*** Un manuscrit que data del segle XII i escrit per Roger, duc de Lunel i capità de la Primera Croada (1096-1099), va ser lliurat a l'escriptor i descendent del mateix Stephen J. Rivelle, el qual després de gairebé cinc anys d'estudi, el va convertir en el llibre "El Creuat". Aquest manuscrit-diari conté infinitat de termes i referències militars, referents a diversos artefactes de l'època, entre elles a l'arquería, tant cristiana com turca. De molt recomanable lectura, sobre el setge d'Acre, es va escriure: L'home que jo tenia al meu costat durant l'assalt, va caure amb dues fletxes clavades al pit i no havia arribat a terra quan tres més s'havien sumat a les anteriors. Els arquers turcs de dalt de la muralla no paraven de udolar i maleirnos. Quan per fi vam arribar a la part superior de la muralla, hi havia dos soldats que lluitaven per apropiar-se del mecanisme del pont. Un va proferir un crit i va caure a terra, l'altre va retrocedir dues passes, amb les plomes d'una fletxa sortint-li per la boca.SOBRE ARQUERES
*** El terme "arquer de l'edat mitjana", pertany en general als segles XI, XII, XIII i XIV, quan estava en el seu màxim apogeu. Aquest terme, sempre fa referència al gènere masculí, i segons ens explica la història hi va haver molt poques excepcions a aquesta regla. Però alguna cosa devia passar per alt als historiadors, quan recents manuscrits datats ni més ni menys que al segle XIV, confirmen l'existència d'arqueres, almenys en l'activitat cinegètica (caça). En la guerra aquest terme no ha estat demostrat.EL VELCRO
*** Al juliol de 1.951, en un prat de Suïssa, un grup d'amics estan practicant el tir amb arc. Entre ells es troba Georges de Mestral, enginyer de professió i bon arquer, a qui aquesta excursió al prat li va semblar un martiri perquè portava un jersei de pura llana i se li van adherir les llavors dels cards. Ja a casa després d'entretenir-se en treure una a una totes les llavors, va inventar el Velcro, que tots hem utilitzat alguna vegada.
A LA XINA
*** Hi ha documents que proven que a la Xina, el tir amb arc es remunta a la dinastia Shang (1766-1027 a. de C.). Ells van ser els primers a tenir "un carro de combat" tirat per dos cavalls, que portava un conductor, un llancer i un arquer.
LA TORRE DE LONDRES
*** The Tower of London (la Torre de Londres), que durant molt temps va ser l'arsenal dels exèrcits anglesos, rebre en l'any 1.359 la gens menyspreable xifra de 20.000 arcs, 50.000 cordes per als mateixos i 850.000 fletxes com a magatzem per als seus exèrcits . Però si això passava l'any 1.359, només un any més tard en 1.360, entre els mesos de maig i juny, la mateixa Tower of London engrosaría els seus dipòsits amb 10.000 arcs més i 500.000 noves fletxes. Evidentment Anglaterra s'estava preparant a consciència per a combatre els francesos.
BATALLA D'AGINCOURT
*** Va ser en la batalla d'Agincourt (Azincourt), eren les 11 hores del 25 d'octubre de 1.415, dia de Sant Crispí, i enfrontats dos exèrcits, les tropes angleses i els seus eterns enemics els francesos. El bàndol anglès (Rei Enric V) constava de 6.000 arquers ben proveïts i 1.000 infants, mentre que en l'exèrcit francès (Condestable de França, Carles d'Albret) el componien 10.000 infants, 4.000 ballesters genovesos, 1.600 cavallers (cavalleria pesada) i 8.000 infants.
El resultat de tan singular batalla va ser una gran victòria per l'exèrcit anglès que va perdre en la batalla 200 homes entre els quals hi havia el Duc de York i el Comte de Suffolk, mentre que en el bàndol francès van deixar les seves vides en el camp de batalla Carles d'Albret, 53 ducs, 38 comtes, 500 membres de la noblesa i 5.000 infants.
EL BORN
*** Joan Amades, relata que a la Barcelona medieval, els arquers i ballesters es trobaven en el "born" o exterior de la muralla on tiraven una fletxa a un pal o pal vertical per provar la seva precisió. Els qui no encertaven quedaven automàticament eliminats i els que encertaven retrocedien uns passos i continuaven amb la competició fins que guanyava l'arquer que encertava a major distància. Potser és aquesta l'única vegada en què el component precisió-distància es manifesta documentalment en l'arquería. Tot sembla indicar, que l'antic mercat del "borne" a Barcelona era justament el lloc de trobada d'aquests arquers.
JAUME I*** El Rei Jaume I, El Conqueridor (1213-1276), fill de Pere II d'Aragó, va ser educat i entrenat en el noble art de la arqueria pels templers al castell de Montsó (Osca), qui a part d'aconsellar i assistir en les seves conquestes, van desencadenar el que avui seria una campanya publicitària a convertir-lo als ulls del poble com a defensor del Sant Grial.
