Tres grans batalles amb participació d'arquers
La plena i baixa edat mitjana, estan caracteritzades en el terreny bèl.lic per dos fets constatats, la importància de la cavalleria pesada i per l'efectivitat de l'anomenat arc anglès. A les 9 del matí del 14 d'Octubre de 1.066, a les planes de Hastings, Anglaterra, es van enfrontar l'exèrcit normand al comandament de Guillem el Conqueridor, i el rei saxó Harold. Els primers van atacar col.locant-se en tres línies, arquers, infanteria pesada i cavalleria.
La càrrega de la infanteria es va estavellar sense èxit contra la muralla d'escuts formada pels saxons, però a continuació dos simulacres de fuga per part normanda van desorganitzar files saxones, que es van dedicar a perseguir l'enemic en aparent fugida.
L'exèrcit del rei Harold fou atret a una zona descoberta, on va rebre una pluja de fletxes per part dels arquers normands, després i només després, Guillem el Conqueridor va llançar la seva cavalleria contra les disperses files saxones, que davant el que se'ls venia a sobre , es van donar a la fuga. La victòria normanda va ser total i, fins i tot, el rei Harold va morir en la batalla. Aquesta va quedar per sempre reflectida en el famós Tapís de Bayeux.
A la Batalla de Crécy, el 26 d'agost de 1346 dos exèrcits lluitaren, el bàndol anglès (Rei Eduard III) el componien 3.900 cavallers com a cavalleria pesada, 11.000 arquers situats en dos flancs, manats pel Príncep Negre, fill primogènit del rei , i 5.000 infants, de l'altra banda el bàndol francès (Rei Felip VI) compost de 12.000 cavallers de cavalleria pesada, 6.000 ballesters genovesos mercenaris, 20.000 membres de la milícia urbana, i una divisió de cavalleria sota el comandament exclusiu del Rei Joan de Bohèmia.
Cal dir que tota aquesta cavalleria francesa realitza un total de 16 càrregues contra les tropes angleses, però ni un sol cop, van aconseguir establir combat cos a cos. A cada càrrega es calcula que tenia un cost de 1.000 morts. Explica la història, que en aquesta batalla, els anglesos van demostrar, per primera vegada en territori continental que l'arc era superior a la ballesta tant en abast com en rapidesa de tir.
En la batalla d'Agincourt (Azincourt), a les 11 hores del 25 d'octubre de 1.415 i de nou dos exèrcits enfrontats, les tropes angleses i els seus eterns enemics els francesos.
El bàndol anglès (Rei Enric V) constava de 6.000 arquers ben proveïts i 1.000 infants, mentre que en l'exèrcit francès (Condestable de França, Carles d'Albret) el formaven 10.000 infants, 4.000 ballesters genovesos, 1.600 cavallers (cavalleria pesada) i 8.000 infants.
El resultat de tan singular batalla va ser una gran victòria per l'exèrcit anglès que va perdre en la batalla 200 homes entre els quals hi havia el Duc de York i el Comte de Suffolk, mentre que en el bàndol francès van deixar les seves vides en el camp de batalla Carles d'Albret, 53 ducs, 38 comtes, 500 membres de la noblesa i 5.000 infants. La culpa, sens dubte, dels arquers anglesos i els seus temibles arcs
BATALLA DE HASTINGS
La plena i baixa edat mitjana, estan caracteritzades en el terreny bèl.lic per dos fets constatats, la importància de la cavalleria pesada i per l'efectivitat de l'anomenat arc anglès. A les 9 del matí del 14 d'Octubre de 1.066, a les planes de Hastings, Anglaterra, es van enfrontar l'exèrcit normand al comandament de Guillem el Conqueridor, i el rei saxó Harold. Els primers van atacar col.locant-se en tres línies, arquers, infanteria pesada i cavalleria. La càrrega de la infanteria es va estavellar sense èxit contra la muralla d'escuts formada pels saxons, però a continuació dos simulacres de fuga per part normanda van desorganitzar files saxones, que es van dedicar a perseguir l'enemic en aparent fugida.
L'exèrcit del rei Harold fou atret a una zona descoberta, on va rebre una pluja de fletxes per part dels arquers normands, després i només després, Guillem el Conqueridor va llançar la seva cavalleria contra les disperses files saxones, que davant el que se'ls venia a sobre , es van donar a la fuga. La victòria normanda va ser total i, fins i tot, el rei Harold va morir en la batalla. Aquesta va quedar per sempre reflectida en el famós Tapís de Bayeux.
BATALLA DE CRÉCY
A la Batalla de Crécy, el 26 d'agost de 1346 dos exèrcits lluitaren, el bàndol anglès (Rei Eduard III) el componien 3.900 cavallers com a cavalleria pesada, 11.000 arquers situats en dos flancs, manats pel Príncep Negre, fill primogènit del rei , i 5.000 infants, de l'altra banda el bàndol francès (Rei Felip VI) compost de 12.000 cavallers de cavalleria pesada, 6.000 ballesters genovesos mercenaris, 20.000 membres de la milícia urbana, i una divisió de cavalleria sota el comandament exclusiu del Rei Joan de Bohèmia. Cal dir que tota aquesta cavalleria francesa realitza un total de 16 càrregues contra les tropes angleses, però ni un sol cop, van aconseguir establir combat cos a cos. A cada càrrega es calcula que tenia un cost de 1.000 morts. Explica la història, que en aquesta batalla, els anglesos van demostrar, per primera vegada en territori continental que l'arc era superior a la ballesta tant en abast com en rapidesa de tir.
BATALLA DE AGINCOURT
En la batalla d'Agincourt (Azincourt), a les 11 hores del 25 d'octubre de 1.415 i de nou dos exèrcits enfrontats, les tropes angleses i els seus eterns enemics els francesos. El bàndol anglès (Rei Enric V) constava de 6.000 arquers ben proveïts i 1.000 infants, mentre que en l'exèrcit francès (Condestable de França, Carles d'Albret) el formaven 10.000 infants, 4.000 ballesters genovesos, 1.600 cavallers (cavalleria pesada) i 8.000 infants.
El resultat de tan singular batalla va ser una gran victòria per l'exèrcit anglès que va perdre en la batalla 200 homes entre els quals hi havia el Duc de York i el Comte de Suffolk, mentre que en el bàndol francès van deixar les seves vides en el camp de batalla Carles d'Albret, 53 ducs, 38 comtes, 500 membres de la noblesa i 5.000 infants. La culpa, sens dubte, dels arquers anglesos i els seus temibles arcs
