- 23, 24 i 25 DE JULIOL DE 2010 -
Un any més la vila saragossana de Anento tornava a l'època medieval i més concretament a un dels episodis de la guerra dels dos Peres entre aragonesos i castellans. Els dies 23, 24 i 25 de juliol van ser els triats en aquesta ocasió.
Així que com l'any anterior vam tornar a carregar els nostres estris medievals i dirigir-nos de nou a un altre esdeveniment organitzat pels nostres germans de Fidelis Regi.
Arribats al matí del divendres i després de les salutacions de costum procedir al muntatge dels pavellons i del campament medieval. El campament estava format pels membres de Fidelis Regi, els nostres amics de A.C.H.A., les hostes de la Milícia concejil de Medina del Camp, els fornits homes del nord de Iparreco Iaunac, Monteros del Rei, la recent creada Mainada del senyor Castlà d'en Biel i per descomptat Arquers i Companyia de la Flor de Lis que per aquest esdeveniment vam muntar dos pavellons i una tenda normanda.
I així, entre muntatge de campament i la rebuda de grups que anaven arribant esglaonats, va transcórrer el dia. De nit, com sempre, sopar amb els companys a la llum de les espelmes i sota aquesta mateixa llum "Les Morenitos", nom artístic amb el qual es defineixen dos membres de Fidelis Regi, David també anomenat Don Rui Ximén d'Urrea i Enrique quals notables àlies són de Don Aznar Pardo i Enrique de Çaragoça cavaller el primer, monjo benedictí i cronista major de Fidelis l'altre, ens van delectar com en anteriors esdeveniments amb el seu bon humor. En aquesta ocasió van interpretar tres cançons molt del grat dels assistents pel que van ser molt aplaudits i aclamats. La resta de la nit va transcórrer entre xerrades, rialles, begudes espirituoses i balls a la plaça del poble no massa medievals.
El dissabte de bon matí i després d'esmorzar ens dirigirem al castell o el que queda d'ell per rebre una comitiva que encapçalava el senyor Martín Polo, natural de la mateixa població de Anento que juntament amb Daroca estan a punt de ser assetjades per les tropes castellanes del rei En Pere "el Cruel". El senyor Rui Ximén d'Urrea com tenente del castell rep les notícies sobre la imminent batalla a Daroca de boca d'en Martin Polo qui és a més portador d'una missiva del monarca aragonès En Pere "El Cerimoniós" la qual informa que no hi ha tropes suficients de refresc per poder contrarestar l'avanç dels castellans i es dóna poders a cada tenente de castell perquè organitzi la seva defensa com pugui i en el cas de Anento se'ls ofereix la possibilitat de la lluita i la seva defensa o la de deixar la vila a la seva sort i dirigir-se cap Peracense, on una vegada reunits amb la resta de tropes de Ximén de Urrea, marxar al costat del rei cap a Daroca.
Estudiant la situació i veient les poques tropes que resten a Anento, el de Urrea decideix anar a Peracense i abandonar la vila a la seva sort però és convençut en darrera estança per Martín Polo per armar a tot anentí pugui defensar-se, sigui soldat, pagès o peó i defensar la vila. Així decidit al senyor Rui només li queda enviar a un correu per avisar que les seves tropes de Peracense marxin cap a Daroca mentre ell, Martín Polo, les seves delmades tropes i els anentins defensaran amb les seves vides la vila de Anento.
Així que deixem de moment als nostres herois en l'àrdua tasca d'instruir militarment a les seves tropes.
Mentrestant al campament s'organitzaven tallers, les dones cosien i brodaven i entre partides d'escacs i les notes dels músics arribàvem a l'hora de dinar.
Ja per la tarda havent dinat i descansat abundantment començàvem a preparar-nos per la batalla. Al lluny, els tambors i trompetes castellanes anaven anunciant la seva ràpida arribada i la imminent batalla. Al campament tot eren corredisses i preparatius, cotes, cascs, arcs, fletxes i espases havien d'estar en perfecte estat i també les proteccions individuals que cadascú porta a la batalla.
Aquesta vegada, els nostres arquers de ARCOFLIS militaven en el bàndol castellà pel que erem una part de les forces d'atac que lluitarien en Anento.
Quan vam entrar a Anento vam ser ràpidament rebuts per una quadrilla que ens van atacar des del flanc dret amb fonèvols de mà quedant en el centre del seu atac els cavallers que es defensaven amb els seus escuts. Les nostres tropes van avançar formant un mur d'escuts que protegia els arquers de l'atac dels fonèvols mentre que amb les nostres arcs fèiem honor al nostre lema de "Una Fletxa, una Vida" i poc a poc anaven caient cavallers per l'impacte de les nostres precises fletxes .
