*** Des del punt de vista aerodinàmic, la forma idònia d'una punta de fletxa és el cilindre rematat en con (forma d'ús o bala). Però aquesta forma, que és la utilitzada en competició, no és útil per a la caça, ja que al mateix temps que penetra en els teixits de l'animal l'astil fa de tap evitant el desencadenament de l'hemorràgia. Dit això, la forma idònia per a la caça és aquella que tenint un desenvolupament aerodinàmic suficient, permet crear una ferida àmplia que no pugui ser taponada pel mànec. La forma ideal és aquella radial amb aspes de secció hemifusiforme que deixés en l'animal una zona cruenta àmplia i impossible de taponar pel mànec. Dins d'aquest grup, l'única accessible a la seva fabricació amb els mitjans disponibles al Paleolític és la plana (de dues aspes). Aquells primitius arquers ja ho sabien.TAXA D'ARMES
*** En l'Anglaterra medieval, La Taxa d'Armes (1.252) i l'Estatut de Winchester (1.285) eren dos textos legals que obligaven al continu entrenament en el noble art de la arqueria a tot mascle major de set anys tots els diumenges i festes de guardar sota l'amenaça de duríssimes penes. Així els reis s'asseguraven la disponibilitat de gran quantitat d'arquers per a les seves baralles. Per cert van ser els arquers un dels primers col.lectius que va aconseguir canviar el sistema de reclutament forçós pel de contracte mercantil passant a rebre un sou o salari.DISTÀNCIA
*** Un estudi realitzat per Sixton Pope i publicat el 1974, sobre les distàncies de tir aconseguides amb rèpliques exactes de longbow medievals de teix pur, va donar com a resultat que les seves fletxes superaven el límit dels 400 metres. Aquest estudi dóna la raó a les cròniques de batalles medievals, on s'assegurava que la primera descàrrega de arqueria sobre l'enemic no es produïa mai abans dels tres-cents passos, per tal d'infringir el major dany possible a l'enemic.BÉZIERS
*** A Béziers, antiga fortalesa gala que després va ser colònia romana, va patir un dels episodis més sagnants que es coneixen en la història de l'arquería. L'any 1.209 va ser devastada i incendiada pels croats de Simó de Monfort, a qui li va costar un gran esforç bèl.lic fer-se amb la ciutat, en part "per culpa" dels arquers que la defensaven. Tal va ser la ira d'aquest home, que va ordenar assassinar a tots els arquers, i això que era 23 de desembre, vigília de nit de Nadal. En total van morir 15.000 persones, no hi va haver pietat ni per a aquells que es van refugiar en els temples catòlics.AMAZONES
*** Per què a les guerreres antigues se les anomena "amazones"?. Tot sembla indicar que aquest terme ve de la mitologia grega i molt concretament relacionat amb la deessa Àrtemis. Segons la mitologia descendent d'Ares, el déu de la guerra, i d'aquí la seva principal dedicació a aquest "ofici". Les amazones estaven unides pel seu caràcter guerrer, es governaven a si mateixes dirigides per una reina i s'unien amb estrangers per procrear. Aniquilaven als seus fills varons en el mateix moment del naixement, però protegien a les seves filles educándolas en l'art de la guerra. Eren temudes, admirades i combatudes.BATALLA DE HASTINGS
*** La plena i baixa edat mitjana, estan caracteritzades en el terreny bèl.lic per dos fets constatats, la importància de la cavalleria pesada i per l'efectivitat de l'anomenat arc anglès. A les 9 del matí del 14 d'Octubre de 1.066, a les planes de Hastings, Anglaterra, es van enfrontar l'exèrcit normand al comandament de Guillem el Conqueridor, i el saxó rei Harold. Els primers van atacar col.locant-se en tres línies, arquers, infanteria pesada i cavalleria. La càrrega de la infanteria es va estavellar sense èxit contra la muralla d'escuts formada pels saxons, però a continuació dos simulacres de fuga per part normanda van desorganitzar les files saxones, que es van dedicar a perseguir l'enemic en aparent fugida. L'exèrcit del rei Harold fou atret a una zona descoberta, on va rebre una pluja de fletxes per part dels arquers normands, després i només després, Guillem el Conqueridor va llançar la seva cavalleria contra les disperses files saxones, que davant el que se'ls venia a sobre , es van donar a la fuga. La victòria normanda va ser total i, fins i tot, el rei Harold va morir en la batalla. Aquesta va quedar per sempre reflectida en el famós Tapís de Bayeux.
FERIDES*** Quan un soldat, arquer o cavaller resultava ferit en combat, el dolor produït per les terribles fletxes, destrals, llances i espases era realment insuportable i evidentment en aquella època no existia la morfina. No obstant el sofriment era alleujat amb la rosella comuna, planta que presenta propietats narcòtiques i sedants i que en tota l'edat mitjana va ser utilitzada en ungüents més o menys màgics.
TORNEIG
*** Un dels torneigs de tir amb arc més antic, i que encara se celebra, és el conegut com Ancient Scorton Arrow i es va iniciar en Yorkshire (Anglaterra) l'any 1.673. A 1.781 es va fundar, també a Anglaterra, la Royal Toxophilite Society. És evident que en "això de la arqueria" els anglesos s'enduen la palma.GUERRA DE LES DUES ROSES
*** Si ha existit una guerra en aquest món, on els arquers fossin els seus protagonistes, aquesta sens dubte va ser la Guerra de les dues Roses en el segle XV. Però sabem el perquè d'aquest nom?. Els rivals eren la casa dels York contra la dels Lancaster, i mentre que en l'escut d'armes dels primers figurava una rosa blanca, a la dels segons el color de la rosa era el vermell. D'aquí el nom de la Guerra de les dues Roses, una autèntica guerra civil que va tenir lloc a Anglaterra entre 1.455 i 1.485. Trenta anys de guerra que van començar només dos anys més tard d'acabar la guerra dels 100 Anys entre Anglaterra i França."CRÒNIQUES" DE SECCAMBI
*** En 1348, és a dir, en els començaments de la Guerra dels Cent Anys, la pesta negra va assolar Europa, causant una terrible mortaldat i greus danys econòmics. En una representació que es fa d'ella en les "Cròniques" de Seccambi (Lucca, Arxiu di Stato), que data del segle XV, (on es recullen també, entre altres fets, diversos episodis de l'esmentat conflicte anglo-francès, així com l'ascensió de la casa de Lancaster al tron d'Anglaterra), es representa a la pesta com una mortífera pluja de fletxes. Que diferent manera de veure les plagues, si ho comparem amb les imatges apocalíptiques que il.lustren les nombroses reedicions del Beat realitzades en els segles X i XI!BATALLA DE "GLADIATOR"
*** Entre les anècdotes que envolten la producció cinematogràfica de Gladiator destaquem la batalla que es produeix al principi del film, on s'observa una batalla en la qual participen nombrosos arquers. Neil Corbould, expert en efectes especials, va supervisar el llançament de 16.000 fletxes incendiàries, a la vegada que arquers autèntics i màquines especialment dissenyades llançaven altres 10.000 més per completar l'escena. Fins ara mai s'havia recreat una batalla amb tanta riquesa de detalls i mitjans. Un autèntic regal per als nostres ulls!BATALLA DE ARSUF
*** La reconquesta de Jerusalem pel sultà Saladí l'any 1187 provocarà la Tercera Croada en què van participar Ricard I d'Anglaterra, l'emperador Frederic I i Felip II de França. Els croats anglesos van arribar a Acre des d'on es dirigeixen cap a Jaffa a través de la costa. Alguns quilòmetres a les afores d'Acre la cavalleria turca de Saladí va atacar la part posterior de la formació creuada però l'atac fou repel.lit. L'avanç de la columna croada es veuria entorpit pel continu assetjament sarraí. La fustigació va durar diversos dies fins que van arribar a Haifa. El campament creuat fou instal.lat al costat del riu rebent les provisions de la flota que avançava per la costa. A l'alba del 7 de setembre 1191 els croats van aixecar el seu campament i van creuar el riu Rachetaillee, trobant-se amb un gran exèrcit sarraí que bloquejava el seu avanç. L'exèrcit sarraí es va dirigir cap al flanc esquerre creuat i Ricard va procedir a l'organització del seu exèrcit en cinc divisions. La cavalleria turca de Saladí, recolzat per llancers àrabs i arquers nubis, va continuar el seu atac al flanc esquerre però Ricard va aguantar i va contenir l'atac, esperant el cansament de les muntures sarraïnes. A mitja tarda els cavallers hospitalaris i francesos no van resistir la pressió i es van llançar a la càrrega contra l'ala dreta de la cavalleria de Saladí. Davant l'èxit inicial Ricard va enviar als templers, bretons i angevins en una segona càrrega cap al flanc esquerre sarraí.Veient els resultats del contraatac creuat, Saladí va enviar la seva guàrdia personal a la lluita. Els croats van aguantar un cop més l'empenta i van continuar amb el seu atac el que va provocar la derrota de bona part de les tropes sarraïnes mentre que la resta es va dispersar als turons properes a Arsuf. Les baixes de Saladí es van xifrar en uns 7.000 soldats. Després de la victòria els croats es van dirigir cap a Jaffa sense oposició, arribant a la ciutat en tres dies. Des d'allà es van dirigir a Jerusalem, arribant fins a 20 quilòmetres de la Ciutat Santa. A causa de les fortes defenses, a la proximitat de l'exèrcit de Saladí a la rereguarda i al mal temps regnant, el rei Ricard va decidir retirar-se cap Ascaló. La tercera Croada finalitzaria amb el pacte entre Saladí i Ricard pel qual es garantia a comerciants i pelegrins el lliure accés a Jerusalem, mantenint al ciutat en mans sarraïnes. La franja de terreny entre Tir i Jaffa quedava en mans creuades igual que la illa de Xipre.
