10, 11 I 12 DE DESEMBRE 2010
Els dies 10, 11 i 12 de desembre va tenir lloc a Vilafranca del Penedès les II Jornades Medievals a favor de La Marató de TV3 que un any més estan destinades a recaptar fons en la lluita contra les malalties diverses. Aquest any estava dedicat a les malalties produïdes per les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.Dels diferents esdeveniments que organitza ARCOFLIS, aquest és sens dubte el més important per a nosaltres i el que major implicació i responsabilitat requereix. És sens dubte el tipus d'esdeveniment que treu el millor de nosaltres, el nostre afecte i solidaritat per a aquest fi que sens dubte i malgrat tot l'esforç que comporta, ens omple de satisfacció i orgull a tots els que participem en ell. La mateixa sensació que aquest any han tingut els grups de recreació històrica medieval, afins a nosaltres, que han volgut col·laborar desinteressadament en aquest projecte.
Als grups que ja van estar en l'edició anterior com els aragonesos Fidelis Regi, els de La Rioja de la Milícia Concejil de la Rioiia es van unir aquest any els també aragonesos de ACHA i ArcoMedievo i els nostres paisans catalans de Gal·la Placídia. Es va trobar a faltar la presència dels bascos de Iparreco Iaunac que per motius laborals no van poder assistir però que en tot moment ens van fer arribar els seus millors desitjos i solidaritat.
Amb tants bons amics recolzant el tema no podíem fallar. Només miràvem recelosos al cel per si se li acudia descarregar pluja igual que va fer en l'edició anterior i que ens fastiguejar molt.
Vam dedicar la tarda del divendres a la preparació de l'esdeveniment, a col·locar taules, assignar habitacions, muntar el petit campament i la taverna, col·locar tarimes, distribuir els jocs i les dianes del tir amb arc, penjar pancartes i estendards, etc. tot això mentre anaven arribant els nostres amics que, després de les acostumades salutacions i abraçades, s'unien a nosaltres per ajudar-nos.
Després de l'enrenou del muntatge i una vegada instal·lats tots els nostres companys va arribar l'hora del sopar. Amanida de pasta amb tonyina, gambetes, ou, blat de moro i vinagreta de primer i canelons de segon amb gelats i fruita de postres van constituir el primer sopar en grup. En el mateix es va donar la benvinguda oficial a l'esdeveniment a tots els grups i amics assistents i una posterior xerrada sobre les novetats i funcionament d'aquest any. Com aquests temes són sempre poc animats per a l'entreteniment del personal van tornar a la càrrega "Les Morenitos" duo còmic aragonès del qual ja hem parlat en alguna altra crònica i dels que puntualment anem seguint la seva carrera satíric-humorista. Per no variar, en aquesta la seva primera actuació, van estrenar nous números d'antics temes com ja el clàssic i pertinent amor que senten pels valents, honrats, nobles i valerosos arquers als quals idolatren i sempre tenen present en les seves actuacions en les que solen enaltir les seves batalles i victòries, el seu ardor guerrer i les seves conquestes amoroses. Que bons són !!!. D'altres, amb més mala gaita, diran que és al revés, que no és precisament als arquers als que enalteixen, però aquests són uns pocs i pèl envejosos.Després de les rialles i les actuacions diverses la nit va transcórrer tranquil·la, xerrades al menjador, música i licors a la taverna i a esperar l'arribada del nou dia.
Aviat vam deixar les nostres confortables i escalfades estances el matí del dissabte per esmorzar i acabar de muntar i preparar els pocs detalls que encara faltaven. Les cafeteres no paraven de treure cafès amb els quals alleujar el fred de l'hivernal matí i les pastes, croissants i altres delícies aportaven les primeres càrregues energètiques del dia.
A les deu del matí, tot estava preparat i en el seu lloc. I amb tot organitzat i amb tota la il·lusió del món vam obrir les portes donant oficialitat a una nova edició de ARCOFLIS amb La Marató de TV3. A poc a poc s'anava omplint el recinte de públic que tímidament començava a participar en jocs, interessar-se per algun material de l'exposició, tirar amb arc i prendre alguna cosa a la taverna.
Seguint amb les activitats previstes en el programa del dia i arribades ja gairebé les dotze vam procedir a preparar-nos i armar-nos per a la batalla medieval. En poc temps vam canviar el nostre aspecte civil per un aspecte més d'acord amb el militar on cotes de malla, gambessons, espases, cascs, escuts, espases, etc. es van convertir en la indumentària requerida per a tal activitat. Fet això ens vam dividir en dos exèrcits per iniciar la batalla que per a aquesta ocasió i per donar-li un toc més apropiat a la temàtica i finalitat de les jornades vam donar als contendents dues banderes diferents. Els atacants portaven l'estendard que vam anomenar "Malalties" ja que aquest és l'objectiu final pel qual es lluita i es recapten fons per part de la Fundació de La Marató i tots els seus col·laboradors. Pel bàndol defensor l'estendard lluïa molt clarament els colors de La Marató. I així es va desenvolupar la batalla ...
Algunes dones del poble es trobaven en el camp recollint herbes i flors quan la seva tranquil·litat va ser trencada per l'ensordidora presència d'un grup d'homes armats que les van aterrir amb els seus crits i van córrer rabents al castell per donar la veu d'alarma. Aviat l'exèrcit de La Marató es va presentar a la mateixa esplanada on es trobaven els invasors que es preparaven ja per a l'atac. El bàndol defensor el capitanejava senyor Joan d'Ancheta, home bregat en batalles i que tenia davant seu un altre repte a superar.
El senyor Joan va manar disposar en el seu flanc esquerre als arquers deixant en el centre i dreta a la resta de cavallers entre els quals es trobava aquest cronista. Un cop disposades les tropes es va treure la seva espasa i, davant els seus homes, ens va dirigir aquestes paraules ..."Cavallers i homes d’armes
vinguts de terres llunyanes
ens hem reunit aquí,
en aquest camp de batalla
per fer un front comú
contra el que ens afecta.
El mal es aquí,es davant nostre,
i ens desafía
És una malaltia
que hem de vèncer
Hem de ser fortshem de ser valents
per nosaltres,
per els nostres fills
i per els que vindràn
I ho hem de fer junts !!!
I jo us dic:Que amb l'ajud de Déu
i sota la bandera de La Marató
que lluitarem
i guanyarem,
Lluitarem
i guanyarem
Lluitarem i guanyarem
Per la Marató !!!
Posteriorment vam doblegar el nostra genoll en terra per a ser beneïts per un frare benedictí. Després de l'arenga i les benediccions vam començar a mirar l'enemic a la cara.
La primera ordre de Joan d'Ancheta va ser descarregar sobre l'enemic els projectils que llançava el trebuchet alhora que va ordenar als arquers que disparessin els seus arcs per començar a fer mossa en l'enemic i causar-li així les primeres baixes.
L'enemic, que havia arribat a les portes de la fortalesa sense armes de assetjar doncs confiaven en una ràpida i ràpida victòria, es defensava bé.
Van muntar un mur d'escuts que va acabar per protegir-los de les precises fletxes llançades pels potents arcs que intentaven frenar-los.
Arribats ja gairebé al cos a cos els arquers es van retirar a posicions més de reraguarda per defensar millor la posició quedant nosaltres a pocs metres dels escuts i espases.enemigas.
Un petit moviment de reorganització de tropes va permetre per uns minuts callar el so del metall que no els crits dels ferits i els desafiamientos entre ambdós bàndols. Aquest petit oasi temporal va permetre als dos contendents poder retirar cadàvers i ferits i va ser aprofitat per Joan de Ancheta i el seu homònim del bàndol contrari per apropar-se i tractar algun tipus de negociació.