Un cop la distància entre ambdues tropes es va reduir fins al cos a cos i que de res servien ja les fletxes vam atacar en massa al contingent de cavallers aragonesos mentre un grup reduït donava bon compte dels fònevols que per distància no podien ser protegits pels seus . Primer assalt guanyat.
En dues llargues i dures vegades ens vam llançar contra els aragonesos que esperonats per Rui Ximén i Martín Polo es defensaven amb ungles i dents darrere els seus escuts sense donar-nos facilitat alguna. Un munt de cadàvers s'amuntegaven per terra mentre que s'alternaven els crits de batalla amb els cops d'espasa i escut.
Davant la possibilitat de no tenir un cert guanyador de l'enfrontament i per evitar un bany de sang encara més gran es decideix finalment apel.lar a un enfrontament entre paladins d'ambdós bàndols on el vencedor del mateix donaria la victòria als seus. Pel bàndol aragonès el paladí no va ser altre que Martín Polo que no sense un gran esforç en la lluita va aconseguir vèncer al castellà i brindar la victòria a Anento que es va salvar de caure en mans de Pere "El Cruel".
Ja finalitzant la tarda i entre animades xerrades sobre com havia anat l'enfrontament arribem a la nit on en processó amb torxes ens dirigíem al sopar juntament amb els habitants de Anento. Després del sopar hi va haver un entretingut espectacle d'humor i ball que va finalitzar amb una sonora traca de pólvora. I entre més rialles, acudits, balls i animades converses va arribar l'hora d'anar a dormir.
El diumenge va despertar calurós qual dia del mes de juliol i després d'esmorzar i amb els vestits de gala i els penons ben alts ens dirigirem en comitiva de desfilada cap a l'església on es celebraria una missa medieval. En arribar a l'església vam deixar les nostres armes a l'entrada com era costum en aquest tipus d'actes.
Després a la sortida de missa va tenir lloc un altre acte, el de retre honors i atorgar el títol de cavaller el senyor Martín Polo, l'heroi de Anento que va salvar la vila de caure en mans castellanes. Per a això El senyor Rui Ximén d'Urrea i el seu fidel escrivà Enrique de Çaragoça oficiaren la cerimònia seguida atentament pels habitants de Anento que van victorejar el seu heroi.
De tornada al campament vam degustar altre menjar i seguidament ens vam posar a desmuntar el campament i tornar a carregar els vehicles per a la tornada. Ens acomiadem dels nostres companys de campament amb qui hem passat tants bons moments fins a un proper retrobament en futurs esdeveniments i ens vam tornar a casa desant a la retina tot l'esdevingut en aquests dies i desitjant tornar ja una altra vegada a Anento.
Així que com l'any anterior vam tornar a carregar els nostres estris medievals i dirigir-nos de nou a un altre esdeveniment organitzat pels nostres germans de Fidelis Regi.
Arribats al matí del divendres i després de les salutacions de costum procedir al muntatge dels pavellons i del campament medieval. El campament estava format pels membres de Fidelis Regi, els nostres amics de A.C.H.A., les hostes de la Milícia concejil de Medina del Camp, els fornits homes del nord de Iparreco Iaunac, Monteros del Rei, la recent creada Mainada del senyor Castlà d'en Biel i per descomptat Arquers i Companyia de la Flor de Lis que per aquest esdeveniment vam muntar dos pavellons i una tenda normanda.
I així, entre muntatge de campament i la rebuda de grups que anaven arribant esglaonats, va transcórrer el dia. De nit, com sempre, sopar amb els companys a la llum de les espelmes i sota aquesta mateixa llum "Les Morenitos", nom artístic amb el qual es defineixen dos membres de Fidelis Regi, David també anomenat Don Rui Ximén d'Urrea i Enrique quals notables àlies són de Don Aznar Pardo i Enrique de Çaragoça cavaller el primer, monjo benedictí i cronista major de Fidelis l'altre, ens van delectar com en anteriors esdeveniments amb el seu bon humor. En aquesta ocasió van interpretar tres cançons molt del grat dels assistents pel que van ser molt aplaudits i aclamats. La resta de la nit va transcórrer entre xerrades, rialles, begudes espirituoses i balls a la plaça del poble no massa medievals.
El dissabte de bon matí i després d'esmorzar ens dirigirem al castell o el que queda d'ell per rebre una comitiva que encapçalava el senyor Martín Polo, natural de la mateixa població de Anento que juntament amb Daroca estan a punt de ser assetjades per les tropes castellanes del rei En Pere "el Cruel". El senyor Rui Ximén d'Urrea com tenente del castell rep les notícies sobre la imminent batalla a Daroca de boca d'en Martin Polo qui és a més portador d'una missiva del monarca aragonès En Pere "El Cerimoniós" la qual informa que no hi ha tropes suficients de refresc per poder contrarestar l'avanç dels castellans i es dóna poders a cada tenente de castell perquè organitzi la seva defensa com pugui i en el cas de Anento se'ls ofereix la possibilitat de la lluita i la seva defensa o la de deixar la vila a la seva sort i dirigir-se cap Peracense, on una vegada reunits amb la resta de tropes de Ximén de Urrea, marxar al costat del rei cap a Daroca.