BATALLA DE CRÉCY
*** A la Batalla de Crécy, el 26 d'agost de 1346 dos exèrcits lluitaren, el bàndol anglès (Rei Eduard III) el componien 3.900 cavallers com a cavalleria pesada, 11.000 arquers situats en dos flancs, manats pel Príncep Negre, fill primogènit del rei, i 5.000 infants, de l'altra banda el bàndol francès (Rei Felip VI) compost de 12.000 cavallers de cavalleria pesada, 6.000 ballesters genovesos mercenaris, 20.000 membres de la milícia urbana, i una divisió de cavalleria sota el comandament exclusiu del Rei Joan de Bohèmia .
Cal dir que tota aquesta cavalleria francesa va fer un total de 16 càrregues contra les tropes angleses, però ni un sol cop, van aconseguir establir combat cos a cos. A cada càrrega es calcula que tenia un cost de 1.000 morts. Explica la història, que en aquesta batalla, els anglesos van demostrar, per primera vegada en territori continental que l'arc era superior a la ballesta tant en abast com en rapidesa de tir.L'ARC DE CUPIDO
*** La forma d'arc que es coneix popularment com el de Cupido (arc amb mànec endarrerit i braços molt recorbats), no és altre que el típic model que usava el poble Escita (3.000 a. de C.), segons s'ha demostrat en finalitzar els desenterraments de Pazyryk . Entre les seves característiques, la principal era la seva elevada relació tensió-llargària, amb el que un arc relativament curt, de 127 cm. de longitud, podia ser tensat fins gairebé els 90 cm. sense arribar al límit del trencament. Les fletxes que utilitzaven els habitants d'aquesta antiga civilització tenien les puntes petites, molt afilades i fetes en la seva totalitat de bronze.EL MARY ROSE
*** Si sabem tantes coses sobre l'arquería medieval, ho devem en part a una curiosa història: El Mary Rose era un flamant vaixell de guerra de la marina anglesa, de fet era l'orgull d'aquesta nació, fins al punt que era el vaixell insígnia de la seva armada. Era un vaixell que ja portava peces d'artilleria, en concret tres pisos de canons tant per banda de babord com d'estribord. Un dia, prop del castell de Sout Sea a Postsmounth, els portons o troneres dels seus canons estaven oberts com a mostra del seu poder militar i, va ser llavors, quan possiblement es va produir un desplaçament de càrrega degut en gran part a l'excés de pes, ja que la seva línia de flotació es trobava perillosament prop de les troneres del pis inferior i va començar a entrar l'aigua sense possibilitat de tancar el seu pas, provocant el seu enfonsament. Dels 700 tripulants, 300 eren arquers i només 40 van aconseguir salvar la seva vida aferrant-se als mastiles que emergien de la superfície de l'aigua. Era el 19 de juliol de 1545.
El cas és que després de molts esforços, la marina anglesa va aconseguir reflotar la nau a l'any 1.985 i va trobar intactes 139 longbows o arcs llargs fabricats en una exquisida fusta de teix pur, més de 2.500 fletxes, moltes d'elles incendiàries, i moltes més en caixes o buiracs de 24 unitats proveïdes de letals puntes de guerra barbades i perfectament greixades amb greix d'ànec.
També es van trobar els esquelets dels que alli van perdre la vida. Aquells que tenien els ossos del braç dret més desenvolupats que els de l'esquerre i desviacions en la seva columna vertebral, eren sens dubte els arquers.
MÉS DEL MARY ROSE
*** La història de l'enfonsament i posterior reflotació del Mary Rose és de tots coneguda, el que ja no és tan conegut és que entre el material d'arquería que es va rescatar de les profunditats, a més dels longbows i les fletxes, van aparèixer els protectors de braç que van utilitzar els arquers, però, com és possible que hagin arribat fins a nosaltres després d'estar gairebé 500 anys al fons del mar?. La resposta és senzilla, la majoria no eren de cuir, sinó d'ivori.MAHOMA
*** La frase "Cada encert en la diana ens acosta un esglaó més a la felicitat completa" va ser dita per Mahoma, el profeta de l'Islam i a més gran arquer del que avui dia se segueix conservant el seu arc, un arc senzill d'un home senzill.
BATALLA DE HALIDON HILL
*** Una batalla poc coneguda i no menys important en el món de l'arquería va ser la de Halidon Hill, el 19 de juliol de 1333, que va enfrontar els escocesos de Moray i Douglas contra el rei Edward III d'Anglaterra, el seu exèrcit més els de Balliol i Norflolk. El rei anglès, tenia dos flancs recolzats per ambdós regiments d'arquers, dels quals a un senyal del Sheriff de Londres van llançar les seves fletxes contra l'enemic. Segons Jim Bradbury, en el seu llibre The Medieval Archers, els arquers eren exactament 4.680. Cal imaginar la mortaldat que les seves temibles fletxes causaven cada vegada que eren disparades contra l'enemic.
VIRILITAT*** Guillermo el Conqueridor, després d'aconseguir la rendició d'Anglaterra a la batalla de Hastings l'any 1.066, va ordenar immediatament el desarmament de tots els vençuts, amb l'única excepció de que aquells que s'havien rendit se'ls permetés conservar el seu arc com a símbol de la seva virilitat.
KINDROCHIT
*** Al Castell de Kindrochit, prop d'Edimburg i relacionat amb la Batalla de Flodden, es segueixen trobant en l'actualitat, entre altres coses, meravelloses puntes de fletxa en força bon estat de conservació.
