VILAFRANCA DEL PENEDÈS 2010 - II ARCOFLIS AMB LA MARATÓ DE TV3

10, 11 I 12 DE DESEMBRE 2010

Els dies 10, 11 i 12 de desembre va tenir lloc a Vilafranca del Penedès les II Jornades Medievals a favor de La Marató de TV3 que un any més estan destinades a recaptar fons en la lluita contra les malalties diverses. Aquest any estava dedicat a les malalties produïdes per les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Dels diferents esdeveniments que organitza ARCOFLIS, aquest és sens dubte el més important per a nosaltres i el que major implicació i responsabilitat requereix. És sens dubte el tipus d'esdeveniment que treu el millor de nosaltres, el nostre afecte i solidaritat per a aquest fi que sens dubte i malgrat tot l'esforç que comporta, ens omple de satisfacció i orgull a tots els que participem en ell. La mateixa sensació que aquest any han tingut els grups de recreació històrica medieval, afins a nosaltres, que han volgut col·laborar desinteressadament en aquest projecte.

Als grups que ja van estar en l'edició anterior com els aragonesos Fidelis Regi, els de La Rioja de la Milícia Concejil de la Rioiia es van unir aquest any els també aragonesos de ACHA i ArcoMedievo i els nostres paisans catalans de Gal·la Placídia. Es va trobar a faltar la presència dels bascos de Iparreco Iaunac que per motius laborals no van poder assistir però que en tot moment ens van fer arribar els seus millors desitjos i solidaritat.

Amb tants bons amics recolzant el tema no podíem fallar. Només miràvem recelosos al cel per si se li acudia descarregar pluja igual que va fer en l'edició anterior i que ens fastiguejar molt.

Vam dedicar la tarda del divendres a la preparació de l'esdeveniment, a col·locar taules, assignar habitacions, muntar el petit campament i la taverna, col·locar tarimes, distribuir els jocs i les dianes del tir amb arc, penjar pancartes i estendards, etc. tot això mentre anaven arribant els nostres amics que, després de les acostumades salutacions i abraçades, s'unien a nosaltres per ajudar-nos.

Després de l'enrenou del muntatge i una vegada instal·lats tots els nostres companys va arribar l'hora del sopar. Amanida de pasta amb tonyina, gambetes, ou, blat de moro i vinagreta de primer i canelons de segon amb gelats i fruita de postres van constituir el primer sopar en grup. En el mateix es va donar la benvinguda oficial a l'esdeveniment a tots els grups i amics assistents i una posterior xerrada sobre les novetats i funcionament d'aquest any. Com aquests temes són sempre poc animats per a l'entreteniment del personal van tornar a la càrrega "Les Morenitos" duo còmic aragonès del qual ja hem parlat en alguna altra crònica i dels que puntualment anem seguint la seva carrera satíric-humorista. Per no variar, en aquesta la seva primera actuació, van estrenar nous números d'antics temes com ja el clàssic i pertinent amor que senten pels valents, honrats, nobles i valerosos arquers als quals idolatren i sempre tenen present en les seves actuacions en les que solen enaltir les seves batalles i victòries, el seu ardor guerrer i les seves conquestes amoroses. Que bons són !!!. D'altres, amb més mala gaita, diran que és al revés, que no és precisament als arquers als que enalteixen, però aquests són uns pocs i pèl envejosos.

Després de les rialles i les actuacions diverses la nit va transcórrer tranquil·la, xerrades al menjador, música i licors a la taverna i a esperar l'arribada del nou dia.

Aviat vam deixar les nostres confortables i escalfades estances el matí del dissabte per esmorzar i acabar de muntar i preparar els pocs detalls que encara faltaven. Les cafeteres no paraven de treure cafès amb els quals alleujar el fred de l'hivernal matí i les pastes, croissants i altres delícies aportaven les primeres càrregues energètiques del dia.

A les deu del matí, tot estava preparat i en el seu lloc. I amb tot organitzat i amb tota la il·lusió del món vam obrir les portes donant oficialitat a una nova edició de ARCOFLIS amb La Marató de TV3. A poc a poc s'anava omplint el recinte de públic que tímidament començava a participar en jocs, interessar-se per algun material de l'exposició, tirar amb arc i prendre alguna cosa a la taverna.

Seguint amb les activitats previstes en el programa del dia i arribades ja gairebé les dotze vam procedir a preparar-nos i armar-nos per a la batalla medieval. En poc temps vam canviar el nostre aspecte civil per un aspecte més d'acord amb el militar on cotes de malla, gambessons, espases, cascs, escuts, espases, etc. es van convertir en la indumentària requerida per a tal activitat. Fet això ens vam dividir en dos exèrcits per iniciar la batalla que per a aquesta ocasió i per donar-li un toc més apropiat a la temàtica i finalitat de les jornades vam donar als contendents dues banderes diferents. Els atacants portaven l'estendard que vam anomenar "Malalties" ja que aquest és l'objectiu final pel qual es lluita i es recapten fons per part de la Fundació de La Marató i tots els seus col·laboradors. Pel bàndol defensor l'estendard lluïa molt clarament els colors de La Marató. I així es va desenvolupar la batalla ...

Algunes dones del poble es trobaven en el camp recollint herbes i flors quan la seva tranquil·litat va ser trencada per l'ensordidora presència d'un grup d'homes armats que les van aterrir amb els seus crits i van córrer rabents al castell per donar la veu d'alarma. Aviat l'exèrcit de La Marató es va presentar a la mateixa esplanada on es trobaven els invasors que es preparaven ja per a l'atac. El bàndol defensor el capitanejava senyor Joan d'Ancheta, home bregat en batalles i que tenia davant seu un altre repte a superar.

El senyor Joan va manar disposar en el seu flanc esquerre als arquers deixant en el centre i dreta a la resta de cavallers entre els quals es trobava aquest cronista. Un cop disposades les tropes es va treure la seva espasa i, davant els seus homes, ens va dirigir aquestes paraules ...

"Cavallers i homes d’armes
vinguts de terres llunyanes
ens hem reunit aquí,
en aquest camp de batalla
per fer un front comú
contra el que ens afecta.

El mal es aquí,
es davant nostre,
i ens desafía

És una malaltia
que hem de vèncer

Hem de ser forts
hem de ser valents
per nosaltres,
per els nostres fills
i per els que vindràn

I ho hem de fer junts !!!

I jo us dic:
Que amb l'ajud de Déu
i sota la bandera de La Marató
que lluitarem
i guanyarem,

Lluitarem
i guanyarem

Lluitarem
i guanyarem

Per la Marató !!!

Posteriorment vam doblegar el nostra genoll en terra per a ser beneïts per un frare benedictí. Després de l'arenga i les benediccions vam començar a mirar l'enemic a la cara.

La primera ordre de Joan d'Ancheta va ser descarregar sobre l'enemic els projectils que llançava el trebuchet alhora que va ordenar als arquers que disparessin els seus arcs per començar a fer mossa en l'enemic i causar-li així les primeres baixes.


L'enemic, que havia arribat a les portes de la fortalesa sense armes de assetjar doncs confiaven en una ràpida i ràpida victòria, es defensava bé.
Van muntar un mur d'escuts que va acabar per protegir-los de les precises fletxes llançades pels potents arcs que intentaven frenar-los.

Arribats ja gairebé al cos a cos els arquers es van retirar a posicions més de reraguarda per defensar millor la posició quedant nosaltres a pocs metres dels escuts i espases.enemigas.

En aquest moment el senyor Joan d'Ancheta va donar l'ordre d'atacar i com desesperats vam córrer cap a la nostra sort. En un moment els seus crits, els nostres crits i el xocar d'escuts i espases es van convertir en una macabra simfonia de horror i mort que es va apoderar de tota l'esplanada. Aquí i allà queien els homes, uns ferits, morts els altres i la batalla seguia sense treva.

Un petit moviment de reorganització de tropes va permetre per uns minuts callar el so del metall que no els crits dels ferits i els desafiamientos entre ambdós bàndols. Aquest petit oasi temporal va permetre als dos contendents poder retirar cadàvers i ferits i va ser aprofitat per Joan de Ancheta i el seu homònim del bàndol contrari per apropar-se i tractar algun tipus de negociació.

El cap dels invasors, home també bregat en batalla pel seu ferotge aspecte, semblava riure i mofar-se de les paraules del nostre paladí Joan d'Ancheta quan aquest li "va recomanar", pel seu bé, la seva ràpida rendició ja que en cas contrari serien arrasats i massacrats. Des de la meva posició vaig poder apreciar la negativa del mateix mentre reculava la seva posició esbossant un sarcàstic somriure i traient la mà novament a la seva espasa.

Així que es va aprendre de nou la batalla i amb major ímpetu, l'enemic atacava encès per la ira i amb molta més ràbia. Nosaltres com a defensors erem conscients que no podíem cedir ni un pam de terreny a aquestes hostes sabedors del que vindria després si aquests guanyaven. Amb un enorme esforç vam aconseguir obrir un forat pel nostre flanc dret guanyant la posició que ens va permetre posteriorment voltar a l'enemic i tot i així totalment tancat seguien lluitant amb inferioritat però igual de salvatges fins que poico a poc els vam anar reduint a la mínima expressió. El en altre temps desafiant cap enemic acabava de veure amb estupor com queien els seus dos últims homes i ell mateix acabava sent envoltat per sis homes amb l'única intenció d'acabar amb la seva vida, el que es va fer immediatament tallant-li el cap i clavant-lo en una pica com escarment a futures invasions. Aquesta vegada l'exèrcit de La Marató va sortir victoriós i aclamat pel nombrós públic assistent.

Deixant ja l'ambient bèl·lic vam tornar a les nostres tasques, ens vam treure els ferros de sobre, ens vam refrescar una mica i vam tornar als nostres llocs per a seguir la jornada.

Durant tot el dia els amics de ArcoMedievo i nosaltres els de ARCOFLIS ensenyàvem a tirar amb arc a tot el que volgués provar la seva destresa amb similar arma i no van ser pocs els que ho van provar. Mentre molt a prop la gent de Gal·la Placídia s'encarregaven de fer passar uns bons moments al públic amb els jocs que hi havia preparats per a tal assumpte.

Els companys de Fidelis Regi i A.C.H.A. que es van encarregar de l'exposició d'armament, de les exhibicions de lluita d'espasa i de la vestimenta medieval que era l'acte següent que per programa tocava fer ara. Així que van procedir a realitzar el que anomenem "el vestir del Cavaller" que es tracta de vestir a un cavaller de cap a peus amb tota la vestimenta i armament que necessita i explicant, a mesura que es va vestint, peça per peça, perquè serveix, que nom té cadascuna, etc. Com que són bons camarades els de Fidelis Regi van fer el vestir d'un cavaller del segle XIII i els de ACHA van fer el mateix amb un del segle XIV.

I així vam arribar a l'hora de dinar composta aquesta vegada per amanida d'arròs amb tonyina, gambetes, ou, blat de moro i vinagreta de primer i llom amb salsa d'ametlles de segon amb pastisseria i fruites de postres que vam degustar amb molt de plaer i que ens va donar unes hores de descans molt agraïdes després de tanta activitat matinera. Mentre alguns feien sobretaula amb els cafès, altres van aprofitar bé el temps per a fer una reparadora migdiada.

A les quatre de la tarda vam reprendre la nostra activitat doncs feia bon temps i aviat es va omplir de nou de gent, sobretot de nens que havien passat gran part del matí a la zona que teniem destinada a pintar escuts. La proposta era fàcil "pinta el teu propi escut" i en ella es sumministraba a cada nen un escut de fusta i s'asseia en una taula plena de colors on podia pintar. Gran varietat d'escuts i dissenys van sortir de les ments de tan menuts artistes que s'ho van passar genial.

La tarda va passar volant entre gent per aquí i per allà, divertint-se i col·laborant amb els seus donatius en una bona causa. A part dels jocs, el pintar escuts i el tir amb arc hi havia la exposició d'armament i vestuari on els nostres companys no paraven de donar explicacions sobre tal arma o tal elm o tal cota. El públic es va interessar molt pel tema i no paraven de fer preguntes, provar cascs, subjectar espases i comprovar lo pesades que són les cotes de malla o algunes parts d'una armadura.

Per tancar la tarda quedaven encara tres actes més, una lluita d'espases a manera d'exhibició que va fer les delícies del públic donat que va aplaudir d'allò més a cadascun dels enfrontaments, posteriorment el frare benedictí Enrique de Çaragoça va realitzar una sessió de contacontes que van sorprendre i meravellar als més menuts i als no tan petits i el nostre company de ACHA Carlos Bergua es va atrevir a ensinistrar el foc i a fer autèntics malabars amb ell.

A les vuit de la tarda tancàrem el recinte i vam recollir el material susceptible de fer-se malbé per la humitat de la nit. Ens vam asseure, vam agafar unes begudes i parlem de les incidències del dia i del cansats que estàvem mentre esperàvem el sopar compost aquesta vegada per macarrons de l'àvia de primer i mandonguilles a la jardinera, de segon, que van ser literalment devorats ja que hi havia fam de la bona. Acabats els postres, amb els cafès i espirituosos encara sobre la taula, els incansables "Les Morenitos" ens van fer riure de nou amb una altra de les seves actuacions.

I a la mitja part de tan magna actuació i com tenim costum els membres de ARCOFLIS vam fer entrega dels diplomes d'agraïment a tots els grups participants i que tan gran suport ens van brindar en aquests dies. Carlos de la Rosa va recollir el diploma per part de Fidelis Regi, Jose Ignacio Heras el de la Milícia Concejil de la Rioiia, Ramon Marco per ACHA i Jose Luis Castillo i Ingrid González van fer el mateix per ArcoMedievo i Gal·la Placídia respectivament.

Jo personalment vaig tenir el plaer de lliurar l'últim diploma que a més era un homenatge a més de 10 anys en la recreació, a la feina ben feta, a l'amistat, al treball, a aquelles persones que mai tenen un NO per resposta i que va recaure en el matrimoni Walter i Pastora Shönholzer. Acabada l'entrega de premis vam tornar a riure amb més paròdies de "Les Morenitos" i amb el seu número final reivindicatiu a l'estil Comando Almogaver.

Diumenge va ser molt semblant al dissabte, ens vam aixecar aviat per esmorzar i obrir de nou les portes. El personal destinat a l'entrada havien muntat unes taules en les que havia documentació i fullets sobre La Marató, programes d'activitats, números per al sorteig d'una cistella de Nadal i informació sobre els grups participants i unes enormes guardioles per fer donatius. Igual que fessin el dia abans es van esforçar enormement a repartir informació, reacaudar donatius, vendre números per al sorteig i posar enganxines solidàries als assistents. Fins i tot i com anècdota s'ho van prendre tan a pit que es van atrevir a aturar el trànsit armats amb casc, escut i llança per anar informant als conductors i provocant algun petit embús.

A tot això vam seguir gaudint de bon temps el que ens va permetre realitzar de nou les activitats previstes, vam tornar a recrear la batalla medieval amb major èxit de públic i major coordinació. Van tornar a fer els "vestirs al cavaller", l'exhibició de lluita d'espases i els incansables arquers seguien donant lliçons de com tirar una fletxa a tot aquell que volgués provar.

El dinar del diumenge va ser l'última degustació que fariem junts abans d'acomiadar-nos, es va compondre de fideuà i pollastre farcit amb pernil dolç i formatge. A la tarda un cop acabades els activitats programades va arribar l'hora de desmuntar tot i els primers comiats dels companys que vivien més lluny i els quedava molta carretera per recórrer. I així poc a poc van anar acomiadant-se tots, cansats però contents i satisfets per la feina feta.

I des ARCOFLIS el nostre més profund agraïment a tots els grups de recreació que de manera desinteressada i solidària van col·laborar amb nosaltres en la realització d'aquest projecte i a totes els persones que van venir a veure'ns durant aquests dos dies a les quals donem gràcies per els seus donatius i solidaritat que ens ajuda i ens dóna renovades il·lusions per a futures edicions.

Más fotos de l'esdeveniment a:

https://plus.google.com/photos/113525022102904342024/albums/6082282070831573777

i aquest video

YABUSAME, ARQUERO SAMURAI A CABALLO

El Yabusame se remonta al Período Kamakura (1192 – 1336) y era un ritual ofrecido a los Dioses. Consistía en una competición en la cual un arquero montado lanzaba su caballo en veloz carrera durante la cual debía disparar tres flechas y acertar a tres blancos.

Cada una de estas bellas flechas tenía en la punta un objeto en forma de bola, llamado Kabura, el cual producía un silbido cuando la flecha volaba por el aire y en la cola tenía plumas

La Kabura representa al sol, la pluma representa la tierra, y acertar al blanco con la flecha representa la armonía entre el cielo y la tierra, una unión natural y un lazo entre todas las cosas que esperamos y por las que rogamos para el presente, y su corazón representa la paz y prosperidad, coexistencia y prosperidad mutuas.

Los clanes poderosos ejercían protectorados en diferentes áreas o gobernaciones feudales, en ellas realizaban competencias de sus artes marciales, según un antiguo escrito, presentando sus técnicas en honor a los Dioses en un gran Templo Sintoísta.

Hay varias escuelas de Yabusame, pero en el presente las principales son Ogasawara y Takeda.


EL ARCO JAPONÉS O YUMI.

1.- Introducción

El empleo del yumi (arco) es muy anterior al de la katana y fue precisamente su uso a caballo, disciplina conocida como kyba no michi, donde el samurai empezó a forjar su leyenda de gran guerrero.

Disparar flechas al galope puede parecer una cuestión sencilla pero, como veremos en este artículo, es una maniobra muy complicada que se ve seriamente afectada tanto por la morfología del caballo como por el diseño de la armadura. Estos dos elementos condicionaron notablemente tanto el diseño del arco como la dinámica de tiro haciendo que el estilo japonés, pese a no ser el más efectivo, sea el de mayor belleza plástica y el que más destreza requiere .

2.- Un arco asimétrico y muy largo.

El arco japonés es un arma de gran tamaño, entre 215 y 245 ctm, y aunque esto ya es en si muy inusual (solo el viejo longbow ingles se acerca a estos guarismos) lo que realmente lo convierte en un arma única es su asimetría ya que la flecha no se coloca en el centro del arco sino, aproximadamente, en el primer tercio inferior de este.
El gran tamaño ayuda a que la maniobra de tensado requiera menos esfuerzo físico y eso permite al arquero armarlo con más facilidad pero sobretodo aguantar más tiempo con la flecha lista incrementando así el tiempo que puede dedicar a apuntar.

La asimetría venía impuesta por la montura ya que con su tamaño si la fechase colocase en el centro del arco el extremo inferior de este golpearía en el caballo haciendo imposible el disparo.

Su uso militar fue a caballo (yabusame) y a pie (kyujitsu). Gran parte de la tecnología desarrollada para este arma se centraba más en el proyectil que en el propio arco, diseñando distintos tipos de puntas de flecha con propósitos específicos. Dentro de la corriente de modernización de las artes marciales de Japón, el arte del kyujitsu se ha transformado en el kyudo, fuertemente vinculado a la doctrina Zen, que se ha convertido en la última manifestación de esta tradición de tiro con arco, a salvo de localizadísimos festivales rurales en los que aún se practica yabusame



3.- Composición

El arco tiene una estructura laminar y aunque en un primer momento, guerras Gempei, eran fabricados con madera de árbol caduco reforzado con bambú posteriormente se uso solo este ultimo elemento tanto para la fabricación como para el refuerzo.
Las cualidades adhesivas del pegamento no eran muy buenas ni la resistencia al agua adecuadas y eso hizo que se emplease Junto de Indias y un lacado natural purificado denominado urushi que hacia que el arco pudiese resistir los embates de las duras condiciones climáticas. Pese a ello ni el arco ni las armaduras estaban diseñadas para combatir bajo la lluvia y mientras los primeros perdían tensión y eficacia las segundas, por la acción del agua en los cordajes, se volvían pesadas e incómodas.
La cuerda del arco, parte fundamental del arma, estaba fabricada con fibra vegetal, por lo general de cáñamo o ramiro, y estaba recubierta de cera natural para aumentar su resistencia y para hacerla más lisa. La tensión que producía era máxima y eso hacia que en ocasiones fuese necesaria la ayuda de varias hombres para montarlo, que no para armarlo.

El ya (flecha) era de bambú y su fabricación culminaba con la colocación de tres plumas de águila o halcón en su cola (en ocasiones se empleaban plumas de cisne o de ganso). Dichas plumas, como ocurre en otras culturas, servían para dar estabilidad al ya durante el vuelo y para ello le impriman un giro que podía ser tanto de derecha a izquierda como de izquierda a derecho. Cada "ya" tiene un género (masculinas "ya" se llaman "haya"; femeninas "ya" son "otoya"); creado de las plumas de los lados alternos del ave, "hayaya" giran conforme a las manecillas del reloj y las "otoya" del lado contrario. La "haya" es la primera en ser tirada.

El arquero o "Kyūdōka" llevan un guante en la mano derecha, llamado "yugake". Hay diferentes estilos de "yugake", pero típicamente están hechos de piel de venado. Los practicantes pueden elegir entre un guante duro (con un endurecido pulgar) o un guante suave (sin el pulgar). Hay diferentes ventajas en ambos



4.- La maniobra de tiro

El arquero japonés a caballo, por las limitaciones ya citadas (armadura y montura), solo podía disparar desde el lado izquierdo del caballo, de forma perpendicular a la línea de desplazamiento de este y en un arco cerrado de unos 45 grados, esto es, entre las 9 y las 11 si seguimos el código del reloj que se emplea en la orientación militar moderna.

La dinámica de tiro era única y estricta y empezaba levantando el arco por encima de la cabeza para salvar al caballo. Echo esto se comenzaba a bajarlo lentamente mientras se separaban ambas manos extendiendo la izquierda casi por completo y llevando la derecha hacia atrás hasta casi tocar la oreja momento en el que el arquero podía efectuar el tiro.
Conseguir un blanco en estas condiciones era difícil y eso hacia necesario que el arquero fuese sometido a innumerable horas de entrenamiento en las cuales se pasaba a pleno galope junto a una línea de pequeños tacos de madera redondos que ejercían como blancos. Esta práctica recibía el nombre de yabusame y ha llegado hasta nuestros días convertida en disciplina deportiva y de competición.

Tener buenos resultados en el yabusame no implicaba tener éxito en campaña ya que durante el combate además de tener que disparar sobre un blanco móvil este devuelve el fuego sobre el arquero reduciendo la concentración de este y las posibilidades de acierto.

5.- Un arma poco mortífera.

Aunque pueda parecernos un arma contundente el arco, sobretodo con el empleo de armaduras, no era un arma muy mortífera y se conservan varios relatos en los que se describen samuráis desplazándose por el terreno de batalla con más de una docena de flechas clavadas y quebradas.
Las batallas se decidían siempre en la confrontación cuerpo a cuerpo y/o a caballo empleando la katana y el tanto no obstante todas las contiendas empezaban con un intercambio de flechas en el que parte de estos proyectiles habían sido modificados para que emitiesen fuertes silbidos que tenían por objeto llamar la atención de los kamis (dioses).

El arco fue usado también con profusión por los ashigaru, tropas regulares de infantería, hasta que estos fueron dotados de arcabuces siglos después pero su técnica de disparo era muy diferente ya que sujetaban el arco horizontalmente.

6. – El kyudo

Hoy en día existe una práctica deportiva de tiro con arco denominada kyudo que pese a practicarse de pie y no a caballo puede considerarse como uno de los herederos del arte de lucha samurai.

Se trata de una disciplina donde todo está reglado y donde cada movimiento ha sido estudiado y medido y donde nada se improvisa.

Kyūdō (弓道:きゅうどう, Kyūdō), que literalmente significa "camino del arco", es el arte japonés de la arquería. Es un arte marcial japonés (gendai budō); no debe confundirse con el Yabusame, que es el tiro con arco a caballo, ni con el Kyu jutsu, que es únicamente la técnica del tiro. Se estima que existen aproximadamente medio millón de practicantes del kyūdō; es practicado por hombres y mujeres de todas las edades. El kyūdō es un deporte curioso en el sentido de que una persona puede dominar el arte a los 90 o incluso los 100 años de edad.

Propósito del Kyūdō

En su forma más pura, el kyūdō es practicado como un arte y busca el desarrollo moral y espiritual del individuo. Muchos arqueros lo ven como deporte, pero la meta que los más devotos practicantes esperan alcanzar es "seisha seichu", "tiro correcto es golpe correcto". En el kyūdō, lo deseado es la acción única de expansión ("nobiai") que resulta en un tiro liberado naturalmente. Cuando el espíritu y el balance del tiro son correctos, el resultado es que la flecha llega al blanco. Abandonarse a sí mismo completamente en el tiro es el objetivo espiritual. A este respecto, muchos practicantes creen que la competitividad, la reexaminación y cualquier oportunidad que coloque al arquero en esta situación es importante; por el contrario, hay otros que evitan las competencias y examinaciones de cualquier clase.

El Yabusame fue diseñado como una manera de agradar y entretener a la multitud de dioses que velan por Japón, estimulando sus bendiciones para la prosperidad de la tierra, la gente, y la cosecha.
Un arquero de yabusame galopa hacia abajo en una pista de 255 metros de longitud a alta velocidad. El arquero principalmente controla a su caballo con las rodillas .


A medida que se acerca a un objetivo, apunta su arco y la flecha es apoyada junto a su oreja antes de dejar volar la flecha con una nota profunda de In-Yo-En-Yo (luz y oscuridad). La flecha es contundente y de forma redonda a fin de hacer un sonido más alto cuando golpea la diana.

Arqueros experimentados pueden utilizar las flechas con puntas en forma de V. Golpear a los tres objetivos se considera un logro admirable. El Yabusame se ha diseñado para reproducir el ritual de destino óptimo para dar un golpe mortal a un oponente que llevaba una armadura completa samurai (O-Yoroi) en la cual quedaba un espacio justo debajo de la visera del casco desnudo.
Ser seleccionado como un arquero yabusame es un gran honor. En el pasado, eran elegidos entre los mejores guerreros. El arquero que realiza el mejor disparo recibe una tela blanca, lo que significa favor divino.
Con la llegada de los portugueses y sus armas de fuego en la mitad del siglo XVI, el tiro con arco comenzó a perder su importancia en el campo de batalla. En la Batalla de Nagashino en 1575, grupos de arcabuceros a las órdenes de Oda Nobunaga y Tokugawa Ieasu dispararon sus armas de fuego en salvas y prácticamente aniquilaron las cargas de caballería del clan Takeda.
El arquero a caballo fue revivido en el Periodo Edo (1600-1867) por Ogasawara Heibei Tsuneharu (1666-1747) bajo el mando del shogun Tokugawa Yoshimune (1684-1751). Teniendo en cuenta que la nación estaba en paz el tiro con arco, así como otras artes marciales militares se hizo más como un método de desarrollo personal que como un entrenamiento militar.
Yabusame se lleva a cabo en distintos momentos del año, generalmente cerca de Sintoísta santuarios. En mayo, el Kamo no Matsuri Tradicionalmente, incorpora demostraciones de tiro montado con arco (yabusame).


CABALLOS

La mayoría de los caballos japoneses son descendientes de las importaciones chinas y coreanas, y hubo algunos cruzamientos con caballos indígenas que existían en Japón desde la edad de piedra.
Aunque los registros de los caballos en Japón datan del Período de Jomon, Que jugaron poco o ningún papel en la agricultura japonesa temprana o los conflictos militares hasta que los caballos del continente se introdujeron en el siglo IV.
Los samurai lucharon como caballería durante muchos siglos; y los caballos fueron utilizados principalmente como animales de tiro y para la guerra. Entre la aristocracia, algunos fueron especialmente reconocido por su equitación.
Los samuráis eran particularmente expertos en la materia de la utilización de tiro con arco a caballo.
En la pre -Meiji Japón, los caballos sólo se consideraron en un contexto de guerra. Las mujeres japonesas no montaba a caballo porque el caballo estaba reservado para los guerreros samurai.
Desde 1958, una estatua de un caballo en Santuario Yasukuni ha reconocido las contribuciones de los equinos en japonés acciones militares . Otros monumentos públicos en diversos lugares de Japón conmemoran los caballos en la guerra de Japón, por ejemplo, la Nogi Santuario en Kyoto.

      

Artículo extraido del blog de Pedro Adolfo Rodríguez Díaz  SAMURAI - BUSHI

http://samurai-bushi.blogspot.com/

II JORNADES MEDIEVALS A FAVOR DE LA MARATÓ 2010: LA PREPARACIÓ

Aquest serà el tema que centrarà la pròxima edició de La Marató de TV3, que se celebrarà el diumenge 19 de desembre. Divulgació, sensibilització i entreteniment es combinaran per obtenir els fons que ens permetran donar un important impuls econòmic a la investigació en lesions medul.lars i cerebrals adquirides, per buscar els mètodes i tècniques que puguin arribar a curar els afectats o millorin de manera significativa la seva qualitat de vida.

Els fons recaptats a La Marató 2010 permetran avançar en la investigació sobre lesions medul.lars i cerebrals adquirides

Lesions medul.lars adquirides

La medul.la espinal - que forma part del sistema nerviós central - és la via principal per on el cervell rep informació de la resta de l'organisme i envia les ordres que regulen els moviments.

Quan aquesta comunicació es trenca, es produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota de la zona afectada. Aquesta paràlisi també provoca la manca de control sobre els esfínters de la micció i de l'evacuació intestinal, trastorns en el camp de la sexualitat, de la fertilitat, així com risc d'altres complicacions.

L'origen de la lesió medul.lar pot ser divers, però La Marató de TV3 es centrarà en les lesions adquirides de manera sobtada. Segons si la lesió és completa o parcial, i en funció del nivell en què es produeixi, les conseqüències seran més o menys greus.

Lesions cerebrals adquirides

Determinades àrees del cervell són les responsables del moviment, de les sensacions i percepcions, de les emocions i de la conducta i són la seu de les funcions mentals superiors: atenció, memòria, llenguatge i intel.ligència. Qualsevol dany cerebral pot afectar poc o molt aquestes funcions.

Com succeeix en les lesions medul.lars, les lesions cerebrals poden ser provocades per diverses causes, però seran només les que tenen un origen sobtat les que es tractaran al llarg del programa de La Marató.

Cal destacar que el traumatisme cranioencefàlic és un dels principals problemes de salut en els països desenvolupats, tant per l'elevat nombre de morts que ocasiona, com pel de persones que, com a conseqüència de les seqüeles que comporta, queden amb algun tipus de discapacitat , funcional i / o cognitiva.

En vista d'això fa dies que ja preparem les II JORNADES MEDIEVALS a favor de La Marató amb algunes novetats respecte a l'anterior edició. Una d'elles serà la batalla medieval entre dos exèrcits perfectament armats.

Les habituals zones de jocs, tir amb arc, exposicions, taverna, etc. seguiran estant presents en aquesta edició

CARTELL 2010

PROGRAMA DE ACTIVITATS