02 de gener 2012

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2011 - III ARCOFLIS AMB LA MARATÓ DE TV3

- 9, 10 i 11 DESEMBRE 2011 - 

El mes de desembre sempre ha estat marcat en el calendari per a festes com el dia de la Constitució, el de la Immaculada Concepció i sobretot el dia de Nadal i Sant Esteve. I ara des de fa ja 20 anys el mes de desembre es el mes assenyalat per La Marató, el programa de TV3 que amb clau festiva i de divulgació pretén recaptar fons per a la Fundació de La Marató per a la investigació de diverses malalties.

Es aquest esperit de solidaritat el que fa que arreu de Catalunya es facin paral·lelament també diferents activitats relacionades amb La Marató i aquí es on entra ARCOFLIS que per tercer any consecutiu vam organitzar a Vilafranca del Penedès les III JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ DE TV3 amb la col·laboració d'altres grups de recreació històrica medieval vinguts de diferents llocs.

Així va per endavant el nostre més sincer agraïment als grups participants que amb la seva desinteressada col.laboració i solidaritat van fer possible un nou èxit de les nostres JORNADES MEDIEVALS. Un altre èxit de públic doncs aquest any havíem de competir amb una cursa de Marató al barri de l'Espirall, un pista de gel a la rambla, un Madrid-Barça a la tele i més que un pont festiu, un aqüeducte.

De Catalunya vingueren els impressionants víkings del Clan Hávamál, de Aragó els guerrers i dames de A.C.H.A., els nobles aragonesos de Feudorum Domini i els intrèpids arquers de Factio Exsul i des de La Rioja els sempre fantàstics membres de La Milicia Concejil de La Rioiia així com als grups que finalment no van poder assistir-hi però que els hi hagués agradat estar-hi. També donem les gracies a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i al Consell Comarcal de l'Alt Penedès per la seva col·laboració.

El divendres desprès de dinar fou l'estona dedicada a organitzar l'escenari de les jornades. Poc a poc vam anar configurant l'aspecte i l'entorn del mateix adaptant-lo a un semblant medieval més acord amb el que havíem de fer en els pròxims dies. Muntarem la taverna, penjarem banderes i estandarts, organitzarem les habitacions i el campament.

Quan la foscor de la ja ben entrada tarda es feu present i amb ella una notable davallada de la temperatura els companys d'altres grups anaven arribant, com també les abraçades i salutacions de benvinguda. Feia dies que no ens veiem, mesos inclòs, i en teníem ganes, moltes ganes de retrobar-nos i de gaudir de nou del que ens agrada.

Acabats els últims retocs del campament va arribar l'hora de sopar, la benvinguda oficial i les últimes indicacions del programa i activitats que duríem a terme. Com que estàvem cansats, uns pel viatge i d'altres per el muntatge, i les activitats del dia següent començaven ben d'hora vam reduir el temps de xerrada nocturna per a poder descansar més.

Tot just feia poca estona que havia sortit el sol i començava a pujar la temperatura diürna que tot el personal es trobava ja esmorzant. Havíem d'agafar forces per el primer acte del dia, una desfilada per els carrers de Vilafranca. Ens vestirem per a la ocasió amb les millors gales, cascs, cotes de malla, espases, pendons, etc. que carregarem en una furgoneta per estalviar-nos bona part del camí que separava el campament del centre de la vila.

Una vegada totalment vestits i equipats començarem a desfilar. Els pendons i banderes eren seguits per els tambors anunciant de lluny el nostre pas. Els seguien tota una serie de personatges medievals, un bisbe, cavallers, nobles, dames, arquers, soldats i vilatans tancant la comitiva el clan dels víkings que anaven repartint programes al temps que recaptaven fons per La Marató.

La gent de Vilafranca es parava al carrer i sortia dels establiments per a veure-ns passar i fer alguna que altra foto amb els seus mòbils doncs no era habitual trobar-se aquesta mena de gent així vestida pel carrer o passejant per el mercat.

La comitiva també tenia un propòsit, el de fer un homenatge al que segles enrere fou fill del rei Jaume I el Conqueridor i que també regnà amb el nom de Pere III el Gran, que morí al Palau Reial de Vilafranca del Penedès l'11 de novembre de 1285 a l'edat de 45 anys. Posteriorment el seu cadàver fou enterrat al monestir de Santes Creus.

D'aquesta manera, creuant pels carrers de Vilafranca i per el mercat arribarem a l'Ajuntament on ens esperava el regidor de cultura senyor Raimon Gusi que ens acompanyà fins a les escales de L'església de Santa Maria just davant de la placa commemorativa de la mor del rei Pere el Gran que s'exhibeix a la façana del Palau Reial.

Una vegada situats als esgraons de l'escalinata de l'església i les tropes formades a peu d'escala, el personatge que feia de bisbe, agafant un to de solemnitat, va fer un llarg i molt interessant repàs a la vida de Pere III el Gran, la seva historia, les seves conquestes i el seu regnat.

Acte seguit fou el regidor de cultura qui prengué la paraula per recordar també la figura del rei, agrair novament a ARCOFLIS la seva iniciativa per organitzar una nova edició de La Marató combinant solidaritat i cultura recordant també el caràcter solidari que sempre ha tingut Vilafranca en aquesta mena d'esdeveniments i va tenir unes paraules d'agraïment per l'esforç desinteressat i col·laboració dels companys de recreació medieval vinguts de fora Catalunya.

Com a autoritat de L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va rebre de mans del president de ARCOFLIS un diploma d'agraïment doncs el Departament de Cultura de Vilafranca col.labora amb nosaltres per a dur a terme aquest esdeveniment.

I per acabar l'acte d'homenatge tornà a prendre la paraula el bisbe qui va iniciar la benedicció d'una ofrena floral que portaven els dos integrants més joves de ARCOFLIS i que representava amb flors les quatre barres sobre fons groc. Feta la benedicció els benjamins acompanyats per el bisbe, el regidor i la resta de gent depositaren les flors sota la placa commemorativa als crits de Visca Vilafranca, Visca el rei Pere el Gran i Visca Catalunya.

Una vegada finalitzat l'acte tornarem ràpidament al campament per continuar amb les activitats previstes. Ens vam treure les armadures, cotes de malla i tot allò que pesava per, desprès d'un petit i necessari refrigeri, dedicar-nos per complert a les zones i feines que cadascú teníem assignades.

A l'entrada del recinte vam situar unes taules d'informació on es repartien els programes d'activitats i tota una resta d'interessant informació per a conèixer més a fons el tema de la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits tema escollit en aquesta edició de La Marató.

Seguidament mentre un s'endinsava es trobava enfront mateix la taverna que estava justament situada sota una enorme pancarta que deia "Arquers i Companyia de la Flor de Lis ARCOFLIS amb La Marató de TV3" on els nostres visitants podien descansar i agafar forces o senzillament passar una bona estona. Allí servíem tota mena de refrigeris, cafès i quelcom per a picar com a qualsevol terrassa de bar.

I enganxat a ella tenien el taller d'escuts on la quitxalla, dotada de gran imaginació i genialitat, podien pintar el seu escut d'armes donant així un descans als pares que els vigilaven des de les taules contigües. La creació artística dels menuts va ser molt rica i variada i es van veure escuts de tota mena.

Just a la dreta de ambdues zones estava situat el campament. La primera part del mateix estava format per dos pavellons medievals propis del segle XIII, un doble i un de senzill, a mode d'exposició i vestits interiorment a tal efecte amb mobiliari i estris varis.



Més al fons els víkings havien plantat el seu tros de campament més propi de la època que recreen i que estava compost per dues tendes normandes i un tendall on es reunien de tant en tant els membres del clan per a descansar, jugar, beure hidromel i fer algun que altre ritual pagà propi de la seva cultura nòrdica.

