CASP 2011, COMMEMORACIÓ DEL COMPROMÍS

- 25 JUNIO 2011 -

Història del Compromís de Casp

En 1412 un controvertit esdeveniment va estar a punt de propiciar una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I, - conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que li va prestar a les Humanitats - originà un problema successori, ja que un any abans Martí el Jove, fill de Martí I i de Maria, comtessa de Luna, havia mort també sense descendència, i del seu segon matrimoni amb Margarida de Prades, Martí I no va tenir fills.

El Tron va quedar sense hereus directes i desitjat per molts pretendents iniciant-se així un període anomenat Interregne, que va culminar amb el Compromís de Casp.

Davant aquesta situació, les Corts, reunides a Alcanyís van decidir intentar nomenar un nou rei i encomanar aquesta tasca a nou compromissaris - tres per cada un dels Estats forals - que a aquest efecte es van reunir a la localitat de Casp.

Els aspirants al Tron van ser l'infant de Castella - Ferran d'Antequera -, fill de Leonor, germana gran de Martí; Jaume, comte d'Urgell, besnét per línia paterna d'Alfons IV d'Aragó, Alfons, duc de Gandia i cosí segon de Martí i nét per línia paterna de Jaume II; Lluís, duc de Calàbria, fill del Rei de Nàpols; Lluís d'Anjou i de Violant, filla de Joan I d'Aragó i neboda carnal de Martí, i finalment Fadrique, fill natural de Martí de Sicília , legitimat per Benet XIII i per qui Martí l'Humà havia mostrat bastant afecte. Tots van enviar ambaixades per exposar els seus drets. El que menys interès va suscitar va ser el duc de Gandia, ja que era ancià i va morir aviat. Fadrique, menor d'edat, tenia pocs partidaris, el duc de Calàbria comptava amb el suport dels Lluna i va buscar també el de Granada i Anglaterra. Ferran d'Antequera tenia a Aragó un nombrós partit, la influència de Castella, la del papa Benet XIII i la de l'element eclesiàstic.

Fragment del borrador

El 15 de febrer de 1412, representants dels tres Parlaments - aragonès, català i valencià - van acordar elegir nou persones que decidissin sobre la successió en el tron, en el termini de dos mesos prorrogables per altres dos. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres Estats. El senyoriu de la vila es va lliurar, durant el temps que duressin les deliberacions, als nou compromissaris. Es va col.locar en la localitat una important guàrdia armada per tal de reforçar la seguretat dels comissionats.

Van ser designats compromissaris personatges de cert renom. Per Aragó, Domingo Ram, bisbe d'Osca; Francès d'Aranda, donat per la Cartoixa de Porta Coeli i Berenguer de Bardají, lletrat, per Catalunya, Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona. I per València, Bonifaci Ferrer, prior general de la Cartoixa, el mestre fra Vicent Ferrer, dominic i el lletrat Giner Rabasa, que va ser substituït per Pere Beltrán.

Arbre genealògic dels candidats al tron ​​(els aspirants van en cursiva, els reis d'Aragó en negreta).

El 18 d'abril es van reunir els compromissaris al castell de Casp, on van sentir els al.legats dels pretendents. Des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el Comte d'Urgell. El primer compromissari que va parlar va ser Sant Vicenç, a favor de Ferran al que devia adjudicar-se el tron "per justícia, segons Déu i en la seva consciència" (indicava Zurita). L'arquebisbe de Tarragona creia "més útil" l'elecció de Ferran, tot i que considerava preferents els drets del Comte d'Urgell i el del Duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren de condició similar. A aquesta opinió es va adherir Vallseca. Pere Beltrán va declarar que no estava en condicions de fallar.

El 24 de juny es va procedir a la votació. El primer a votar a favor de Ferran va ser Sant Vicenç Ferrer i al seu vot es van adherir el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francès d'Aranda, Berenguer de Bardají, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe de Tarragona no va votar a Ferran, encara que va manifestar creure convenient després; Vallseca es va declarar obertament pel comte d'Urgell.

I així va resultar elegit l'infant de Castella, Ferran d'Antequera, fill gran de la germana gran de Martí I l'Humà per sis vots contra dos i una abstenció.

La designació de Ferran d'Antequera va correspondre així a dos regnes, Aragó i València, al suport de l'Església a través de Benet XIII i per mitjà del cartoixà Bonifaci Ferrer i el dominic Vicenç Ferrer, i la burgesia barcelonina representada pel conseller Bernat de Gualbes.

L'elecció no obeïa tant a raons de legalitat com d'utilitat. Doncs un interès econòmic vinculava a la burgesia catalana amb Ferran d'Antequera, la llana castellana de La Mesta, en mans del poderós Infant de la casa de Trastàmara, necessària per a la seva indústria tèxtil, i trobar nous mercats per als seus productes. Ferran va obtenir a Casp la unanimitat aragonesa, la majoria valenciana amb els dos vots de l'Església i la minoria catalana amb el vot del burgès Bernat de Gualbes. En donar suport a la causa de Ferran, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia, la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó. Aquesta oligarquia es va fer pagar els serveis prestats a Casp. Les Corts de 1413 regularitzaria i donarien forma estable i permanent a la Diputació del General o Generalitat (Generalitat en català) i això va consagrar el triomf del principi pactista.

Els documents notarials de les deliberacions de la decisió de Casp van ser llegits solemnement el 28 de juny de 1412, després d'un sermó de Sant Vicenç. La sentència va ser molt celebrada a Aragó, menys a València i molt menys a Catalunya. Aquest descontentament va tractar de pal.liar-l'ho Sant Vicenç amb un nou sermó exaltant les virtuts de Ferran, el qual havia demostrat àmpliament la seva vàlua i dots de govern durant la seva regència a Castella, en la minoria del seu nebot Joan II, fill del seu germà Enric III.

Fernan I d'Aragó

La decisió de triar a Ferran d'Antequera va ser més per evitar una guerra amb Castella que d'altra cosa i va augmentar el malestar dins de la Corona.

D'aquesta manera la branca menor de la casa de Trastàmara va quedar instal.lada també a la Corona d'Aragó. L'establiment d'una mateixa dinastia a Castella i Aragó va ser un poderós factor en el camí de la unificació espanyola.

Amb el pas dels anys es va veure que el compromís de Casp va resultar ser més desfavorable per a Aragó que el que se suposava. La decisió que es va fer per evitar una guerra, va posar en el tron ​​a un rei que el poble no volia. En ser castellà, va eliminar molts costums aragoneses, una d'elles l'idioma aragonès (amb tots els seus dialectes), ja que va ser el principi del final d'aquesta llengua que es començaria a considerar de classe baixa, ja que en la cort es començava a generalitzar l'ús del castellà, i més endavant portaria una unió amb Castella (Ferran el Catòlic, el seu nét, es casaria amb Isabel de Castella, provocant el naixement d'Espanya) el que a la llarga perjudicaria a Aragó, quedant com terra de ningú entre Catalunya i el centre del nou regne.

El Compromís ha estat contemplat com a exemple de maduresa de les institucions de la Corona d'Aragó, que van afrontar la transició dinàstica sense caure en la guerra civil. Amb ell van quedar vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella i es va gestar la potència política hispànica que donaria els seus primers fruits a finals del segle XV.

Va ser una solució pacífica a la situació de buit monàrquic en què estava immersa la Corona d'Aragó, i com a tal, digne de commemorar.

->>>>-------------------->

...I com és digne de commemorar, ja que allà vam estar de nou. Per a nosaltres la nostra novena edició, moltes més per als nostres amics de Casp que any rere any porten a bon port tan emblemàtic esdeveniment en la geografia espanyola.

En aquesta edició de 2011 els dies 24, 25 i 26 de juny van ser els elegits per ser les dates que més s'acosten a les del 28 de juny quan va ser proclamat Ferran de Trastamara com Ferran I d'Aragó donant fi així als dies de deliberació que conformen el Compromís de Casp.

I si alguna cosa hi ha en comú cada any és l'enorme calor que regna per aquestes dates en aquesta localitat aragonesa. Temperatures de fins a 40 º s'han donat en alguna de les seves edicions i que estoicament hem aguantat en algun dels seus actes.

Més fresquets que altres anys i carregats amb molt menys material ens vam dirigir el dissabte 25 de bon matí a Casp amb la intenció de per passar el dia, participar en algun dels seus actes i saludar de nou als nostres vells amics.

El primer que vam fer en arribar va ser treure'ns la roba actual i posar-nos les nostres vestimentes medievals per a posteriori buscar als nostres amics els Sanjuanistas de Casp membres de l'ACR Penya Resaka que tenien un acte previ al menjar. Els localitzem al seu local on després de les efusives salutacions vam ser obsequiats amb freds refrescs que ens van treure per un moment la calor que pesava sobre els nostres caps.

Havien muntat un trebuchet i es procedien a traslladar-lo a la zona del Plano on seria utilitzat com a arma llancívola contra els almogàvers que regentaven la taverna d'aquesta zona. Arribats a la fi i anunciada prèviament la nostra presència vam carregar aquesta mortífera arma amb globus d'aigua i caramels que van fer les delícies de tots els assistents, uns pel dolç sabor dels caramels i altres pel refrescant globus que en explotar omplia d'aigua a la concurrència rebaixant la calor.

Finalitzat l'acte vam compartir amb els nostres amics una estona de xerrada i descans. Això últim acompanyat de cervesa freda i bones viandes és un autèntic plaer i així ho vam viure amb ells continuant més tard una ruta gastronòmica per diferents bars i restaurants que hi l'anomenen "tapa i trago" i que, en aquesta la seva 6 ª edició, per 2 € podies degustar plats i begudes en més de vint establiments de la localitat pel matí i per la tarda.

Vam seguir bona part dels establiments oberts de dia allò que ens va servir de dinar i després dels cafès i una mica de sobretaula ens va apropar a la següent activitat en la qual participaríem de forma activa.

Aquesta vegada es tractava de tir amb arc, activitat de la qual s'extreu el nostre nom. Doncs bé vam tenir l'ocasió de tirar unes quantes fletxes amb els arquers de Casp fent honor a la invitació feta dies anteriors pels amics d'Arquers Compromissaris organitzadors de la tirada.

És molt grat per a nosaltres veure com en una població com la de Casp en la qual l'esport del tir amb arc era fa només uns anys inexistent comprovar com a dia d'avui hi ha nombrosos arquers i d'un nivell molt alt. Qui sap ... potser, ens agradaria pensar així, vam tenir alguna cosa a veure amb aquesta afició aportant alguna cosa, potser les nostres visites en cada edició, etc. igual que els molts recreacionistas arquers que també visiten la ciutat del Compromís any rere any. Passa el mateix amb la població lleidatana de Ciutadilla que és també un orgull per a la arqueria.

Ens vam posar les proteccions, prepararem els arcs, vam treure les fletxes dels buiracs ja deixar-les anar sobre les improvisades dianes que en aquest cas van ser diverses fruites i llonganisses, molt d'acord amb l'ambient medieval que es respirava. Nombrós públic es va aplegar per seguir les evolucions dels arquers que per torns anaven afinant la seva punteria fletxa a fletxa.

El sopar estava previst a les nou del vespre, aviat per sopar però el següent acte així ho requeria i no era altre que la representació del Compromís i de tot el que va passar en ell. De nou i al costat de l'ACR Penya Resaka i els Sanjuanistas, amfitrions d'un improvisat sopar en la qual ens van complimentar amb tota classe de menjars i begudes, va transcórrer el sopar abans de la desfilada, en el qual participàvem cada any i que en aquest vam haver de declinar en favor del retorn a les nostres llars concloent així un dia fantàstic que se'ns va fer molt curt en companyia dels nostres amics i que esperem en futures edicions poder acompanyar de nou en tots els actes.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Caspe2011

TARRACO VIVA 2011

Canviant una mica el terç dins de la recreació i tornant també uns segles enrere ens trobem amb Tarraco Viva, un esdeveniment dedicat al món romà que es celebra a Tarragona al mes de maig i en el qual cada any acudim els membres de ARCOFLIS per visitar-lo.

Allà es poden trobar tots els elements del món romà, gladiadors, patricis, plebeus, ibers, soldats, sacerdots, esclaus, etc. veure oficis i eines utilitzades en l'època, sabaters, pescadors, comerciants, filadores, cosidores, etc.

També com a activitats és fan tallers per a nens i grans, es visiten museus i exposicions, es fan conferències, es representen obres de teatre, antics ritus i cerimònies, es pot veure lluitar als gladiadors i veure en acció a les tropes romanes en campament i fent instrucció militar a part de degustar també la gastronomia pròpia de l'imperi romà, etc.

En definitiva que és un esdeveniment de recreació molt recomanable amb moltes activitats i de gran valor històric i cultural que recomanem encaridament a tots.

Per veure més fotos del que vam veure allà visiteu:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/TarracoViva2011#

CIUTADILLA 2011

- 29, 30 D'ABRIL i 1 DE MAIG DE 2011 -

Pràcticament sense haver desfet la maleta del nostre anterior esdeveniment i ja ens trobem immersos en una nova aventura

Com ja anunciàvem en l'anterior entrada a la setmana següent de la nostra estada a Hostalric visitàrem, els dies 29, 30 d'abril i 1 de maig, Ciutadilla i el seu castell.

Ciutadilla

Ciutadilla és un municipi català que es troba a la comarca de l'Urgell dins la vall del riu Corb, a la província de Lleida. El poble està situat a 515 m d'altitud i la poderosa silueta del castell marca la inconfusible imatge de la serra, des d'on es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra. Es troba assentada en l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del Corb i el barranc de Boixerons, on aquest baixa de les alçades veïnes de Belltall i dibuixa un ampli descens per l'últim tros, circula la carretera que puja de Montblanc i arriba a Tàrrega. Té una població d'uns 250 habitants i la seva principal activitat econòmica és l'agricultura. Quant a la ramaderia, les principals granges són de bestiar porcí.
El seu paisatge transcorre enmig de cultius de secà com cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos que conviden a passejar recorrent als seus camins.

El Castell

El castell de Ciutadilla va funcionar com a fortalesa militar fins que al segle XVI es va reformar com a palau a l'estil renaixentista. Va estar habitat fins a 1908. L'exterior conserva l'aspecte de fortalesa tot i les reformes. El pati interior té forma de trapezi i en un dels seus costats hi havia una gran escala que portava a una galeria superior. A la dreta de la porta d'entrada hi ha una torre de base quadrangular amb una alçada total de set pisos.

Les primeres notícies sobre del castell són del segle XI. La construcció de l'alta torre de l'homenatge, l'element més destacable de la grandiosa construcció, que cal situar, almenys en la part alta, al segle XVI quan els Guimerà, transformen el castell en palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa.

Si es consulta la història, es troba els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en gairebé totes les batalles bèl.liques del país. A Ciutadilla, quan només es parla de les muralles del castell en un document de l'any 1029, es nomena Guerau de Guimerà com a senyor jurisdiccional, seguint el fil dels senyors del lloc després trobareu diferents Gispert de Guimerà, entre ells el Gispert que en el segle XVI converteix l'antiga fortalesa militar a palau renaixentista aixecant la gallarda torre de l'homenatge.

En arribar al 1702, José Meca, en virtut del seu matrimoni amb Isabel de Cardona, Rocavert i Guimerà obté el títol de Marquès de Ciutadilla, passant el marquesat el 1824, als Sentmenat, en la persona de Francisco de Paula Sentmenat i Claro.

El castell s'utilitza com palau dels senyors fins el 1835
.
Abandonat a les inclemències del temps, el 1908, comença a enderrocarse una part de l'edifici per anar cedint poc a poc la majoria dels elements arquitectònics, ajudat pel vandalisme.

A finals del segle passat van començar les obres d'una mínima restauració per aturar la total degradació.

Avui el Marquès de Ciutadilla és Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedit l'herència dels seus avantpassats a un Patronat format per l'Ajuntament, el Consell Comarcal de l'Urgell, diferents administracions i entitats com la Fundació Castells Culturals de Catalunya i els Amics del Castell. Aquest Patronat del qual també forma part el propi Marqués, s'ocupa de la rehabilitació del conjunt.

Per ARCOFLIS Ciutadilla no és cap desconegut i més pel seu esdeveniment medieval del que vam ser co-creadors o co · fundadors i co-organitzadors des del seu inici l'any 2003 fins a la seva 5 ª edició el 2007 i participant en la resta d'edicions fins al moment.

En aquesta, la seva novena edició, la metereologia no estava molt clara. S'anunciava pluja, que per sort no va arribar però sí una baixada de temperatures i vent sobretot a les tardes.
A causa d'altres compromisos per part dels nostres companys d'armes, ARCOFLIS es va veure limitat a només tres persones en l'esdeveniment de la mateixa manera que els va passar als nostres amics de A.C.H.A. que per casualitat també eren tres així que vam muntar conjuntament campament entre els sis.

I en aquesta tessitura ens trobàvem el divendres a la tarda després de descarregar el nostre vehicle i deixar totes les nostres coses a terra abans de començar a muntar el campament. Muntem primerament la tenda normanda, la més fàcil de muntar, deixant per més tard el pavelló medieval, més complicat per només tres persones i més si fa vent. Vam rebre l'ajuda dels nostres veïns de campament i mentre ho muntàvem una ràfega d'aire va partir la creueta de la mateixa que és d'on parteixen els pals per donar-li la seva forma i espai. Al final ho vam arreglar amb cola i uns sergents que la van subjectar amb força i es va mantenir intacta durant tot l'esdeveniment.

Un cop muntat el campament conjunt i després de saludar a tots a l'esplanada i prendre unes cerveses a la taverna del castell, veient que s'acostava l'hora de sopar vam decidir anar a la veïna població de Tàrrega a tastar uns cargols a la llauna, típic de les terres lleidatanes i uns entrecots de bou completant l'àpat amb un bon vi, gelats, cafès i begudes espirituoses.

Un cop sopats tornarem al campament. La nit era tranquila, estelada, sense núvols ni vent. Vam seure al campament en el que després de cerveses fredes, xerrades i rialles vam anar a dormir.

El matí del dissabte va aparèixer igual que a la nit, sense un núvol, sense vent i amb sol de manera que, després d'esmorzar a la taverna del castell, vam decidir muntar el tendal per tal de poder passar el dia a l'ombra. Un cop muntat i saludat a nous companys que anaven també arribant ens vam vestir de gala per a realitzar una desfilada pels carrers del poble que finalitzava amb la benedicció dels estendards de cada grup al pati de l'església.

Finalitzat l'acte es pujava de nou al castell on s'efectuaren exhibicions d'esgrima medieval i en l'esplanada el clan víking Hávamál nomenava en cerimònia al seu Jarl (cap del clan).

Vam menjar al campament, amanida i pollastre, i ens vam preparar per els actes de la tarda a l'esplanada que van començar amb exhibicions de tir amb arc i acabar en una batalla medieval.

La tarda es tornava lletja, núvols grisos anaven tapant el blau regnant durant tota la jornada i el vent començava a bufar amb més força allò que ens va obligar a desmuntar i treure el tendal que haviem posat de bon matí. Fet això vam anar a veure la batalla. Dos tropes cara a cara van lluitar per obtenir certa relíquia de la santedat que prèviament havia estat robada d'un exèrcit a un altre. Cavallers i arquers van demostrar les seves habilitats en ella fins que hi va haver un únic vencedor.

Seguidament vàrem baixar al poble per veure el mercat medieval allí situat i ja fosc vam pujar en processó des del poble al castell amb torxes per sopar en aquest, moment que vam aprofitar també per fer el mateix al bar del poble. Després de sopar vam pujar de nou al campament on de nou vam tornar a gaudir d'una nit estelada.

I ens vam aixecar el diumenge al matí, ens vam vestir, esmorzar a la taverna i ens vam preparar per participar en el torneig de tir amb arc. Traiem les fundes dels arcs, fixant bé les cordes, ens vam posar les proteccions, vam seleccionar les nostres fletxes i a participar. Les dues primeres rondes ens van bé però vam caure en la següent, ja més difícil, els dos membres de ARCOFLIS que hi vam participar. Personalment el dolor d'una ferida feta en el meu dit índex en dies anterioes que m'havia deixat amb la meitat de la ungla va fer que no pogués tibar i apuntar tan fàcilment i em va fer fallar el tir. Així que una altra vegada serà i felicitats al campió, campiona en aquest cas.

Acabat el mateix vam amb la màxima celeritat a desmuntar tot el campament i carregar-ho tot als cotxes abans d'anar a dinar per evitar vent i potser possible pluja a la tarda. Quan vam acabar la missió i ja vestits de paisà vàrem baixar al poble per menjar juntament amb la seva gent en un dinar popular que es realitza cada any en finalitzar l'esdeveniment. L'excel lent menjar precedí al comiat dels nostres amics i del poble fins a una nova edició.

Des de ARCOFLIS i com cada edició donar les gràcies al poble de Ciutadilla i la seva gent, poble acollidor com pocs que cada any té un comportament exemplar donant sempre el millor de si que ens tracta molt bé i que ens enorgulleix tenir la seva amistat.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Ciutadilla2011#

HOSTALRIC 2011

- 22, 23 i 24 D'ABRIL DE 2011 -

Grata va ser per a nosaltres rebre l'invitació dels nostres amics de A.C.H.A. per assistir al Mercat Medieval d'Hostalric els dies 22, 23 i 24 d'abril. Un mercat medieval que no ens era desconegut pel fet que durant uns anys, del 2001 al 2006 varem estar encarregats de l'activitat del tir amb arc.
Uns dies en què la metereologia no pintava molt clara al nostre favor ja que s'anunciava que podia caure aigua en qualsevol moment com així ho va fer.

Vam arribar a Hostalric just a l'hora de dinar del divendres i directament ens dirigirem al castell fortificat que domina tota la població als seus peus. Aquí ens vam trobar amb els amics de L'Ordre del Acer Negre que també participaven, juntament amb nosaltres, de l'esdeveniment. Hores més tard van arribar els membres de A.C.H.A. que per ser d'Aragó i haver de carregar molt més material que nosaltres es van retardar una mica.

Un cop vam acabar tots de dinar vam començar a muntar el campament recreacionista. En el nostre cas, els membres de ARCOFLIS, només vam muntar una de les tres tendes que portavem doncs l'amenaça de pluja era imminent i es va completar amb petites gotes fins i tot abans d'acabar el muntatge d'aquest.

No voliem mullar les nostres tendes atès que a la setmana següent ens esperava una nova edició de Ciutadilla i voliem arribar amb les tendes intactes. Dit això pels que no vam muntar ni tendes ni pavellons se'ns va habilitar una sala per dormir molt a prop del campament de manera que quasi semblava que estàvem enganxats a ell. Així doncs ens instal.lem al castell.

El castell d'Hostalric

El castell d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval, encara que refeta en època moderna, situat a Hostalric.
Hostalric està situat sobre un cingle estret de pedra basàltica a la vora esquerra del riu Tordera, en la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. A l'extrem de ponent hi ha el turó del castell, situat a 189 m sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou. A l'edat mitjana, Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta família. Per les notícies que tenim del castell medieval d'Hostalric, sembla que va ser petit i del mateix tipus dels altres castells gironins del seu temps: més utilitari que estètic, d'una certa amplitud, amb sales i cambres pròpies d'un castell-palau. A la primera meitat del segle XII el castell va ser una fortificació útil i d'importància. El 1306 Jaume II autoritza Ponç Hug a fer obres.

En 1462, durant la Guerra civil catalana va ser ocupat per la Host del Consell del Principat que es dirigia a Girona després d'un breu setge.
El 27 juliol 1695 Anne Jules de Noailles, el duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer militar José Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera. Durant el segle XVIII es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar. El disseny original de la fortificació moderna d'Hostalric és obra de Francisco de Santa Cruz.

El 7 novembre 1809 les tropes napoleòniques saquegen les cases i calen foc al poble d'Hostalric. El castell, però, resisteix. El 12 de maig de 1810, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.