El cap dels invasors, home també bregat en batalla pel seu ferotge aspecte, semblava riure i mofar-se de les paraules del nostre paladí Joan d'Ancheta quan aquest li "va recomanar", pel seu bé, la seva ràpida rendició ja que en cas contrari serien arrasats i massacrats. Des de la meva posició vaig poder apreciar la negativa del mateix mentre reculava la seva posició esbossant un sarcàstic somriure i traient la mà novament a la seva espasa.
Així que es va aprendre de nou la batalla i amb major ímpetu, l'enemic atacava encès per la ira i amb molta més ràbia. Nosaltres com a defensors erem conscients que no podíem cedir ni un pam de terreny a aquestes hostes sabedors del que vindria després si aquests guanyaven. Amb un enorme esforç vam aconseguir obrir un forat pel nostre flanc dret guanyant la posició que ens va permetre posteriorment voltar a l'enemic i tot i així totalment tancat seguien lluitant amb inferioritat però igual de salvatges fins que poico a poc els vam anar reduint a la mínima expressió. El en altre temps desafiant cap enemic acabava de veure amb estupor com queien els seus dos últims homes i ell mateix acabava sent envoltat per sis homes amb l'única intenció d'acabar amb la seva vida, el que es va fer immediatament tallant-li el cap i clavant-lo en una pica com escarment a futures invasions. Aquesta vegada l'exèrcit de La Marató va sortir victoriós i aclamat pel nombrós públic assistent.Deixant ja l'ambient bèl·lic vam tornar a les nostres tasques, ens vam treure els ferros de sobre, ens vam refrescar una mica i vam tornar als nostres llocs per a seguir la jornada.
Durant tot el dia els amics de ArcoMedievo i nosaltres els de ARCOFLIS ensenyàvem a tirar amb arc a tot el que volgués provar la seva destresa amb similar arma i no van ser pocs els que ho van provar. Mentre molt a prop la gent de Gal·la Placídia s'encarregaven de fer passar uns bons moments al públic amb els jocs que hi havia preparats per a tal assumpte.
Els companys de Fidelis Regi i A.C.H.A. que es van encarregar de l'exposició d'armament, de les exhibicions de lluita d'espasa i de la vestimenta medieval que era l'acte següent que per programa tocava fer ara. Així que van procedir a realitzar el que anomenem "el vestir del Cavaller" que es tracta de vestir a un cavaller de cap a peus amb tota la vestimenta i armament que necessita i explicant, a mesura que es va vestint, peça per peça, perquè serveix, que nom té cadascuna, etc. Com que són bons camarades els de Fidelis Regi van fer el vestir d'un cavaller del segle XIII i els de ACHA van fer el mateix amb un del segle XIV.I així vam arribar a l'hora de dinar composta aquesta vegada per amanida d'arròs amb tonyina, gambetes, ou, blat de moro i vinagreta de primer i llom amb salsa d'ametlles de segon amb pastisseria i fruites de postres que vam degustar amb molt de plaer i que ens va donar unes hores de descans molt agraïdes després de tanta activitat matinera. Mentre alguns feien sobretaula amb els cafès, altres van aprofitar bé el temps per a fer una reparadora migdiada.
A les quatre de la tarda vam reprendre la nostra activitat doncs feia bon temps i aviat es va omplir de nou de gent, sobretot de nens que havien passat gran part del matí a la zona que teniem destinada a pintar escuts. La proposta era fàcil "pinta el teu propi escut" i en ella es sumministraba a cada nen un escut de fusta i s'asseia en una taula plena de colors on podia pintar. Gran varietat d'escuts i dissenys van sortir de les ments de tan menuts artistes que s'ho van passar genial.