I complementant el campament les dues cultures havien muntat una llarga exposició d'armament i vestuari on s'hi podia trobar de tot. Hi havia cascs, espases, cotes de malla, dagues, escuts, destrals, llances, armadures i vestuari propi de guerrers i civils de diferents períodes conformant un ampli ventall que abastava uns quants segles de l'època medieval.

Els nostres companys no van parar de donar explicacions a totes les preguntes que l'encuriosit públic els hi feia, què per que servia aquesta espasa, de quina època era aquest o aquell escut, etc. Els mes menuts gaudien quan subjectaven una espasa o se'ls hi posava un casc al cap i tothom quedava impressionat del pes que havien de subjectar quan tenien a les mans una cota de malla o un determinat casc. I a més contaven també amb una tarima on anaven explicant els diferents tipus de vestuari i armament en directe, vestint i desvestint a algun company que feia de model.

Cap al fons del recinte es trobaven dues zones més. Una, a la dreta, dedicada als jocs comptava amb tallers de manualitats i diferents jocs en els que s'havia de demostrar certa habilitat. Al taller de manualitats s'ensenyava com construir estris malabars i a com fer-los funcionar creant al seu entorn una gran expectació de jovenalla fent equilibris amb pilotes, pals i demés.

I finalitzant a l'esquerra estava el tir amb arc. Aquí es feien demostracions de tir, presentant diferents models d'arcs i fletxes i a tothom que volia se li deixava experimentar la sensació de tirar unes fletxes i convertir-se momentàniament en un arquer sempre sota la acurada vigilància i consell dels nostres arquers que en tot moment donaven tota mena d'explicacions sobre l'arqueria a l'època medieval responen a les moltes preguntes que els hi feien.

De tant en tant els guerrers s'entrenaven en la lluita fent diferents tipus de combats entre ells que feren les delícies del públic assistent. Amb totes aquestes activitats va anar passant el matí i la resta de la tarda doncs la hora de dinar no presenta novetats destacables més que les habituals de descansar i agafar noves forces per a seguir gaudint del que ens agrada.

I així combinant l'ambient didàctic, la diversió i la solidaritat sempre present en aquests dies va arribar l'hora de finalitzar la jornada tancant el campament i atorgant-nos un merescut descans fins al dia següent.

Una vegada recollida la ferralla i fusta per evitar la humitat de la nit i ja tot en ordre arribaren per a nosaltres les hores de relax, de prendre tranquil·lament una cervesa, vi, hidromel o qualsevol beguda i poder xerrar amb els companys. Com que hi havia gana el sopar no va trigar a arribar.

Seguidament desprès del sopar i com es costum de ARCOFLIS en cada edició de La Marató que hem fet vam procedir al atorgament de diplomes i regals de agraïment a tots els grups i persones que ens han ajudar a dur-ho a terme amb el seu esforç i amistat. Dit també que a continuació mentre uns jugaven a un divertit joc que els feia riure bastant, els altres, seguidors de l'esport del futbol contemplaven per la tele un Reial Madrid -- F.C. Barcelona amb victòria del Barça per 1-3 al Bernaveu.

Però no acabava aquí la jornada i així doncs, quant les busques del rellotge es trobaren al capdamunt de l'esfera fou quan s'inicià l'ultim acte del dia, una cerimònia medieval d'enllaç nupcial de la parella formada per la Carmen i l'Eduardo que es casaren uns mesos abans i pels que aquest esdeveniment era una autentica sorpresa que no esperaven pas.

La cerimònia que en un principi havia d'estar celebrada per el ja conegut frare benedictí Enrique de Çaragoça amb el seu toc de humor característic però degut a una indisposició que el va deixar al llit totalment fora de joc va ser finalment oficiada per una altra persona respectant fidelment tot el que el bon frare havia preparat.

Els seus companys de grup els hi van regalar els vestits de boda i nosaltres vam contribuir amb un bon ram de flors i una habitació reservada amb cava, refrescs, fruites,etc perquè passessin una nit inoblidable. I desprès de tantes emocions continuarem de gresca, brindant per la parella, fins arribada l'hora de agafar el llit.

El diumenge al matí fou la continuació de les activitats del dissabte. El public va seguir gaudint de tot el que es feia, de les explicacions que es donaven, dels jocs, de les estones de taverna i del bon dia que feia mentre esperaven impacients l'últim acte d'aquestes jornades, la batalla medieval entre dos exercits.

I arribada l'hora, la batalla començà...

Tot estava en calma pensaren segurament els soldats de la guàrdia apostada fora del recinte, a l'explanada ben bé al costat del mateix, a l'ombra dintre de la seva tenda mentre un grup de dones i nens recollien flors i herbes dels voltants entre cançons i jocs.

Calma relativa que fou alterada quan de lluny sonaren corns de guerra i es divisaren els primers estandarts d'un bel·licós exercit que s'apropava amb no bones intencions. Les dones i la canalla van córrer a trobar refugi i la veu d'alerta fou donada.

No trigaren gaire les tropes defensores a presentar-se a l'explanada per a intentar repel·lir l'imminent l'atac invasor. Es posaren ràpidament en posició al temps que escoltaven ja els crits amenaçadors, cops d'escut i sorolls que feien els atacants per mirar intimidar-los.

Un frare va beneir les tropes defensores al temps que el seu capità encoratjava amb un discurs les seves tropes ajustant les posicions. Quan es van situar a una determinada distancia l'un de l'altre els invasors començaren a disparar les seves fletxes que impactaven en els escuts i causaren les primeres baixes entre els defensors.

Aquests van contraatacar de la mateixa manera, desplegant els seus arquers i obligant als invasors a protegir-se be darrere dels seus escuts si no volien ser abatuts. Una primera línia de cadàvers es trobava ja en terra quan van avançar les posicions arribant al cos a cos.

La lluita era ferotge. Per tot arreu els crits de dolor es tornaven amb els cops d'espases i d'escuts. Un vermellós liquid poc a poc es feu lloc a terra, entre aquell ball de guerrers que lluitaven amb gran ímpetu i que poc a poc anaven quedant reduïts en formidable batalla.

I tant terrabastall devien de fer que no es van donar compte que un altre exercit manat per un emissari reial es presentava en el camp de batalla rodejant-los a tots i fent aturar la batalla sota l'amenaça dels arquers que amb els arcs muntats i les fletxes ja en posició només esperaven una ordre per deixar-les anar.

Frenada així momentàniament la batalla, els dos capitans esgrimiren tot tipus de recursos davant de l'emissari reial que tenint plena potestat ordenà finalment decidir la lluita per mitjà de vuit paladins, quatre de cada exercit, que s'haurien d'enfrontar entre per esbrinar el guanyador de la batalla.

S'enfrontaren en singular duel els vuit paladins donant com a guanyador final als defensors. En veure això de sentir-se perdedors, el capità invasor intentà matar l'emissari reial però fou ràpidament mort per l'espasa del cap de les forces reials que li va veure les intencions evitant així el cop traïdor.

Les altres forces invasores al quedar-se sense cap i desmoralitzades per la derrota fugiren corrent i es perderen en la llunyania i no tornaren a aparèixer. Així una vegada més les tropes abanderades per La Marató guanyaven en una altra batalla, no obstant, la guerra continua i seran molt necessaris en posteriors lluites.

I acabada la batalla dinarem junts tot comentant les incidències de la batalla per desprès de recollir totes les coses i carregar-les en els vehicles acomiadant-nos fins a un proper retrobament posant punt i final a les Jornades Medievals.



Nota de ARCOFLIS

"Aquesta a estat la tercera edició de les JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÖ DE TV3, un projecte solidari que ARCOFLIS inicià fa tres anys amb moltes ganes i ímpetu i en el que hi posem tot el nostre cor i bon fer.

Però cap d'aquestes edicions hagués arribat a bon port sense la desinteressada ajuda que ens brindeu vosaltres, els grups de recreació medieval i les persones i entitats que amb el vostre esforç i col·laboració feu que aquests dies siguin inoblidables i ens animeu a seguir col·laborant amb aquesta gran causa com és La Marató de TV3.

Així doncs durant uns dies ens hem unit també a milers de poblacions, associacions i persones anònimes que fan un veritable esforç solidari donant suport amb els donatius recollits a la Fundació de La Marató en la seva constant lluita en la investigació de malalties. L'esforç durant aquests dies a estat gran, també el cansament. La recompensa és encara més gran. Gràcies a tots pel vostre suport, ajuda, solidaritat i amistat."


Més fotos de l'esdeveniment a:

I aquest video



01 d’octubre 2011

ARTASONA 2011: SOTA LA MIRADA DEL CASTELL

- 23, 24 i 25 SETEMBRE 2011 - 

"Benaurats els arquers doncs tornaran a Artasona" va ser la sensació que vam tenir en tornar de nou a aquesta emblemàtica població per al seu medieval en els dies 23, 24 i 25 de setembre, un esdeveniment que ens venia moltíssim de gust i que esperàvem impacients en el nostre calendari.

Així que el divendres a la tarda després de dinar vam agafar els estris i ens vam dirigir rabents per retrobar-nos de nou amb els nostres companys de A.C.H.A. a l'aventura d'un nou esdeveniment que prometia ser molt intens.

Els vam trobar a la plaça del poble organitzant el tema i després dels acostumats salutacions i abraçades vam passar a descarregar les nostres coses a la sala preparada per pecnortar per les nits. Com la nit es tancava i va arribar l'hora del sopar, doncs que allà vam anar gustosament. Vam sopar a lo gran i en acabar aquesta feina s'obrí el cel descarregant una tempesta d'aigua que va durar fins ben entrada la nit, deixant-nos sense llum un parell de vegades. Però res importa quan estas en bona companyia xerrant, bevent, cantant i rient fins a l'hora de dormir.

El dissabte va aparèixer tranquil, restant encara algun bassal de la nit anterior i aigua estancada en alguns llocs. Ens despertem, rentem i vestim adientment a l'època medieval que representem i, de la mateixa manera que vàrem fer l'any anterior, ens vam dirigir a "Casa Carmen" nom amb el que anomenem afectuosament a la casa d'una companya i que és on esmorzem els excel · lents pastissos que fa la seva mare la senyora Carmen entre cafès i colacao.

Amb la panxa plena ens vam posar a muntar el tendal i sota el mateix l'enorme lloc d'exposició d'armament que desplegaren els companys de A.C.H.A. en molts dels seus esdeveniments. Treball de pes que ens haguéssim estalviat si fóssim vidents o futuròlegs predint que, immediatament després del muntatge, una altra enorme tempesta d'aigua descarregaria sobre nostre.

Tantes peces, espases, cascs, armadures, tant ferro a oxidar i alguns de nosaltres allà, defensant el fort, com en el Álamo, de la intempestiva pluja, traient aigua per aquí i per allà i col · locant plàstics per protegir tan insigne tresor.

Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i aquesta vegada no va ser una excepció, i gairebé dues hores després vam poder reprendre les nostres activitats la qual cosa es va aprofitar per seguir amb l'exposició d'armes i en fer un vestir al cavaller del segle XIII.

Va arribar l'hora del menjar seguida d'uns moments de relax i descans i arribà el primer dels nostres actes, el I Torneig infantil de tir amb arc de Artasona on els xavals menors de 12 anys competien entre sí per veure qui era el millor amb l'arc.

La guanyadora del torneig i medalla d'or va ser una noia de nom Cristina a la qual ja vam conèixer l'any anterior on ja vam observar que se li donava molt bé l'arc. El segon classificat Paul presentava els mateixos antecedents que la seva amiga per la qual cosa es va endur la medalla de plata i en tercer lloc i amb medalla de bronze es va col · locar el nostre company Roc el benjamí de ARCOFLIS. El nostre aplaudiment als guanyadors i a tots els participants que van demostrar gran destresa en l'ús de l'arc.

Seguidament i abans de la demostració de batalla vam deixar que el públic en general provès la sensació de subjectar un arc i deixar anar unes fletxes cosa que va ser del grat de tots els que ho van provar i un cop experimentada la sensació d'esdevenir arquer per uns minuts i havent recollit els nostres estris i l'exposició d'armes, la plaça va quedar buidada del tot i només van quedar els ulls oberts del públic que esperava, esperava amb atenció ...

Com és ben conegut la comarca del Grado compta amb una àmplia varietat de paisatge que el converteix en un entorn immillorable per a l'activitat cinegètica. I a això ens dediquem durant el dia, a caçar amb els nostres arcs i fletxes algun conill o suculenta au que omplís els nostres insaciables budells. En això estàvem pujant i baixant vessants a la recerca d'una presa quan vam arrivar a l'ermita de Sant Román de Castro, lloc on donar repòs als nostres cansats peus després de tant dura jornada.

Lentament ens apropem a l'ermita, cauts i recelosos, doncs ja havíem vist la presència de tres homes armats des la llunyania. En apropar-nos vam veure que es tractava d'un noble aragonès amb dos dels seus homes que li curaven el seu malparat cos doncs semblava que al pobre li hagués passat per sobre un exercit de cavalleria.

Després d'una breu salutació vam passar prop d'ells i ens protegirem del sol sota uns arbres que prop de l'altar major es trobaven. Vam beure, vam menjar quelcom que albergaven els nostres sarrons al mateix temps que un dels servents del noble es va acostar a nosaltres i ens va demanar amablement si disposàvem de menjar i beguda per a ells i el seu senyor.

El menjar dels nostres sarrons s'havia acabat doncs poc era el que quedava per la qual cosa vam acordar cuinar un parell de conills que havíem caçat i compartir-los amb ells si ens explicaven la sort que havia corregut seu senyor. Van accedir de molt bona gana per la qual cosa vam fer un foc i es van apropar cap a nosaltres.

Doncs sapigueu que el meu amo, va dir un dels lacais, és ni més ni menys que don Agón de Montañana, pertanyent a aquestes terres per noblesa i naixement. Gran guerrer vencedor en moltes batalles, plantat i valent com pocs i que ara el vèiem d'aquesta manera per un recent infortuni.

La història d'aquest personatge anava a poc a poc apoderant-se de nosaltres així com la curiositat de com s'havia produït aquest desenllaç. El lacai va seguir explicant la seva història. El meu amo esta enamorat, de fet prop queda el seu casament amb la bella Carmen, mossa de Artasona de bellesa incomparable i innombrables virtuts, però ah, la desgràcia va fer empremta entre els dos doncs un malvat cavaller templer, fill bastard d'un inquisidor es va oposar rotundament a l'enllaç i ha retingut a la dama contra la seva voluntat en una de les cel.les del castell.

El meu amo, el senyor Agón, en saber de la notícia va córrer ràpidament al castell, sol, sense homes que el protegeixin, ja que el cor, que va poder més que el cap, el guiava. I així només, armat amb la seva espasa, es va presentar a l'ajuda de la seva estimada. El covard templer se'l va mirar arrogant, ignorant totes les seves peticions i va llançar els seus homes contra ell perquè li donessin una sobirana pallissa, i tant que la hi van donar com les seues mercès poden observar, no li han deixat un os sa. Mig mort el van deixar quan vam trobar, no parlava, només xiuxiuejava una paraula, que el mantenia amb vida, "tornaré".

A això que vam menjar amb gran plaer els conills escollits per a l'ocasió i ja més reposat el noble Agón de Montañana va deixar sentir la seva veu. Es va dirigir a nosaltres amb la mirada i ens va demanar que l'ajudéssim a alliberar la seva estimada de la cel.la on era presa i acabar d'una vegada amb el templer i els seus sequaços. "Apel·lo a vostres mercès l'ajuda necessària per a semblant i arriscada empresa" al que va ser respost amb "La vostra mercè apel·la al nostre valor, ja que mercenaris ens veu, i nosaltres apel·lem a la seva bossa ja que tan perilloses gestes també mereixen d'allò material".

Resoltes les nostres demandes ens vam afegir a la causa del noble Agón qui de nou tornava a Artasona, aquesta vegada amb reforços, al rescat de la donzella. El templer avisat l'apropament del noble va armar als seus homes i els va situar a les portes del recinte on custodiava a la dama quedant aquest en la rereguarda esperant.

Ens situem a tir de fletxa i aquí va ser on vam començar a buidar els nostres carcajs escombrant la primera línia d'escuts dels defensors del castell. Una a una les nostres fletxes anaven impactant en els enemics que un cop delmats van ser atacats per Agón i els seus homes amb inusitada ferocitat.

Van anar caient tots i es reserva per a si l'últim duel amb el templer a qui va vèncer en excepcional combat acabant així amb les seves malifetes i alliberant a la seva estimada Carmen.

El que va continuar després ja s'ho imaginaren vostès ... però dir que va acabar en casament a la setmana següent amb gran alegria de tots.

Amb aquesta història vam desenvolupar la batalla per finalitzar la tarda de dissabte i propera ja la nit ens preparàvem per al sopar amb els habitants del poble i hi ens dirigirem en processó de torxes pels carrers de la localitat fins al menjador on acabaríem degustant una amanida, una exquisida caldereta de xai i un boníssim pastís per postres.

I com encara ens quedaven energies ens vam dirigir de nou a la plaça del poble per a veure l'espectacle de música i foc dels nostres amics de Gordobordón molt habituals en aquesta classe d'esdeveniments. Vam continuar la xerrada aquesta vegada a l'aire lliure, sota les estrelles, sense núvols ni aigua, bevent i xerrant fins les tantes ... bé, com sempre.

Si la nit va ser clara i estrellada el dia del diumenge era assolellat i sense núvols, un perfecte dia per a una jornada medieval.
Després de les activitats pròpies d'aixecar-se del llit fins després d'esmorzar i acabar de muntar de de nou l'exposició d'armament va arribar de de nou la nostra hora, l'hora d'estrenar una exhibició d'arquers que havíem preparat per a futurs esdeveniments i que veuria la llum a Artasona.

En ella i comptant amb la col·laboració dels nostres amfitrions de A.C.H.A. que gustosament es van prestar a ajudar-nos vam començar la nostra actuació. Es tractava d'anar explicant breument la història de l'arc, dels seus orígens, dels seus usuaris, les batalles en què va participar sent element important sobretot el longbow o arc llarg anglès i en realitzar diverses proves de destresa i habilitat per part dels arquers.

Acabada la demostració i després d'un nou vestir al cavaller, aquesta vegada amb vestidures i armadura del segle XIV, va arribar l'hora del menjar, de recollir les nostres coses, d'acomiadar dels nostres amics de A.C.H.A., de Artasona i la seva gent i tornar a les nostres llars no sense abans fer una breu parada a la carretera per fotografiar unes estàtues d'arquers que van cridar la nostra atenció en el viatge d'anada.

De nou agrair a la gent de Artasona la seva hospitalitat i bon fer cap a nosaltres fent-nos sentir novament com a casa.



Més fotos de l'esdeveniment a:

19 de setembre 2011

III JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ 2011: LA PREPARACIÓ

Una nova edició de La Marató de TV3 s'està preparant per al desembre d'aquest any. Com cada any els fons recaptats en cada edició van destinats a una causa concreta i la d'aquest any estarà dedicada a:

REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS

El 18 de desembre, La Marató de TV3 arribarà als 20 anys amb un programa dedicat a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. El tema, en plena efervescència en l'àmbit científic, inclou el trasplantament d'òrgans sòlids, com el cor i el pulmó, el trasplantament de teixits, com la còrnia i la pell, i la medicina regenerativa tant en òrgans com en teixits.

Trabajo al laboratorio
La Marató de TV3 fomenta la investigació
biomèdica d'excel.lència
En els últims anys, la investigació en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits ha experimentat una veritable revolució i es troba entre els sectors més punters de la tecnologia biomèdica al nostre país. No obstant això, hi ha molts aspectes en els quals és necessari impulsar la investigació per millorar la conservació dels òrgans i teixits a trasplantar, reduir el rebuig, incrementar les possibilitats de supervivència i avançar en noves aplicacions de la medicina regenerativa.
Un any més, La Marató de TV3 desplegarà la seva capacitat d'estimular la sensibilitat i la solidaritat dels ciutadans per recaptar fons que permetin avançar en la recerca biomèdica, en aquest cas perquè les tècniques de regeneració i trasplantament ofereixin teràpies efectives en el tractament de un ampli grup de malalties.

Trabajando en los tratamientos
Els fons recaptats a La Marató 2011
 permetran avançar en la investigació
 sobre regeneració i trasplantament
 d'òrgans i teixits
Serà una Marató transversal, perquè el tema implica diverses especialitats mèdiques i, per tant, implicarà també col·lectius de persones afectades per malalties diferents. I serà també una Marató doblement solidària: la crida a la donació econòmica, que permetrà impulsar la recerca, se sumarà aquesta vegada a la sensibilització sobre la necessitat de disposar d'òrgans procedents de donacions.

No és la primera vegada, però, que La Marató de TV3 centra la seva atenció en els trasplantaments. La primera edició del programa, el 1992, va estar dedicada a la leucèmia. L'acció pionera d'aquesta iniciativa va suposar un gran impuls a les donacions de medul · la òssia i va permetre finançar totalment el primer i únic registre oficial de donants de medul·la de l'Estat.

Set anys després, el 1999, La Marató es va centrar específicament en els trasplantaments d'òrgans. Els 4,6 milions d'euros recaptats en aquella edició van impulsar 58 projectes de recerca, la qual cosa va suposar una injecció de recursos decisiva en l'evolució de la investigació biomèdica, com ho demostren les grans fites obtinguts en els procediments i les intervencions quirúrgiques que s'efectuen actualment.

I al igual que en moltes localitats catalanes, particulars, grups, associacions, estaments, etc. posen el seu gra de sorra col·laborant en l'ajuda a recaptar fons per a La Marató organitzant diverses activitats encaminades a aquest propòsit.

Per això i degut a això la nostra associació ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) molt sensibilitzada amb aquesta tasca social i de solidaritat es complau en anunciar, aquesta vegada per tercer any consecutiu, una nova edició de les JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ que en aquesta seva tercera edició ve carregada de novetats així com de les ganes i il·lusió que li posem perquè tot surti de la millor manera i puguem recaptar molts donatius que ajudin a pal·liar totes aquestes malalties .

Les dates seran els dies 10 i 11 de desembre de 2011 com sempre a Vilafranca del Penedès

Seguirem muntant campament medieval, seguirem fent exposicions, tallers, jocs i batalles i comptarem novament amb la desinteressada col·laboració d'altres grups de recreació històrica tant de Catalunya com de la resta d'Espanya ja que sense ells, sense la seva ajuda, igual que la col·laboració que ens presta l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l'Alt Camp, seria impossible la seva realització.

Volem agrair també i animar de nou a totes aquelles persones de Vilafranca, pobles veïns i tot aquell que es vulgui passar a assistir i gaudir de les activitats culturals i de lleure que realitzem contribuint amb un donatiu.

CARTELL 2011