Vam dedicar la resta de la tarda del divendres a muntar i arreglar el campament, sopar i resar perquè la pluja no enterbolís les següents jornades el que va semblar ser la matinada del dissabte però els núvols negres que es veien en horitzó alguna cosa havien de dir en contra .

Així que ens aixequem, esmorzem i ens posem les nostres millors gales per assistir a la desfilada que des del castell havia de transcórrer fins a l'Ajuntament al final de la zona dedicada al mercat medieval.

Baixàrem del castell i un cop a baix ens va sorprendre una intensa pluja però que només va durar uns breus minuts fent que algun grup desistís de la desfilada. Nosaltres fidels als nostres principis de que l'aigua no pot parar-nos com no ho va fer en altres memorables esdeveniments medievals vam seguir la desfilada fins al final caigués el que caigués i per sort nostra va ser molt poc el que va caure.

Després de dinar ens vam dedicar al tir amb arc mentre que els nostres companys de A.C.H.A. muntaven una exposició sobre armament en una de les sales del castell que fou molt visitada i lloada.

Ja al vespre es preparava una nova desfilada amb torxes amb finalització al castell amb l'actuació d'un grup de teatre. Després del sopar estava previst un correfoc consistent en un recorregut amb petards i focs d'artifici que culminava amb un gran castell de focs artificials. I aquí va començar de nou el nostre calvari doncs per un descontrol de l'organització aquest correfoc passava a tocar del campament on eren les nostres tendes medievals amb el perill de ser incendiades per alguna espurna. Resolt això amb l'organització es va decidir fer-ho per altres llocs per preservar la pau del campament i les seves possessions, no així del castell de focs que es va fer just a sobre del campament i amb el mateix perill. Però llavors va aparèixer una intensa pluja que durant llargs minuts va descarregar sobre el campament mullant-lo tot i allunyant el perill. El castell de focs es va desenvolupar sense novetat però des del campament veiem algunes espurnes apagar-se amb l'aigua que encara tenien les nostres tendes. Que hagués pogut passar si no arriba a ploure ...

I va seguir la intensa nit doncs un altre error de coordinació de l'organització ens va col.locar una festa davant mateix del campament. Per protegir els nostres vehicles del correfoc els vam pujar al campament ja que no podíem deixar-los en un altre lloc. El fet va ser que vam haver d'estar tota la nit protegint els nostres vehicles de gent jugant amb foc a prop seu, de borratxos que lluny de trobar els urinaris es dedicaven a orinar en els cotxes, etc. I així tota la nit i fins a la matinada de diumenge varem estar protegint les nostres coses. I em pregunto ... que hagués passat si no arribem a estar vigilant tota la nit i deixem sol el campament i els nostres vehicles? Lamentable, molt lamentable i esperem que l'organització hagi pres bona nota. Dir que fins i tot en un moment donat es van presentar gran quantitat de policies buscant alguna cosa o perseguint quelcom però des del campament no vàrem poder apreciar-ho bé.

Tornant a l'esdeveniment, el diumenge al matí hi havia una desfilada a la que no vam poder assistir doncs el fet de que haguessim passat l'anterior nit desperts va fer que no estiguéssim preparats per a aquest. El que si vam fer posteriorment va ser una representació d'una batalla medieval en la qual un exèrcit invasor arribava a les portes d'un castell desafiant al noble propietari del mateix qui des de la porta del castell i recolzat pels seus arquers des dels merlets llançava les seves tropes a rebutjar a l'invasor el que aconsegueixen després d'una aferrissada lluita.

I tot seguit a dinar. Per a aquest últim menjar de la nostra estada a Hostalric, l'organització ens va portar dues exquisideses, de primer uns canelons casolans i de segon uns picantons excel.lents. Les nostres felicitats als cuiners.
I ja després de tan magnífic àpat a desmuntar el campament, carregar els vehicles, acomiadar dels nostres amics i tornar a les nostres cases per descansar.

Més fotos de l'esdeveniment a:

https://picasaweb.google.com/Arcoflis/Hostalric2011#