La tarda va passar volant entre gent per aquí i per allà, divertint-se i col·laborant amb els seus donatius en una bona causa. A part dels jocs, el pintar escuts i el tir amb arc hi havia la exposició d'armament i vestuari on els nostres companys no paraven de donar explicacions sobre tal arma o tal elm o tal cota. El públic es va interessar molt pel tema i no paraven de fer preguntes, provar cascs, subjectar espases i comprovar lo pesades que són les cotes de malla o algunes parts d'una armadura.
A les vuit de la tarda tancàrem el recinte i vam recollir el material susceptible de fer-se malbé per la humitat de la nit. Ens vam asseure, vam agafar unes begudes i parlem de les incidències del dia i del cansats que estàvem mentre esperàvem el sopar compost aquesta vegada per macarrons de l'àvia de primer i mandonguilles a la jardinera, de segon, que van ser literalment devorats ja que hi havia fam de la bona. Acabats els postres, amb els cafès i espirituosos encara sobre la taula, els incansables "Les Morenitos" ens van fer riure de nou amb una altra de les seves actuacions.
I a la mitja part de tan magna actuació i com tenim costum els membres de ARCOFLIS vam fer entrega dels diplomes d'agraïment a tots els grups participants i que tan gran suport ens van brindar en aquests dies. Carlos de la Rosa va recollir el diploma per part de Fidelis Regi, Jose Ignacio Heras el de la Milícia Concejil de la Rioiia, Ramon Marco per ACHA i Jose Luis Castillo i Ingrid González van fer el mateix per ArcoMedievo i Gal·la Placídia respectivament.
Jo personalment vaig tenir el plaer de lliurar l'últim diploma que a més era un homenatge a més de 10 anys en la recreació, a la feina ben feta, a l'amistat, al treball, a aquelles persones que mai tenen un NO per resposta i que va recaure en el matrimoni Walter i Pastora Shönholzer. Acabada l'entrega de premis vam tornar a riure amb més paròdies de "Les Morenitos" i amb el seu número final reivindicatiu a l'estil Comando Almogaver.
Diumenge va ser molt semblant al dissabte, ens vam aixecar aviat per esmorzar i obrir de nou les portes. El personal destinat a l'entrada havien muntat unes taules en les que havia documentació i fullets sobre La Marató, programes d'activitats, números per al sorteig d'una cistella de Nadal i informació sobre els grups participants i unes enormes guardioles per fer donatius. Igual que fessin el dia abans es van esforçar enormement a repartir informació, reacaudar donatius, vendre números per al sorteig i posar enganxines solidàries als assistents. Fins i tot i com anècdota s'ho van prendre tan a pit que es van atrevir a aturar el trànsit armats amb casc, escut i llança per anar informant als conductors i provocant algun petit embús.A tot això vam seguir gaudint de bon temps el que ens va permetre realitzar de nou les activitats previstes, vam tornar a recrear la batalla medieval amb major èxit de públic i major coordinació. Van tornar a fer els "vestirs al cavaller", l'exhibició de lluita d'espases i els incansables arquers seguien donant lliçons de com tirar una fletxa a tot aquell que volgués provar.
El dinar del diumenge va ser l'última degustació que fariem junts abans d'acomiadar-nos, es va compondre de fideuà i pollastre farcit amb pernil dolç i formatge. A la tarda un cop acabades els activitats programades va arribar l'hora de desmuntar tot i els primers comiats dels companys que vivien més lluny i els quedava molta carretera per recórrer. I així poc a poc van anar acomiadant-se tots, cansats però contents i satisfets per la feina feta.
I des ARCOFLIS el nostre més profund agraïment a tots els grups de recreació que de manera desinteressada i solidària van col·laborar amb nosaltres en la realització d'aquest projecte i a totes els persones que van venir a veure'ns durant aquests dos dies a les quals donem gràcies per els seus donatius i solidaritat que ens ajuda i ens dóna renovades il·lusions per a futures edicions.
Más fotos de l'esdeveniment a:
