pujava de nou al castell on s'efectuaren exhibicions d'esgrima medieval i en l'esplanada el clan víking Hávamál nomenava en cerimònia al seu Jarl (cap del clan).
Vam menjar al campament, amanida i pollastre, i ens vam preparar per els actes de la tarda a l'esplanada que van començar amb exhibicions de tir amb arc i acabar en una batalla medieval.
La tarda es tornava lletja, núvols grisos anaven tapant el blau regnant durant tota la jornada i el vent començava a bufar amb més força allò que ens va obligar a desmuntar i treure el tendal que haviem posat de bon matí. Fet això vam anar a veure la batalla. Dos tropes cara a cara van lluitar per obtenir certa relíquia de la santedat que prèviament havia estat robada d'un exèrcit a un altre. Cavallers i arquers van demostrar les seves habilitats en ella fins que hi va haver un únic vencedor.
Seguidament vàrem baixar al poble per veure el mercat medieval allí situat i ja fosc vam pujar en processó des del poble al castell amb torxes per sopar en aquest, moment que vam aprofitar també per fer el mateix al bar del poble. Després de sopar vam pujar de nou al campament on de nou vam tornar a gaudir d'una nit estelada.
I ens vam aixecar el diumenge al matí, ens vam vestir, esmorzar a la taverna i ens vam preparar per participar en el torneig de tir amb arc. Traiem les fundes dels arcs, fixant bé les cordes, ens vam posar les proteccions, vam seleccionar les nostres fletxes i a participar. Les dues primeres rondes ens van bé però vam caure en la següent, ja més difícil, els dos membres de ARCOFLIS que hi vam participar. Personalment el dolor d'una ferida feta en el meu dit índex en dies anterioes que m'havia deixat amb la meitat de la ungla va fer que no pogués tibar i apuntar tan fàcilment i em va fer fallar el tir. Així que una altra vegada serà i felicitats al campió, campiona en aquest cas.
Acabat el mateix vam amb la màxima celeritat a desmuntar tot el campament i carregar-ho tot als cotxes abans d'anar a dinar per evitar vent i potser possible pluja a la tarda. Quan vam acabar la missió i ja vestits de paisà vàrem baixar al poble per menjar juntament amb la seva gent en un dinar popular que es realitza cada any en finalitzar l'esdeveniment. L'excel lent menjar precedí al comiat dels nostres amics i del poble fins a una nova edició.
Des de ARCOFLIS i com cada edició donar les gràcies al poble de Ciutadilla i la seva gent, poble acollidor com pocs que cada any té un comportament exemplar donant sempre el millor de si que ens tracta molt bé i que ens enorgulleix tenir la seva amistat.
Grata va ser per a nosaltres rebre l'invitació dels nostres amics de A.C.H.A. per assistir al Mercat Medieval d'Hostalric els dies 22, 23 i 24 d'abril. Un mercat medieval que no ens era desconegut pel fet que durant uns anys, del 2001 al 2006 varem estar encarregats de l'activitat del tir amb arc.
Uns dies en què la metereologia no pintava molt clara al nostre favor ja que s'anunciava que podia caure aigua en qualsevol moment com així ho va fer.
Vam arribar a Hostalric just a l'hora de dinar del divendres i directament ens dirigirem al castell fortificat que domina tota la població als seus peus. Aquí ens vam trobar amb els amics de L'Ordre del Acer Negre que també participaven, juntament amb nosaltres, de l'esdeveniment. Hores més tard van arribar els membres de A.C.H.A. que per ser d'Aragó i haver de carregar molt més material que nosaltres es van retardar una mica. Un cop vam acabar tots de dinar vam començar a muntar el campament recreacionista. En el nostre cas, els membres de ARCOFLIS, només vam muntar una de les tres tendes que portavem doncs l'amenaça de pluja era imminent i es va completar amb petites gotes fins i tot abans d'acabar el muntatge d'aquest.
No voliem mullar les nostres tendes atès que a la setmana següent ens esperava una nova edició de Ciutadilla i voliem arribar amb les tendes intactes. Dit això pels que no vam muntar ni tendes ni pavellons se'ns va habilitar una sala per dormir molt a prop del campament de manera que quasi semblava que estàvem enganxats a ell. Així doncs ens instal.lem al castell.
El castell d'Hostalric
El castell d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval, encara que refeta en època moderna, situat a Hostalric.
Hostalric està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la vora esquerra del riu Tordera, en la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. A l'extrem de ponent hi ha el turó del castell, situat a 189 m sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou. A l'edat mitjana, Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família. Per les notícies que tenim del castell medieval d'Hostalric, sembla que va ser petit i del mateix tipus dels altres castells gironins del seu temps: més utilitari que estètic, d'una certa amplitud, amb sales i cambres pròpies d'un castell-palau. A la primera meitat del segle XII el castell va ser una fortificació útil i d'importància. El 1306 Jaume II autoritza Ponç Hug a fer obres.
En 1462, durant la Guerra civil catalana va ser ocupat per la Host del Consell del Principat que es dirigia a Girona després d'un breu setge.
El 27 juliol 1695 Anne Jules de Noailles, el duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer militar José Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera. Durant el segle XVIII es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar. El disseny original de la fortificació moderna d'Hostalric és obra de Francisco de Santa Cruz.
El 7 novembre 1809 les tropes napoleòniques saquegen les cases i calen foc al poble d'Hostalric. El castell, però, resisteix. El 12 de maig de 1810, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
Vam dedicar la resta de la tarda del divendres a muntar i arreglar el campament, sopar i resar perquè la pluja no enterbolís les següents jornades el que va semblar ser la matinada del dissabte però els núvols negres que es veien en horitzó alguna cosa havien de dir en contra .
Així que ens aixequem, esmorzem i ens posem les nostres millors gales per assistir a la desfilada que des del castell havia de transcórrer fins a l'Ajuntament al final de la zona dedicada al mercat medieval.
Baixàrem del castell i un cop a baix ens va sorprendre una intensa pluja però que només va durar uns breus minuts fent que algun grup desistís de la desfilada. Nosaltres fidels als nostres principis de que l'aigua no pot parar-nos com no ho va fer en altres memorables esdeveniments medievals vam seguir la desfilada fins al final caigués el que caigués i per sort nostra va ser molt poc el que va caure.
Després de dinar ens vam dedicar al tir amb arc mentre que els nostres companys de A.C.H.A. muntaven una exposició sobre armament en una de les sales del castell que fou molt visitada i lloada.
Ja al vespre es preparava una nova desfilada amb torxes amb finalització al castell amb l'actuació d'un grup de teatre. Després del sopar estava previst un correfoc consistent en un recorregut amb petards i focs d'artifici que culminava amb un gran castell de focs artificials. I aquí va començar de nou el nostre calvari doncs per un descontrol de l'organització aquest correfoc passava a tocar del campament on eren les nostres tendes medievals amb el perill de ser incendiades per alguna espurna. Resolt això amb l'organització es va decidir fer-ho per altres llocs per preservar la pau del campament i les seves possessions, no així del castell de focs que es va fer just a sobre del campament i amb el mateix perill. Però llavors va aparèixer una intensa pluja que durant llargs minuts va descarregar sobre el campament mullant-lo tot i allunyant el perill. El castell de focs es va desenvolupar sense novetat però des del campament veiem algunes espurnes apagar-se amb l'aigua que encara tenien les nostres tendes. Que hagués pogut passar si no arriba a ploure ...
I va seguir la intensa nit doncs un altre error de coordinació de l'organització ens va col.locar una festa davant mateix del campament. Per protegir els nostres vehicles del correfoc els vam pujar al campament ja que no podíem deixar-los en un altre lloc. El fet va ser que vam haver d'estar tota la nit protegint els nostres vehicles de gent jugant amb foc a prop seu, de borratxos que lluny de trobar els urinaris es dedicaven a orinar en els cotxes, etc. I així tota la nit i fins a la matinada de diumenge varem estar protegint les nostres coses. I em pregunto ... que hagués passat si no arribem a estar vigilant tota la nit i deixem sol el campament i els nostres vehicles? Lamentable, molt lamentable i esperem que l'organització hagi pres bona nota. Dir que fins i tot en un moment donat es van presentar gran quantitat de policies buscant alguna cosa o perseguint quelcom però des del campament no vàrem poder apreciar-ho bé.
Tornant a l'esdeveniment, el diumenge al matí hi havia una desfilada a la que no vam poder assistir doncs el fet de que haguessim passat l'anterior nit desperts va fer que no estiguéssim preparats per a aquest. El que si vam fer posteriorment va ser una representació d'una batalla medieval en la qual un exèrcit invasor arribava a les portes d'un castell desafiant al noble propietari del mateix qui des de la porta del castell i recolzat pels seus arquers des dels merlets llançava les seves tropes a rebutjar a l'invasor el que aconsegueixen després d'una aferrissada lluita.
I tot seguit a dinar. Per a aquest últim menjar de la nostra estada a Hostalric, l'organització ens va portar dues exquisideses, de primer uns canelons casolans i de segon uns picantons excel.lents. Les nostres felicitats als cuiners.
I ja després de tan magnífic àpat a desmuntar el campament, carregar els vehicles, acomiadar dels nostres amics i tornar a les nostres cases per descansar.
Amb la finalitat de compartir noves experiències i coneixements entre grups vam participar els dies 4, 5 i 6 de març en uns tallers conjunts entre diferents grups de recreació.
Així que de nou els membres de ARCOFLIS ens trobem viatjant cap a Orillena a la província d'Osca on ens vam ajuntar amb els nostres amics de A.C.H.A. en qualitat d'amfitrions, Fidelis Regi i la Companyia del Nord.
Per aquesta trobada es va triar una casa propietat d'un dels membres de A.C.H.A. que disposava de tot el que necessitàvem, allotjament, taller, menjador, sanitaris, ampli jardí, etc. un plaer.
Hi arribem divendres a la tarda, quan començava a enfosquir. Vam començar per deixar les coses en l'estada reservada per a nosaltres mentre anàvem saludant als nostres companys que, com nosaltres, anaven arribant esglaonats. El sopar a base de pizzes d'una pizzeria local i les xerrades durant gairebé tota la nit ens van anar apropant al dissabte
Ens vam aixecar molt aviat, el dissabte al matí, amb l'intenció d'aprofitar molt bé el dia. El cel així va semblar entendre-ho i ens va obsequiar amb un dia preciós de sol i sense núvols que va permetre el posar-nos en samarreta de màniga curta a principis de març en una població d'Osca i tenir fins a calor. Vam esmorzar poc i ràpid ja que cada un era ben conscient que tenia coses a fer durant el dia i sense perdre temps es van posar a la feina. Les noies es van dedicar a temes de costura, fils, teles, etc compartint coneixements, ensenyant noves tècniques, etc. Els nois anaven més per lliure, un es construïa unes proteccions noves, un altre es feia cota de malla, un altre feia motlles per fer uns escacs, un altre es dedicava a l'escriptura, un altre pintava imatges de fusta, un altre reparava el seu llit i es feia una banqueta per seure i després gairebé tots van practicar amb gust i van aprendre a millorar en el tir amb arc.
I mentre tot això succeïa es forjava el menjar. Aquesta vegada una especialitat catalana, ben nostra, coneguda per alguns a Aragó però poc assaborida pels seus paladars, com és la calçotada. Vam preparar un bon foc i allà vam posar a coure les quatre-centes unitats de calçots que havíem portat per a l'esdeveniment.
La calçotada és un menjar típic de la regió occidental de Catalunya; originària de Valls, a la comarca de l'Alt Camp, en les últimes dècades s'ha estès i pot degustar-se en gairebé qualsevol part de la comunitat durant el final de l'hivern i començaments de la primavera, els calçots, una varietat de cebes tendres especialment conreada per a aquest propòsit, es rosteixen directament sobre flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial, la salvitxada, semblant a la de romesco. Mentrestant, les brases s'aprofiten per rostir carn o embotits per al segon plat.
Cuits al punt, la capa exterior dels calçots es calcina, deixant l'interior tendre i cremós. Tradicionalment es porten a la taula sobre una teula de fang o s'emboliquen amb paper de diari, que ajuden a conservar-los calents. El procediment de la ingesta (arrencant la capa carbonitzada amb les mans) fa inevitable de tacar-se, pel que és tradicional posar-se un enorme pitet que va del coll fins als genolls.
Les dates típiques per a degustar aquesta espècie de ceba dolça és durant els mesos d'hivern i primavera.
És costum acompanyar-los amb un bon cava català (per als calçots) i amb els excel.lents vins de la zona (amb el segon plat, per al qual alguns puristes diuen preferir la botifarra amb mongetes).
La salsa emprada per acompanyar els calçots d'aquest dia va ser preparada per la meva dona amb els següents ingredients tal com ella mateixa ho explica:
SALSA CALÇOTS (per a 10 persones)
1 bitxo rostit (o al forn)
1 Kgr de tomàquets rostits (o al forn)
¾ a 1 litre d'oli d'oliva
500 gr d'ametlles torrades (no salades)
2 cabeces d'alls rostides (o al forn) 1 gra d'all cru (al gust)
2 cullerades (de postres) de pebre vermell dolç
1 cullerada (de postres) de pebre negre
Julivert (3-4 branquetes)
Menta (3-4 fulles)
Sal al gust.
Vinagre (opcional)
Abans d'afegir les ametlles picar-les força menudes per lligar millor la salsa. Per evitar que la salsa es talli, posar tots els ingredients en un recipient gran i quan estiguin tots dins, passar-los per la batedora (si afegim oli quan esta a mig triturar, és més fàcil que la salsa es talli).
Sobre la recepta, comentar perquè us orienteu, que jo li vaig posar de proporció 1 litre d'oli i no li vaig posar vinagre, se li pot posar en major o menor quantitat a gust de cadascú, si li tireu vinagre, us recomano que li poseu la proporció de ¾ de litre d'oli i vegeu com queda d'espessa. Per descomptat podeu fer proporcions més petites per a fer menys quantitat de salsa.
Bon profit!!!!
Dit això i tornant al tema dir que va ser un dinar excel.lent que va agradar a tots, els coneixedors i els profans que mai van pensar que menjar unes cebes i unes llonganisses, cansalades i xoriços de segon, seria un àpat tan exquisit.
Després de dinar vam tornar a les nostres tasques fins que va començar a enfosquir-se el dia i ja al menjador vam canviar martells i serres per elements "més tranquils" com fils i agulles o llibres en els que buscar nous reptes.
Després del sopar i com que comptàvem amb la presència de "Les Morenitos" vam ser delectats amb noves actuacions d'aquest parell que cada dia ens sorprenen més amb el seu humor inventant-se noves cantarelles.
Diumenge va ser pràcticament calcat al dissabte ja que vam seguir fent els tallers del dia anterior encara que vam dedicar molt de temps al tir amb arc, escoltant primer la xerrada que va donar el nostre company Xavi sobre la fabricació d'arcs i realitzant pràctiques de tir posteriorment per al perfeccionament de les tècniques individuals .
Una excel.lent mongetada ens va servir de dinar després de la qual vam recollir les nostres coses i vam tornar a les nostres llars satisfets amb la feina realitzada.
"Algo se muere en el alma
cuando un amigo se va..."
I així és, doncs aquest passat dijous el món recreacionistas va canviar les seves cotes de malla, gambesons, túniques i demés i es va posar de dol.
Jose Antonio, el nostre Falcón de Gronio ens el deixava.
Aquest brau cor que tantes vegades el va conduir en la batalla i a emprendre nous projectes li va fallar. Un infart ens el va prendre deixant-nos orfes
També com a activitats és fan tallers per a nens i grans, es visiten museus i exposicions, es fan conferències, es representen obres de teatre, antics ritus i cerimònies, es pot veure lluitar als gladiadors i veure en acció a les tropes romanes en campament i fent instrucció militar a part de degustar també la gastronomia pròpia de l'imperi romà, etc. 