Estudiant la situació i veient les poques tropes que resten a Anento, el de Urrea decideix anar a Peracense i abandonar la vila a la seva sort però és convençut en darrera estança per Martín Polo per armar a tot anentí pugui defensar-se, sigui soldat, pagès o peó i defensar la vila. Així decidit al senyor Rui només li queda enviar a un correu per avisar que les seves tropes de Peracense marxin cap a Daroca mentre ell, Martín Polo, les seves delmades tropes i els anentins defensaran amb les seves vides la vila de Anento. Així que deixem de moment als nostres herois en l'àrdua tasca d'instruir militarment a les seves tropes.
Mentrestant al campament s'organitzaven tallers, les dones cosien i brodaven i entre partides d'escacs i les notes dels músics arribàvem a l'hora de dinar. Ja per la tarda havent dinat i descansat abundantment començàvem a preparar-nos per la batalla. Al lluny, els tambors i trompetes castellanes anaven anunciant la seva ràpida arribada i la imminent batalla. Al campament tot eren corredisses i preparatius, cotes, cascs, arcs, fletxes i espases havien d'estar en perfecte estat i també les proteccions individuals que cadascú porta a la batalla.
Aquesta vegada, els nostres arquers de ARCOFLIS militaven en el bàndol castellà pel que erem una part de les forces d'atac que lluitarien en Anento.
Quan vam entrar a Anento vam ser ràpidament rebuts per una quadrilla que ens van atacar des del flanc dret amb fonèvols de mà quedant en el centre del seu atac els cavallers que es defensaven amb els seus escuts. Les nostres tropes van avançar formant un mur d'escuts que protegia els arquers de l'atac dels fonèvols mentre que amb les nostres arcs fèiem honor al nostre lema de "Una Fletxa, una Vida" i poc a poc anaven caient cavallers per l'impacte de les nostres precises fletxes .
Un cop la distància entre ambdues tropes es va reduir fins al cos a cos i que de res servien ja les fletxes vam atacar en massa al contingent de cavallers aragonesos mentre un grup reduït donava bon compte dels fònevols que per distància no podien ser protegits pels seus . Primer assalt guanyat.
En dues llargues i dures vegades ens vam llançar contra els aragonesos que esperonats per Rui Ximén i Martín Polo es defensaven amb ungles i dents darrere els seus escuts sense donar-nos facilitat alguna. Un munt de cadàvers s'amuntegaven per terra mentre que s'alternaven els crits de batalla amb els cops d'espasa i escut.
Davant la possibilitat de no tenir un cert guanyador de l'enfrontament i per evitar un bany de sang encara més gran es decideix finalment apel.lar a un enfrontament entre paladins d'ambdós bàndols on el vencedor del mateix donaria la victòria als seus. Pel bàndol aragonès el paladí no va ser altre que Martín Polo que no sense un gran esforç en la lluita va aconseguir vèncer al castellà i brindar la victòria a Anento que es va salvar de caure en mans de Pere "El Cruel". Ja finalitzant la tarda i entre animades xerrades sobre com havia anat l'enfrontament arribem a la nit on en processó amb torxes ens dirigíem al sopar juntament amb els habitants de Anento. Després del sopar hi va haver un entretingut espectacle d'humor i ball que va finalitzar amb una sonora traca de pólvora. I entre més rialles, acudits, balls i animades converses va arribar l'hora d'anar a dormir.
El diumenge va despertar calurós qual dia del mes de juliol i després d'esmorzar i amb els vestits de gala i els penons ben alts ens dirigirem en comitiva de desfilada cap a l'església on es celebraria una missa medieval. En arribar a l'església vam deixar les nostres armes a l'entrada com era costum en aquest tipus d'actes.
Després a la sortida de missa va tenir lloc un altre acte, el de retre honors i atorgar el títol de cavaller el senyor Martín Polo, l'heroi de Anento que va salvar la vila de caure en mans castellanes. Per a això El senyor Rui Ximén d'Urrea i el seu fidel escrivà Enrique de Çaragoça oficiaren la cerimònia seguida atentament pels habitants de Anento que van victorejar el seu heroi. 
De tornada al campament vam degustar altre menjar i seguidament ens vam posar a desmuntar el campament i tornar a carregar els vehicles per a la tornada. Ens acomiadem dels nostres companys de campament amb qui hem passat tants bons moments fins a un proper retrobament en futurs esdeveniments i ens vam tornar a casa desant a la retina tot l'esdevingut en aquests dies i desitjant tornar ja una altra vegada a Anento.
Més fotos de l'esdeveniment a:
